Tres magistrats del TC qüestionen la decisió del Suprem d'impedir a Junqueras assistir al Parlament

Sostenen que l'alt tribunal no va valorar adequadament l'impacte que tenia la seva decisió sobre els drets de participació i representació política del líder d'ERC

Tribunal Constitucional
Tribunal Constitucional | José M. Gutiérrez
04 de febrer del 2020
Actualitzat a les 15:37h
Juan Antonio Xiol Ríos, Fernando Valdés Dal-Re i María Luisa Balaguer Castejón, magistrats del Tribunal Constitucional (TC), han criticat la decisió del Tribunal Suprem d'impedir a Oriol Junqueras assistir a la sessió de constitució del Parlament del 17 de gener de 2018. Tots tres magistrats han presentat un vot particular a la sentència del TC, que avala aquella decisió i desestima el recurs d'empara presentat pel líder d'ERC. Els magistrats díscols sostenen que s'hauria d'haver permès a Junqueras assistir aquell dia a la cambra.

Apunten que el Suprem no va fer un judici de proporcionalitat "adequat" sobre l'impacte que la seva decisió tenia sobre els drets de participació i representació política. Sobre els "aldarulls violents" que utilitza el Suprem per impedir la sortida de Junqueras, els tres magistrats recorden que Junqueras ja no tenia cap càrrec públic i s'havia aplicat el 155. A més, en relació als possibles incidents arran del trasllat del Junqueras, sostenen que s'haurien pogut prendre "mesures alternatives o complementàries" per evitar aquest risc.

La resta de magistrats, però, han votat a favor d'avalar la decisió del Suprem de no concedir un permís penitenciari a Junqueras per assistir al ple del Parlament. El líder d'ERC va presentar un recurs d'empara contra la interlocutòria de 12 de gener de 2018 i la interlocutòria de la sala de recursos del Suprem del 14 de març del 2018, que li van negar assistir al ple del 17 de gener d'aquell any.

La sentència considera que les resolucions judicials impugnades no han vulnerat el dret de Junqueras a exercir les funcions representatives amb els requisits que assenyala la llei i que el Suprem "ha ponderat de manera constitucionalment adequada" els fets objectius que permeten fonamentar l'existència d'un "risc rellevant" de reiteració delictiva.