procés català: informe

Una quarantena de causes judicials marquen la cimera entre Torra i Sánchez

La promesa del president espanyol a ERC no ha fet que la Justícia aixequi el peu de l'accelerador i fan camí desenes de causes contra l'independentisme

per Bernat Surroca , 5 de febrer de 2020 a les 19:10 |
Pedro Sánchez observa Gabriel Rufián al Congrés dels Diputats | Europa Press
Una de les grans promeses que va fer Pedro Sánchez a ERC per aconseguir tirar endavant la investidura va ser abordar la "desjudicialització" del conflicte català. A les portes de la reunió amb Quim Torra, però, la pressió judicial continua més present que mai, amb judicis en marxa -com el dels Mossos a l'Audiència Nacional-; investigacions que avancen -com ara aquelles que afecten als detinguts per les protestes de la sentència-; i noves causes que podrien obrir-se en les pròximes setmanes. Tot plegat a l'espera també que es concretin reformes legals.

La dinàmica judicial té vida pròpia, per més que ara Sánchez tingui interès a domar uns jutges i uns fiscals a qui fins ara, juntament amb el PP, havia confiat la gestió del procés català. Més enllà de moviments que poden llegir-se en el sentit de rebaixar la pressió contra l'independentisme, com ara el nomenament de Dolores Delgado com a Fiscal General de l'Estat, els "gestos" de l'Advocacia de l'Estat o la reforma del delicte de sedició, la judicialització continua ben present en la realitat política i social catalana. A la reunió amb Torra d'aquest dijous difícilment s'abordarà en profunditat la qüestió: el govern espanyol ja ha dit que assisteix a la trobada amb "esperit constructiu" però sense expectatives d'aconseguir avenços a curt termini. Torra, de fet, és una de les víctimes d'aquesta judicialització.


A dia d'avui encara hi ha desenes de causes obertes en pràcticament totes les instàncies judicials de l'Estat. Als jutjats d'instrucció destaca la causa del jutjat 13 de Barcelona, que s'ha convertit en un calaix de sastre on s'hi aboca tot allò relacionat amb els preparatius de l'1-O, però també les investigacions relacionades amb les protestes de la sentència o el cas de les càrregues policials del referèndum. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja té data per jutjar la mesa del Parlament mentre que l'Audiència Nacional continua investigat el Tsunami Democràtic i els nou CDR acusats de terrorisme. 

El govern del PSOE i Podem ja és a la Moncloa, però la desjudicialització encara no arriba i el paper de la Fiscalia, la part més bel·ligerant encara avui contra l'independentisme, és significatiu. Aquí podeu veure un recull de totes les causes obertes contra el procés:

JUTJATS D'INSTRUCCIÓ

Una parella d'agents dels Mossos vigilant la Ciutat de la Justícia en el marc de l'operació Toga Foto: Europa Press


- Jutjat 13 de Barcelona: S'està duent a terme una investigació contra una trentena de persones pels preparatius del referèndum. La causa va començar amb les revelacions del jutge Santi Vidal i ha servit de calaix de sastre per investigar l'independentisme.

- Jutjat 7 de Barcelona: S'investiguen les càrregues de l'1-O i s'intenta determinar qui les va ordenar. La versió oficial de la violència policial, explicada en el seu moment al Tribunal Suprem, ha estat qüestionada en aquesta investigació.

- Jutjat 24 de Barcelona: S'investiga el cas de l'activista Tamara Carrasco, que va ser perseguida per un delicte de terrorisme. Va haver d'estar confinada durant més d'un any al seu poble, Viladecans. En relació a això, el també activista Adrià Carrasco va marxar a l'exili a Bèlgica.

- Jutjat 3 de Cornellà: S'investiguen els principals comissaris dels Mossos per una suposada passivitat en l'actuació per impedir el referèndum. Entre d'altres hi ha el comissari Ferran López, mà dreta de Josep Lluís Trapero la tardor de 2017. L'excúpula del cos està sent jutjada a l'Audiència Nacional.

- Diversos jutjats d'instrucció de Catalunya tenen causes obertes contra més d'un centenar de persones que van participar en les protestes de la sentència. A dia d'avui encara hi ha cinc joves en presó preventiva, tots els d'origen estranger.
JUTJATS PENALS

Joana Ortega Foto: Adrià Costa


- Jutjat 16 de Barcelona: Joana Ortega està pendent de judici per haver treballat mentre encara estava inhabilitada per la sentència del 9-N. El Departament d'Empresa i Coneixement que encapçala Àngels Chacón la va nomenar assessora el maig de l'any passat però la condemna s'acabava a l'octubre.
AUDIÈNCIA PROVINCIAL

Unes 200 persones van participar de l'acció dels CDR al Palau de Justícia el 23 de febrer de 2018 Foto: ACN


- Activistes independentistes. L'Audiència de Barcelona jutja tretze activistes que es van encadenar davant del Palau de Justícia. Estan acusats de delictes de resistència i atemptat contra l'autoritat i desobediència, i s'enfronten a penes d'entre un i dos anys i mig de presó. Els fets van tenir lloc el 23 de febrer de 2018 en protesta per l'aplicació del 155.
TSJC

Joan Josep Nuet, Lluís Corominas, Carme Forcadell, Ramona Barrufet i Anna Simó Foto: Adrià Costa


- El judici a la mesa del Parlament. El TSJC jutjarà Lluís Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó i Ramona Barrufet, membres sobiranistes de la mesa del Parlament de l'any 2017, i Mireia Boya, exdiputada de la CUP. Joan Josep Nuet, com que està aforat, haurà de ser jutjat al Tribunal Suprem. El judici començarà el 23 d'abril i s'allargarà fins el 28.

- El judici a l'alcalde d'Agramunt.  El TSJC jutjarà Bernat Solé, alcalde d'Agramunt i diputat d'ERC, per suposadament haver afavorit la celebració del referèndum al seu municipi. La Fiscalia demana una pena d'un any i mig d'inhabilitació per a càrrec públic i una multa de 24.000 euros per un delicte de desobediència.

- Preparatius de l'1-O. El TSJC investiga Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, dirigents d'ERC, pels preparatius de l'1-O. Tots dos són diputats i per tant estan aforats. El dia 20 de setembre de 2017 van ser dels detinguts en l'operació de la Guàrdia Civil ordenada pel jutjat 13 per impedir el referèndum.

- Escorta de Puigdemont. El TSJC investiga el conseller d'Interior, Miquel Buch, i un sergent dels Mossos per haver ofert protecció a l'expresident Carles Puigdemont, exiliat a Bèlgica. 

- Nova causa contra Torra. El TSJC ha obert una nova causa contra Quim Torra per no haver retirat els llaços grocs del Palau de la Generalitat. El 19 de desembre ja va condemnar el dirigent de JxCat a una pena d'un any i mig d'inhabilitació per un delicte de desobediència.
AUDIÈNCIA NACIONAL

Josep Lluís Trapero, Teresa Laplana, Pere Soler i Cèsar Puig, a l'Audiència Nacional Foto: Pool EFE


- Judici als Mossos. Josep Lluís Trapero, Pere Soler i Cèsar Puig s'enfronten a penes d'onze anys de presó per un delicte de rebel·lió, mentre que Teresa Laplana podria ser condemnada a quatre anys de privació de llibertat per un delicte de sedició. Se'ls acusa d'haver facilitat el referèndum actuant conjuntament amb el Govern. El judici acaba al març.

- Operació Judes. L'Audiència Nacional investiga nou membres dels CDR acusats d'un delicte de terrorisme. Set d'ells van ser detinguts i empresonats de manera preventiva durant tres mesos en el marc de l'operació Judes que va dur a terme la Guàrdia Civil poc abans de la sentència de l'1-O. 

- Tsunami Democràtic. L'Audiència Nacional investiga el moviment Tsunami Democràtic per i els seus impulsors per "indicis de terrorisme" per les accions que van impulsar en el marc de les protestes per la sentència. Concretament, el bloqueig de l'aeroport del Prat i els talls a la Jonquera. 

- Ingerències russes. La presència d'espies russos a Catalunya s'està investigant a l'Audiència Nacional. La policia espanyola va confirmar la presència d'una unitat militar d'elit especialitzada en operacions per desestabilitzar Europa.
TRIBUNAL DE COMPTES

Declaració institucional de Puigdemont i el Govern sobre l'1-O Foto: Govern


- Les despeses de l'1-O. El Tribunal de Comptes reclama més de quatre milions d'euros al govern de Carles Puigdemont i a diversos alts càrrecs per les despeses de l'1-O. Els afectats hauran de pagar una fiança si no volen que se'ls embarguin els béns de manera preventiva. Es repeteix la via del 9-N: Mas, Ortega, Rigau i Homs van ser condemnats a pagar prop de cinc milions per la consulta del 2014.
TRIBUNAL SUPREM

Declaració institucional de Quim Torra Foto: Europa Press


Sala Penal

- Recurs de Torra. El president, Quim Torra, ha recorregut en cassació la sentència del TSJC al Tribunal Suprem. Si el Suprem ratifica la condemna d'un any i mig d'inhabilitació per desobediència, Torra seria inhabilitat com a president perquè hi hauria una sentència ferma. 

- El judici a Nuet. El diputat d'ERC al Congrés Joan Josep Nuet serà jutjat al Tribunal Suprem perquè és aforat. La resta de la mesa que presidia Carme Forcadell seran jutjats al TSJC. Els acusats s'enfronten a penes d'inhabilitació per delicte de desobediència.

- Les euroordres. El jutge Pablo Llarena manté actives euroordres contra Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí.

Sala Contenciosa-Administrativa

- Torra vs. JEC. Quim Torra va recórrer la decisió de la JEC de retirar-li la credencial de diputat al Parlament. Va demanar mesures cautelaríssimes i cautelars, però el Suprem les va rebutjar oposant-se també a l'opinió de la Fiscalia. Ara, l'alt tribunal ha de resoldre sobre el fons del recurs i decidir si avala la decisió de la JEC, tot i que Torra ja ha perdut l'acta de diputat. 

- Parlament vs. JEC. El Parlament ha presentat un recurs contra la decisió de la JEC de retirar l'acta de diputat a Quim Torra. En el document, redactat pels lletrats de la cambra, es qüestiona que el president pugui continuar en el càrrec si deixa de ser parlamentari. 

- Puigdemont vs. JEC. Carles Puigdemont té en marxa diversos recursos al Tribunal Suprem per resolucions de la JEC que li impedien ser eurodiputat tot i haver guanyat les eleccions europees. A dia d'avui, el dirigent independentista ja té l'acta d'europarlamentari gràcies a la decisió del TJUE. 

- Junqueras vs. JEC. Oriol Junqueras ha interposat un recurs contra la decisió de la JEC de retirar-li l'acta d'eurodiputat després que el Suprem rebutgés aplicar la sentència del TJUE, que deia que el líder d'ERC era eurodiputat i tenia immunitat des del moment que es van proclamar els resultats. 

- Acomiadaments pel 155. Diversos alts càrrecs de la Generalitat han presentat recursos al Suprem contra el seu acomiadament arran del 155 la tardor de 2017. 
TC

Carles Puigdemont saluda Roger Torrent a Estrasburg Foto: ACN


- Puigdemont vs. Torrent. Carles Puigdemont té en marxa un recurs al TC contra la decisió del president i la mesa del Parlament de retirar-li la delegació de vot. A dia d'avui el president a l'exili ja no és diputat.

- Puigdemont vs. Llarena. Puigdemont també va interposar un recurs contra la decisió de no recusar el jutge del Suprem Pablo Llarena.

- Josep Rull i Jordi Turull. Els dos exconsellers tenen recursos presentats contra la presó preventiva i per no haver acceptat la recusació de quatre magistrats del Suprem.

- Carles Puigdemont i Toni Comín. Recurs contra el manteniment de les ordres de detenció després de la sentència del TJUE. 

- Raül Romeva. El constitucional té pendent de resoldre un recurs de Romeva sobre el manteniment de la presó preventiva.

- Carme Forcadell vs. Llarena. El Constitucional té pendent de resoldre un recurs de l'expresidenta del Parlament contra la decisió de no recusar Llarena.

- Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez. El Constitucional ha de resoldre un recurs de la defensa dels presos de JxCat contra la decisió del Suprem de no suspendre la sentència de l'1-O després de la decisió del TJUE. 

* Previsible recurs d'empara dels líders independentistes contra la sentència del procés.
TJUE

Carles Puigdemont i Toni Comín exhibeixen un cartell d'Oriol Junqueras al Parlament Europeu Foto: @KRLS


- Oriol Junqueras vs. David Sassoli. El líder d'ERC ha interposat un recurs contra la decisió del Parlament Europeu de retirar-li l'acta d'eurodiputat després de la decisió del Suprem.

- Carles Puigdemont i Toni Comín vs. David Sassoli. Els dos dirigents independentistes tenen un recurs en marxa contra la decisió del Parlament Europeu de no reconèixer-los com a eurodiputats després de les eleccions europees. Arran de la sentència del TJUE, ja són eurodiputats.
TRIBUNAL D'ESTRASBURG

Imatge d'arxiu del Tribunal Europeu de Drets Humans a Estrasburg Foto: ACN


- A dia d'avui hi ha una vintena de processos oberts en relació a la causa independentista.

- Un cop el TC es pronunciï sobre els recursos presentats, els afectats podran anar al Tribunal d'Estrasburg.

* Arribar al Tribunal Europeu de Drets Humans és l'objectiu dels líders independentistes, especialment per la sentència del Suprem 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació