Què és la Super Bowl i per què és un fenomen tan important als EUA?

Un fenomen únic. Un espectacle sense precedents. Una fita esportiva a l'abast de molts pocs partits arreu del món, com la final de la Champions League o un setè partit de les Finals de l'NBA. Una voràgine de sensacions, patriotisme, circ televisiu i adrenalina desemboquen en un enfrontament entre els dos millors equips de futbol americà dels Estats Units. Aquesta nit se celebra la 54a edició de la Super Bowl, la final nacional de l'esport amb més seguidors de tot el país, frec a frec amb el beisbol.

Miami serà la seu d'un partit que tindrà uns 120 milions d'espectadors de mitjana només als Estats Units, amb centenars de milions arreu del món. Per què aquesta final és tan important, tan impactant i atrau quantitats ingents de diners? Més enllà del fenomen nord-americà de masses, quines connotacions patriòtiques té la Super Bowl?

Espectacle de masses sense precedents

Un dels pilars fonamentals de l'esport als Estats Units és la rivalitat. Els duels creats entre equips, franquícies, jugadors estrella o lligues enfrontades ha fet córrer els engranatges de les major leagues durant dècades. Aquesta característica és el primer ingredient de la Super Bowl i l'NFL (sigles de la lliga de futbol americà, National Football League) per crear un espectacle d'aquestes característiques. L'NFL es va fundar el 1920 i no va tenir cap competidora fins que el 1960 es va crear l'AFL. Els campions de les dues lligues s'enfrontaven a partit únic per a poder decidir qui era "el millor equip dels Estats Units".

El 15 de gener de 1967 es va disputar la primera final entre aquestes dues lligues, i dos anys després es va establir el concepte de Super Bowl. Els nord-americans solen anomenar bowl molts dels grans partits i finals de l'esport de masses del país de les barres i estrelles. Exemples com l'Orange Bowl, la Texas Bowl o la Rose Bowl, totes de la lliga universitària. La Super Bowl va augmentar el sentit de competitivitat dels equips, en un esport carregat d'adrenalina, testosterona i molta energia canalitzada en els enfrontaments físics dels dos rivals. L'evolució i l'èpica de les finals es va sumar al fenomen de la televisió, que cada vegada arreplegava més milions de persones al voltant de l'aparell per poder veure esdeveniments a milers de quilòmetres de distància.
 
A mesura que les Super Bowls avançaven, desenes de moments s'acumulaven en finals èpiques. Enfrontaments entre jugadors que esdevenien llegendaris com els que van protagonitzar Tom Brady i Peyton Manning en la passada dècada o Joe Montana i Dan Marino durant els anys 80. 

El beisbol va ser l'esport amb més seguidors a principis del segle XX. Poc a poc, i amb les noves incorporacions de franquícies arreu del país, a més de sumar les millores tècniques, tàctiques i l'evolució física de l'esport, el football s'ha acabat empassant el beisbol. Una final de l'MLB (Major League Baseball) és al millor de set partits, com es fa en el bàsquet. En canvi la Super Bowl i les eliminatòries de playoffs són a partit únic, un format que sempre ha captivat els aficionats de l'esport.

Kansas City contra San Francisco

L'edició número 54 de la Super Bowl enfrontarà un equip històric amb un de la nova fornada d'estrelles emergents que s'ha instaurat en la lliga moderna. Els San Francisco 49ers sumen cinc campionats nacionals, l'últim d'ells aconseguit el 1994, sent els clars favorits de la Super Bowl. Durant la dècada dels anys 80 en van guanyar quatre gràcies al lideratge de Joe Montana, el seu quarterback de referència i un dels millors de la història. Ara es presenten liderats per un QB molt més modest, Jimmy Garoppolo, i diversos jugadors de referència com Nick Bosa, George Kittle i el seu entrenador Kyle Shanahan.

Els Chiefs de Kansas City són els grans favorits del públic de cara a la final d'aquesta nit, sota el lideratge de l'MVP del 2019: Patrick Mahomes, el quarterback titular. Un vendaval ofensiu i una capacitat de remuntada, solidesa i concentració són les característiques clau d'un equip que va perdre l'any anterior a les semifinals contra els Patriots de Tom Brady. Aquesta és la seva oportunitat per poder aixecar-se amb el trofeu de campió.

El futbol americà, una institució per sobre dels altres esports als EUA

Els esports de les lligues majors dels Estats Units amb més rellevància són quatre: el futbol americà, el beisbol, l'hoquei sobre gel i el bàsquet. El primer és el que mou més passions, un major volum de negoci i una estructura més massiva a nivell universitari. L'NFL la integren 32 franquícies amb un poder similar a grans corporacions empresarials, que donen feina a centenars de milers de persones i generen beneficis milionaris. 

El futbol americà desperta dues interpretacions oposades. En una primera vessant, es considera un esport físic, barroer i molt lent, amb interrupcions constants gràcies a les seves característiques d'aturar el joc cada vegada que el jugador amb la pilota ovalada cau a terra o realitza un touchdown (una de les maneres d'anotar en un partit). Incorrectament, es considera que és un joc fàcil i sense gaires matisos, comparat injustament amb l'altre esport que es juga amb pilota oval, el rugbi.
 
La segona és molt més positiva, i demostra que és un dels esports més complexos i que requereixen d'una preparació, tant física com mental, com pocs jocs de pilota arreu del món. La dificultat del futbol americà va de la mà de les grans quantitats de jugades (a vegades el consideren uns escacs amb contacte físic), les decisions preses en pocs segons, l'elevada improvisació de les jugades i els xocs violents entre els jugadors a l'hora d'intentar aconseguir la pilota. Tot això desemboca en un esport que, una vegada enteses les seves regles, fa gaudir milions de persones a tot el món i trenca les barreres d'una institució que en el seu moment va marcar l'ADN de la societat dels Estats Units.

L'NFL, un pou de controvèrsies, racisme i problemes

Les polèmiques no són alienes a la lliga de futbol americà. Tot el contrari, arrossega desenes de casos sonats que taquen un esport i tota una societat permissiva amb jugadors, tècnics, propietaris i responsables de les franquícies de l'NFL. Durant dècades, a diferència de lligues com l'NBA o l'MLB, pioneres en la lluita pels drets racials o la separació dels poders fàctics i polítics, la lliga de football ha arrossegat una cua de problemes que han acabat sota la catifa davant d'una societat dividida entre els atònits i els permissius. 

El cas més sonat i encara vigent és el de Colin Kaepernick, quarterback d'un dels equips que jugaran la final, els San Francisco 49ers. Com a denúncia per la brutalitat policial als Estats Units contra els joves afroamericans, va decidir agenollar-se en el moment que sonava l'himne nacional. Aquest gest va ser interpretat de manera molt negativa per tots els sectors conservadors i republicans de la lliga, des dels propietaris fins als membres directius de l'NFL. Kaepernick va ser exiliat en la pràctica del campionat, tot i ser una de les estrelles més destacades d'aquesta. A dia d'avui, sense cap sanció oficial, no pot tornar a la competició perquè cap equip "es pot permetre" incorporar-lo per por a represàlies indirectes. 

Kaepernick, era el QB dels 49ers quan els de San Francisco van jugar la Super Bowl per darrera vegada, l'any 2013. Els republicans s'excusen en què agenollar-se o asseure's durant l'himne és una "falta de respecte a les tropes" i la lliga i els owners no el fitxen perquè "no dóna el nivell"
 
Els anuncis i el show de la mitja part

El factor més global de la Super Bowl, l'ingredient que atrau moltes més persones a visualitzar-la que no pas l'esport en sí és l'espectacle inherent de la final. La mitja part és el segment més visualitzat de tot l'any a les televisions dels Estats Units, amb els segons més cars de la programació anual. Les grans marques creen anuncis especials que només s'emetran durant la mitja part i en cap moment més de l'any. Des de tràilers de pel·lícules fins a veritables curtmetratges de les corporacions com Coca-Cola, BMW, Budweiser o Netflix.

L'altre gran reclam al món és el show musical. En un principi, a les mitges parts de les Super Bowls es feien espectacles de música interpretades per les bandes universitàries més importants del país. A mesura que la popularitat d'aquest període de descans va anar creixent, l'NFL va anar incorporant actuacions d'artistes i grups fins a crear un espectacle d'abast internacional. Des de fa dècades, artistes com els Rolling Stones, Prince, Maroon 5, Bruno Mars, Beyoncé, Madonna o Michael Jackson han fet concerts impressionants, impensables en altres finals esportives arreu del món. Aquest any seran Shakira i Jennifer López les que cantaran a la mitja part. La Super Bowl és més global que mai i cada vegada més trenca més barreres a l'hora d'atraure nous espectadors. El tauler està servit i els jugadors en posició. L'espectacle només ha de començar.