anàlisi

Eleccions en diferit, campanya des del Govern

Les claus per entendre l'anunci de Torra, que evita trencar l'executiu, prioritza els pressupostos, explorarà el diàleg amb Sánchez i dona temps a JxCat per escollir candidat

per Oriol March , 29 de gener de 2020 a les 14:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 de gener de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Misteri resolt. Després de dos dies de reunions, corredisses, discrepàncies insalvables, nervis, acusacions mútues de "deslleialtat" entre Junts per Catalunya (JxCat) i ERC, d'estratègies que no s'han concretat i d'escenaris que han acabat sent purament teòrics, Quim Torra ha decidit que ja en tenia prou. Quan s'aprovin els pressupostos, convocarà eleccions al Parlament de Catalunya. Aquestes són les cinc claus d'una decisió que marca el futur immediat d'una legislatura amortitzada. 


1. Els pressupostos, prioritaris

La setmana passada, el Govern i els comuns van signar un acord segons el qual s'augmentava en 3.070 milions d'euros la despesa en els pressupostos per al 2020. Els últims comptes que es van aprovar van ser els del 2017, l'any del referèndum, i amplis sectors governamentals -així ho han traslladat aquests dies els consellers de JxCat al president en privat- defensaven prioritzar aquesta opció. El perill va ser evident dilluns, quan persones de l'entorn presidencial defensaven eleccions immediates i, per tant, trastocar de ple l'aprovació dels comptes, que es tramitaran des d'avui al Parlament.


Puigdemont i els presos han aconseguit frenar un avançament electoral immediat que Torra va meditar després de la trencadissa evident de dilluns

En la decisió d'evitar els comicis urgents hi han intervingut amb especial força els presos de JxCat -Jordi Turull i Joaquim Forn van demanar ahir en seu parlamentària refer la unitat amb missatges inequívocs- i també Carles Puigdemont, que fa setmanes va ordenar des de Waterloo prioritzar els comptes. L'expresident no s'ha pronunciat en públic sobre la crisi oberta els últims dies -el silenci digital ha estat notori i no ha passat desapercebut a JxCat-, tot i que dilluns va intervenir per videconferència a la reunió del grup parlamentari i ahir va estar en contacte telefònic amb Torra.



2. Sense trencadissa al Govern

En la reunió de la plana major dels nacionalistes celebrada dilluns al Parlament hi va haver qui va posar damunt la taula una opció traumàtica: expulsar ERC del Govern i intentar aprovar els comptes igualment. La proposta no va prosperar, però fins minuts abans de la compareixença de Torra existia la possibilitat de degradar Aragonès i de nomenar un vicepresident de JxCat, amb els noms de Damià Calvet i Jordi Puigneró com a protagonistes. El president ha esgrimit l'argument de la "responsabilitat" per no trencar el Govern, tot i que la convivència serà encara més complexa que abans.
 
A banda, degradar Aragonès hauria obert un dilema en els republicans, i probablement el gest no hauria quedat sense resposta. En certa manera, Torra està fent exactament el que li va demanar Jéssica Albiach, presidenta del grup parlamentari de Catalunya en Comú Podem, en la reunió de l'espai de diàleg del 17 de gener. En aquell moment, el dirigent de JxCat insistia que no hi havia "cap motiu" per avançar les eleccions, però la pèrdua de l'escó l'ha fet canviar d'opinió. Ara ERC i els seus socis de Govern hauran de conviure en un context de campanya permanent i de competència descarnada camí d'uns comicis que haurien arribat igual en cas d'inhabilitació ferma de Torra.


3. Via lliure al debat de candidats

La data de les eleccions, encara sense anunciar però que no anirà més enllà de l'estiu, obre definitivament la cursa per escollir els candidats a la Generalitat. En el flanc d'ERC, el nom que apareix a dalt de tot de les travesses és Pere Aragonès, ungit per Oriol Junqueras des de Lledoners, com ressaltava en una entrevista a NacióDigital. L'altre nom encara amb aspiracions, tot i que ja molt menors, és el de Roger Torrent, president del Parlament, que durant tota la legislatura ha col·leccionat episodis de discrepàncies amb JxCat a la mesa. L'última és la que ha derivat en la retirada de l'escó a Torra i en eleccions anticipades.

Aragonès es perfila com a candidat clar d'ERC; a JxCat, pendent de reordenar-se, emergeixen els noms de Borràs, Artadi, Calvet i Puigneró sota l'influx de Puigdemont

En el camp de JxCat la situació és més complexa. La decisió del president dona temps a la seva formació per reorganitzar-se -pendent des de l'estiu- i per escollir un candidat o candidata. Els noms que apareixen en el radar són els de Laura Borràs -omnipresent des de l'escó al Congrés però amb una causa oberta al Suprem per la seva gestió a la Institució de les Lletres-, Elsa Artadi -protagonista de les negociacions d'aquests dies i regidora a Barcelona-, Damià Calvet -conseller de Territori- i Jordi Puigneró -Polítiques Digitals i ben connectat amb Puigdemont-.

Puigdemont, però, podria encapçalar simbòlicament la llista per davant del candidat o candidata efectiu. Ara està centrat en la tasca d'eurodiputat i dissabte reuneix la cúpula del Consell per la República.

4. El diàleg amb l'Estat

Una de les derivades que han impactat en l'anàlisi que s'ha fet des de Palau en quant al futur de la legislatura ha estat la del diàleg amb Pedro Sánchez. La Moncloa va fer pública ahir la reunió de presidents del 6 de febrer, dijous vinent, que es farà a Barcelona i a la qual Torra hi portarà l'autodeterminació i l'amnistia. La cita ha de ser el primer pas per constituir la mesa de governs pactada per ERC a canvi de l'abstenció en la investidura de Sánchez. El president català és molt escèptic amb el diàleg amb l'Estat, i per això JxCat va votar en contra del líder del PSOE al Congrés.


De fet, abans de Nadal, Torra assegurava als seus col·laboradors que veia "molt complicat" seguir governant amb els republicans si votaven diferent a Madrid. En un argumentari distribuït en cercles governamentals durant el cap de setmana, quan ja s'olorava la trencadissa per l'escó de Torra, JxCat insistia que ERC havia votat Sánchez "a canvi de res". Aquest serà un dels arguments de campanya. En tot cas, però, Torra complirà amb el formalisme de la reunió amb Sánchez, una trobada entre presidents per la qual els republicans van intercedir durant les negociacions a Madrid.

5. El llegat de Torra

Més d'una vegada, en privat, el president ha parlat obertament -i no sense certa ironia- de què faria quan fos expresident. Des del primer moment va ser conscient que el seu mandat seria, com a molt, de quatre anys, o si més no -així ho va dir en seu parlamentària després de ser investit- fins que tornés Puigdemont. No ha volgut ocupar el seu despatx i en cap moment ha trencat el vincle. Això no vol dir, però, que l'expresident hagi avalat totes les seves decisions: no va veure amb bons ulls, per exemple, l'anunci d'exercir l'autodeterminació aquesta legislatura del 17 d'octubre. Durant el seu mandat, Torra ha provat de mantenir viva la flama de l'1-O i del 27-O, però s'ha vist tenallat pel funcionament més clàssic de les cúpules de partit. 

Torra ha ocupat la presidència amb caràcter temporal, sense trencar en cap moment amb Puigdemont, i s'ha convertit en el primer màxim responsable del país inhabilitat durant l'exercici del càrrec

El president, per tant, deixarà el càrrec quan s'investeixi el seu substitut. Agafarà el relleu d'un dirigent que no s'esperava ostentar una responsabilitat tan alta i de qui sempre apareixerà en les biografies que va ser el primer màxim dirigent del país inhabilitat en exercici del càrrec. Ho ha estat per no despenjar a temps una pancarta en solidaritat amb els presos i els exiliats, un cas pel qual espera la condemna ferma del Tribunal Suprem. Un tribunal que ha sobrevolat tota la legislatura catalana, dèbil des de l'inici i que ara ja té, oficialment, data de caducitat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació