JUDICI ALS MOSSOS

López assegura que Pérez de los Cobos no va qüestionar l'actuació dels Mossos prèvia a l'1-O

La mà dreta de Trapero nega que el coordinador de l'operatiu per impedir el referèndum critiqués els binomis plantejats per la policia catalana

per Bernat Surroca , 30 de gener de 2020 a les 11:30 |
Ferran López, a l'entrada de l'Audiència Nacional | ACN
El comissari Ferran López ha continuat declarant aquest dimarts, aquest cop per respondre les preguntes de l'advocada de Josep Lluís Trapero, Olga Tubau. La mà dreta de Trapero ha negat que el coordinador de l'operatiu policial de l'1-O, Diego Pérez de los Cobos, qüestionés o donés cap indicació sobre els binomis plantejats pels Mossos en el marc del pla per impedir el referèndum, i també ha assegurat que el coordinador no va qüestionar les actuacions dels Mossos dels dies previs a la votació. 

López va detallar a Pérez de los Cobos les activitats que s'estaven duent a terme els dies previs a l'1-O als centres de votació. Els correus contenien un resum i s'adjuntava un arxiu, que s'havia d'obrir per veure els detalls de la informació. "Es veia que hi havia un arxiu adjunt, sí", ha remarcat el comissari. La informació que es rebia els dies prèvia a l'1-O, es transmetia a Pérez de los Cobos. "Li enviava correus cada dues hores i el dissabte abans de l'1-O em vaig reunir amb ell", ha dit. "Pérez de los Cobos no va preguntar mai per què no s'havien desallotjat els centres abans de l'1-O, ni tampoc m'ho va recriminar", ha assegurat el comissari. 


El testimoni ha admès que l'1-O esperaven tenir més èxit. Tenien aquesta expectativa perquè confiaven que si una parella de Mossos avisava els responsables dels centres que estaven cometent un acte il·legal, "era raonable pensar" que acceptarien de tancar els centres. 239 centres no van obrir el dia del referèndum, 24 van tancar fruit de l'actuació del binomi, i 110 van tancar per actuacions de les unitats d'ordre públic durant la jornada arreu de Catalunya. Sobre els centres que no van obrir, López ha detallat que els Mossos van anar a tots els centres a advertir de les conseqüències de les seves actuacions. Es van identificar 900 persones responsables dels centres i el cos pensava que això tindria un efecte. 

Investigacions per mala praxis 


López ha confirmat les paraules de Trapero sobre les actuacions contràries a les ordres de prefectura. El comissari ha dit que es van obrir investigacions contra els agents que no van actuar d'acord a les pautes d'actuació per impedir el referèndum. El testimoni ha dit que Trapero no tenia cap competència pel que fa a les actuacions de la divisió d'assumptes internes. "La competència del major és instar a l'obertura de procediments administratius de caràcter disciplinari, però el cap de la policia no és responsable de com acaben", ha detallat. 

Preguntat per la relació amb Trapero, López l'ha emmarcat en una relació "estrictament professional" però ha admès que es coneixen des de fa temps tot i que mai havien treballat junts. "Ens coneixíem de vista, però no havíem coincidit", ha explicat. Just per sota de Trapero, en ordre jeràrquic, hi ha dos comissaris. Un d'ells, Ferran López. A preguntes de Tubau, el comissari ha negat que Trapero manifestés mai cap simpatia o adhesió al procés independentista. "No és un tema que sigui gens interessant", ha reblat.


Pérez de los Cobos no es va oposar als binomis 

López ha negat que la figura del major tingui cap "extra" de poder sobre el cos i ha recordat que el nom el proposa la direcció general dels Mossos. Sobre les instruccions de Fiscalia, el comissari ha dit que Trapero donés cap instrucció, més enllà d'ordenar el compliment de les ordres. Sí que demanava un resum del que s'anava fent, perquè havia de retre comptes davant del fiscal. En concret, sobre la instrucció 2, López ha explicat que va enviar un correu als caps de regió en què el comissari indicava com s'havia de recollir la informació sobre els preparatius del referèndum i que cada responsable de cada comissaria es fes càrrec de les actuacions relacionades amb instruccions de Fiscalia. "No era res de nou. Van complir amb les meves indicacions", ha dit, i ha negat que el facilités a la Policia Nacional, que tot i així el va obtenir. El comissari ha dit que no hi va haver cap queixa per part de Fiscalia sobre el compliment de la instrucció 2. 

Pel que fa a la instrucció 3, que demanava fer un pla d'actuació per impedir el referèndum, López ha dit que aquesta i la resta es filtraven als mitjans. Sobre el pla d'actuació dels Mossos, que es va lliurar el dia 21 de setembre de 2017 a la Fiscalia, el comissari ha negat cap "indicació" ni cap "ordre" al contingut del pla, que va ser valorat conjuntament per tots els membres de la prefectura. En aquest pla hi apareixia la paraula "dotació", que podia ser "inconcreta". "No era conscient que en el pla d'actuació es parlés de dotació, però la primera vegada que es va plantejar l'actuació amb binomis va ser en la reunió del 25 de setembre", ha explicat. Entre el 25 de setembre i l'1 d'octubre, hi va haver alguna indicació sobre els binomis? "No, no hi va haver cap indicació", ha dit López, i ha explicat que es va intentar augmentar el nombre d'efectius i es va acordar que la Guàrdia Civil i la Policia Nacional estiguessin a requeriment.

López ha detallat la tasca dels binomis. "Eren funcionaris de la policia que havien de complir l'ordre judicial", ha remarcat. Aquests agents tenien la formació necessària per donar resposta a diverses situacions bàsiques, però no són "especialistes" en ordre públic. "No se'ls pot demanar cap actuació en aquest sentit", ha dit, i ha insistit que no hi havia cap dubte que aquests agents actuaven com a autoritat policial. "Un agent de seguretat ciutadana no es pot transformar en agent d'ordre públic", ha dit, taxatiu, Ferran López. A preguntes de Tubau, el comissari ha dit que va obtenir el 29 de setembre una còpia dels plans que el fiscal va demanar a la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. "La síntesi dels plans d'actuació l'havia de fer Pérez de los Cobos, el coordinador i dirigia les reunions", ha dit. "Les pautes d'actuació es van fer respectan allò acordat en les reunions de coordinació", ha insistit López. Es van elaborar en una mesa de comandaments, amb Trapero i els principals responsables policials del cos.

Els Mossos no estaven amb el Govern

A preguntes de Tubau, Ferran López ha dit que va explicar a Pérez de los Cobos el contingut de la reunió que la cúpula dels Mossos va mantenir amb Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Joaquim Forn el 28 de setembre, quan els comandaments van demanar al Govern que frenés el referèndum. "Li vaig explicar què els havíem dit, i també la reunió del 26 de setembre", ha dit, i ha assegurat que el coordinador va "constatar" que el Govern no volia desconvocar el referèndum i va veure la "gravetat del moment". "Pérez de los Cobos no va mostrar sorpresa pel fet que Trapero estés a la reunió de Palau", ha dit López. Davant del jutge, el coordinador va assegurar que el major estava alineat amb el Govern per facilitar el referèndum. Passat l'1-O, Pérez de los Cobos va sol·licitar un informe per escrit sobre l'actuació dels Mossos. Aquest informe es va lliurar a la magistrada Mercedes Armas del TSJC. 

"En cap cas les pautes d'actuació volien retardar l'actuació en els centres de votació", ha deixat clar Ferran López, que ha apuntat que va eliminar un últim pas, precisament per facilitar les actuacions. Hi havia alguna atenció de fer "laberíntic" el procediment? "En cap cas, aquest sistema no va provocar cap sorpresa quan el vam explicar", ha insistit. Les pautes havien de ser transparents i senzilles de complir. "Eren d'accés als Mossos", ha dit, recordant que el cos estaven sota la lupa. El dia 29 es van resoldre els dubtes sobre les pautes en una reunió amb els comandaments policials, que ho van traslladar a les seves comissaries. Hi va haver "contrapautes clandestines" per no complir l'ordre del TSJC? "En cap cas".

"Vam ser lleials fins al final del dispositiu"

Sobre la instrucció 4, que designava Pérez de los Cobos com a coordinador de l'operatiu de l'1-O, López ha explicat que els Mossos no estaven d'acord amb el seu nomenament però es posaven a la seva "absoluta" disposició. Aquesta era l'opinió de la preferctura, també de Trapero. "Vaig dir a Pérez de los Cobos que apostàvem per una forma de coordinació diferent, però que respectàvem la seva figura. No hi va haver més dubtes ni discrepàncies sobre això. Vam ser lleials fins al final del dispositiu", ha remarcat.

A preguntes de Tubau, López ha explicat que el major "era conscient" que calia canviar la interlocució "en benefici de la coordinació". "Trapero va reconèixer que restava més que sumava i que calia una fórmula diferent d'interlocució. No va tenir una actitud que no repetiria", ha explicat. Trapero i López van ser advertits pel Tribunal Constitucional (TC), així com els comissaris Molinero i Quevedo. L'advertiment no va afectar en la presa de decisions sobre el referèndum, però sí que va fer que donessin més importància a l'aspecte "formal" de la qüestió.

Laplana no podia desplegar ordre públic 

Fent referència a l'operatiu del 19 de setembre, Ferran López ha dit que no hi va haver cap crítica al dispositiu de Mossos. De fet, ha relatat que la Guàrdia Civil va lliurar una placa al cap de l'Arro per l'actuació de la policia catalana aquell dia a Terrassa, a la seu d'Unipost. En aquesta part de l'interrogatori, López ha detallat quan es va començar a implementar la unitat de mediació, i ha ressaltat la importància d'aquest àmbit a l'hora d'actuar, per exemple, en manifestacions. Sobre el dispositiu del 20 de setembre, López ha explicat que no es feia constar per escrit com es donava suport a la Guàrdia Civil. "Es van desplaçar dotacions de Brimo, per descomptat", ha insistit, i també ha dit que es van desplaçar escoltes i es va destinar un helicòpter a sobrevolar la zona de la concentració, malgrat que res d'això es va posar per escrit. 

El 20 de setembre, López va estar al Cecor. Allà hi havia el major Trapero, els comissaris Molinero, Quevedo, Gámez, Justo, l'intendent Domingo i es va fer venir també el cap de Barcelona, el comissari Portals. "Vaig parlar amb la intendent Laplana al matí, i li vaig demanar que es posés en contacte amb el cap d'ordre públic perquè fes una valoració de la petició de la Guàrdia Civil, que volia un passadís per entrar amb els vehicles i els detinguts", ha dit, i ha negat que Laplana pogués donar ordres de desplegar unitats d'ordre públic. "Això ho va el responsable d'ordre públic i ho valida el Cecor. Laplana va fer de corretja de transmissió", ha explicat.

Sànchez no va donar cap indicació el 20-S

I el paper de Jordi Sànchez? López ha explicat que l'ANC tenia contacte amb l'àrea de mediació, com tantes altres entitats. En el cas de l'Assemblea s'hi havia parlat prèviament per l'organització de les Diades. El comissari ha explicat que estava present en una trucada de Trapero amb Sànchez, i ha explicat que va acabar "de manera abrupta" després que el major recordés al líder de l'ANC que no era ningú per donar indicacions sobre l'operatiu. "Sànchez es volia fer càrrec del passadís i això no ho podíem acceptar", ha dit López, refermant les paraules de Trapero en el seu interrogatori de la setmana passada. "Sànchez no va donar cap indicació. Ningú que no sigui policia pot fer-ho", ha insistit. 

El comissari ha explicat que l'ordre públic va actuar de matinada, però no abans. "S'ordena la càrrega perquè vam veure una situació molt crítica. S'estava entrant dins dels vehicles de la Guàrdia Civil i allà hi havia armes. Hi havia molts menys manifestants i el perfil era molt diferent. La Brimo ja havia pogut reconduir efectius, i tenien un nombre superior respecte al matí. Les circumstàncies eren radicalment diferents", ha detallat el testimoni. Trapero no va manifestar cap discrepància sobre l'ús d'ordre públic durant la jornada del 20-S. "Tant de bo haguéssim pogut donar compliment a les peticions de la Guàrdia Civil i la comitiva judicial", ha insistit, assegurant que això també ho deia Trapero. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació