04
de febrer
del
2020
Actualitzat
a les
16:59h
Plans d'actuació, pautes, correus, dates... La declaració del número 2 de Daniel Banea, secretari dels atestats vinculats a l'1-O, ha estat carregada d'imprecisions i dubtes, fins al punt que la magistrada Concepción Espejel ha optat per suspendre la sessió argumentant que el testimoni feia massa temps que responia les preguntes de la Fiscalia. L'interrogatori del fiscal Miguel Ángel Carballo s'ha centrat principalment en els 4.000 correus del major Josep Lluís Trapero, però en molts moments ni el testimoni ni el representant del ministeri públic han estat capaços de concretar dia i hora, ni tampoc qui enviava el correu o qui el rebia.
"Intenti concretar les dates perquè és important. Pot consultar les notes", ha demanat la magistrada al testimoni. Tot i això, treure l'entrellat de determinats correus ha estat complicat. Un dels mails que ha provocat més controvèrsia ha estat un del comissari Gámez, enviat a instàncies de Trapero, sobre el "pla d'actuació" en resposta a la instrucció de Fiscalia. "Va rebre alguna resposta?", ha preguntat el fiscal. El testimoni ha dit que el director dels Mossos va demanar canviar "pretès referèndum" per "referèndum". Malgrat que el fiscal ha intentat tirar endavant l'interrogatori, de fons se sentien paraules de la presidenta del tribunal que indicaven els dubtes sobre què s'estava dient. "Les dades que no tingui ja les consultarem", ha dit Espejel.
El correu sobre les pautes d'actuació també ha provocat problemes. Trapero el va enviar a la cúpula d'Interior el 29 de setembre, però no va rebre resposta. "No hi va haver resposta a les pautes d'actuació, però en el pla.... Però és que estem parlant del pla Àgora!", ha dit el testimoni. "Però és el pla del 21 o del 29?", ha preguntat la presidenta de la sala. I el fiscal ha reblat: "Jo no parlo del pla Àgora perquè jo sé de què parlo. Del pla d'actuació que demana la Fiscalia". I el "pretès referèndum"? Feia referència al pla d'actuació. Arribats a aquest punt, amb el fiscal Carballo, passant fulls sense parar, ha demanat "30 segons a la sala per comprovar". La sala li ha donat 10 minuts.
Trapero va assessorar el Govern... però potser no n'era conscient
El número 2 de Baena creu que el Trapero assessorava el Govern en "matèria de seguretat" tot i que admet que "potser no ho feia de manera conscient". El comandant de la Guàrdia Civil que va fer de secretari dels atestats que van servir de base per la causa del Suprem contra els líders independentistes ha dit durant la seva declaració a l'Audiència Nacional que de la investigació es desprèn que des de Mossos algú assessorava al comitè estratègic i que aquest algú seria el major. També ha afirmat que no veia "normal" que els atestats policials que es feien durant la campanya pel referèndum passessin per "serveis jurídics". "No és habitual", ha afirmat.
El testimoni ha dit que Trapero enviava les instruccions de Fiscalia a Joaquim Forn, Cèsar Puig i Pere Soler. "Jo entenia que això no s'havia de fer", ha explicat l'agent. Ha criticat també que el major ordenés centralitzar les instruccions per impedir el referèndum en la comissaria d'Informació. "Això no es fa així ni a la Guàrdia Civil ni a la Policia Nacional", ha assenyalat. El testimoni ha assegurat que Trapero traslladava als responsables polítics les actuacions que els Mossos havien de fer com a policia judicial.
Els plans del govern
El número 2 de Baena ha explicat que Trapero va rebre el 10 d'agost, abans dels atemptats i que es desencadenin tots els fets de la tardor de 2017, un correu de la comissaria d'Informació amb el calendari prèvia al referèndum. A preguntes del fiscal Carballo, que ha demanat si Trapero coneixia els plans del Govern, el testimoni ha dit que el correu situava les principals dates abans de la votació: el 6 i 7 de setembre per aprovar les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica, el 14 havia de començar la campanya i el dia 1 hi hauria el referèndum. En aquest punt hi ha hagut certa controvèrsia perquè el Fiscal no ha sabut dir en quina pàgina del sumari hi ha el correu, tot i tenir-lo "al seu ordinador". Al Suprem, la mà dreta de Baena va dir que Trapero era "imprescindible" en l'estratègia independentista.
Moleskine i EnfoCATs
El testimoni ha explicat que l'EnfoCATs era un "document estratègic" que la Guàrdia Civil va trobar en un escorcoll a casa de Josep Maria Jové el 20 de setembre. Allà també van trobar l'agenda Moleskine. L'estratègia passava per un referèndum i una declaració d'independència. "Totes dues vies acabaven en la independència", ha explicat. En el marc d'aquesta estratègia, aquests dos documents posaven sobre la taula la necessitat de controlar el territori i desenvolupar estructures d'estat. "Els Mossos eren un instrument imprescindible", ha admès l'agent, que ha assegurat que calia provocar "un conflicte polític, econòmic i social". "En cap moment es valora que es pogués aturar el pla", ha recalcat.
Les investigacions prèvies a l'1-O
Arran de la petició que la Fiscalia de l'Audiència Nacional va fer el novembre del 2015 als tres cossos policials, la Guàrdia Civil va començar a investigar qualsevol aspecte relacionat amb el procés independentista, i es va basar en la seva experiència prèvia en l'organització de la consulta del 9-N del 2014, sobretot el seu finançament. En aquest sentit, ha explicat que mai van coincidir en les investigacions amb els Mossos d'Esquadra, però sí algun cop amb la Policia Nacional.
Les entrades al CTTI
La investigació es va centrar en empreses públiques de la Generalitat, el CTTI i la Conselleria d'Economia, després que el juny del 2017 l'àrea de processos electorals passés de la Conselleria de Governació al departament liderat per Oriol Junqueras. Al CTTI hi van entrar diversos cops: el 20-S per ordre del jutjat d'instrucció 13 i el 30 de setembre per ordre del TSJC, dia que van localitzar un 'call-centre' preparat per rebre trucades d'incidències i resultats del referèndum. Aquestes entrades van permetre a la Guàrdia Civil intervenir milers de correus electrònics de diversos alts càrrecs de la Generalitat, com el president Carles Puigdemont, exconsellers, la cúpula d'Interior o el mateix major Trapero.
Aquest dimarts també ha declarat un guàrdia civil que va fer el peritatge dels vehicles de la Guàrdia Civil danyats el 20-S davant d'Economia, i un altre que va analitzar les converses entre mossos l'1-O. Demà està previst que declarin diversos agents de la Guàrdia Civil i dels Mossos.
Trapero renuncia a Junqueras, Forn, Sànchez i Mas
La defensa de Josep Lluís Trapero i Teresa Laplana ha decidit renunciar als testimonis d'Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Artur Mas, que estaven previstos per al final del judici. També ha renunciat a la declaració de l'exconseller Jordi Jané, que haurà de comparèixer igualment a petició de la defensa de l'exsecretari general d'Interior Cèsar Puig.
"Intenti concretar les dates perquè és important. Pot consultar les notes", ha demanat la magistrada al testimoni. Tot i això, treure l'entrellat de determinats correus ha estat complicat. Un dels mails que ha provocat més controvèrsia ha estat un del comissari Gámez, enviat a instàncies de Trapero, sobre el "pla d'actuació" en resposta a la instrucció de Fiscalia. "Va rebre alguna resposta?", ha preguntat el fiscal. El testimoni ha dit que el director dels Mossos va demanar canviar "pretès referèndum" per "referèndum". Malgrat que el fiscal ha intentat tirar endavant l'interrogatori, de fons se sentien paraules de la presidenta del tribunal que indicaven els dubtes sobre què s'estava dient. "Les dades que no tingui ja les consultarem", ha dit Espejel.
El correu sobre les pautes d'actuació també ha provocat problemes. Trapero el va enviar a la cúpula d'Interior el 29 de setembre, però no va rebre resposta. "No hi va haver resposta a les pautes d'actuació, però en el pla.... Però és que estem parlant del pla Àgora!", ha dit el testimoni. "Però és el pla del 21 o del 29?", ha preguntat la presidenta de la sala. I el fiscal ha reblat: "Jo no parlo del pla Àgora perquè jo sé de què parlo. Del pla d'actuació que demana la Fiscalia". I el "pretès referèndum"? Feia referència al pla d'actuació. Arribats a aquest punt, amb el fiscal Carballo, passant fulls sense parar, ha demanat "30 segons a la sala per comprovar". La sala li ha donat 10 minuts.
Trapero va assessorar el Govern... però potser no n'era conscient
El número 2 de Baena creu que el Trapero assessorava el Govern en "matèria de seguretat" tot i que admet que "potser no ho feia de manera conscient". El comandant de la Guàrdia Civil que va fer de secretari dels atestats que van servir de base per la causa del Suprem contra els líders independentistes ha dit durant la seva declaració a l'Audiència Nacional que de la investigació es desprèn que des de Mossos algú assessorava al comitè estratègic i que aquest algú seria el major. També ha afirmat que no veia "normal" que els atestats policials que es feien durant la campanya pel referèndum passessin per "serveis jurídics". "No és habitual", ha afirmat.
El testimoni ha dit que Trapero enviava les instruccions de Fiscalia a Joaquim Forn, Cèsar Puig i Pere Soler. "Jo entenia que això no s'havia de fer", ha explicat l'agent. Ha criticat també que el major ordenés centralitzar les instruccions per impedir el referèndum en la comissaria d'Informació. "Això no es fa així ni a la Guàrdia Civil ni a la Policia Nacional", ha assenyalat. El testimoni ha assegurat que Trapero traslladava als responsables polítics les actuacions que els Mossos havien de fer com a policia judicial.
Els plans del govern
El número 2 de Baena ha explicat que Trapero va rebre el 10 d'agost, abans dels atemptats i que es desencadenin tots els fets de la tardor de 2017, un correu de la comissaria d'Informació amb el calendari prèvia al referèndum. A preguntes del fiscal Carballo, que ha demanat si Trapero coneixia els plans del Govern, el testimoni ha dit que el correu situava les principals dates abans de la votació: el 6 i 7 de setembre per aprovar les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica, el 14 havia de començar la campanya i el dia 1 hi hauria el referèndum. En aquest punt hi ha hagut certa controvèrsia perquè el Fiscal no ha sabut dir en quina pàgina del sumari hi ha el correu, tot i tenir-lo "al seu ordinador". Al Suprem, la mà dreta de Baena va dir que Trapero era "imprescindible" en l'estratègia independentista.
Moleskine i EnfoCATs
El testimoni ha explicat que l'EnfoCATs era un "document estratègic" que la Guàrdia Civil va trobar en un escorcoll a casa de Josep Maria Jové el 20 de setembre. Allà també van trobar l'agenda Moleskine. L'estratègia passava per un referèndum i una declaració d'independència. "Totes dues vies acabaven en la independència", ha explicat. En el marc d'aquesta estratègia, aquests dos documents posaven sobre la taula la necessitat de controlar el territori i desenvolupar estructures d'estat. "Els Mossos eren un instrument imprescindible", ha admès l'agent, que ha assegurat que calia provocar "un conflicte polític, econòmic i social". "En cap moment es valora que es pogués aturar el pla", ha recalcat.
Les investigacions prèvies a l'1-O
Arran de la petició que la Fiscalia de l'Audiència Nacional va fer el novembre del 2015 als tres cossos policials, la Guàrdia Civil va començar a investigar qualsevol aspecte relacionat amb el procés independentista, i es va basar en la seva experiència prèvia en l'organització de la consulta del 9-N del 2014, sobretot el seu finançament. En aquest sentit, ha explicat que mai van coincidir en les investigacions amb els Mossos d'Esquadra, però sí algun cop amb la Policia Nacional.
Les entrades al CTTI
La investigació es va centrar en empreses públiques de la Generalitat, el CTTI i la Conselleria d'Economia, després que el juny del 2017 l'àrea de processos electorals passés de la Conselleria de Governació al departament liderat per Oriol Junqueras. Al CTTI hi van entrar diversos cops: el 20-S per ordre del jutjat d'instrucció 13 i el 30 de setembre per ordre del TSJC, dia que van localitzar un 'call-centre' preparat per rebre trucades d'incidències i resultats del referèndum. Aquestes entrades van permetre a la Guàrdia Civil intervenir milers de correus electrònics de diversos alts càrrecs de la Generalitat, com el president Carles Puigdemont, exconsellers, la cúpula d'Interior o el mateix major Trapero.
Aquest dimarts també ha declarat un guàrdia civil que va fer el peritatge dels vehicles de la Guàrdia Civil danyats el 20-S davant d'Economia, i un altre que va analitzar les converses entre mossos l'1-O. Demà està previst que declarin diversos agents de la Guàrdia Civil i dels Mossos.
Trapero renuncia a Junqueras, Forn, Sànchez i Mas
La defensa de Josep Lluís Trapero i Teresa Laplana ha decidit renunciar als testimonis d'Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Artur Mas, que estaven previstos per al final del judici. També ha renunciat a la declaració de l'exconseller Jordi Jané, que haurà de comparèixer igualment a petició de la defensa de l'exsecretari general d'Interior Cèsar Puig.