10
de febrer
del
2020
Actualitzat
a les
6:37h
Les institucions europees queden lluny físicament i mentalment. I, sovint, això provoca que es desconeguin i es desaprofitin els avantatges de formar part d'aquest club. Un d'aquests elements és el vast catàleg de fons que la Unió Europea posa a disposició d'institucions, empreses, entitats i ciutadans.
Un equip del Departament d'Acció Exterior de la Generalitat s'encarrega de reunir-los en un sol aparador virtual per tal es puguin aprofitar al màxim des de Catalunya. I és que, tal i com explica Conxita Font, responsable de Fons Europeus, “si no s'hi opta i els aconsegueix una entitat catalana, ho farà algú altre”.
Un web molt actualitzat i un newsletter setmanal
“Som rastrejadores dels fons europeus”, explica Font. I és que comanda un petit equip, molt actiu i 100% femení. L'objectiu és reunir tot el catàleg de fons, molt ampli i complex, en un sol espai. “És important que els possibles interessats no hagin de buscar línia per línia de finançament”, assenyala.
Hi ha una cinquantena de tipus de fons: els de desenvolupament regional (FEDER), els de desenvolupament rural (FEADER), el Fons Social Europeu (FSE) dedicat a la creació d'ocupació o els LIFE centrats en medi ambient i acció pel clima. També n'hi ha dedicats a la pesca, a la salut, a la creació cultural, a la formació i al consum, entre molts altres.
Només resseguint el Twitter de @fonsUECat es pot copsar la diversitat de línies de finançament: ajuts per a les pimes en adaptació per integrar tecnologies fotòniques; per lluitar contra el tràfic de persones i la cultura de la impunitat; i per al desenvolupament d'una indústria competitiva, circular i baixa en carboni, per exemple.
Per aconseguir-ho, l'equip de Fons Europeus manté un web molt actualitzat -aquests dies amb informació pràctica relacionada amb el Brexit- així com un newsletter que s'envia setmanalment de manera gratuïta.
“És una aposta clara del Departament per informar de manera efectiva als diferents actors sobre totes les oportunitats de finançament que ofereix la UE. Un servei únic que forma part del projecte europeista del Govern de facilitar la col·laboració amb altres socis europeus”, explica Mireia Borrell Porta, secretària d’Acció Exterior i Unió Europea.
Evidentment, una part molt substancial d'ambdós productes digitals està destinada a publicitar totes aquelles convocatòries finançades pels fons europeus que puguin ser d'interès per institucions, empreses, centres de recerca, entitats o ciutadans particulars de Catalunya.
A més, s'explica la tasca de la Generalitat a partir de l'ús de fons de la Unió Europea així com posar en valor els projectes impulsats per organismes no governamentals. “És un filó que cal visibilitzar ja que pot ser una alternativa per al finançament de les nostres entitats”, explica Font a NacióDigital.
Un altre element important són les eines per a la cerca de socis, ja que molts dels projectes requereixen coordinar entitats o administracions de diversos estats de la Unió Europea. Finament, hi ha un apartat dedicat a les ofertes de feina relacionades amb els fons europeus. Tota la informació també s'aplega a les xarxes socials amb l'etiqueta #fonsUECat.
La tasca de l'equip de Fons Europeus va més enllà de l'esfera digital. En aquest sentit, també realitzen visites presencials arreu de Catalunya per explicar a les seus de les empreses i institucions a quines convocatòries poden concórrer.
972 milions en quatre anys
La Comissió Europea no disposa de quina quantitat de fons van a parar a Catalunya, pel fet de no disposar d'un estat propi. Es tracta d'una tasca que cal fer des del nostre país i que es va plasmar en un estudi per al període 2014-2017. Aquesta radiografia mostra que en quatre anys van arribar fins a 972 milions d'euros, xifra a la que cal sumar els fons que gestiona directament la Generalitat: el FEDER, el FSE, el Fons Europeu Marítim i de la Pesca (FEMP) i els provinents de la Política Agrària Comuna (PAC).
“És una quantitat molt important, però podria ser molt superior si els fons es coneguessin més”, afirma Conxita Font que recorda que els ajuts són finalistes. “Això suposa que si no s'hi presenten institucions i empreses catalanes, ho faran institucions i empreses d'altres estats”, subratlla. “La gran quantitat de projectes finançats és prova del gran talent que tenim al nostre país, i des del Departament ens sentim orgulloses de poder contribuir a enfortir-lo”, afegeix Borrell Porta.
En aquest període fins a 918 entitats van accedir-hi, fet que representa el 23% del conjunt de l'Estat. De fet, només la supera la Comunitat de Madrid, amb 1.751 milions d'euros, fent valer el pes de la capitalitat i tenir la seu social de molts organismes estatals. Catalunya, de fet, està per sobre de Finlàndia (957,8 milions d'euros), Hongria (911,5) i Irlanda (882,5) i si fos un estat seria el 14 de 28.
Quatre fons europeus concentren el 87,5% dels recursos obtinguts al nostre país i se centren en projectes d’innovació, recerca i salut. De fet, quatre universitats -UPC, UB, UPF i UAB- copen les primeres posicions per davant de la Fundació Centre de Regulació Genòmica, el Consorci Barcelona Supercomputing Center, la Fundació Institut de Ciències Fotòniques i la Fundació Oxfam Intermón.
Els fons no només serveixen per finançar grans projectes amb pressupostos milionaris. Un exemple ben diferent és la iniciativa “Sight-by-side” impulsada per la Comissió Europea i que buscava dos fotògrafs joves -un d'europeu i un d'africà- per generar un retrat que reflectís les desigualtats a Uganda. Va ser un fotoperiodista català, Guillem Trius, el seleccionat per viatjar al país africà la primavera passada.
Un equip del Departament d'Acció Exterior de la Generalitat s'encarrega de reunir-los en un sol aparador virtual per tal es puguin aprofitar al màxim des de Catalunya. I és que, tal i com explica Conxita Font, responsable de Fons Europeus, “si no s'hi opta i els aconsegueix una entitat catalana, ho farà algú altre”.
Un web molt actualitzat i un newsletter setmanal
“Som rastrejadores dels fons europeus”, explica Font. I és que comanda un petit equip, molt actiu i 100% femení. L'objectiu és reunir tot el catàleg de fons, molt ampli i complex, en un sol espai. “És important que els possibles interessats no hagin de buscar línia per línia de finançament”, assenyala.
Hi ha una cinquantena de tipus de fons: els de desenvolupament regional (FEDER), els de desenvolupament rural (FEADER), el Fons Social Europeu (FSE) dedicat a la creació d'ocupació o els LIFE centrats en medi ambient i acció pel clima. També n'hi ha dedicats a la pesca, a la salut, a la creació cultural, a la formació i al consum, entre molts altres.
Només resseguint el Twitter de @fonsUECat es pot copsar la diversitat de línies de finançament: ajuts per a les pimes en adaptació per integrar tecnologies fotòniques; per lluitar contra el tràfic de persones i la cultura de la impunitat; i per al desenvolupament d'una indústria competitiva, circular i baixa en carboni, per exemple.
Per aconseguir-ho, l'equip de Fons Europeus manté un web molt actualitzat -aquests dies amb informació pràctica relacionada amb el Brexit- així com un newsletter que s'envia setmanalment de manera gratuïta.
Subscriu-te al newsletter #FonsUECat
“És una aposta clara del Departament per informar de manera efectiva als diferents actors sobre totes les oportunitats de finançament que ofereix la UE. Un servei únic que forma part del projecte europeista del Govern de facilitar la col·laboració amb altres socis europeus”, explica Mireia Borrell Porta, secretària d’Acció Exterior i Unió Europea.
Evidentment, una part molt substancial d'ambdós productes digitals està destinada a publicitar totes aquelles convocatòries finançades pels fons europeus que puguin ser d'interès per institucions, empreses, centres de recerca, entitats o ciutadans particulars de Catalunya.
A més, s'explica la tasca de la Generalitat a partir de l'ús de fons de la Unió Europea així com posar en valor els projectes impulsats per organismes no governamentals. “És un filó que cal visibilitzar ja que pot ser una alternativa per al finançament de les nostres entitats”, explica Font a NacióDigital.
Un altre element important són les eines per a la cerca de socis, ja que molts dels projectes requereixen coordinar entitats o administracions de diversos estats de la Unió Europea. Finament, hi ha un apartat dedicat a les ofertes de feina relacionades amb els fons europeus. Tota la informació també s'aplega a les xarxes socials amb l'etiqueta #fonsUECat.
La tasca de l'equip de Fons Europeus va més enllà de l'esfera digital. En aquest sentit, també realitzen visites presencials arreu de Catalunya per explicar a les seus de les empreses i institucions a quines convocatòries poden concórrer.
Crida a visibilitzar els projectes europeus a Catalunya
L'equip de Fons Europeus fa una crida a les institucions, empreses i particulars que tenen un projecte europeu que el visibilitzin.
Demanen la informació següent:
- Títol: 10-15 paraules
- Text: 130 paraules. Nom del projecte, entitat catalana que hi participa (líder o sòcia), objectiu del projecte i el fons pel qual es finança
- Imatge (opcional), data d'inici del projecte i enllaç al web o nota de premsa
L'equip de Fons Europeus fa una crida a les institucions, empreses i particulars que tenen un projecte europeu que el visibilitzin.
Demanen la informació següent:
- Títol: 10-15 paraules
- Text: 130 paraules. Nom del projecte, entitat catalana que hi participa (líder o sòcia), objectiu del projecte i el fons pel qual es finança
- Imatge (opcional), data d'inici del projecte i enllaç al web o nota de premsa
972 milions en quatre anys
La Comissió Europea no disposa de quina quantitat de fons van a parar a Catalunya, pel fet de no disposar d'un estat propi. Es tracta d'una tasca que cal fer des del nostre país i que es va plasmar en un estudi per al període 2014-2017. Aquesta radiografia mostra que en quatre anys van arribar fins a 972 milions d'euros, xifra a la que cal sumar els fons que gestiona directament la Generalitat: el FEDER, el FSE, el Fons Europeu Marítim i de la Pesca (FEMP) i els provinents de la Política Agrària Comuna (PAC).
“És una quantitat molt important, però podria ser molt superior si els fons es coneguessin més”, afirma Conxita Font que recorda que els ajuts són finalistes. “Això suposa que si no s'hi presenten institucions i empreses catalanes, ho faran institucions i empreses d'altres estats”, subratlla. “La gran quantitat de projectes finançats és prova del gran talent que tenim al nostre país, i des del Departament ens sentim orgulloses de poder contribuir a enfortir-lo”, afegeix Borrell Porta.
Quatre fons europeus concentren el 87,5% dels recursos obtinguts al nostre país i se centren en projectes d’innovació, recerca i salut. De fet, quatre universitats -UPC, UB, UPF i UAB- copen les primeres posicions per davant de la Fundació Centre de Regulació Genòmica, el Consorci Barcelona Supercomputing Center, la Fundació Institut de Ciències Fotòniques i la Fundació Oxfam Intermón.
Els fons no només serveixen per finançar grans projectes amb pressupostos milionaris. Un exemple ben diferent és la iniciativa “Sight-by-side” impulsada per la Comissió Europea i que buscava dos fotògrafs joves -un d'europeu i un d'africà- per generar un retrat que reflectís les desigualtats a Uganda. Va ser un fotoperiodista català, Guillem Trius, el seleccionat per viatjar al país africà la primavera passada.