Coses raonables

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Quim Torra s'ho va guardar per ell. Després de molts contactes, de moltes pressions, de moltes consultes a JxCat (inclosa una reunió nocturna a Palau amb el nucli dur del seu partit al Govern i amb Carles Puigdemont per videoconferència) el president va anunciar dimarts a dos quarts de dotze de la nit que ahir al migdia compareixeria per explicar què feia amb la legislatura.

Els seus socis no en sabien res i la gran majoria dels membres del seu Govern i diputats de JxCat no tenien gens clar què passaria. Tothom estava perdut, i fins a darrera hora hi va haver converses creuades. Durant el matí, es va especular amb una degradació de Pere Aragonès amb l'objectiu que, si ell acabava sent finalment inhabilitat pel Tribunal Suprem -cosa que tenia previst acatar-, la presidència en funcions l'assumís un postconvergent; amb l'expulsió de tots els republicans de l'executiu, i fins i tot amb una convocatòria immediata d'eleccions.

Torra va comparèixer amb posat greu a la galeria gòtica de Palau admetent el fracàs ("la legislatura arriba al seu final" i "cap govern pot funcionar sense unitat, estratègia comuna i lleialtat", va dir) i optant per la solució més raonable: aprovar els pressupostos -fa tres anys que estan prorrogats, pactar-los amb els comuns no li ha estat fàcil a Pere Aragonès i fer-los descarrilar hauria perjudicat JxCat- i convocar eleccions d'immediat. Unes eleccions en diferit que, per fer-ho agradós, es venen com una voladura controlada i un gest de "responsabilitat".

La legislatura ha estat filla de la irresponsabilitat (o de les urgències, si ho voleu) de tots plegats. De la irresponsabilitat de posar-s'hi sense haver-se obligat a un diagnòstic compartit de què va passar el 2017, de la irresponsabilitat d'haver governat amb sobreentesos i mirant cap a una altra banda cada cop que es feia evident la manca de full de ruta conjunt, i de la irresponsabilitat d'haver degradat la convivència no sent lleials a l'hora de criticar la presó i l'exili o de gestionar els pactes amb els socialistes que uns han fet a Madrid, altres a la Diputació de Barcelona i tots ells als ajuntaments per tenir alcaldies.

Aragonès va dir ahir a la nit, després de presentar al Parlament uns pressupostos que ara haurà de saber vendre bé per treure'n rèdit electoral, que en cap cas governarà amb el PSC. I els socialistes diuen que mai faran un president independentista. Tot plegat és lògic. Els republicans aspiren a liderar una majoria amb els comuns i els postconvergents, i la prioritat de Miquel Iceta és no crear maldecaps a Pedro Sánchez.

Això vol dir que, si la política catalana no es vol instal·lar en el bloqueig permanent i anar repetint eleccions mentre la gent s'empipa cada cop més, caldrà aprofitar aquests mesos per, encara que sigui fora de focus, posar les bases perquè el començament de la legislatura vinent -que cal esperar que no tingui els components de dramatisme i atordiment de l'anterior- estigui presidit per la sinceritat, la responsabilitat, la valentia i els lideratges creïbles. Són ingredients que fan avançar els projectes polítics.

» El terrabastall polític ens ha fet saltar d'un tema a l'altre. I la setmana passada el tema va ser la llevantada Gloria, que va causar grans estralls a bona part de les comarques del país. Avui se'n parlarà al Parlament Europeu i ahir al vespre Quim Torra va escoltar la reivindicació del territori a la Taula de Consens del Delta. El Gloria, com també els focs o les restriccions a l'hora de moure'ns per la ciutat, són conseqüència de l'emergència climàtica. Els polítics, les empreses i els ciutadans, en les seves accions individuals i col·lectives, no són capaços de donar resposta al principal repte que tenim com a societat.

De tot plegat en volem parlar avui per apuntar alternatives a l'actual model, que s'ha demostrat insostenible. Amb l'Institut Ostrom hem organitzat, aquest dijous a les 19h al Convent de Sant Agustí de Barcelona, un debat a quatre amb els experts Alba Cabañas, Jordi Navarro, Jordi Oliver i Cristina Junyent, que regularment publica la secció "Ciència en societat" a NacióDigital. Espero poder-vos-hi saludar. Hi esteu convidats!
 

---

Avui no et perdis

»JxCat i ERC liquiden la legislatura: història d'un divorci, en deu actes; per Sara González i Oriol March.

»Anàlisi: eleccions en diferit, campanya des del Govern; per Oriol March.

»Les 12 hores en què ERC no va saber res; per Sara González.

»La Veu de Nació: «Electors adults»; per Joan Serra Carné.

»Opinió: «Es fa llarg esperar»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

»Opinió: «​Junqueras al laberint»; per Montserrat Nebrera.

»Els pressupostos del 2020 destinen el 77% de la nova despesa a les àrees socials; per Roger Tugas Vilardell.

»Els comuns van vetar Torra a la fotografia del pacte de pressupostos; per Joan Serra Carné i Sara González.

»Ara serà més fàcil identificar els antiavalots dels Mossos; per Andreu Merino.

»El testimoni d'un català que viu a Wuhan, l'epicentre del coronavirus; per Anna Mira.

»Entrevista a Josep Vallverdú: «Soc un pessimista que ha escrit com un optimista i mai s'ha lamentat»; per Àlvar Llobet.
 

---

 El passadís

El Periódico busca casa. Els executius de Prensa Ibérica, nous propietaris de la històrica capçalera barcelonina, busquen un solar o edifici buit al 22@, el districte tecnològic de Barcelona, per traslladar-hi la redacció del diari. Fa anys que estan instal·lats en un edifici a la cruïlla de Consell de Cent amb Passeig de Sant Joan. Quan es va inaugurar la redacció, en els anys daurats de la premsa de paper i amb Antonio Franco de director, era puntera a Europa. L'edifici on hi ha El Periódico és de la societat patrimonial dels Asensio, fins fa poc propietaris del Grupo Z. L'alt preu del lloguer que paga ara la família Moll (Prensa Ibérica) als Asensio i els diversos expedients de regulació que han fet innecessària una redacció tan gran han accentuat la necessitat del canvi. Al 22@ ja hi ha les redaccions de Mediapro (que va intentar adquirir el diari), l'Agència Efe o Ràdio4.

Vist i llegit

No tothom ha de ser emprenedor, no tothom ha de ser brillant i no tothom ho ha de "petar". Però, en determinats àmbits, no formar part d'aquestes elits et pot condemnar a l'ostracisme. Al diari econòmic Via Empresa, l'empresari i arqueòleg Genís Roca en parla en aquest article. "És extenuant intentar estar fent coses interessants constantment, any rere any. A vegades cal estar un temps, el que sigui, fent poca cosa. Per netejar. Per observar. Per pensar-hi. Per deixar passar el temps i que la vida et porti nous escenaris", diu. Té tota la raó.  

 L'efemèride

Tal dia com avui del 1972, a la ciutat de Derry, a l'Ulster (un territori que formen comtats d'Irlanda que no es van poder independitzar del Regne Unit el 1921), es va produir el Diumenge de Sang. L'exèrcit britànic va reprimir a trets una manifestació pacífica pels drets civils de la comunitat republicana, que professa majoritàriament la religió catòlica. Hi van morir 13 manifestants i hi va haver 14 ferits. La brutalitat va desfermar les hostilitats amb l'IRA, organització armada partidària de reunificar l'illa. Durant anys, els paramilitars unionistes (de religió majoritària protestant) van ser els tercers actors del conflicte armat, que va dividir les comunitats.

Els acords de Divendres Sant del 1998 van pacificar el territori després de centenars de morts, però el conflicte segueix sense estar resolt. El grup irlandès U2 va dedicar als fets d'avui fa 48 anys una de les seves cançons més conegudes, Sunday Bloody Sunday. La pel·lícula de Paul Greengrass que es va estrenar l'any 2002 també paga molt la pena que hi destineu una estona.

 L'aniversari

Un 30 de gener de l'any 1979, avui fa 41 anys, naixia a Castelló de la Plana, al País Valencià, el còmic i imitador Carlos Latre, que es va criar a Tarragona. Latre va començar a la ràdio i la va compaginar amb programes a TV3 i Crónicas Marcianas, a Tele5, que el va fer una estrella. També ha estat un habitual als espais d'humor Crackòvia i Polònia i ha rodat diverses pel·lícules. Aquí imita 64 personatges (sí, sí, heu llegit bé) en dos minuts. Brutal.

 ​Fes clic aquí per rebre'l