04
de febrer
del
2020
Actualitzat
a les
15:05h
La defensa del president de la Generalitat, Quim Torra, ha presentat aquest dimarts un recurs de cassació al Tribunal Suprem contra la sentència per desobediència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). En el recurs, Torra denuncia fins a dotze vulneracions per reclamar a l'alt tribunal que anul·li la sentència del 19 de desembre de l'any passat, que condemna el president a un any i mig d'inhabilitació per no haver retirat a temps la pancarta pels presos polítics del Palau de la Generalitat.
Segons el recurs, les decisions judicials han pretès "apartar de manera il·legal i il·legítima" el president Torra dels càrrecs que ostenta democràticament. "El judici oral no va constituir un veritable debat perquè el veredicte ja estava predeterminat", apunten Gonzalo Boye i Isabel Elbal, advocats del president, en el recurs de 307 pàgines que han presentat poc abans que s'acabés el termini establert per la llei.
Entre la dotzena de motius que esgrimeix el president per demanar al Suprem l'anul·lació de la sentència hi ha la vulneració del dret al jutge imparcial. La defensa de Torra denuncia la manca d'imparcialitat de diversos membres de la Junta Electoral Central (JEC), així com els magistrats del TSJC que van instruir i jutjar la causa. Els advocats del president, de fet, van demanar en el seu moment la recusació de diversos dels jutges que havien de dictar sentència sobre Torra recordant els seus posicionaments públics contra el procés i els seus dirigents, però la petició va ser desestimada.
En aquest sentit, Torra denuncia que la causa contar té una "clara intencionalitat política" que fins i tot podria suposar una "persecució política", tant dels denunciants que van originar la investigació com, després, del tribunal que va veure el cas. "No han guardat la més mínima aparença d'imparcialitat", critica el recurs.
Els advocats del president també denuncien a vulneració del dret a un procés amb garanties i el dret a la tutela judicial efectiva. També asseguren que s'ha vulnerat el principi de legalitat penal en diversos àmbits, el dret a la llibertat d'expressió, el dret de sufragi passiu, el dret a la proporcionalitat de les penes i el dret a la presumpció d'innocència. El recurs també denuncia que s'ha denegat prova testifical pertinent i es va impedir fer una pregunta a un testimoni durant el judici que era "pertinent i rellevant".
El Suprem haurà d'analitzar ara el recurs del president i decidir si ratifica la sentència del TSJC, la modifica o l'anul·la. Si la ratifica, la sentència passaria a ser ferma i Torra podria ser inhabilitat com a president de la Generalitat.
Segons el recurs, les decisions judicials han pretès "apartar de manera il·legal i il·legítima" el president Torra dels càrrecs que ostenta democràticament. "El judici oral no va constituir un veritable debat perquè el veredicte ja estava predeterminat", apunten Gonzalo Boye i Isabel Elbal, advocats del president, en el recurs de 307 pàgines que han presentat poc abans que s'acabés el termini establert per la llei.
Entre la dotzena de motius que esgrimeix el president per demanar al Suprem l'anul·lació de la sentència hi ha la vulneració del dret al jutge imparcial. La defensa de Torra denuncia la manca d'imparcialitat de diversos membres de la Junta Electoral Central (JEC), així com els magistrats del TSJC que van instruir i jutjar la causa. Els advocats del president, de fet, van demanar en el seu moment la recusació de diversos dels jutges que havien de dictar sentència sobre Torra recordant els seus posicionaments públics contra el procés i els seus dirigents, però la petició va ser desestimada.
En aquest sentit, Torra denuncia que la causa contar té una "clara intencionalitat política" que fins i tot podria suposar una "persecució política", tant dels denunciants que van originar la investigació com, després, del tribunal que va veure el cas. "No han guardat la més mínima aparença d'imparcialitat", critica el recurs.
Els advocats del president també denuncien a vulneració del dret a un procés amb garanties i el dret a la tutela judicial efectiva. També asseguren que s'ha vulnerat el principi de legalitat penal en diversos àmbits, el dret a la llibertat d'expressió, el dret de sufragi passiu, el dret a la proporcionalitat de les penes i el dret a la presumpció d'innocència. El recurs també denuncia que s'ha denegat prova testifical pertinent i es va impedir fer una pregunta a un testimoni durant el judici que era "pertinent i rellevant".
El Suprem haurà d'analitzar ara el recurs del president i decidir si ratifica la sentència del TSJC, la modifica o l'anul·la. Si la ratifica, la sentència passaria a ser ferma i Torra podria ser inhabilitat com a president de la Generalitat.