El ple municipal de Barcelona ha donat llum verda a la creació d'una comissió no permanent per estudiar la possibilitat de regular els preus de lloguer a la ciutat. L'Ajuntament va aprovar inicialment la mesura fa deu dies i aquest divendres el plenari ho ha ratificat, amb els vots a favor de tots els grups menys Ciutadans, que s'ha abstingut.
Experts, acadèmics, activistes i propietaris passaran per una comissió que servirà per debatre la situació actual pel que fa a l'accés a l'habitatge a la ciutat i al conjunt de l'àrea metropolitana i estudiarà exemples internacionals de regulació de preus del lloguer.
La comissió estudiarà el marc competencial i els escenaris potencials de la regulació, després que l'acord a l'Estat entre PSOE i Podem prevegi la possibilitat que els ajuntaments estableixin topalls en els arrendaments, en zones prèviament declarades "tensionades".
Amb tot, després que el Banc d'Espanya desaconsellés impulsar la regulació la vicepresidenta econòmica del govern espanyol, Nadia Claviño, va assegurar dies enrere quE la prioritat de l'executiu de Pedro Sánchez és augmentar l'oferta i no posar topalls a les quotes d'arrendament.
La regidora d'Habitatge, Lucía Martín, ha plantejat que la comissió sigui el primer pas per impedir els lloguers "abusius". "El temps ens ha donat la raó i la proposta compta avui amb un gran suport social", ha remarcat.
ERC, que va instar l'Ajuntament a crear la comissió fa sis mesos, ha celebrat la seva creació i ha lamentat que els comuns no donessin suport al darrer projecte de regulació dels lloguers presentats pel Govern. Martín, però, ha recordat que aquesta es va presentar durant la campanya de les municipals i ha lamentat que no es parlés prèviament amb ajuntaments ni entitats socials.
Els pressupsotos, a votació
El ple de Bacelona aprovarà definitivament aquest divendres els pressupostos de 2020, que compten amb el suport d'ERC i Junts per Catalunya (JxCat) a la proposta del govern de Bacelona en Comú i el PSC. Les quatre parts ja van escenificar l'acord el 20 de gener i l'alcaldessa, Ada Colau, va insistir a qualificar el pacte d'"històric" pel fet de comptar amb el suport de 33 dels 41 regidors del ple municipal. Només n'han quedat fora la Barcelona pel Canvi de Manuel Valls -que va mantenir la incògnita fins al final- Ciutadans i el PP.
Des de l'inici del mandat, Colau va fer de l'aprovació dels pressupostos el seu principal cavall de batalla, reivindicant també la necessitat d'aprovar els comptes a la Generalitat. Finalment hi ha hagut acord a les dues bandes de Sant Jaume i l'alcaldessa ho considera el punt de partida d'una nova etapa de diàleg per deixar enrere "les retallades i el bloqueig".
ERC es va mostrar predisposada des de l'inici a aprovar els pressupostos barcelonins, i les reunions dels republicans amb l'executiu han estat freqüents. El sí definitiu d'ERC va arribar després que comuns i socialistes acceptessin augmentar en 100 milions les inversions.
JxCat, en canvi, es va sumar a l'acord a última hora, després d'aconseguir patides lligades a la inversió als districtes i a la sostenibilitat urbanística. La decisió va estar marcada pel context global i pel full de ruta dissenyat per Colau i el president Quim Torra i Colau en la seva primera trobada després de les municipals el 30 de juliol.
Inversió de màxims
Els pressupostos superen per primera vegada els 3.000 milions d'euros en despesa i són els primers que Colau aprova per la via ordinària des que va arribar a l'Ajuntament el 2015.
La despesa és un 14% més alta que la dels comptes prorrogats del 2019 i està protagonitzada per les partides destinades a l'habitatge i a la lluita contra l'emergència climàtica. La despesa corrent prevista és de 415 milions per a l'àrea de medi ambient, 357 pels serveis socials, 315 per la Guàrdia Urbana, 185 pel transport públic i 153 per cultura.
Pel que fa a la inversió, es destinaran 49 milions als túnels de les Glòries, 36 a la finalització del Pla de Barris i 100 milions repartits a parts iguals entre habitatge social i rehabilitació energètica d'edificis, dues inversions pactades amb ERC.
L'augment de despesa i inversió és possible després que al desembre el ple aprovés unes ordenances fiscals que preveuen recaptar 43 milions d'euros amb l'IBI i 350 amb l'augment de taxes com la terrasses o les noves tarifes de l'àrea verda i l'àrea blava
