procés català

Tretze activistes s'enfronten a penes de presó per una protesta al TSJC

L'Audiència de Barcelona jutja avui i demà diversos membres dels CDR que es van encadenar a les portes del Palau de Justícia el 23 de febrer de 2018

per Bernat Surroca , 5 de febrer de 2020 a les 07:00 |
Unes 200 persones van participar de l'acció dels CDR al Palau de Justícia el 23 de febrer de 2018 | ACN
L'Audiència de Barcelona jutja avui i demà tretze membres dels CDR que es van asseure i encadenar el 23 de febrer de 2018 a les escales del Palau de Justícia de Barcelona, al passeig de Lluís Companys. La Fiscalia demana per a ells entre un i dos anys i mig de presó pels delictes de desordres públics, desobediència i resistència greu a l'autoritat. Els activistes consideren que s'està "criminalitzant" el dret a la protesta i veuen "repressió política" en l'acusació del ministeri públic. Confien, de tota manera, que aconseguiran una sentència absolutòria i així ho van demanar dimarts unes 200 persones davant del TSJC.

Fonts de la defensa asseguren l'acció d'aquell dia s'emmarcava en el dret de manifestació i acusen el ministeri púbic de limitar i criminalitzar aquest dret fonamental. "És un atac més contra l'independentisme popular", lamenten les mateixes fonts. Entre els advocats dels activistes sorprèn que la Fiscalia els imputi desordres públic, perquè neguen que l'acció posés en perill les persones o la circulació, dos elements indispensables per justificar aquest delicte. Tampoc hi va haver una afectació real en el funcionament del Palau de Justícia: havia d'obrir a les nou del matí i va obrir dos minuts després. 


La defensa és molt crítica amb el paper de la Fiscalia, que manté els mateixos delictes contra els tretze membres dels CDR malgrat el canvi de govern a l'Estat i les promeses de "desjudicialització" de Pedro Sánchez. "Amb el nou govern no ha canviat res, la Fiscalia intenta afectar el dret de manifestació perquè li fa por l'exercici d'aquest dret", apunten els advocats defensors. Alhora, recorden també que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha deixat clar en moltes resolucions que hi ha accions que poden tenir perjudicis concrets, però s'emmarquen en l'exercici de la llibertat d'expressió i de reunió. Un exemple serien assegudes com les del Palau de Justícia o els talls de carreteres. "No hi va haver violència, va ser una manifestació pacífica", sentencien els advocats.

Els fets es remunten dos anys enrere. "Fa dos anys que dura aquest procediment i els demanen més de dos anys de presó, cosa que implicaria que hi haurien d'entrar", alerten des de la defensa dels activistes. Els CDR havien convocat una concentració davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en protesta per l'aplicació de l'article 155. Més de 200 persones van donar suport a l'acció i alguns dels concentrats es van encadenar davant del Palau de Justícia. Aquell dia, els Mossos van detenir catorze persones, una d'elles menor d'edat, que haurà de seguir un altre procediment judicial.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació