Tinc dues peticions urgents. La primera: és molt important que deixem de parlar de permís de maternitat i permís de paternitat. Són permisos per naixement i cura de menor, i són per als progenitors de les criatures, independentment de la seva identitat sexual. Perquè la cura dels nadons és cosa dels dos (o més o menys, que de models de família n'hi ha molts).
El segon clam també és urgent, i va dirigit a tots els progenitors que podeu gaudir d'aquest permís: agafeu-vos-el sencer. No deixeu que les empreses us facin sentir malament per voler tenir cura dels vostres nadons (i per què no, també de les vostres parelles). No penseu que s'ho prendran malament o que no us en deixaran: pot ser que no ho facin. I si ho fan, batalleu pel que us pertoca. No renuncieu ni un mil·límetre als vostres drets.
Si heu emprès aquest projecte en comú, ara compartiu-lo. És indispensable. Resumidament: no deixeu a les vostres parelles soles amb el marron. (Apunt important: si heu emprès aquesta batalla soles –o sols–, sou unes valentes, i la meva admiració cap a vosaltres sempre serà sincera i absoluta).
Sabeu quins drets teniu?
Des de l'1 de gener, el permís per la mare es manté amb les 16 setmanes, però creix la de les parelles, que si tenen contracte laboral també tenen dret a 12 setmanes de permís. Els autònoms també, però rebran de retribució l'import de la seva base reguladora, sovint allunyada dels seus ingressos mitjans reals. Sobre el mal tracte que pateixen els autònoms se'n parla molt, però insuficientment. És una vergonya.
Al 2016, quan vam tenir la primera criatura, el meu company només va tenir 15 dies de permís de paternitat. Els vam allargar miraculosament fins al mes, amb vacances no consumides amb anterioritat. Recordo perfectament el dia abans que tornés a la feina: una plorera i tristesa immensa van apoderar-se de nosaltres, perquè aquell microoasi familiar s'acabava. Va ser una bona nova veure que al 2019 aquest permís ja havia augmentat, i que al 2020 ho seguirà fent, fins que al 2021 s'igualin del tot els permisos per als dos progenitors.
Tot i això, és important que sapigueu que hi ha un permís que, mentre estàvem concentrats celebrant les 12 setmanes, ha quedat camuflat i també és molt important. El permís de lactància també és un dret dels dos.
Entre les mesures urgents per garantir "la igualtat de tracte i d’oportunitats", el permís de lactància ara s'anomena permís per cura del lactant: el poden gaudir els dos progenitors alhora, excepte si els dos treballen en la mateixa empresa. I mentre ens dedicàvem a comptar les noves setmanes són pocs els que s'han assabentat que els dos tenen dret a una hora d'absència del treball (que si els convé podran dividir en dues fraccions), fins que la criatura tingui nou mesos. Si es pacta amb l'empresa, es poden acumular aquestes hores en jornades completes.
A més, si s'escau, aquest permís es pot allargar fins als 12 mesos, tot i que en aquesta situació, serà amb una reducció proporcional del salari des dels nou fins als 12 mesos. Ah! I mentre duri el permís no et poden acomiadar. I és una informació que cal que compartim.
Són bones noves, però com sempre, encara insuficients. La batalla continua amb molts fronts. Un exemple? No té sentit que una mare lactant hagi de deixar la seva criatura, absolutament dependent, amb només 16 setmanes. Les que hem aconseguit allargar-ho fins als sis mesos, ha estat per caramboles i convenis que ho afavoreixen. I no és just: els sis mesos haurien de ser per a tothom, i no depenent de la bona voluntat de les empreses i de sumar lactàncies, vacances i dies de lliure disposició. Aquest front també el lluitarem.