església

Juan José Omella, l'alternativa de diàleg per liderar l'Església espanyola

El cardenal arquebisbe de Barcelona -requerit com a mediador l'octubre del 2017- apareix com un candidat ideal per presidir els bisbes espanyols i evitar un xoc frontal amb el nou govern espanyol

per Pep Martí , 1 de febrer de 2020 a les 17:53 |
El cardenal Juan José Omella a Roma. | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 1 de febrer de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El 2 de març proper s'iniciarà la propera sessió plenària de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), que es prolongarà fins al dia 8. No serà una cimera qualsevol. Conclou el mandat de l'arquebisbe de Valladolid, el cardenal Ricardo Blázquez, i els bisbes espanyols hauran d'elegir un nou president, que marcarà el camí del catolicisme espanyol dels propers anys. Un dels favorits és el cardenal Juan José Omella, arquebisbe de Barcelona. La candidatura d'Omella apareix amb un fort impuls des de fa temps i tindria el suport de l'ala més oberta dels bisbes.


Omella forma part de la troika de cardenals espanyols que són esmentats com els qui tenen més sintonia amb el papa Francesc, al costat de Blázquez i de Carlos Osoro, arquebisbe de Madrid. En el cas del prelat barceloní, la seva proximitat amb el pontífex està demostrada: el Papa el va designar per formar part de la poderosa Congregació dels Bisbes, des d'on es preparen els expedients de nomenament dels bisbes de tot el món. 

L'arquebisbe Omella forma part de la 'troika' que, junt amb Blázquez i Osoro, han defensat les posicions de l'actual Papa
  

El nom d'Omella encaixaria en un moment de canvi polític, quan sectors eclesiàstics han rebut la formació del govern de coalició entre el PSOE i Podem de manera hostil. Hi ha assumptes pendents que poden afectar els privilegis de l'Església (la classe de religió, el pagament o no de l'IBI i el futur dels concerts educatius) i hi ha el temor a l'episcopat que el nou executiu de Pedro Sánchez tingui la temptació d'obrir el meló del laïcisme. El tema de la denúncia del Concordat amb la Santa Seu sempre planeja en un sector de l'esquerra. 

L'arquebisbe de Barcelona és una alternativa moderada que garantiria que l'Església descarta anar a un xoc amb el nou govern PSOE-Podem. Omella, prelat hàbil i crític amb la línia ultraconservadora menada en el passat per dignataris com el cardenal Antonio María Rouco, considera que seria un error dels bisbes optar per un discurs agressiu amb el poder polític.      



En favor d'Omella hi ha un altre factor. Al capdavant de l'arixidiòcesi catalana, ha mantingut una actitud molt prudent. Provinent de la franja de Ponent, però, amb un discurs poc catalanista en el passat, s'ha integrat plenament en l'Església catalana. A Madrid, segons fonts diocesanes, tret d'un nucli molt conservador, se'l veu com un "home pont". L'octubre del 2017, va aparèixer com a possible mediador, després d'una trobada discreta a la Moncloa amb Mariano Rajoy en què va anar acompanyat de Carlos Osoro, i d'un contacte amb Oriol Junqueras.

Omella ha sabut integrar-se molt bé amb l'arxidiòcesi complexa com la barcelonina i va contribuir en el nomenament del catalanista Planellas com a arquebisbe de Tarragona
  
En l'actual moment en què és a punt de formar-se una taula de diàleg entre els governs català i espanyol, el perfil discret del prelat no desentona. Per ell, ja era una patata calenta fer-se amb els regnes d'una diòcesi com la catalana, que el va rebre amb recança. Pe`ro ha sabut navegar d'acord amb el corrent majoritari del catolicisme català, liberal i suaument catalanista. La seva mà es va notar en la designació de Joan Planellas com a nou arquebisbe de Tarragona, un prelat de perfil nítidament catalanista.  

L'"oposició" conservadora

Però el resultat d'una votació episcopal sempre és una incògnita. El 2 de març, els bisbes faran una primera votació indicativa, seguida de les anomenades murmuratio, les converses entre prelats. És a dir, les aliances i formació de blocs per donar suport als candidats, que mai ho són de manera formal.

La dreta eclesial, però, no descansa. I no li falten noms. Rouco, que ja és emèrit, continua sent escoltat en un sector. El vicepresident de l'episcopat, l'arquebisbe de València i també cardenal Antonio Cañizares, empeny cap a una línia de xoc amb Moncloa. I al fons apareix l'ambiciós arquebisbe d'Oviedo, Jesús Sanz Montes, considerat l'aspirant ideal de l'ala dura. D'aquí al 2 de març circularan més noms.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació