entrevista

Meritxell Serret: «Hem de millorar la manera de respondre a la repressió»

La delegada del Govern a Brussel·les, que prefereix no marcar-se data concreta per tornar, assegura que la sentència de l'1-O ha suposat "un abans i un després" en la imatge d'Espanya a la UE

per Pep Martí , Brussel·les, 2 de febrer de 2020 a les 20:30 |
Meritxell Serret, durant l'entrevista amb NacióDigital a la Delegació del Govern a Brussel·les | Delegació del Govern a Brussel·les
Aquesta informació es va publicar originalment el 2 de febrer de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"Per Nadal, a casa". Aquesta és la frase que recorden molts fills d'exiliats, després de la derrota de 1939. Meritxell Serret (Vallfogona de Balaguer, 1975), exconsellera d'Agricultura, delegada de la Generalitat a Brussel·les, viu un altre exili i també pensa en el retorn a casa. Però s'ha proposat no crear-se falses expectatives. Cerebral i cauta, rep NacióDigital a la seu de la delegació catalana a la capital de la UE i explica com viu personalment la seva situació, algunes claus de la política exterior catalana i de la imatge de Catalunya i d'Espanya enfocada des del cor d'Europa.  

- En quina situació judicial es troba?


- Tot aquest procés judicial contra els membres del Govern i funcionaris públics és incongruent i kafkià. Si he de definir la meva situació diria que és com estar als llimbs judicials. El fiscal va dir que no emetria euroordre. Entenc que perquè en la sentència no se m'atribueix un delicte concret. L'acusació de malversació, que és la que consta a Espanya, no la podrien sustentar. Només hauria d'afrontar l'acusació de desobediència, que no implica presó. Però insisteixo, això encara no s'ha concretat en un canvi de la meva situació a Espanya. Hem de veure com evoluciona la situació.   

- Parlem de com es veu la situació a Catalunya des d'on som ara. Entre la repetida frase en el passat que deia "el món ens mira" i el fet que la UE hagi donat suport a a l'estat espanyol durant el procés, on es troben els matisos?


- Els matisos es troben en entendre el que és la Unió Europea, que no és un cos únic, sinó un conjunt d'estats, d'interessos i d'actors. Això implica un seguit de tensions i equilibris. Europa és conscient que hi ha un conflicte polític a Catalunya, que hi ha una situació que no s'ajusta a la normalitat. Molts dels actors polítics europeus no volen tenir el problema a casa. I és enmig d'aquests factors que nosaltres hem de trobar l'espai i buscar les complicitats que ajudin a promoure la sortida dialogada del conflicte. Ens miren? Sí. Però en el fer, dependrà també de com nosaltres juguem les nostres cartes. 

"Europa ens mira però actuarà en funció de com nosaltres juguem les nostres cartes"
  

- En què ha canviat la situació en el front internacional des que no governa el PP?

- Ha canviat des de l'època en què el PP tenia majoria absoluta, quan marcava també la seva posició amb la seva presència al Parlament Europeu, amb l'anterior Comissió Europea. Ara, hi ha una nova Comissió, més plural i diversa, més equilibrada i amb un Parlament Europeu més fragmentat on el PP espanyol no té el pes que tenia. També s'han fet evidents moltes coses amb la sentència de l'1-O, com amb la sentència del Tribunal de Justícia de la UE, que ha estat un cop fort per fer evident que és un tema europeu. És un joc complex de tensions i equilibris en el qual ens hem d'intentar saber moure. I no és fàcil.  

- La sentència de l'1-O ha canviat la percepció que es té d'Espanya a Brussel·les?

- El judici i la sentència han estat un abans i un després pel que fa a la percepció que es té d'Espanya. La sentència s'ha vist com una cosa desproporcionada i que no suposa una solució a aquest conflicte.
    

- Com ha vist evolucionar la imatge internacional d'Espanya des que és a Brussel·les?

- La imatge d'Espanya ha anat evolucionant a mesura que han anat passant coses. Ha evolucionat la imatge de tots els actors. Per exemple, ha estat el cas de Ciutadans, que quan va arribar a Brussel·les va ser rebut com el partit liberal espanyol i li van posar la catifa vermella. Després de les aliances electorals amb Vox a Andalusia i altres comunitats, la imatge que es té de Ciutadans s'ha degradat. 

"A Ciutadans li van posar la catifa vermella quan va arribar a Brussel·les, però amb els pactes amb Vox la seva imatge s'ha degradat"
  
- Com està la relació, o no-relació, de la delegació amb la diplomàcia espanyola?

- Amb la diplomàcia espanyola, la meva relació és molt complexa perquè a mi no em reconeixen. Em consideren una fugada de la justícia, fet que no és veritat. Mai hem fugit, hem estat sempre a disposició de la justícia belga i hi hem comparegut sempre que se'ns ha demanat. Relació directa amb la diplomàcia espanyola no en tenim, però sí que pot haver contactes puntuals amb equips tècnics, amb motiu d'algunes jornades o actes en què coincidim.
 

Serret segueix tenint una relació complexa amb la diplomàcia espanyola. Foto: Delegació del Govern a Brussel·les


- Heu notat algun canvi en aquest sentit des de la formació del nou govern espanyol?

- En els contactes esporàdics amb membres de la representació permanent espanyola a Brussel·les hi ha contactes, diguem-ne, més relaxats. Però a nivell institucional i formal no hi ha hagut cap canvi. Dit això, pel que fa a la feina de la delegació i la interlocució amb l'estructura de la UE, no ens hem aturat mai.    

"La Comissió Europea valora com a bones pràctiques molts aspectes de la governança de la Generalitat, com l'estratègia marítima i de pesca, o la política de participació"
  
- Com funciona aquesta interlocució amb les institucions comunitàries?

- Tenim una mala dada: des del 2015 cap comissari europeu ha rebut cap representant del Govern català. No és difícil intuir que hi ha hagut pressions al darrera. Ara veurem, amb la nova Comissió, com evolucionarà. Però sí que hi ha hagut des de sempre una bona interlocució i dinàmiques de treball amb el que anomenem les cuines de la Comissió Europea, amb les direccions generals i les diverses àrees. Hi ha contactes continus. Pensem que la Generalitat implementa bona part de les polítiques que es dissenyen a Brussel·les. Les direccions generals de la Comissió tenen interès en un feedback directe. Cal dir que la Comissió valora com a bones pràctiques aspectes de la governança de l'executiu català.

- Com quins?

- L'estratègia marítima del Govern és considerada una bona pràctica a nivell europeu. Per exemple, la capacitat de crear una taula que aplegui tots els actors socio-econòmics que operen a la costa catalana per dissenyar un pla de desenvolupament sostenible. Es tracta d'assegurar el futur de les activitats pesqueres i alhora preservar la biodiversitat. També hem engegat la xarxa de regions per la interculturalitat. Dins del Comitè de les Regions, s'ha encarregat un dictamen al Govern català sobre la participació ciutadana sobre polítiques europees, en un moment de crisi institucional europea. El missatge és que des de Catalunya som proactius i europeistes conscients.      


- I com funcionen els vincles de la delegació amb la societat catalana? Amb els empresaris, per exemple. Tenen un contacte fluid amb el món de l'empresa?

- Aquí, a la seu de la delegació, hi ha també les oficines d'Acció, com a agència del Govern abocada a la promoció i la internacionalització de les empreses catalanes, que és la que té el contacte més directe amb les empreses i amb el mercat del Benelux. Acció és la que canalitza aquesta tasca i funciona molt bé. Des de la delegació sempre estem oberts per si volen dissenyar una estratègia que vagi més enllà de l'estrictament comercial. Hem engegat una dinàmica de donar més informació sobre l'activitat del CESE (Consell Econòmic i Social Europeu) i fer-ne seguiment per assolir-hi més participació catalana. També oferim el nostre espai, que és al cor de les institucions europees. Però la feina que es fa a la delegació és reflex de la feina que es fa des del Govern. 

- Va ser consellera d'Agricultura. Vist des de Brussel·les, què es pot fer per ajudar l'agricultura catalana? 

- A la delegació tenim un contacte directe amb tots els departaments del Govern, i amb el d'Agricultura sobretot, pel pes que té la PAC, la Política Agrària Comunitària, que és la gran política històrica de la UE i que ara està afrontant la discussió sobre el seu nou marc financer plurianual. I cal veure quins fons aniran adreçats a les polítiques vinculades a la pagesia. La nova Comissió es planteja dues línies estratègiques que enllacen amb les que duu a terme el Govern català. Per una banda, una estratègia que s'anomena del camp a taula, que integra en una política d'alimentació tots els agents de la cadena productiva, de la recerca al consum. I per altra banda, es vol engegar una agenda rural, que lliga amb el que fa el departament d'Agricultura, per respondre als reptes del sector, com el despoblament rural. 

- Com ha viscut les darreres sacsejades en el si del Govern?

- Amb preocupació i sent molt conscient que són fruit de la repressió. Fa temps que patim la repressió, però hem de millorar la manera com gestionem la resposta. És important demostrar que som un Govern conscient del moment històric que tenim i cal treballar per a la credibilitat del projecte de país. Per a mi, és un Govern molt meritori.

"La voluntat de ser presents a Brussel·les no és una cosa d'independentistes, sinó de tota la societat, i la tenen tots els països i comunitats europees"
  
- Com es pot explicar als catalans no independentistes que una delegació com la que dirigeix és positiva per a tota la societat catalana i també per a ells?

- La millor manera d'explicar-ho és recordant la història d'aquesta delegació davant la UE, que té més de trenta anys. Va començar quan encara no s'havien desplegat les competències de la Generalitat i era el Patronat Català Pro Europa com a consorci público-privat. Era l'administració, però també la societat civil, la que conjuntament tenien clar que s'havia de ser present a Europa per promocionar tots els interessos d'àmbit econòmic o social. A partir del 2006, quan es despleguen les competències, passa a ser delegació. La voluntat de ser presents a Brussel·les no és una cosa d'independentistes, sinó de tota la societat, i la tenen tots els països i comunitats europees.
 

Serret prefereix no generar-se expectatives sobre quan podrà tornar. Foto: Delegació del Govern a Brussel·les


- Hem parlat de la delegació i de la delegada. I Meritxell Serret? Com està vivint aquesta etapa de la seva vida? Quin ha estat el dia més dur des que és aquí?

- N'hi ha molts. A nivell personal, va ser quan vaig veure els companys empresonats i processats, i totes aquestes injustícies. Va ser molt dur també quan una persona de la meva família va patir un accident i vaig haver-ho de viure des de la distància. Però, malgrat això, s'ha de ser fort per tirar endavant. Per mi, per les persones que estimo, pel projecte polític. Els moments durs han de ser una escola, però no deixaré que em paralitzin.  

"Si hagués de dir amb una paraula com afronto la meva situació, seria resiliència"
  
- Si hagués de posar una paraula als seus sentiments des d'aquí, quina seria? 

- Ràbia, no. Tristesa intento que tampoc. No vull regalar res a l'opressor. Per a mi, la paraula per definir com afronto la meva situació seria resiliència.

- Recentment, vam entrevistar Ramon Gual, historiador nord-català i fill de l'exili. Ens va explicar que el que més el va impactar de petit era escoltar durant anys la frase "per Nadal, a casa". Anaven passant els anys i s'anava repetint el "per Nadal, a casa". Vostè com afronta aquesta espera?

- Per això mateix, aprenent d'aquesta història, jo no em genero expectatives, ni per a mi ni per a la meva família. Darrere d'unes expectatives pot venir una frustració. El desig és de poder tornar com més aviat millor. Però no em marco dates concretes per tornar. Són expectatives que no controlo i que se'm poden girar en contra. Insisteixo: no vull regalar res al repressor.     

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació