Decreixement o reformes del sistema: el «canvi de paradigma» per afrontar l'emergència climàtica

El capitalisme és un aliat o un enemic en la lluita contra l'emergència climàtica? Aquest ha estat el principal eix de debat en l'acte organitzat aquest vespre per NacióDigital i l'Institut Ostrom sobre com es pot actuar per combatre el principal repte de la nostra societat. "El negacionisme ha mort", ha dit Ferran Casas, subdirector d'aquest diari, a l'inici de l'acte, i l'emergència climàtica és un fet que exigeix respostes immediates. Quines? Aquesta és la qüestió. Els quatre ponents de l'acte han abordat la qüestió des de posicions en certs moments allunyades però han coincidit en la idea que cal afrontar "el canvi de paradigma" que suposa el canvi climàtic. 

Jordi Navarro, geògraf vinculat al món de l'ecologisme i la defensa del territori i exregidor de la CUP a Girona, ha estat qui ha mantingut una posició més contundent en la necessitat de superar el sistema capitalista per fer les reformes necessàries per abordar el problema. Ha posat sobre la taula la necessitat de "fer decréixer l'economia" i crear "límits reguladors i restrictius", així com promoure una "educació ambiental" en tots els àmbits per tal d'avançar. El negacionisme ha mort? Potser sí, però Navarro ha pronosticat una nova fase de "perpetuadors", tota aquella gent que s'esmerçarà per negar "l'evidència" que el capitalisme és el "culpable" de la situació. "Ens queda molta feina per fer", ha sentenciat.

A l'altra banda, Alba Cabañas, assessora per l'Agenda 2030 a la Càtedra Carmina Roca i Rafael Pich-Aguilera de l'IESE i directora estratègica del Laboratori d'Ecoinnovació, i Jordi Oliver, investigador de l'Institut Ostrom Catalunya, doctor en Ciències Ambientals per la UAB i Corporate MBA per ESADE, que han posat sobre la taula mesures menys dures contra el sistema. "El capitalisme malentès i intervingut ens pot haver portat aquí, però no crec que sigui una solució renunciar al capitalisme i pensar que tot anirà bé", ha apuntat Cabañas, mentre que Oliver ha situat el "mercat" com l'instrument que permet aplicar les mesures globals necessàries. "Si el mercat internalitza els costos, podem integrar les solucions d'abast global", ha apuntat. 

Cal actuar, però com? 

Cristina Junyent, fundadora i directora de la Fundació Ciència en Societat, doctora en Biologia per la UB i col·laboradora de NacióDigital, ha advertit que l'emergència climàtica "ja no es pot aturar" i cal "adaptar-se i mentalitzar-se per adaptar-se al canvi" que arribarà. "Ho vulguem o no anirem cap a un canvi i és a les nostres mans fer-lo més o menys senzill", ha apuntat. Oliver ha anat en una línia similar. Som a temps de revertir la situació? És complicat. "No pots fer virar l'economia mundial amb la rapidesa necessària, per això no pot ser motiu per la inacció", ha apuntat.
 
Navarro ha demanat prendre consciencia del repte, que "no es podrà resoldre amb les eines actuals". Solució? Segons ell, apostar pel cooperativisme, desprivatitzar les empreses i apostar per "lleis dures que protegeixin el medi ambient". "Som davant d'un conflicte ambiental global i ens haurem d'acostumar a viure en una etapa de transició permanent", ha assenyalat. A l'altre extrem, Cabañas ha apostat per canviar la manera com societat i empreses "s'han d'enfrontar al demà". Això passa per innovació en tots els àmbits, afavorir la competència real, i repensar què s'entén per qualitat de vida. "No sortirà gratis i caldrà que un canvi de preus", ha alertat.

En una línia similar, Oliver ha admès que el model actual "no té futur" i ha reclamat una "regulació mínima" i posar "el preu real a les coses": "Cal internalitzar els costos i que els preus ens ensenyin el cost real de les coses. "És un repte majúscul", ha admès, però ha demanat ser optimistes: "Abordar el canvi climàtic no demana un consens absolut, cadascú pot actuar des de la seva parcel·la".