La brúixola: 31 de gener

Interessa que la mesa de diàleg vagi bé?

La negociació amb l'Estat serà al centre d'una disputa electoral entre JxCat i ERC que es preveu crua. I el relat partidista es reforçarà amb els progressos o el fracàs del diàleg. També són notícia Pere Aragonès, Mireia Boya, el Brexit, el coronavirus i la BCNegra 2020

per Joan Serra Carné, 31 de gener de 2020 a les 06:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 31 de gener de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Rep el butlletí cada matí al teu correu

En el precís moment que Quim Torra va encetar la declaració institucional en la qual va anunciar que convocaria eleccions després que s'aprovessin els pressupostos, va començar la precampanya electoral. Certament, com va dir el president a la Galeria Gòtica, la legislatura "no té més recorregut polític". Es percebia i s'ha acabat certificant abans de tancar el gener. Més enllà de l'aprovació dels comptes al Parlament, els socis del Govern actuaran amb agenda pròpia. Agenda electoral, per descomptat.

I la mesa de diàleg és al centre de la disputa independentista. Junts per Catalunya (JxCat) i ERC ja no només es miren de reüll sinó que han començat a competir, i els progressos o el fracàs de la negociació amb l'Estat seran arguments nuclears per reforçar-se en el relat. ERC defensarà el diàleg incòmode amb l'Estat -el seu escepticisme però també la seva determinació- mentre que JxCat estarà amatent als incompliments. La formació de Carles Puigdemont no va donar suport a la investidura de Pedro Sánchez i tampoc ha assumit l'aposta dels republicans com a pròpia, per bé que Torra sempre va reclamar capitanejar com a president la trobada inicial amb el líder del PSOE.

Els moviments d'ahir de la Moncloa -posposant primer el diàleg entre governs fins després de les eleccions catalanes per després rectificar arran del malestar expressat per ERC- ha donat munició a JxCat al principi de la partida. Fent una interpretació interessada de l'anunci electoral de Torra, el govern espanyol havia refredat les expectatives de la mesa de negociació, un pas descrit per ERC com un "incompliment flagrant" de l'acord de la investidura. Hores més tard, en un segon comunicat i veient la reacció a Catalunya, el govern espanyol va esmenar la posició.

Resulta lògic pensar que el diàleg només serà fructífer quan quedi clar qui serà el nou president de la Generalitat i la composició del Govern -així es justificaven els socialistes, també en el segon comunicat- i ERC ho podria trobar raonable posant-hi objeccions, però canvis en l'horitzó de negociació farien més costerut el missatge dels republicans a curt termini. Té raó Torra quan diu que s'ha d'avaluar la voluntat real del PSOE a dialogar, però també resulta pertinent preguntar-se si li interessa a tothom que la mesa de diàleg vagi bé. L'actitud fiscalitzadora de JxCat cada cop que arriben missatges contradictoris des de Madrid fa pensar que els resultats només interessen si són dolents.

No caldria perdre de vista que aquí tothom calcula, no només les forces independentistes. Els socialistes catalans també es juguen les garrofes a les eleccions catalanes i es presentaran com la força amb fil directe amb la Moncloa. El pastís per esgarrapar vots a un Ciutadans en regressió és gran. I a Madrid, Sánchez també necessita fer equilibris, sense oblidar que és ERC qui pot sostenir la legislatura. No és estrany, doncs, que el president espanyol hagi rebaixat el pes polític de la trobada amb Torra del 6 de febrer a Barcelona. Es reunirà amb el president, sí -com li va demanar ERC-, però també es fotografiarà amb Ada Colau i Núria Marín en reunions paral·leles. Les mínimes traces de bilateralitat. ERC no hi posarà inconvenients. Tingueu paciència, ens esperen uns quants mesos així.
 

Avui no et perdis

» El calendari de la mesa de diàleg obre la primera confrontació de precampanya; per Sara González.

» JxCat s'aboca a una reordenació a contrarellotge; per Oriol March.

» El CIS referma el govern de Sánchez-Iglesias i destrona Vox com a tercera força; per Irene Ramentol.

» L'OMS declara l'emergència internacional pel coronavirus.

» Interior evita posar data al nou sistema d'identificació dels antiavalots dels Mossos; Per Andreu Merino.

» El govern de Colau porta al ple els pressupostos del consens; per Andreu Merino.

» El Regne Unit fa efectiu el divorci amb Europa i es reclou en l'Anglaterra conservadora; per Pep Martí.

» Opinió: «El miratge de la unitat»; per Oriol March.

» Opinió: «L'hora dels adeus»; per Manel Lucas.

» Opinió: «Quim Torra i el desencant»; per Jonathan Martínez.

» Decreixement o reformes del sistema: el «canvi de paradigma» per afrontar l'emergència climàtica; per Bernat Surroca.
 

 El passadís

Un dels noms de la setmana és el de Pere Aragonès. La crisi entre JxCat i ERC va fer que Quim Torra rebés propostes per degradar el vicepresident -una decisió que hauria complicat encara més la relació entre els socis del Govern-, però finalment Torra va optar per una fractura immediata. Aragonès va presentar dimecres els pressupostos al Parlament, sabent ja que Torra convocaria eleccions. I el coordinador nacional d'ERC es perfila com a candidat, amb l'aval d'Oriol Junqueras. No pot ser més oportú, doncs, el llibre Pere Aragonès, l'independentisme pragmàtic, que firma la periodista Magda Gregori i que edita Pòrtic. El vicepresident el presentarà dimarts, en un acte amb connotacions preelectorals. Les entrevistes amb l'autora per fer el llibre van començar el gener del 2019 i van durar fins pocs dies després de la sentència del Suprem, al mes d'octubre. Gregori, que fa un retrat personal i polític del dirigent d'ERC, l'ha acompanyat en actes públics i en l'esfera privada, també en converses quotidianes a Pineda de Mar. El relat, escrit en tercera persona -amb l'ajuda d'amics i companys que coneixen bé Aragonès-, incorpora reflexions del vicepresident del Govern.

Vist i llegit

Aquest divendres es fa efectiu el Brexit. Els eurodiputats britànics ja s'han acomiadat de l'Eurocambra i els partidaris més entusiastes de la sortida de la Unió Europea es concentraran avui per celebrar un divorci d'aplicació complexa i amb conseqüències que encara no han estat del tot avaluades. Aquests dies podreu llegir molts articles, a la premsa catalana, espanyola i internacional sobre l'impacte del Brexit, però si preferiu una lectura més reposada, podeu fer confiança al periodista irlandès Fintan O'Toole, que té un llibre del tot recomanable: Un fracaso heroico: el Brexit y la política del dolor, traduït al castellà i considerat per The Times la millor obra d'assaig del 2018. L'autor intenta respondre per què Gran Bretanya va votar per marxar del projecte continental. Un petit spoiler: O'Toole destaca que la imatge d'una Anglaterra oberta i tolerant no ha desaparegut, però s'està començant a esvair. Potser això explica algunes coses. 

 El nom propi

Aquesta setmana ha sortit a la venda el llibre Trencar el silenci (Ara Llibres), que firma l'exdiputada de la CUP Mireia Boya, que se suma a la llarga llista de dirigents independentistes amb protagonisme la tardor del 2017 que han publicat novetats editorials. El llibre de Boya, però, té diversos ingredients que el fan diferent. L'exdiputada hi fa revelacions de caràcter personal, com que fa un any i mig li van diagnosticar esclerosi múltiple, per la qual ha rebut nombroses mostres de suport. També explicita com va patir i superar l'episodi d'assetjament que va viure al partit -per part d'un company secretariat nacional-, una situació difícil de digerir, tal com descriu l'autora. Però, més enllà del relat de les situacions de dificultat, el llibre té el valor d'humanitzar el trajecte per la política. Boya reflexiona sobre el cost personal que implica viure la política des de primera línia i com se'n ressent l'entorn més proper, i reivindica feminitzar un món encara masculinitzat.

 Els imperdibles

La BCNegra 2020, la Trobada de Novel·la Negra de Barcelona, ha encetat la quinzena edició, en la qual comptarà amb la participació d'un centenar d'escriptors. Amb desenes d'activitats i taules rodones vinculades al gènere, el festival literari tindrà com a fil conductor les línies de metro, un escenari amagat de la ciutat amb vida pròpia. Pel certamen -una de les recomanacions de cap de setmana que us detalla Arnau Urgell i Vidal- hi passaran escriptors com Javier Cercas, Teresa Solana, Yasmina Khadra, Dominique Manotti, Marc Pastor, Antonio Manzini o Juan Madrid, vencedor del premi Pepe Carvalho 2019. Teniu temps de treure-hi el cap fins al 9 de febrer.

Si preferiu un cap de setmana de relax i pausa -els que fem informació política us entenem-, pareu atenció a la secció de sèries de Víctor Rodrigo. Aquest divendres destaca Blinded, a Filmin, i El visitante, a HBO. Bon cap de setmana.

 
Joan Serra Carné
redactor en cap de NacióDigital

Vols rebre els butlletins de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació