«Caucus d'Iowa»: aquí comença tot per als aspirants demòcrates a batre Trump

Iowa, l'estat de John Wayne i dels Ponts de Madison, és des de fa molts anys on se celebren les primeres eleccions primàries entre els aspirants a arribar a la Casa Blanca. Es tracta d'un territori bàsicament rural, amb el 91% de la població blanca. En els últims 24 anys, el demòcrata que guanya a Iowa és qui acaba obtenint la nominació nacional pel partit. De fet, Barack Obama va saltar a la fama el 2008 guanyant les primàries en aquest estat contra tot pronòstic davant Hillary Clinton, impuls bàsic per agafar notorietat i suport necessari per guanyar la nominació en el partit del burro. El burro és la mascota dels demòcrates, enfront de l'elefant que representa els republicans.

El procés electoral a Iowa, tècnicament, s'anomena caucus. És molt peculiar perquè es tracta de reunions entre veïns, ja que són ells que es troben al gimnàs del barri, a l'església o fins i tot en cases particulars per decidir quin és el candidat. A tot l'estat s'hi celebren 1682 reunions per triar cap de cartell, un sistema que representa molt bé els principis de la democràcia. En primer lloc, per participar en alguna d'aquest miler i mig de trobades cal haver-se registrat com a votant nacional i com a votant demòcrata. Després ha de dir a quina de les reunions assistirà i, en inici, quin és el seu candidat preferit. Just abans de començar cada cita, un coordinador demana a la gent que s'ubiqui en un costat de la sala en funció de quin aspirant votaria.

A partir d'aquí, tenen mitja hora per debatre. Quan s'acaba el temps, es para temporalment la discussió per veure si la gent ha canviat d'opinió, fet que s'expressa canviant de lloc a la sala. Per poder seguir a la segona part del debat, que també s'allarga trenta minuts, el grup que doni suport a cada candidat ha de tenir com a mínim un 15% de suport dels representants de la trobada, perquè si no queden exclosos. En acabar la segona part es fa un recompte i es notifica al partit a nivell estatal quin ha estat el resultat. A partir d'aquí surt un guanyador global, que es queda els delegats de tot el territori -Iowa, enaquest cas- de cara a la convenció definitiva del juliol.

Divisió interna

Els darrers dies, parlant amb amics nord-americans, tots coincidien en una cosa: als demòcrates aquestes primàries se'ls poden fer molt llargues si no són capaços de tancar files molt aviat amb un candidat o candidata. Com més triguin en trobar algú que li pugui plantar cara a Donald Trump, les rivalitats internes enfortiran l'actual president i perjudicaran el partit del burro, perquè va a les primàries dividit. I, el que encara és pitjor, sense entusiasme per cap dels candidats que hi concorren, a diferència del que passa amb Trump, que té els republicans encantats i disposats a tot per tal que obtingui la reelecció i pugui ser fins al 2024 a la Casa Blanca.

L'ala més esquerrana dels demòcrates està enfortida amb Elizabeth Warren i Bernie Sanders; Joe Biden, que partia com a favorit, no es dispara a les enquestes

Els demòcrates afronten dividits el procés intern. L'ala més esquerrana està enfortida amb Bernie Sanders i Elizabeth Warren, i disposa d'altres personalitats rellevants com la congressista Alexandria Ocasio-Cortez, que fa costat a aquest sector, amb molts joves al darrere que empenyen perquè els dos candidats guanyin la nominació. A l'altre costat de la formació hi ha Joe Biden, Pete Buttigieg i, tot i que encara no destaqui, també Michael Bloomberg, exalcalde de Nova York, que pot acabar tenir la seva oportunitat. 

Biden, vicepresident amb Obama, en principi semblava que ho tenia tot de cara quan fa un any es va presentar, però no està arrasant ni de bon tros. A dia d'avui encara va per davant en els sondejos a nivell nacional, però Sanders li està retallant la distància i, en els caucus d'Iowa el supera. Buttigieg, l'alcalde d'un poble petit d'Indiana que semblava que irrompia amb força fa unes setmanes, s'ha quedat estancat o fins i tot ha anat cap enreree en les últimes enquestes. La gran incògnita, en tot cas, és Bloomberg.

El pla de Bloomberg

L'exalcalde de Nova York, amb una capacitat econòmica superlativa, no concorrerà a Iowa ni a New Hampshire una setmana més tard, ni tampoc en les primàries del febrer a Nevada i Carolina del Sud. Arrencarà la seva participació directament en l'anomenat superdimarts del 3 de març. Si per aquelles dates Biden no ha guanyat com a mínim dues de les quatre eleccions celebrades, no és descartable que l'ala més centrista del partit el comenci a qüestionar i busqui refugi en Bloomberg.

Fa uns dies, un bon amic em deia que a un ric com Trump només el pot guanyar un altre ric, i aquest és Bloomberg. Per sort, les coses no són qüestió de gent adinerada o no, però aguantar en una cursa electoral com la que ara comença, en la qual els candidats gastaran milions de dòlars, la capacitat financera dels aspirants per poder sufragar la maquinària electoral necessària serà important. Alea iacta est.