Filiprim

Vols dir que s'ha de dir «Lo de Évole»?

«Si el que es vol és, igual que fins ara, fer periodisme del bo, 'Lo de Évole' és un mal embolcall. Fa que el programa sigui pitjor? No. Però tampoc el fa millor»

per Toni Vall , 3 de febrer de 2020 a les 08:32 |
-I com es dirà el programa?
-Lo de Évole.

-Ah si? Ah. Mmmm. Val. Hummmm...


És, més o menys, la conversa entre Jordi Évole i Gemma Nierga en un moment de la breu conversa que tenen al primer capítol de, en efecte, Lo de Évole, que ahir es va estrenar a La Sexta. Nierga no va ser capaç de dissimular com de poc li agrada el títol escollit pel programa. Francament, el títol és un desencert total. Per molt que es vengui com "és el que diu la gent del carrer l'endemà" denota un personalisme força empipador i innecessari, gens a to amb com sabem que és la personalitat del periodista. Si el que es vol és, igual que fins ara, fer periodisme del bo, Lo de Évole és un mal embolcall. Dir-se Lo de Évole fa que el programa sigui pitjor? No. Però tampoc el fa millor.


El mateix es pot dir de començar amb el periodista dinant amb els seus pares i conversant sobre el programa, sobre Jesús Quintero i fent una mena de pròleg, altre cop, amb un personalisme que no li havíem conegut al llarg de tants anys amb Salvados. És interessant, molt interessant de fet, la declaració d'intencions del programa per a les primeres edicions –o potser s'allargarà més?- la intenció d'emular/homenatjar aquell històric Cuerda de presos de Jesús Quintero. La sensació general d'aquest primer capítol és la d'haver sigut un aperitiu. Et quedes amb moltes ganes de més, cosa sens dubte positiva, però també amarat d'una certa i decebedora insatisfacció. Molt bon treball amb l'insubmís i el boxejador, molt bon treball amb l'abans –l'entrevista de Quintero- i l'ara –la d'Évole- però falta metratge per tot arreu. El destil·lat que se'n fa ho deixa tot reduït a la mínima expressió. Sempre és estimulant recórrer a l'arxiu i treure la pols a imatges televisives que tenen més de dues dècades. El cas de Rafi Escobedo!! Sí, l'únic acusat de l'assassinat dels Urkijo i que es va suïcidar pocs dies després que Quintero el visités a la presó. Boníssima idea la de visitar Juan Alberto Belloch i identificar-lo com la persona que va ser decisiva per la consecució de Cuerda de presos. I molt interessant la seva reflexió sobre els mals temps que vivim en terreny de drets humans. Un bon dard enverinat als seus amics polítics. I per acabar, dos coitus interruptus. Vols dir que és bona idea portar l'obsessió per les sèries i els seus trucs i mecanismes de guió fins aquest extrem? El primer amb Quintero. No sabem si es deixarà entrevistar però fa pinta que sí. I el segon amb Oriol Junqueras, de qui només vam poder veure un avançament de la conversa. Bé, doncs hi tornarem la setmana que ve. No esteu a temps de canviar el títol, oi? Bé, ens hi acostumarem, suposo.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació