05
de febrer
del
2020
Actualitzat
el
06
de febrer
a les
10:40h
Una de les grans promeses que va fer Pedro Sánchez a ERC per aconseguir tirar endavant la investidura va ser abordar la "desjudicialització" del conflicte català. A les portes de la reunió amb Quim Torra, però, la pressió judicial continua més present que mai, amb judicis en marxa -com el dels Mossos a l'Audiència Nacional-; investigacions que avancen -com ara aquelles que afecten als detinguts per les protestes de la sentència-; i noves causes que podrien obrir-se en les pròximes setmanes. Tot plegat a l'espera també que es concretin reformes legals.
La dinàmica judicial té vida pròpia, per més que ara Sánchez tingui interès a domar uns jutges i uns fiscals a qui fins ara, juntament amb el PP, havia confiat la gestió del procés català. Més enllà de moviments que poden llegir-se en el sentit de rebaixar la pressió contra l'independentisme, com ara el nomenament de Dolores Delgado com a Fiscal General de l'Estat, els "gestos" de l'Advocacia de l'Estat o la reforma del delicte de sedició, la judicialització continua ben present en la realitat política i social catalana. A la reunió amb Torra d'aquest dijous difícilment s'abordarà en profunditat la qüestió: el govern espanyol ja ha dit que assisteix a la trobada amb "esperit constructiu" però sense expectatives d'aconseguir avenços a curt termini. Torra, de fet, és una de les víctimes d'aquesta judicialització.
A dia d'avui encara hi ha desenes de causes obertes en pràcticament totes les instàncies judicials de l'Estat. Als jutjats d'instrucció destaca la causa del jutjat 13 de Barcelona, que s'ha convertit en un calaix de sastre on s'hi aboca tot allò relacionat amb els preparatius de l'1-O, però també les investigacions relacionades amb les protestes de la sentència o el cas de les càrregues policials del referèndum. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja té data per jutjar la mesa del Parlament mentre que l'Audiència Nacional continua investigat el Tsunami Democràtic i els nou CDR acusats de terrorisme.
El govern del PSOE i Podem ja és a la Moncloa, però la desjudicialització encara no arriba i el paper de la Fiscalia, la part més bel·ligerant encara avui contra l'independentisme, és significatiu. Aquí podeu veure un recull de totes les causes obertes contra el procés:
La dinàmica judicial té vida pròpia, per més que ara Sánchez tingui interès a domar uns jutges i uns fiscals a qui fins ara, juntament amb el PP, havia confiat la gestió del procés català. Més enllà de moviments que poden llegir-se en el sentit de rebaixar la pressió contra l'independentisme, com ara el nomenament de Dolores Delgado com a Fiscal General de l'Estat, els "gestos" de l'Advocacia de l'Estat o la reforma del delicte de sedició, la judicialització continua ben present en la realitat política i social catalana. A la reunió amb Torra d'aquest dijous difícilment s'abordarà en profunditat la qüestió: el govern espanyol ja ha dit que assisteix a la trobada amb "esperit constructiu" però sense expectatives d'aconseguir avenços a curt termini. Torra, de fet, és una de les víctimes d'aquesta judicialització.
A dia d'avui encara hi ha desenes de causes obertes en pràcticament totes les instàncies judicials de l'Estat. Als jutjats d'instrucció destaca la causa del jutjat 13 de Barcelona, que s'ha convertit en un calaix de sastre on s'hi aboca tot allò relacionat amb els preparatius de l'1-O, però també les investigacions relacionades amb les protestes de la sentència o el cas de les càrregues policials del referèndum. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja té data per jutjar la mesa del Parlament mentre que l'Audiència Nacional continua investigat el Tsunami Democràtic i els nou CDR acusats de terrorisme.
El govern del PSOE i Podem ja és a la Moncloa, però la desjudicialització encara no arriba i el paper de la Fiscalia, la part més bel·ligerant encara avui contra l'independentisme, és significatiu. Aquí podeu veure un recull de totes les causes obertes contra el procés: