Economia

Un estudi afirma que fer gratuïtes les escoles bressol seria positiu per a les arques públiques

L'Observatori Dona Empresa i Economia apunta que se'n crearien 38.000 llocs de treball i 16.000 dones no haurien d'abandonar el mercat laboral, cosa que incrementaria la recaptació fiscal

per Ariadna España , 30 de gener de 2020 a les 14:28 |
20.000 dones passarien de tenir un contracte de jornada parcial a un de jornada completa | Generalitat de Catalunya
La gratuïtat de les escoles bressol generaria un "impacte positiu" en l'economia catalana i en la reducció de les desigualtats de gènere. Així ho afirma l'Observatori Dona Empresa i Economia en el seu informe Impacte econòmic d'una política de llars d'infants universal i gratuïta a Catalunya en clau de gènere, que aquest divendres presentarà al president del Parlament, Roger Torrent.

Segons l'estudi, la gratuïtat total de l'oferta pública generaria 38.000 nous llocs de treball al sector, i fins a 36.000 dones no haurien d'abandonar el mercat de treball o assumir jornades parcials. Per una part, asseguren que 16.000 dones es podrien incorporar al mercat laboral -assumint tàcitament que aquest seria capaç d'absorbir-les-, i 20.000 passarien de tenir un contracte de jornada parcial a una de jornada completa. Tot plegat suposaria un increment de les rendes salarials i, per tant, de la recaptació fiscal.


En aquest sentit, l'estudi afirma que la gratuïtat i l'ampliació dels serveis d'educació infantil tindria "importants beneficis econòmics i socials", que permetrien avançar en la reducció de les desigualtats de gènere. 

Els beneficis d'un sistema gratuït i ampliat al 20%


L'observatori sosté que la seva aposta per la gratuïtat total de l'oferta pública, i ampliada en un 20%, generaria tres tipus de beneficis: la generació de 37.646 llocs de treball a temps complet, amb 790 milions d'euros en rendes salarials, una recaptació fiscal de 154 milions i 160 milions més de renda alliberada per a les famílies.


Els beneficis directes d'aquest impacte, per tant, comportarien més ingressos per a les famílies i, a la vegada, més ingressos fiscals per al sector públic gràcies a les cotitzacions a la seguretat social i la recaptació per IRPF.

En aquest sentit, les rendes de treball vinculades a l'increment de l'ocupació representarien un 0,3% del PIB de Catalunya i la recaptació fiscal de 150,3 milions d'euros, que és més del que costaria fer gratuïta l'atenció socioeducativa de les 50.000 places que hi ha actualment, que equival a 107 milions d'euros. L'observatori afirma que l'impacte generat és "clarament superior" a la despesa de 163 milions d'euros necessària per impulsar aquest sistema i construir noves places al llarg de quatre anys (18,8 milions d'euros).

Indirectament, la gratuïtat de les escoles bressol també ajudaria a la creació d'ocupació femenina gràcies a la major disponibilitat horària de les dones per a treballar. "Cal que l'oferta de places sigui a un preu assequible perquè sigui un incentiu perquè les dones no abandonin el mercat laboral", defensen des de l'observatori.

A més de l'impacte sobre les arques públiques, l'estudi afirma que l'educació infantil des de les primeres etapes de la vida és un instrument per "facilitar la conciliació de la vida familiar i laboral" amb "efectes positius directes" sobre la participació laboral de les dones i, per tant, la seva independència econòmica i la reducció de la bretxa salarial.
 

El sistema de gratuïtat comportaria més cotitzacions a la seguretat social i a la recaptació per IRPF Foto: Generalitat de Catalunya

 

El perfil de les beneficiades: inactives i amb jornada parcial

L'impacte positiu de la gratuïtat de les escoles bressol recauria principalment, segons l'estudi, sobre dos col·lectius de població femenina: dones de 25 a 44 anys que estan econòmicament inactives (ni ocupades ni buscant feina) i dones de la mateixa franja d'edat que tenen un contracte a jornada parcial perquè tenen cura dels fills.

L'Enquesta de Població Activa (EPA) diu que  el 56% d'aquestes dones d'edat compresa entre 25 i 44 anys al·legava com a principal raó de la utilització de la jornada parcial l'alt preu dels serveis de la cura de nens. Per tant, 20.613 dones podrien passar a tenir una jornada complerta si s'adoptés una política pública de gratuïtat en les escoles bressol.

Per una altra banda, les dades de l’EPA mostren que de les 133.000 dones inactives amb edat compresa entre 25 i 44 anys, el 30% ho estan perquè han de fer-se càrrec de la cura de persones dependents, per tant, 39.900 dones en total a Catalunya.

A més, el 41% de les dones de 25 a 44 anys inactives per tenir cura de persones dependents al·lega com a motiu de la inactivitat no poder pagar els serveis adequats per a la cura de nens. Això vol dir que a Catalunya hi hauria gairebé 16.000 dones de 25 a 44 anys que no treballen perquè no poden permetre's pagar el servei de cura de nens.

Estudi de l'ODEE sobre la gratuïtat de les escoles bressol by naciodigital on Scribd

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació