31
de gener
del
2020
Actualitzat
a les
19:16h
El ple municipal de Barcelona ha ratificat aquest divendres l'aprovació dels pressupostos de l'Ajuntament per al 2020, dissenyats per l'equip de govern de comuns i PSC, i que han tingut el suport d'ERC i Junts per Catalunya (JxCat). Les quatre parts ja van escenificar l'acord el 20 de gener, arribant a la meta d'un compromís adquirit per l'alcaldessa, Ada Colau, i el president, Quim Torra, el 30 de juliol. Tots dos van marcar-se aleshores l'objectiu d'aprovar els comptes a banda i banda de Sant Jaume i, tot i que s'ha complert, és la líder dels comuns qui s'ha endut la millor part.
L'alcaldessa ha insistit a qualificar el pacte d'"històric" pel fet de comptar amb el suport de 33 dels 41 regidors del ple municipal. Només n'han quedat fora la Barcelona pel Canvi de Manuel Valls -que va mantenir la incògnita fins al final-, Ciutadans i el PP. Després d'un inici de mandat convuls pel suport de Valls a la seva investidura, Colau ha deixat l'exprimer ministre francès fora de la foto. A més, el regidor de Pressupostos, Jordi Martí, s'ha encarregat de recordar-li durant el ple la rellevància del seu grup al consistori. "Representa dos regidors", li ha etzibat.
Martí també ha reivindicat el caràcter d'"esquerres" dels comptes, després d'haver sumat JxCat a l'acord. Cap expressió utilitzada avui al ple ha estat gratuïta. Aquesta anava dirigida a Elsa Artadi, cap visible de la formació. Els postconvergents s'hi van afegir a última hora per la voluntat de tenir "incidència" en la política municipal, malgrat que els seus cinc regidors sempre s'han presentat distants amb el model de ciutat de Colau i els comuns.
Amb ERC les negociacions venien de més lluny i el detonant pel sí final va ser l'ampliació de 100 milions en inversions reclamats per Maragall. En total, els pressupostos arriben per primera vegada als 3.000 milions d'euros, i incrementen la despesa i les inversions socials, d'habitatge i contra l'emergència climàtica.
Maragall ha insistit aquest divendres en l'estratègia de fer-se valer com a guanyador de les últimes eleccions. "La confiança es transforma a partir d'ara en exigència, vigilància i pressió", ha dit. El líder republicà, que dies enrere acusava Colau de no tenir "projecte", retreia avui al govern municipal que l'acció de l'executiu no es correspon amb els pressupostos dissenyats. Els comptes, però, ja estan aprovats.
Amb l'aprovació a la butxaca, l'Ajuntament espera ara l'aprovació dels comptes catalans per garantir ingressos com els que generarà l'increment de la taxa turística. Tot i que finalment la Generalitat podrà aprovar també els pressupostos, el compromís adquirit per Torra i Colau ha desembocat en un context d'estabilitat per a l'alcaldessa i en l'anunci de tancament d'una legislatura per part del president.
El consistori també està pendent de veure si Pedro Sánchez aconsegueix aprovar pressupostos a Madrid i, per si de cas, ha generat un fons de contingència de 88 milions d'on podran sortir els diners si les transferències estatals no arriben.
Inversió de màxims
Els pressupostos de l'Ajuntament de Barcelona superen per primera vegada els 3.000 milions d'euros en despesa i són els primers que Colau aprova per la via ordinària des que va arribar a l'alcaldia el 2015.
La despesa és un 14% més alta que la dels comptes prorrogats del 2019 i està protagonitzada per les partides destinades a l'habitatge i a la lluita contra l'emergència climàtica. La despesa corrent prevista és de 415 milions per a l'àrea de medi ambient; 357, per als serveis socials; 315, per a la Guàrdia Urbana; 185, per al transport públic; i 153, per a cultura.
Pel que fa a la inversió, es destinaran 49 milions als túnels de les Glòries, fins a 36 milions per completar el Pla de Barris i 100 milions més repartits a parts iguals entre habitatge social i rehabilitació energètica d'edificis, dues inversions pactades amb ERC.
L'augment de despesa i inversió és possible després que al desembre el ple aprovés unes ordenances fiscals que preveuen recaptar 43 milions d'euros amb l'IBI i 350 amb l'augment de taxes com la terrasses o les noves tarifes de l'àrea verda i l'àrea blava. Els cotxes més contaminants pagaran més i els que siguin de zero emissions tindran aparcament gratuït.
Amb l'aprovació dels pressupostos i els últims serrells de les ordenances, el govern municipal respira tranquil i Colau insisteix a escenificar l'inici d'una "nova etapa" que, segons defensa, ha d'estar marcada pel "diàleg".
L'alcaldessa ha insistit a qualificar el pacte d'"històric" pel fet de comptar amb el suport de 33 dels 41 regidors del ple municipal. Només n'han quedat fora la Barcelona pel Canvi de Manuel Valls -que va mantenir la incògnita fins al final-, Ciutadans i el PP. Després d'un inici de mandat convuls pel suport de Valls a la seva investidura, Colau ha deixat l'exprimer ministre francès fora de la foto. A més, el regidor de Pressupostos, Jordi Martí, s'ha encarregat de recordar-li durant el ple la rellevància del seu grup al consistori. "Representa dos regidors", li ha etzibat.
Martí també ha reivindicat el caràcter d'"esquerres" dels comptes, després d'haver sumat JxCat a l'acord. Cap expressió utilitzada avui al ple ha estat gratuïta. Aquesta anava dirigida a Elsa Artadi, cap visible de la formació. Els postconvergents s'hi van afegir a última hora per la voluntat de tenir "incidència" en la política municipal, malgrat que els seus cinc regidors sempre s'han presentat distants amb el model de ciutat de Colau i els comuns.
Amb ERC les negociacions venien de més lluny i el detonant pel sí final va ser l'ampliació de 100 milions en inversions reclamats per Maragall. En total, els pressupostos arriben per primera vegada als 3.000 milions d'euros, i incrementen la despesa i les inversions socials, d'habitatge i contra l'emergència climàtica.
Maragall ha insistit aquest divendres en l'estratègia de fer-se valer com a guanyador de les últimes eleccions. "La confiança es transforma a partir d'ara en exigència, vigilància i pressió", ha dit. El líder republicà, que dies enrere acusava Colau de no tenir "projecte", retreia avui al govern municipal que l'acció de l'executiu no es correspon amb els pressupostos dissenyats. Els comptes, però, ja estan aprovats.
Amb l'aprovació a la butxaca, l'Ajuntament espera ara l'aprovació dels comptes catalans per garantir ingressos com els que generarà l'increment de la taxa turística. Tot i que finalment la Generalitat podrà aprovar també els pressupostos, el compromís adquirit per Torra i Colau ha desembocat en un context d'estabilitat per a l'alcaldessa i en l'anunci de tancament d'una legislatura per part del president.
El consistori també està pendent de veure si Pedro Sánchez aconsegueix aprovar pressupostos a Madrid i, per si de cas, ha generat un fons de contingència de 88 milions d'on podran sortir els diners si les transferències estatals no arriben.
Inversió de màxims
Els pressupostos de l'Ajuntament de Barcelona superen per primera vegada els 3.000 milions d'euros en despesa i són els primers que Colau aprova per la via ordinària des que va arribar a l'alcaldia el 2015.
La despesa és un 14% més alta que la dels comptes prorrogats del 2019 i està protagonitzada per les partides destinades a l'habitatge i a la lluita contra l'emergència climàtica. La despesa corrent prevista és de 415 milions per a l'àrea de medi ambient; 357, per als serveis socials; 315, per a la Guàrdia Urbana; 185, per al transport públic; i 153, per a cultura.
Pel que fa a la inversió, es destinaran 49 milions als túnels de les Glòries, fins a 36 milions per completar el Pla de Barris i 100 milions més repartits a parts iguals entre habitatge social i rehabilitació energètica d'edificis, dues inversions pactades amb ERC.
L'augment de despesa i inversió és possible després que al desembre el ple aprovés unes ordenances fiscals que preveuen recaptar 43 milions d'euros amb l'IBI i 350 amb l'augment de taxes com la terrasses o les noves tarifes de l'àrea verda i l'àrea blava. Els cotxes més contaminants pagaran més i els que siguin de zero emissions tindran aparcament gratuït.
Amb l'aprovació dels pressupostos i els últims serrells de les ordenances, el govern municipal respira tranquil i Colau insisteix a escenificar l'inici d'una "nova etapa" que, segons defensa, ha d'estar marcada pel "diàleg".