29
de gener
del
2020
Actualitzat
a les
19:56h
La comissió d'Interior del Parlament ha aprovat la petició de compareixença del conseller Miquel Buch per donar explicacions sobre l'operatiu dels Mossos d'Esquadra que el 20 de desembre van forçar l'execució d'un desnonament al barri de Gràcia de Barcelona. La proposta l'han impulsat els comuns, que han comptat amb el suport d'ERC i la CUP. Junts pe Catalunya i el PP hi han votat en contra i Ciutadans i el PSC s'han abstingut.
Abans, els Mossos van carregar contra desenes d'activistes que s'havien concentrat a la porta per evitar el desallotjament, convocats pel Sindicat de Llogaters i altres col·lectius en defensa del dret a l'habitatge.
Davant la resistència veïnal, els antiavalots van entrar per una de les finestres de l'edifici i van detenir un dels activistes que era a l'interior.
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ja va demanar explicacions a Buch el mateix dia del desnonament i de fet va instar el conseller a aturar l'operatiu policial, que va qualificar d'"incomprensible i intolerable".
Un mes abans dels fets, el Parlament va avalar que els Mossos continuessin utilitzant la força en desnonaments amb menors. Els comuns, ERC i la CUP van votar a favor de prohibir l'actuació policial en aquests casos, mentre que Ciutadans i el PP es van abstenir i JxCat i PSC van votar-hi en contra.
Un cas mediàtic
La família vivia des de feia dotze anys en un pis de lloguer a la travessera de Gràcia de Barcelona. Fa més un any, la propietària, Esther Argerich, els va anunciar que per seguir-hi vivint haurien de pagar 1.300 euros de lloguer mensual, en comptes dels 1.000 euros que havien pagat fins aleshores. La seva resposta va ser negar-se a pagar l'augment i des de l'octubre van iniciar una vaga total. La família fins i tot va rebre el suport de la portaveu d'Unides Podem, Irene Montero.
Malgrat la pressió política i mediàtica, Argerich va voler tirar endavant l'ordre de desnonament, tot i que la família havia de rebre les claus d'un pis de lloguer de l'Ajuntament el 15 de gener.
El 10 de gener els jutjats van haver d'ajornar una ordre de desnonament a causa de la resistència veïnal. El Sindicat de Llogaters i l'Oficina d'Habitatge Popular de gràcia van denunciar coordinació entre els Mossos i Argerich, assegurant que van actuar a esquenes de la comitiva judicial.
En paral·lel al procés de desnonament, Argerich ha demandat el Juan i la Livia, a més del portaveu del Sindicat de Llogaters, Jaime Palomera, i el membre de l'Oficina d'Habitatge Popular de Gràcia, Pablo Ruiz.
Els fets van tenir lloc a la travessera de Gràcia. La policia va executar el tercer intent de desnonament del Juan, la Livia i els seus tres fills, un dels quals menor d'edat.Després de 4h mossos aconsegueixen desnonar el Juan i la seva família. El cost: Macrodispositiu policial, persones ferides, dues portes trencades i una familia desnonada 2 setmanes abans de rebre el pis nou.
— Sindicat de Llogateres i Llogaters (@SindicatLloguer) December 20, 2019
El moviment està cada cop més fort i determinat!#TsunamiXLHabitatgepic.twitter.com/q9eAb2Okjc
Abans, els Mossos van carregar contra desenes d'activistes que s'havien concentrat a la porta per evitar el desallotjament, convocats pel Sindicat de Llogaters i altres col·lectius en defensa del dret a l'habitatge.
ALERTA! Càrregues policials contra la gent que es concentrava pacíficament davant la llar de Livia i Juan.
— Sindicat de Llogateres i Llogaters (@SindicatLloguer) December 20, 2019
CC/ @centre_IRIDIA#LiviaYJuanSeQuedanpic.twitter.com/j2nf3tpQdF
Davant la resistència veïnal, els antiavalots van entrar per una de les finestres de l'edifici i van detenir un dels activistes que era a l'interior.
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ja va demanar explicacions a Buch el mateix dia del desnonament i de fet va instar el conseller a aturar l'operatiu policial, que va qualificar d'"incomprensible i intolerable".
Un mes abans dels fets, el Parlament va avalar que els Mossos continuessin utilitzant la força en desnonaments amb menors. Els comuns, ERC i la CUP van votar a favor de prohibir l'actuació policial en aquests casos, mentre que Ciutadans i el PP es van abstenir i JxCat i PSC van votar-hi en contra.
Un cas mediàtic
La família vivia des de feia dotze anys en un pis de lloguer a la travessera de Gràcia de Barcelona. Fa més un any, la propietària, Esther Argerich, els va anunciar que per seguir-hi vivint haurien de pagar 1.300 euros de lloguer mensual, en comptes dels 1.000 euros que havien pagat fins aleshores. La seva resposta va ser negar-se a pagar l'augment i des de l'octubre van iniciar una vaga total. La família fins i tot va rebre el suport de la portaveu d'Unides Podem, Irene Montero.
Malgrat la pressió política i mediàtica, Argerich va voler tirar endavant l'ordre de desnonament, tot i que la família havia de rebre les claus d'un pis de lloguer de l'Ajuntament el 15 de gener.
El 10 de gener els jutjats van haver d'ajornar una ordre de desnonament a causa de la resistència veïnal. El Sindicat de Llogaters i l'Oficina d'Habitatge Popular de gràcia van denunciar coordinació entre els Mossos i Argerich, assegurant que van actuar a esquenes de la comitiva judicial.
En paral·lel al procés de desnonament, Argerich ha demandat el Juan i la Livia, a més del portaveu del Sindicat de Llogaters, Jaime Palomera, i el membre de l'Oficina d'Habitatge Popular de Gràcia, Pablo Ruiz.