La situació d'eurodiputats sense grup condiciona la projecció de Puigdemont, Comín i Ponsatí

El primer dirigent que va advertir que l'ingrés de Carles Puigdemont i Toni Comín al grup dels Verds-ALE no seria automàtic va ser Ernest Urtasun. Representants independentistes encara celebraven el debut de l'expresident a Estrasburg i l'eurodiputat dels comuns, un dels vicepresidents del quart grup de l'Eurocambra, va avisar que la incorporació dels electes de Junts per Catalunya (JxCat) -als quals ara s'ha afegit Clara Ponsatí- s'havia de discutir.

Amb veu en aquest espai polític a través del subgrup de l'Aliança Lliure Europea, ERC havia intentat aplanar el terreny -Oriol Junqueras hauria format part del mateix grup si el seu accés a l'Eurocambra no hagués topat amb el Tribunal Suprem-, però no se'n va sortir. La conseqüència és que Puigdemont, Comín i Ponsatí encara no han trobat un grup que els aculli. I, difícilment, en trobaran cap.

Conscients que, per la seva trajectòria i la proximitat a la dretana N-VA flamenca, no comptaven amb un aval unànime per part de la família dels Verds-ALE, a JxCat van acabar renunciant a demanar-ne la inclusió, decisió justificada per les "serioses discrepàncies" que la seva petició havia causat.

Ara mateix, Puigdemont, Comín i Ponsatí són eurodiputats no inscrits, un fet que condiciona tant la seva representativitat a l'Eurocambra com els recursos associats dels quals podran disposar. Per formar un grup fan falta almenys 25 eurodiputats de, com a mínim, una quarta part dels estats membre de la Unió Europea. Per exemple, el Moviment 5 Estrelles d'Itàlia forma part del bloc de no inscrits.

A diferència del Parlament o el Congrés, on els electes sense grup parlamentari s'agrupen al grup mixt i poden arribar a presidir comissions, a l'Eurocambra la regulació és substancialment diferent. El concepte de grup mixt no existeix, i l'activitat dels eurodiputats no inscrits té condicionants. "El gran perjudici de no haver entrat al juliol és aquest", exposen fonts coneixedores del funcionament de les cambres de Brussel·les i Estrasburg.

Abans d'accedir a l'escó, Puigdemont, Comín i Ponsatí ja sabien que no tindrien lloc ni al Partit Popular Europeu ni a l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates, on hi ha agrupats el PP i el PSOE, respectivament. Les fonts consultades per NacióDigital tampoc divisen opcions que trobin aixopluc als liberals -ara amb la marca Renovar Europa i hereus de l'ALDE-, en el qual Ciutadans i el PDECat havien conviscut a l'inici de l'anterior legislatura. Malgrat la presència del PNB en aquest espai, la formació taronja -amb cinc eurodiputats- ha estat extremadament bel·ligerant amb l'arribada de Puigdemont al Parlament Europeu i no li farà lloc al seu costat. A JxCat tampoc li interessa.

Les altres opcions no es divisen vàlides per als electes independentistes, a més tenint en compte que Puigdemont va defensar en la campanya de les europees -i també després- que només s’integraria en un grup que defensi obertament el dret a l’autodeterminació. Això només li deixava la via dels Verds-ALE. Al grup Identitat i Democràcia hi figura la xenòfoba Marine Le Pen; i als Conservadors i Reformistes Europeus -on hi ha l'N-VA flamenc- hi està inserit Vox, el partit de l'extrema dreta espanyola. A l'Esquerra Unitària Europea-Esquerra Verda Nòrdica, setè grup de l'Eurocambra i en el qual s'integrava Podem, Puigdemont no té intenció de reclamar-hi presència. 

Menys recursos i menys influència

Sense poder formar part d'algun dels set grups, els eurodiputats de JxCat -pendents de com avança el suplicatori demanat pel Tribunal Suprem- hauran d'assumir les particularitats que regulen l'activitat parlamentària dels electes no inscrits. Aquestes especificitats estan detallades en l'article 36 del reglament de l'Eurocambra. En les normes sobre els grups polítics que el propi Parlament Europeu divulga en la seva pàgina oficial, s'estipula que "els grups polítics reben més fons per al seu personal col·lectiu i les seves activitats parlamentàries que els diputats no inscrits". Això inclou des d'assessors fins a recursos per a conferències, convidats o fulletons.

Puigdemont, Comín i Ponsatí podran comptar amb una dotzena d'assessors, segons les diverses fonts consultades per aquest diari, per bé que no disposaran de l'ajuda d'un secretariat, l'estructura que tenen les grans famílies polítiques europees a l'Eurocambra. Pel que fa a les retribucions, els eurodiputats tenen un salari mensual de 6.824,85 euros abans dels impostos estatals i 4.563 euros en dietes. En el cas dels electes de JxCat, han de cobrar amb retroactivitat uns 70.000 euros cadascun per la retribució que els correspon des del juliol, quan van ser escollits. Els impediments de la Junta Electoral Central (JEC) els havien impedit accedir a l'escó durant mesos.

Més enllà dels recursos, la condició d'eurodiputats no inscrits dificultarà a Puigdemont, Comín i Ponsatí tenir tota la visibilitat amb la qual comptarien amb el suport d'un grup parlamentari. Portaveus del Parlament Europeu exposen a NacióDigital, per exemple, que resulta més complicat exercir de ponent d'un informe de caràcter legislatiu. Als electes no inscrits tampoc se'ls permet l'accés a les meses de les comissions parlamentàries i delegacions, que es distribueixen pel sistema d'Hondt.

Restriccions per preguntar

Les restriccions també afecten a les preguntes orals que es traslladen a la Comissió Europea en sessió plenàries, perquè no en poden formular a títol individual. Es requereix actuar de forma conjunta: fan falta 38 diputats per formular preguntes al Consell o la Comissió amb sol·licitud de resposta oral i debat posterior. A més a més, el temps d'intervenció oral dels electes està condicionat per la intervenció dels diputats dels grups de la cambra: disposen dels minuts sobrants un cop s'han repartit els intervals entre les grans forces de l'Eurocambra.

Sense l'escut d'un grup, Puigdemont, Comín i Ponsatí tindran més complicat presentar esmenes al ple, perquè per fer-ho viable es requereix el suport d'una quarantena d'eurodiputats. Pel que fa a la representació, els eurodiputats no inscrits són presents a la Conferència de Presidents -que agrupa els grups polítics i és el principal òrgan de l'Eurocambra- però no hi tenen veu ni tampoc vot en les sessions.