El despertador: 5 de febrer

Quadrin calendaris... i l'Escamot

Sortir de Palau amb pressupostos i deixant una mica encarrilat un diàleg sense límits pot ser menys agre per Torra. Avui també són notícia l'Escamot de Gala dels Mossos per Sánchez, les veus de l'exili al Parlament, la llei mordassa a Barcelona, l'exili de Companys i Cristiano Ronaldo

per Ferran Casas , 5 de febrer de 2020 a les 07:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 5 de febrer de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Es busca calendari. Junts per Catalunya i Esquerra tenen posicions diferents entorn la reunió de demà entre Quim Torra i Pedro Sánchez i la forma d'aconseguir els seus objectius polítics, però uns i altres estan d'acord en el fet que la trobada hauria de servir per greixar una mica les relacions i fixar un calendari de trobades. El president català no vol apartar-se de les seves peticions i el govern espanyol assumeix que la cosa va per llarg.

Torra, que aquests dies ha suspès la seva agenda per qüestions personals, sap que no haurà de gestionar ni el nus ni el desenllaç del diàleg amb el govern espanyol perquè en unes setmanes cridarà a les urnes. Però sortir de Palau aprovant els pressupostos i deixant una mica més encarrilat un diàleg sense límits pot ser un comiat menys agre mentre els partits, sobretot els independentistes, es preparen per a la gran batalla per l'hegemonia... que corre el seriós risc de quedar si fa o no fa com està ara.

Les compareixences d'ahir a la comissió del 155 van deixar clar on és cadascú. Carles Puigdemont encara lluita per imposar el seu relat. Va acusar el govern espanyol d'haver donat "un cop d'estat" amb el 155, a Pedro Sánchez de ser-ne còmplice i va llençar algun dard contra ERC per haver matisat la seva posició. Marta Rovira va referir-se també al que havia passat, però va projectar la seva mirada més enllà i va fer una crida a la unitat de l'independentisme respectant les estratègies i posicions dels altres però sense retrets. Un missatge contra la "toxicitat" que anava adreçat als postconvergents més agressius i esvalotats però també mirant cap al seu partit.

El seu accent va ser diferent del de Pere Aragonès i la majoria de membres de la direcció d'ERC que tenen més fe en el diàleg amb Madrid. Les seves conviccions, va dir, estan per damunt del partit. Mireia Boya també va expressar-se en la línia de Rovira mentre Lluís Puig lamentava l'absència del PSC a la comissió del 155.

No es tracta d'emmordassar ningú, però sí que és cert que el clima entre les formacions independentistes no és pas el millor. Al carrer sí que la llei mordassa va fent. A Barcelona el 2019 la Guàrdia Urbana de Barcelona va imposar un total de 7.931 sancions a través d'aquesta norma, que l'esquerra espanyola s'ha compromès a derogar. D'aquestes, un 93% van ser per consum o tinença de drogues. Les multes relacionades amb el consum de droga no han parat de pujar al conjunt de l'Estat des de l'aprovació de la llei de seguretat ciutadana el 2015. ABD, associació referent en l'àmbit de la drogodependència, critica que l'afany sancionador no busca millorar la salut pública. L'Ajuntament de Barcelona, que demana la derogació de la llei, s'ha negat a valorar les dades. Contradicció rere contradicció. Desobeir lleis injustes, tal com va prometre Ada Colau el 2015, no és fàcil.
 

Avui no et perdis

» Dades: L'independentisme va tallar 338 carreteres en cinc dies contra la sentència de l'1‑O; per Roger Tugas.

» Llei Aragonès: millora del servei o privatització? Sis preguntes amb resposta; per Roger Tugas.

» Fil directe: «El frontó dels monòlegs»; per Sara González.

» Opinió: «El sebastianisme indepe que ve»; per Francesc-Marc Àlvaro.

» La Guàrdia Urbana de Barcelona va imposar gairebé 8.000 multes per la llei mordassa el 2019; per Andreu Merino.

» El govern de Colau amenaça amb més multes a plataformes que anunciïn pisos turístics il·legals; per Andreu Merino.

» Filiprim, crítica de TV: «Crims», excel·lent i addictiu; per Toni Vall.

» Opinió: «Miquel Montoro, Broncano i l'urbansplaining»; per Elisenda Rovira.
 

 El passadís

Quim Torra té, com deia, entre poca i cap fe en el diàleg polític amb el govern espanyol. ERC és qui més ha fet en els darrers mesos per assegurar que els dos executius reprenguin les relacions i crear una mesa en la qual es pugui parlar de tot. Va ser l'element clau en la negociació de la investidura. Que Torra i JxCat no creguin en l'instrument acordat pels republicans no vol dir que renunciïn al seu protagonisme i a complir amb els formalismes. I fins i tot a fer el màxim.

El president de la Generalitat rep demà al migdia a Palau a Sánchez i ja s'ha donat ordre al cos dels Mossos d'Esquadra de convocar l'Escamot de Gala del cos per rebre amb tots els honors i la màxima rellevància al president espanyol. La Guàrdia d'Honor, que vesteix amb l'uniforme tradicional d'espardenyes blaves i barret de copa, es reserva pels grans actes protocol·laris del cos i pels actes institucionals més rellevants i rebre caps d'estat (no és el cas de Sánchez, ja que ho és Felip VI).

Convocant l'Escamot de Gala es dóna doncs la més alta consideració possible a Sánchez, que com Torra passarà revista als agents a les cotxeres de Palau abans de fer-se la foto amb el seu homòleg català a la Galeria Gòtica de Palau. A la cimera de Pedralbes entre els dos presidents i els seus governs, el desembre de 2018, el protocol va ser més discret i només l'aleshores cap del cos, el comissari Miquel Esquius, va rebre els dos presidents quan van arribar en cotxe al Palau Reial de Pedralbes, que és propietat del Govern.

Vist i llegit

La història del país i de la llengua catalana l'han convertida en rica en dialectes i particularitats. També en algunes comarques. A Núvol.com Maria Moreno ens porta en aquest article per saber-ne més deu paraules del Solsonès, una de les menys poblades i extenses de Catalunya. Engivelat, freixera o Tate són ben comuns a Solsona i els pobles (i centenars de masies) que l'envolten. Altres que s'assenyalen a l'article, com ara l'ús del prou o trumfo, també són habituals en algunes comarques ponentines.

 L'efemèride

El 5 de febrer de l'any 1939, fa 81 anys, s'acabava la Catalunya republicana amb la marxa del president de la Generalitat, Lluís Companys, a l'exili un cop l'exèrcit feixista havia ocupat pràcticament tot el territori català. El president, que era militant d'ERC i va accedir al càrrec després de la mort de Francesc Macià, va passar la frontera a peu, pel coll de Lli i el de la Manrella, a la població empordanesa de La Vajol. Ho va fer acompanyat del lehendakari José Antonio Aguirre, exiliat a Catalunya des que Euskadi havia caigut en mans de les tropes de Franco.

Poc després de fugir a l'exili Companys seria detingut pels nazis i lliurat a la dictadura espanyola, que el va fer afusellar a Montjuïc el 15 d'octubre de 1940. Es convertia així en el president màrtir i tot un símbol de la llibertat nacional de Catalunya. Us deixo un vídeo de Gemma Humet cantant al CC El Born les Corrandes d'exili, un poema emblemàtic de Pere Quart. Sobre el dia nacional de l'exili, que és avui, i la seva odissea us deixo també aquesta informació.

 L'aniversari

El 5 de febrer de l'any 1985, avui fa 35 anys, va nàixer a Funchal, a l'illa portuguesa de Madeira, el futbolista Cristiano Ronaldo, un dels grans astres d'aquest esport. Conegut com a CR7 va començar a l'Sporting de Lisboa, el segon club de la capital, i de ben jove ja va fitxar pel Manchester United fins que el 2009, en un traspàs de xifres astronòmiques, es va incorporar al Reial Madrid. Va guanyar tres Premier League i una Champions amb el Manchester i ha aconseguit dues Lligues i quatre Champions amb el Madrid. Amb Portugal va guanyar una Eurocopa. El seu talent, que passa per un estil de joc ràpid, un lideratge fort, la polivalència i un gran olfacte de gol, explica per què l'era Messi (que està ben enfadat) no ha estat encara més lluïda quant a títols al Barça. CR7 és, a més d'un futbolista brillant, tot un producte publicitari. Aquí algunes de les millors jugades d'un malson per als culers fins que va marxar a la Juventus.

 
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per rebre'l

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
El despertador
Participació