Judici als Mossos

Baena acusa Trapero de reunir-se en secret amb Puigdemont i l'advocada ho desmunta

El tribunal ha rebutjat incloure com a prova una carta que l'expresident hauria enviat al cap dels Mossos agraint-li el paper del cos durant l'1-O

per NacióDigital , 3 de febrer de 2020 a les 13:50 |
El tinent coronel Baena, abans de declarar com a testimoni a l'Audiència Nacional.
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 de febrer de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El tinent coronel David Baena, encarregat dels atestats de la Guàrdia Civil durant l'etapa prèvia a l'1.O, ha comparegut aquest dilluns com a testimoni en el judici contra Josep Lluís Trapero i l'excúpula dels Mossos a l'Audiència Nacional. El cap de la policia judicial de l'Institut Armat a Catalunya ha denunciat la suposada "connivència" del cos català amb el Govern per a dur terme el referèndum.

En aquest sentit -i sense èxit-, Baena ha citat una carta que Carles Puigdemont hauria ordenat a la seva secretària que enviés a Trapero el 20 d'octubre del 2017. En la missiva, que el tribunal ha rebutjat incloure a la causa però que el tinent coronel ha pogut llegir gairebé íntegrament, l'expresident hauria parlat d'una trobada a "porta tancada". Ara bé, a preguntes del fiscal, no ha quedat provat, en cap cas, que el major hi assistís.


De fet, l'advocada Olga Tubau ho ha acabat desmuntant del tot quan ha demanat a Baena si, a la carta, Puigdemont feia referència a "el que et vaig dir en una reunió a porta tancada" o "el que vaig dir en una reunió a porta tancada". El tinent ho ha tornat a llegir i, efectivament, hi deia "el que vaig dir" -"tal como dije", segons la traducció que ha fet el testimoni perquè el tribunal ho pogués entendre-. Ha estat llavors quan la lletrada ha replicat: "I doncs, sobre quin fonament objectiu diu que Trapero estava a la reunió?".

La Fiscalia ha demanat incloure la carta argumentant que es troba a la causa del Suprem i que va ser pública però les defenses s'hi han oposat al·legant que no s'havia inclòs en el temps processal oportú i que s'estaria vulnerat el dret de defensa.


Segons ha llegit Baena, Puigdemont li deia a Trapero que per a ell "és un orgull la policia que dirigeix". "T'ho dic no només com a president sinó també com a ciutadà i com a pare de dues nenes que encara es pregunten perquè feia falta tanta violència a la seva escola", diu en referència a l'1-O. "Han après de manera traumàtica que a Catalunya tenim una policia totalment diferent. L'estimen i a la vegada la respecten", ha detallat Baena. La presidenta del tribunal, Concepción Espejel, però, l'ha interromput.

Una carta de Trapero del 2015, rebutjada


El tribunal tampoc ha acceptat com a prova un comunicat intern del cap del cos on el 2015 assumia la responsabilitat de la investigació de qualsevol delicte relacionat amb el procés independentista. La fiscalia ha demanat incorporar-lo aquest mateix dilluns després que Baena el posés com a exemple de la suposada connivència de la cúpula policial amb el referèndum de l'1-O, però les defenses s'hi han oposat per considerar-ho extemporani, cosa que els magistrats han acceptat.

El 9 de novembre del 2015 el Parlament va aprovar una resolució que donava inici a l'anomenat procés de "desconnexió" de Catalunya. Dies abans, el 4 de novembre, l'aleshores fiscal en cap de l'Audiència Nacional, Javier Zaragoza, que després va estar al judici del Suprem, va ordenar als tres cossos policials que li aportessin totes les investigacions que fessin sobre el procés i relacionat amb els delictes de desobediència, sedició o rebel·lió. Baena ha explicat que Trapero, en la seva suposada estratègia per aparentar que s'investigava però en realitat no fer res per impedir l'avenç del procés, va enviar, l'11 de novembre, un comunicat intern a tots els agents on es responsabilitzava d'aquestes investigacions i ordenava centralitzar-les.

En el comunicat, que es va conèixer públicament l'endemà, Trapero deia que ell concentraria totes les possibles investigacions i actuacions del cos en relació a suposats delictes de desobediència, sedició o rebel·lió comesos per ciutadans catalans no aforats, arran de la suspensió per part del Tribunal Constitucional de la resolució rupturista del Parlament. Així, ell seria qui comuniqués a l'Audiència Nacional espanyola qualsevol possible indici de delicte i assumiria personalment les possibles responsabilitats d'aquesta actuació policial.

Aquest comunicat, segons Baena, és una demostració més de la connivència que, segons ell, tenia la cúpula del cos amb el procés sobiranista. De fet, ha lamentat que des del novembre del 2015 fins l'octubre del 2017 cap de les investigacions dels dos cossos estatals coincidissin amb investigacions de la policia catalana.

Sense resposta "satisfactòria" el 20-S

Sobre el dispositiu del 20-S, ha dit que no era habitual activar recursos antiavalots de la pròpia Guàrdia Civil, però aquell dia ja van preveure que hi hauria concentracions. No obstant això, ha admès que no va ser fins poc abans de les 8 del matí que van dir als Mossos d'Esquadra que necessitarien suport per actuacions "a Barcelona", escorcolls que no van concretar fins que ja havien començat. Sobre les diverses peticions de suport dels Mossos a la Conselleria d'Economia, Baena ha dit que no van rebre resposta "satisfactòria" tot i demanar un perímetre de protecció.

Arran d'aquells escorcolls es van trobar el document EnfoCATs i l'agenda Moleskine de Josep Maria Jové, que, segons ell, confirmaven les seves investigacions inicials. Tot i que el document 'EnfoCATs' apuntava els Mossos com una estructura d'estat ja preparada, ha admès que l'agenda constatava que la posició de la policia catalana era la de respectar la legalitat espanyola.

Els Mossos, estructura d'Estat

Per enfortir el cos com a estructura d'estat, Baena ha dit que el nomenament de Trapero com a major, "blindava" i "cohesionava" el cos, justament pocs mesos abans del referèndum. A preguntes de l'advocada de Trapero ha hagut d'admetre que el nomenament el va fer l'aleshores director dels Mossos, Albert Batlle, que havia estat membre del PSC.

Però el comandament de la Guàrdia Civil ha posat sobretot la posició de Trapero des del 2015 com a suposada prova que el cap del cos prioritzava la cadena de comandament orgànica per sobre de la judicial. També ha lamentat que moltes ordres judicials acabessin en mans de persones que no formaven part de la policia judicial, cosa que significava que les investigacions policials arribaven a coneixement dels impulsors del referèndum.

Aquesta estratègia, segons Baena, es va tancar amb el comunicat del 2 d'octubre del 2017 de Trapero a tot el cos on felicitava els agents per la seva actuació el dia anterior. "Això era l'essència de tot: aparentar que complien de forma general les ordres com volien", ha conclòs.

"Teníem por que els investigats ho sabessin abans"

El tinent coronel que va investigar l'1-O també ha dit que no confiaven en el cos dels Mossos arran d'un correu on Cèsar Puig informava l'exsecretari general d'Economia, Josep Maria Jové, sobre l'escorcoll que la Guàrdia Civil va fer a la seu d'Unipost a Terrassa el 19 de setembre. "No teníem la certesa que la pràctica judicial arribés a bon port per por que els investigats ho sabessin abans", ha dit. Per això, ha afegit, no els van avisar dels escorcolls previstos el 20-S, com va ordenar el magistrat del jutjat d'instrucció 13. Tot i que el jutge va demanar que li portessin davant d'ell qualsevol agent que impedís els escorcolls, Baena ha admès que no ho van haver de fer perquè no es va donar el cas.

Baena ha afirmat també durant la seva declaració que durant l'1-O hi va haver més comunicacions entre els binomis i el centre de comandament dels Mossos informant sobre la presència dels cossos policials que per fer peticions de suport d'ordre públic. "Fins i tot hi ha casos en que es demanava als propis veïns que alertin als Mossos de la nostra presència", ha dit. En aquest sentit, ha dit que Trapero va ordenar durant la reunió per exposar les pautes d'actuació del cos el dia del referèndum que s'informés sobre els moviments dels cossos de seguretat de l'estat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació