04
de febrer
del
2020
Actualitzat
el
05
de febrer
a la
1:07h
El 13 de gener un jove de Sant Boi de Llobregat feia públic que la Guàrdia Urbana de Barcelona l'havia sancionat en aplicació de la llei de seguretat ciutadana per mantenir una actitud "despectiva i desafiant" amb agents del cos mentre observava la identificació d'una persona racialitzada. És només una de les 7.931 sancions emeses durant el 2019 per la policia local a través de l'anomenada llei Mordassa.
Segons dades facilitades per l'Ajuntament a NacióDigital, del total de multes 7.376 estan relacionades amb el consum o tinença de drogues així com amb l'abandonament del material necessari per consumir-les. La Guàrdia Urbana també va emetre 470 sancions relacionades amb la tinença d'armes i 13 per exhibir objectes perillosos amb finalitat intimidatòria. A partir d'aquí, les xifres baixes i, per exemple, s'ha interposat una multa per tocar elements fixos col·locats per la policia i dues per actes d'atemptat contra la llibertat sexual.
Pel que fa a sancions de les mateixes característiques que la denunciada pel veí de Sant Boi de Llobregat, durja queant el 2019 la Guàrdia Urbana va emetre tres sancions per conductes interpretades com faltes de respecte als agents de l'autoritat. El 2018 només se'n va tramitat una d'aquestes característiques.
Augment de la recaptació
El creixement de les sancions per consum o possessió de drogues al carrer en el marc de la llei mordassa no és exclusiu de Barcelona. Segons l'anuari estadístic del 2018 -últim any disponible- del ministeri d'Interior, al conjunt de l'Estat es van interposar 177.199 multes per aquest motiu.
La quantitat de sancions no ha deixat de créixer des de l'aprovació de la llei. El 2016 se'n van imposar 126.115 i el 2017 156.981. L'import de les multes oscil·la entre els 600 i els 10.000 euros i això ha fet que des de l'entrada en vigor de la llei de seguretat ciutadana l'Estat hagi recaptat un 70% a través d'aquestes sancions.
Una llei "recaptatòria"
L'aprovació de la llei mordassa va provocar crítiques per part dels moviments socials, col·lectius i entitats, sobretot centrades en la part de la legislació que protegeix els cossos policials i entra en el terreny de la llibertat d'expressió.
Però les crítiques també arriben des de l'àmbit de la drogodependència. La Confederació estatal d'Associacions Cannàbiques ha denunciat "persecució" i ha criticat que la llei té un "afany recaptatori".
El director de l'àrea drogues de l'Associació Benestar i Desenvolupament (ABD) -referencial en el món de la drogodependència-, Josep Rovira, argumenta que la llei mordassa no respecta el "principi bàsic" del dret penal i sancionador, ja que no se centra en les conductes que "més greument afecten la societat i l'ordre públic".
L'increment de sancions, a més, no es correspon amb un augment d'usuaris. Segons l'Enquesta sobre alcohol i drogues a l'estat espanyol del 2017 -última disponible- el 2015 la quantitat de ciutadans de l'Estat que havien consumit cànnabis el 2015 era el 7,3%. Dos anys després, el percentatge només va créixer fins al 9,1%.
Rovira defensa que la llei no té entre els seus objectius la protecció de la salut pública, ja que entre altres coses va acabar amb la possibilitat de suspendre les multes a canvi d'iniciar un tractament de drogodependència. El representant de l'ABD insisteix que les sancions no representen un al·licient per deixar de consumir. "Quan a un drogodependent li treuen la droga i el multen, el que farà serà anar a buscar-ne més", diu.
Cavall de batalla dels comuns
L'Ajuntament de Barcelona no ha volgut fer declaracions a petició de NacióDigital sobre les multes interposades el 2019 a través de la llei mordassa. Des de l'àrea de Seguretat argumenten que els cossos policials han d'aplicar la llei per no prevaricar. L'àrea de Drets de Ciutadania ha declinat la possibilitat de valorar les xifres, tot i que la derogació de la llei mordassa ha estat cavall de batalla dels comuns des de la seva entrada a l'Ajuntament.
Colau sempre ha reivindicat la urgència de la derogació i ja el 2016 l'Ajuntament va voler visibilitzar-se com a referent estatal de la demanda de derogació acollint l'acte organitzat per la plataforma No Somos Delito.
El govern municipal té ara motius per a l'optimisme, després que l'acord de PSOE i Podem a la Moncloa preveu la substitució de la llei per una altra normativa. Mentrestant, però, la Guàrdia Urbana continuarà aplicant-la, fent visibles que les proclames i l'acció política no sempre poden casar en l'àmbit municipal.
Avui he rebut una multa de l"Ajuntament de BCN en aplicació de la Llei Mordassa per observar una actuació de la Guàrdia Urbana amb una persona racialitzada. [Obro fil] pic.twitter.com/IqhQc1VLgs
— JB #LGBTI (@JBarbero23) January 13, 2020
Segons dades facilitades per l'Ajuntament a NacióDigital, del total de multes 7.376 estan relacionades amb el consum o tinença de drogues així com amb l'abandonament del material necessari per consumir-les. La Guàrdia Urbana també va emetre 470 sancions relacionades amb la tinença d'armes i 13 per exhibir objectes perillosos amb finalitat intimidatòria. A partir d'aquí, les xifres baixes i, per exemple, s'ha interposat una multa per tocar elements fixos col·locats per la policia i dues per actes d'atemptat contra la llibertat sexual.
Pel que fa a sancions de les mateixes característiques que la denunciada pel veí de Sant Boi de Llobregat, durja queant el 2019 la Guàrdia Urbana va emetre tres sancions per conductes interpretades com faltes de respecte als agents de l'autoritat. El 2018 només se'n va tramitat una d'aquestes característiques.
Augment de la recaptació
El creixement de les sancions per consum o possessió de drogues al carrer en el marc de la llei mordassa no és exclusiu de Barcelona. Segons l'anuari estadístic del 2018 -últim any disponible- del ministeri d'Interior, al conjunt de l'Estat es van interposar 177.199 multes per aquest motiu.
La quantitat de sancions no ha deixat de créixer des de l'aprovació de la llei. El 2016 se'n van imposar 126.115 i el 2017 156.981. L'import de les multes oscil·la entre els 600 i els 10.000 euros i això ha fet que des de l'entrada en vigor de la llei de seguretat ciutadana l'Estat hagi recaptat un 70% a través d'aquestes sancions.
Una llei "recaptatòria"
L'aprovació de la llei mordassa va provocar crítiques per part dels moviments socials, col·lectius i entitats, sobretot centrades en la part de la legislació que protegeix els cossos policials i entra en el terreny de la llibertat d'expressió.
Però les crítiques també arriben des de l'àmbit de la drogodependència. La Confederació estatal d'Associacions Cannàbiques ha denunciat "persecució" i ha criticat que la llei té un "afany recaptatori".
El director de l'àrea drogues de l'Associació Benestar i Desenvolupament (ABD) -referencial en el món de la drogodependència-, Josep Rovira, argumenta que la llei mordassa no respecta el "principi bàsic" del dret penal i sancionador, ja que no se centra en les conductes que "més greument afecten la societat i l'ordre públic".
L'increment de sancions, a més, no es correspon amb un augment d'usuaris. Segons l'Enquesta sobre alcohol i drogues a l'estat espanyol del 2017 -última disponible- el 2015 la quantitat de ciutadans de l'Estat que havien consumit cànnabis el 2015 era el 7,3%. Dos anys després, el percentatge només va créixer fins al 9,1%.
Rovira defensa que la llei no té entre els seus objectius la protecció de la salut pública, ja que entre altres coses va acabar amb la possibilitat de suspendre les multes a canvi d'iniciar un tractament de drogodependència. El representant de l'ABD insisteix que les sancions no representen un al·licient per deixar de consumir. "Quan a un drogodependent li treuen la droga i el multen, el que farà serà anar a buscar-ne més", diu.
Cavall de batalla dels comuns
L'Ajuntament de Barcelona no ha volgut fer declaracions a petició de NacióDigital sobre les multes interposades el 2019 a través de la llei mordassa. Des de l'àrea de Seguretat argumenten que els cossos policials han d'aplicar la llei per no prevaricar. L'àrea de Drets de Ciutadania ha declinat la possibilitat de valorar les xifres, tot i que la derogació de la llei mordassa ha estat cavall de batalla dels comuns des de la seva entrada a l'Ajuntament.
Colau sempre ha reivindicat la urgència de la derogació i ja el 2016 l'Ajuntament va voler visibilitzar-se com a referent estatal de la demanda de derogació acollint l'acte organitzat per la plataforma No Somos Delito.
El govern municipal té ara motius per a l'optimisme, després que l'acord de PSOE i Podem a la Moncloa preveu la substitució de la llei per una altra normativa. Mentrestant, però, la Guàrdia Urbana continuarà aplicant-la, fent visibles que les proclames i l'acció política no sempre poden casar en l'àmbit municipal.