29
de gener
del
2020
Actualitzat
a les
15:48h
Segon testimoni de la setmana al judici contra Josep Lluís Trapero. Després de Diego Pérez de los Cobos, coordinador de l'operatiu policial de l'1-O, ha estat el torn de Ferran López, número dos del major, que ha admès que els dies previs al referèndum eren "complicats". A preguntes del fiscal Pedro Rubira, López ha ressaltat que era important que les actuacions dels Mossos "fossin d'acord a la llei" i ha remarcat que calia "tenir una mica de paciència". El comissari ha dit que en aquells dies "operava el principi de prudència": "Pensàvem que eren dies difícils i inestables, i teníem molta cura per no alterar aquest sistema". Aquesta proporcionalitat i paciència a què ha fet referència el comissari no era "incompatible" amb complir les ordres judicials.
Sobre la instrucció 5 de Fiscalia, que feia referència a visitar els centres de votació, el comissari ha explicat que es van donar instruccions immediates perquè es complissin immediatament les ordres. Els Mossos van aixecar més de 2.300 actes i es van identificar unes 800 persones. L'endemà mateix, 26 de setembre de 2017, es va publicar la instrucció 6, que ordenava tancar els centres de votació abans del 30 de setembre i fer un perímetre de seguretat de 100 metres al voltant. López ha explicat que van tenir "dificultats tècniques" per trobar precintes. "Havíem de fer un perímetre i mantenir-lo. Ens vam reunir d'urgència per quantificar el nombre d'efectius aproximat que necessitàvem", ha detallat, i ha recordat també dubtes sobre què podien fer els Mossos en centres privats.
Pel que fa a la instrucció 7 de Fiscalia de 27 de setembre, just abans de l'ordre del TSJC, López ha explicat que insisteix en un fet que ja es produeix: "Des del 25 de setembre ja s'ha decidit que hi haurà un dispositiu únic amb dues fases". A preguntes del fiscal, López ha dit que ja estava previst que l'ordre públic dels Mossos estava a disposició del dispositiu. "Es van activar Brimo i Arro al complet", ha incidit. Sobre les reunions amb el fiscal, López ha dit que hi anava Trapero, però a les reunions de coordinació amb Pérez de los Cobos hi anava ell.
El primer dispositiu de l'1-O
La primera reunió de coordinació va ser el 25 de setembre a la delegació del govern espanyol. Trapero no hi va assistir perquè tenia mala relació amb Pérez de los Cobos. "Vam pensar que era necessari canviar la interlocució dels Mossos amb Pérez de los Cobos per facilitar la coordinació i complir les ordres de Fiscalia", ha explicat, i ha dit que en la primera reunió de coordinació va "fixar posició". "Reconeixíem l'ascendència de Pérez de los Cobos, calia una coordinació, però no compartíem el mecanisme", ha especificat el comissari. López va sol·licitar crear un Cecor i que s'hi incorporin la Guàrdia Civil i la Policia Nacional per seguir l'operatiu de l'1-O.
Pel que fa a la manera de complir l'ordre de Fiscalia, es va optar per actuar en "tots els centres", perquè el fiscal no feia cap distinció. S'havia d'actuar en 2.300 centres i es va decidir enviar una "dotació mínima" a cada centre i articular ordre públic de Mossos que donin un primer suport a aquest binomi. "El 25 de setembre la Guàrdia Civil i la Policia Nacional diuen que estarien a la reserva per no alterar el funcionament del dispositiu", ha explicat, i ha admès que algunes decisions es van modificar el dia 29 de setembre.
En aquesta primera reunió es decideix afectar a tots els centres de votació amb una primera actuació de Mossos i, després, d'agents d'ordre públic de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. "No era necessari detallar més els binomis, eren agents de seguretat ciutadana", ha dit a preguntes del fiscal. En aquella trobada es van "marcar les bases i l'estructura" del que seria el dispositiu de l'1-O.
L'advertència al Govern
La segona reunió de coordinació va ser el 28 de setembre a la tarda. Abans hi va haver una reunió dels responsables dels Mossos amb Puigdemont, Junqueras i Forn. Era la continuació d'una reunuó prèvia el 26 de setembre, on ja s'havia fet una "alerta" sobre què podia passar l'1-O. "Vam dir que havíem de complir la llei", ha dit. Després del 26 no hi va haver resposta i van demanar una segona reunió el 28.
En aquella reunió es van enviar una sèrie de missatges al Govern: es van criticar algunes manifestacions sobre la postura de Mossos de cara a l'1-O perquè "no reflectien la postura real"; es van recordar les advertències del Tribunal Constitucional a la cúpula dels Mossos; i es va dibuixar l'escenari de l'1-O i es va fer evident la "preocupació" de la policia pel que podia passar aquell dia. "El president havia de tenir el nostre punt de vista i li vam mostrar la nostra preocupació pel que podia passar. Vam dir que compliríem la llei i l'ordre del TSJC", ha dit.
A la trobada a Palau, Puigdemont va dir que "hi havia un mandat del Parlament" i estava disposat a dur-lo a terme, més enllà de la petició dels Mossos. "Recordo un comentari final de Puigdemont en resposta a Trapero. Puigdemont va dir que si hi havia una desgràcia ell declararia la independència. Ho recordo perfectament", ha dit. Junqueras i Forn no van fer cap més comentari.
La reunió a Palau es va allargar i López va arribar tard a la reunió de coordinació. "La reunió a Palau ens va reafirmar que farien el referèndum il·legal, i així ho vaig fer arribar a Pérez de los Cobos", ha dit. El comissari ha dit que es trobaven en una situació de "desamparo governatiu" perquè tenien unes autoritats que volien desobeir la llei. "Sempre van actuar d'acord a les normes de la justícia i la fiscalia, i amb la consciència que sempre fèiem el que ens deia la llei", ha insistit López.
L'ordre del TSJC
López ha explicat que Trapero els va lliurar la part dispositiva de l'ordre del TSJC i els va comunicar uns detalls sobre com complir aquesta ordre. "Trapero era molt sistemàtic i ho tenia tot apuntat. Ens va dir que calia actuar amb contenció, paciència i tenint cura de la pau social", ha explicat el comissari. Els Mossos van recollir el que demanava la magistrada, "molt diferent de les instruccions de Fiscalia". "L'ordre deia que havien de cessar les instruccions de Fiscalia i vam començar de zero per complir les ordres de la magistrada", ha explicat.
De cara als dies previs de l'1-O, es van aixecar 2.269 actes als centre de votació i el dia del referèndum es van aixecar 2.900 actes. Des d'aleshores s'informa periòdicament al TSJC per correu de les actuacions dels Mossos. López ha relatat una trobada amb Pérez de los Cobos el 30 de setembre, on li explica la situació i què han fet els Mossos per complir l'ordre del TSJC i conclouen que "seria un dia molt complicat".
Escoles Obertes
El comissari ha explicat que no tenia comunicació amb la magistrada tot i que informava cada dues hores sobre el compliment de l'ordre al coronel Pérez de los Cobos. "Qui informava la magistrada? Entenc que el major Trapero, però jo no hi vaig parlar mai amb ella", ha dit. Sobre Escoles Obertes, López ha explicat que els Mossos no van fer res. "El TSJC ens va fer accions prèvies en aquells centres on detectéssim actes preparatoris del referèndum", ha dit, i ha dit que l'ordre del TSJC "no tenia res a veure" amb les ordres de la Fiscalia i "canviava l'escenari".
El testimoni ha dit que els Mossos no tenien informacions sobre el lloc on s'havia de fer el recompte de vots. "No era una votació normal i ningú va pensar ni teníem informació sobre que es faria el recompte en algun centre", ha dit, i ha deixat clar que si haguessin tingut informació haurien actuat.
Pautes d'actuació: el què i el com
Sobre les pautes d'actuació, el comissari ha dit que es van elaborar a la prefectura. És un document que busca complir el mandat judicial d'impedir el referèndum i s'elabora conjuntament amb els comandaments dels Mossos. López ha volgut diferenciar el pla d'actuació del 25 de setembre i les pautes d'actuació. Aquestes pautes són un document intern dels Mossos que explica què s'ha de fer concretament el dia en qüestió. "No vaig comunicar aquestes pautes a Pérez de los Cobos. Una cosa és què s'ha de fer i l'altra com s'ha de fer", ha explicat, i ha recordat que ell tampoc tenia cap informació sobre com actuaria la policia espanyola i la Guàrdia. "A les reunions es parlava sobre el què, no sobre el com", ha dit.
I sobre el "com", el comissari ha dit que la primera fase té a veure amb l'encàrrec del TSJC: "Havíem d'actuar amb contenció, paciència i manteniment de la pau social". Sobre les següents fases d'actuació de l'1-O, es planteja el que es va pactar en les reunions de coordinació. S'havia d'utilitzar la mediació: la primer actuació havia de ser del binomi, que havia de complir l'auto de la magistrada. Això va passar en 24 ocasions. Després dels binomis, hi havia l'òrgan de coordinació regional: si els binomis no podien actuar, demana ajuda a aquest òrgan. Aquest òrgan podia enviar dispositius d'ordre públic i, si això no era suficient, s'articulava el servei central, des d'on es demanava ajuda als cossos estatals. "Pot semblar complicat, però és el sistema habitual, i jo crec que hauria estat més eficient que els responsables de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional haguessin estat al Cecor dels Mossos", ha dit el testimoni. López ha reiterat que les pautes d'actuació no tenen res a veure amb els escenaris que es van descriure al Govern.
Les pautes definien el "criteri d'actuació" dels Mossos, que estava al marge del dispositiu policial acordat amb la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. El 29 de setembre es convoquen dues reunions: una primera més restringida amb els comandaments i una amb més agents dels Mossos. Aquell dia es va detallar el dispositiu i López va advertir que la Guàrdia Civil i la Policia Nacional estaven habilitats per actuar, d'acord a l'ordre del TSJC. Les pautes d'actuació, que eren internes, es van filtrar, però López ha admès que no es va obrir cap investigació sobre això.
Aquell mateix 29 hi va haver una reunió amb Pérez de los Cobos, que indica canviar el pla establert i canviar el Cecor regional i crear unes cèl·lules de seguiment i el gestor d'esdeveniments. Això no va funcionar i així ho va comunicar López a Pérez de los Cobos. "Vaig ordenar que es continuessin entrant els incidents al gestor, n'hi va haver uns 3.000", ha dit, però ha admès que no es van poder saber les actuacions de Policia i Guàrdia Civil. "Pérez de los Cobos va establir aquest sistema, diferent del pactat el 25", ha dit.
"91.000 hores dedicades al referèndum"
Pel que fa al dia del referèndum, es van activar 7.850 Mossos amb l'objectiu d'impedir el referèndum "quan l'ocasió ho permetés". "L'esforç va ser màxim, van actuar tots els agents que teníem a disposició", ha dit. L'1-O es van restringir els permisos, es van canviar els horaris de les unitats d'ordre públic i es van fer hores extra. En comparació amb un procés electoral "legal", l'esforç de Mossos era "la meitat", segons ha detallat el testimoni. "El dispositiu de l'1-O no té precedents, es van activar entre 70 i 80 vehicles, dos microbusos... Aquell dia els Mossos van dedicar 91.000 hores al referèndum", ha dit. Va ser semblant a les eleccions del 21-D, on es van dedicar unes 80.000. "El que es va fer l'1-O no s'ha repetit mai més".
López ha dit que els binomis van arribar als centres de votació a les sis del matí. Els dos dies abans, la comunicació amb Pérez de los Cobos és constant i es comenta la situació de les escoles. "Comentem que pràcticament totes estan ocupades i que la situació serà complicada", ha dit, i això no va canviar a les sis del matí de l'1-O. Els binomis dels Mossos van tancar 139 col·legis, una xifra que després es va rebaixar a 24. Amb ordre públic, es van tancar 110 escoles. En total, 134 centres de votació es van tancar per l'actuació dels Mossos, i 239 centres no es van arribar a obrir. "El dispositiu pactat no es va dur a terme", ha insistit López.
El comissari ha demanat tenir en compte que el pla establer no es va dur a terme perquè "es trenca el sistema de coordinació". "No es pot analitzar què passa l'1-O amb els Mossos sense veure que una part del dispositiu amb Guàrdia Civil i Policia deixa d'existir", ha remarcat. La Fiscalia ha retret al testimoni que fes referència a això. El testimoni ha dit que els binomis no tenien "formació" per fer actuacions d'ordre públic: "No s'havien d'enfrontar als manifestants".
"Desatenció formal" el 20-S
López ha admès "desatenció formal" dels Mossos a les peticions de la Guàrdia Civil el 20 de setembre de 2017. "He vist totes les comunicacions formals que es fan el 20-S i la conclusió a què arribo és que hi va haver desatenció dels Mossos", ha detallat el comissari. Tot i així, ha deixat clar que això no era important perquè hi havia una altra via de comunicació, la via directa per telèfon a través d'ell, que va tenir una resposta "immediata". "Totes les peticions de la Guàrdia Civil s'anaven atenent", ha dit, i ha demanat no fer una interpretació sobre l'actuació dels Mossos basant-se només en les peticions formals.
Preguntat pels fets de 19 de setembre, amb escorcolls de la Guàrdia Civil, López ha explicat que hi va haver peticions de suport als Mossos que s'enviaven per la via formal (més lenta) o per la via ràpida (a través seu per telèfon). El 19-S hi va haver una primera petició de suport a les 9 del matí, quan encara no hi havia cap escorcoll a Unipost. Durant tot el dia hi havia protestes pels moviments de la Guàrdia Civil. A les 17.30h, la comitiva judicial tenia problemes per accedir a l'escorcoll. "L'ambient era complicat, van bloquejar la sortida de la comitiva judicial", ha detallat el comissari. "No sempre parlava directament amb el responsable d'ordre públic, depèn del nivell d'emergència", ha dit. El 19 de setembre van tenir dues trucades.
Arribats al 20 de setembre, López va tenir una primera notícia de les actuacions de la Guàrdia Civil a través dels mitjans a les 8.20h. Després el va trucar el coronel de la Guàrdia Civil, que li va demanar suport dels Mossos al registre d'Economia, al CTTI, a la Zona Franca i a la Gran Via. López va trucar als responsables del territori perquè enviïn efectius d'ordre públic en resposta a la petició i després ho comunica al major Trapero. "Sempre he tingut bona relació amb la Guàrdia Civil", ha apuntat López, que ha remarcat que no se'l va informar abans de les actuacions.
Les peticions de la Guàrdia Civil
El dia 20 hi va haver 41 escorcolls a tot Catalunya, però després la Guàrdia Civil va xifrar-los en 45. Sobre els fets d'Economia, López sabia que era "important" perquè era la seu de Vicepresidència, no perquè tingués l'encàrrec de preparar el referèndum. "No vaig estar sobre el terreny, però vaig estar al centre de coordinació tot el dia i fins a la matinada i per tant tenia la informació", ha dit. El centre de coordinació es va improvisar veient "la dimensió del dia" i des d'allà es va començar a rebre informació i imatges sobre què estava passant. "No estàvem pendents de què deia Teresa Laplana", ha dit, i ha admès desconèixer el nombre d'efectius que hi havia en cada moment.
Sobre el passadís que volia fer la Guàrdia Civil, ha López ha explicat que va rebre una primera petició per permetre l'entrada dels detinguts a Economia. Aquesta petició es va traslladar a Teresa Laplana i finalment el responsable d'ordre públic ho va descartar perquè era "impossible" permetre l'accés amb vehicles, i es va comprometre a fer un passadís perquè poguessin entrar a peu, però finalment també es va desestimar. "Es van veure obligats a fer l'entrada amb testimonis i no amb els detinguts", ha dit López.
La segona petició, a les 13.30h, es parla de "material sensible" als vehicles de la Guàrdia Civil. La petició es trasllada a l'operatiu, que diu que és impossible accedir als vehicles. Va ser en una altra trucada on es va parlar d'armes llargues i els Mossos van decidir fixar la imatge de l'helicòpter sobre els vehicles de la Guàrdia Civil per saber què passava. Una altra petició d'ajuda "puntual" alertava de gent que volia entrar al Departament, però els Mossos van constatar que això no era així. L'última petició va ser per la sortida de la comitiva judicial, que es va allargar fins a la matinada. "Mai vam tenir una petició concreta sobre això", ha dit, i ha fet referència a informacions "contradictòries".
El 20-S, Forn i Trapero van parlar i, en una de les trucades, es va demanar que els Mossos parlessin amb Jordi Sànchez per trobar una "solució pacífica" per facilitar la tasca de la Guàrdia Civil. El comissari ha insistit que és "normal i habitual" parlar amb els convocants en les manifestacions. "Sànchez era el convocant i l'obligació de la policia era identificar el responsable, amb ascendència sobre els manifestants, i aconseguir trobar una solució positiva", ha explicat el testimoni. I la solució passava per parlar amb Sànchez i permetre l'entrada dels detinguts i després facilitar la sortida de la comitiva judicial.
La sortida de la comitiva judicial
"La decisió final de com sortiria la comitiva es va prendre al Cecor", ha explicat, i ha detallat que es va començar a articular cap a les sis de la tarda. La secretària judicial del jutjat 13, Montserrat del Toro, va demanar personalment sortir a les 23h. López ha detallat problemes informàtics de la comitiva judicials que van allargar l'escorcoll. "Nosaltres vam tenir constància directa que la sortida era necessària a les onze de la nit", ha detallat. Es va posar sobre la taula l'opció de sortir per una "via alternativa" al passadís i els Mossos recomanen que sigui per allà: "La via alternativa és la que es va utilitzar finalment, no era la que volíem però era segura i ràpida". La secretaria judicial va sortir pel terrat d'Economia i pel teatre del costat del Departament.
Instruccions de Fiscalia
Sobre les instruccions de Fiscalia prèvies al referèndum, López ha detallat que se'n va assabentar a través del major Trapero. "Vaig comentar les instruccions amb Trapero i vam intentar complir-les i van donar les ordres pertinents en aquest sentit", ha dit. En concret, sobre la instrucció 2 ha dit que es van fer més d'un centenar d'atestats sobre els preparatius del referèndum, que van ser enviats al jutge corresponent i al fiscal. "Era la comissaria d'Informació qui feia un recull dels actes que podien tenir relació amb el que demanava la instrucció de Fiscalia", ha explicat.
Sobre la instrucció 3, que demanava a les policies un pla d'actuació, López ha dit que es va elaborar un primer pla d'actuació que s'aniria "modificant". "El pla d'actuació era una activació màxima d'efectius per a l'1-O (uns 7.100 en total). Es va fer una primera aproximació del nombre de centres que caldria cobrir. Encara era una mica incert", ha explicat el comissari. Ferran López ha explicat que era un dispositiu "sense precedents" , tot i admetre que tenien alguna referència com el 9-N o "altres moments de votació". "A efectes de fer una primera aproximació", ha justificat. Aquest pla d'actuació va ser entregat a la Fiscalia el dia 21 de setembre de 2017.
Aquesta instrucció indicava que s'havia de mantenir en secret i López ha admès que en aquell moment desconeixia que Trapero les comunicava als seus superiors polítics. "No cap altre sentit que informar com sempre feia", ha apuntat, i ha recordat que les instruccions eren públiques al cap de poca estona a través dels mitjans. Aquest pla d'actuació es va mantenir fins l'1-O, tot i que va patir alguns canvis i es va augmentar el nombre d'efectius.
Sobre la instrucció 4, que nomenava Diego Pérez de los Cobos com a coordinador, López ha assegurat que coneixia l'ordre i ha explicat que Trapero el va informar de les reunions i els va explicar un primer xoc per la figura de coordinador.
Sobre la instrucció 5 de Fiscalia, que feia referència a visitar els centres de votació, el comissari ha explicat que es van donar instruccions immediates perquè es complissin immediatament les ordres. Els Mossos van aixecar més de 2.300 actes i es van identificar unes 800 persones. L'endemà mateix, 26 de setembre de 2017, es va publicar la instrucció 6, que ordenava tancar els centres de votació abans del 30 de setembre i fer un perímetre de seguretat de 100 metres al voltant. López ha explicat que van tenir "dificultats tècniques" per trobar precintes. "Havíem de fer un perímetre i mantenir-lo. Ens vam reunir d'urgència per quantificar el nombre d'efectius aproximat que necessitàvem", ha detallat, i ha recordat també dubtes sobre què podien fer els Mossos en centres privats.
Pel que fa a la instrucció 7 de Fiscalia de 27 de setembre, just abans de l'ordre del TSJC, López ha explicat que insisteix en un fet que ja es produeix: "Des del 25 de setembre ja s'ha decidit que hi haurà un dispositiu únic amb dues fases". A preguntes del fiscal, López ha dit que ja estava previst que l'ordre públic dels Mossos estava a disposició del dispositiu. "Es van activar Brimo i Arro al complet", ha incidit. Sobre les reunions amb el fiscal, López ha dit que hi anava Trapero, però a les reunions de coordinació amb Pérez de los Cobos hi anava ell.
El primer dispositiu de l'1-O
La primera reunió de coordinació va ser el 25 de setembre a la delegació del govern espanyol. Trapero no hi va assistir perquè tenia mala relació amb Pérez de los Cobos. "Vam pensar que era necessari canviar la interlocució dels Mossos amb Pérez de los Cobos per facilitar la coordinació i complir les ordres de Fiscalia", ha explicat, i ha dit que en la primera reunió de coordinació va "fixar posició". "Reconeixíem l'ascendència de Pérez de los Cobos, calia una coordinació, però no compartíem el mecanisme", ha especificat el comissari. López va sol·licitar crear un Cecor i que s'hi incorporin la Guàrdia Civil i la Policia Nacional per seguir l'operatiu de l'1-O.
Pel que fa a la manera de complir l'ordre de Fiscalia, es va optar per actuar en "tots els centres", perquè el fiscal no feia cap distinció. S'havia d'actuar en 2.300 centres i es va decidir enviar una "dotació mínima" a cada centre i articular ordre públic de Mossos que donin un primer suport a aquest binomi. "El 25 de setembre la Guàrdia Civil i la Policia Nacional diuen que estarien a la reserva per no alterar el funcionament del dispositiu", ha explicat, i ha admès que algunes decisions es van modificar el dia 29 de setembre.
En aquesta primera reunió es decideix afectar a tots els centres de votació amb una primera actuació de Mossos i, després, d'agents d'ordre públic de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. "No era necessari detallar més els binomis, eren agents de seguretat ciutadana", ha dit a preguntes del fiscal. En aquella trobada es van "marcar les bases i l'estructura" del que seria el dispositiu de l'1-O.
L'advertència al Govern
La segona reunió de coordinació va ser el 28 de setembre a la tarda. Abans hi va haver una reunió dels responsables dels Mossos amb Puigdemont, Junqueras i Forn. Era la continuació d'una reunuó prèvia el 26 de setembre, on ja s'havia fet una "alerta" sobre què podia passar l'1-O. "Vam dir que havíem de complir la llei", ha dit. Després del 26 no hi va haver resposta i van demanar una segona reunió el 28.
En aquella reunió es van enviar una sèrie de missatges al Govern: es van criticar algunes manifestacions sobre la postura de Mossos de cara a l'1-O perquè "no reflectien la postura real"; es van recordar les advertències del Tribunal Constitucional a la cúpula dels Mossos; i es va dibuixar l'escenari de l'1-O i es va fer evident la "preocupació" de la policia pel que podia passar aquell dia. "El president havia de tenir el nostre punt de vista i li vam mostrar la nostra preocupació pel que podia passar. Vam dir que compliríem la llei i l'ordre del TSJC", ha dit.
A la trobada a Palau, Puigdemont va dir que "hi havia un mandat del Parlament" i estava disposat a dur-lo a terme, més enllà de la petició dels Mossos. "Recordo un comentari final de Puigdemont en resposta a Trapero. Puigdemont va dir que si hi havia una desgràcia ell declararia la independència. Ho recordo perfectament", ha dit. Junqueras i Forn no van fer cap més comentari.
La reunió a Palau es va allargar i López va arribar tard a la reunió de coordinació. "La reunió a Palau ens va reafirmar que farien el referèndum il·legal, i així ho vaig fer arribar a Pérez de los Cobos", ha dit. El comissari ha dit que es trobaven en una situació de "desamparo governatiu" perquè tenien unes autoritats que volien desobeir la llei. "Sempre van actuar d'acord a les normes de la justícia i la fiscalia, i amb la consciència que sempre fèiem el que ens deia la llei", ha insistit López.
L'ordre del TSJC
López ha explicat que Trapero els va lliurar la part dispositiva de l'ordre del TSJC i els va comunicar uns detalls sobre com complir aquesta ordre. "Trapero era molt sistemàtic i ho tenia tot apuntat. Ens va dir que calia actuar amb contenció, paciència i tenint cura de la pau social", ha explicat el comissari. Els Mossos van recollir el que demanava la magistrada, "molt diferent de les instruccions de Fiscalia". "L'ordre deia que havien de cessar les instruccions de Fiscalia i vam començar de zero per complir les ordres de la magistrada", ha explicat.
De cara als dies previs de l'1-O, es van aixecar 2.269 actes als centre de votació i el dia del referèndum es van aixecar 2.900 actes. Des d'aleshores s'informa periòdicament al TSJC per correu de les actuacions dels Mossos. López ha relatat una trobada amb Pérez de los Cobos el 30 de setembre, on li explica la situació i què han fet els Mossos per complir l'ordre del TSJC i conclouen que "seria un dia molt complicat".
Escoles Obertes
El comissari ha explicat que no tenia comunicació amb la magistrada tot i que informava cada dues hores sobre el compliment de l'ordre al coronel Pérez de los Cobos. "Qui informava la magistrada? Entenc que el major Trapero, però jo no hi vaig parlar mai amb ella", ha dit. Sobre Escoles Obertes, López ha explicat que els Mossos no van fer res. "El TSJC ens va fer accions prèvies en aquells centres on detectéssim actes preparatoris del referèndum", ha dit, i ha dit que l'ordre del TSJC "no tenia res a veure" amb les ordres de la Fiscalia i "canviava l'escenari".
El testimoni ha dit que els Mossos no tenien informacions sobre el lloc on s'havia de fer el recompte de vots. "No era una votació normal i ningú va pensar ni teníem informació sobre que es faria el recompte en algun centre", ha dit, i ha deixat clar que si haguessin tingut informació haurien actuat.
Pautes d'actuació: el què i el com
Sobre les pautes d'actuació, el comissari ha dit que es van elaborar a la prefectura. És un document que busca complir el mandat judicial d'impedir el referèndum i s'elabora conjuntament amb els comandaments dels Mossos. López ha volgut diferenciar el pla d'actuació del 25 de setembre i les pautes d'actuació. Aquestes pautes són un document intern dels Mossos que explica què s'ha de fer concretament el dia en qüestió. "No vaig comunicar aquestes pautes a Pérez de los Cobos. Una cosa és què s'ha de fer i l'altra com s'ha de fer", ha explicat, i ha recordat que ell tampoc tenia cap informació sobre com actuaria la policia espanyola i la Guàrdia. "A les reunions es parlava sobre el què, no sobre el com", ha dit.
I sobre el "com", el comissari ha dit que la primera fase té a veure amb l'encàrrec del TSJC: "Havíem d'actuar amb contenció, paciència i manteniment de la pau social". Sobre les següents fases d'actuació de l'1-O, es planteja el que es va pactar en les reunions de coordinació. S'havia d'utilitzar la mediació: la primer actuació havia de ser del binomi, que havia de complir l'auto de la magistrada. Això va passar en 24 ocasions. Després dels binomis, hi havia l'òrgan de coordinació regional: si els binomis no podien actuar, demana ajuda a aquest òrgan. Aquest òrgan podia enviar dispositius d'ordre públic i, si això no era suficient, s'articulava el servei central, des d'on es demanava ajuda als cossos estatals. "Pot semblar complicat, però és el sistema habitual, i jo crec que hauria estat més eficient que els responsables de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional haguessin estat al Cecor dels Mossos", ha dit el testimoni. López ha reiterat que les pautes d'actuació no tenen res a veure amb els escenaris que es van descriure al Govern.
Les pautes definien el "criteri d'actuació" dels Mossos, que estava al marge del dispositiu policial acordat amb la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. El 29 de setembre es convoquen dues reunions: una primera més restringida amb els comandaments i una amb més agents dels Mossos. Aquell dia es va detallar el dispositiu i López va advertir que la Guàrdia Civil i la Policia Nacional estaven habilitats per actuar, d'acord a l'ordre del TSJC. Les pautes d'actuació, que eren internes, es van filtrar, però López ha admès que no es va obrir cap investigació sobre això.
Aquell mateix 29 hi va haver una reunió amb Pérez de los Cobos, que indica canviar el pla establert i canviar el Cecor regional i crear unes cèl·lules de seguiment i el gestor d'esdeveniments. Això no va funcionar i així ho va comunicar López a Pérez de los Cobos. "Vaig ordenar que es continuessin entrant els incidents al gestor, n'hi va haver uns 3.000", ha dit, però ha admès que no es van poder saber les actuacions de Policia i Guàrdia Civil. "Pérez de los Cobos va establir aquest sistema, diferent del pactat el 25", ha dit.
"91.000 hores dedicades al referèndum"
Pel que fa al dia del referèndum, es van activar 7.850 Mossos amb l'objectiu d'impedir el referèndum "quan l'ocasió ho permetés". "L'esforç va ser màxim, van actuar tots els agents que teníem a disposició", ha dit. L'1-O es van restringir els permisos, es van canviar els horaris de les unitats d'ordre públic i es van fer hores extra. En comparació amb un procés electoral "legal", l'esforç de Mossos era "la meitat", segons ha detallat el testimoni. "El dispositiu de l'1-O no té precedents, es van activar entre 70 i 80 vehicles, dos microbusos... Aquell dia els Mossos van dedicar 91.000 hores al referèndum", ha dit. Va ser semblant a les eleccions del 21-D, on es van dedicar unes 80.000. "El que es va fer l'1-O no s'ha repetit mai més".
López ha dit que els binomis van arribar als centres de votació a les sis del matí. Els dos dies abans, la comunicació amb Pérez de los Cobos és constant i es comenta la situació de les escoles. "Comentem que pràcticament totes estan ocupades i que la situació serà complicada", ha dit, i això no va canviar a les sis del matí de l'1-O. Els binomis dels Mossos van tancar 139 col·legis, una xifra que després es va rebaixar a 24. Amb ordre públic, es van tancar 110 escoles. En total, 134 centres de votació es van tancar per l'actuació dels Mossos, i 239 centres no es van arribar a obrir. "El dispositiu pactat no es va dur a terme", ha insistit López.
El comissari ha demanat tenir en compte que el pla establer no es va dur a terme perquè "es trenca el sistema de coordinació". "No es pot analitzar què passa l'1-O amb els Mossos sense veure que una part del dispositiu amb Guàrdia Civil i Policia deixa d'existir", ha remarcat. La Fiscalia ha retret al testimoni que fes referència a això. El testimoni ha dit que els binomis no tenien "formació" per fer actuacions d'ordre públic: "No s'havien d'enfrontar als manifestants".
"Desatenció formal" el 20-S
López ha admès "desatenció formal" dels Mossos a les peticions de la Guàrdia Civil el 20 de setembre de 2017. "He vist totes les comunicacions formals que es fan el 20-S i la conclusió a què arribo és que hi va haver desatenció dels Mossos", ha detallat el comissari. Tot i així, ha deixat clar que això no era important perquè hi havia una altra via de comunicació, la via directa per telèfon a través d'ell, que va tenir una resposta "immediata". "Totes les peticions de la Guàrdia Civil s'anaven atenent", ha dit, i ha demanat no fer una interpretació sobre l'actuació dels Mossos basant-se només en les peticions formals.
Preguntat pels fets de 19 de setembre, amb escorcolls de la Guàrdia Civil, López ha explicat que hi va haver peticions de suport als Mossos que s'enviaven per la via formal (més lenta) o per la via ràpida (a través seu per telèfon). El 19-S hi va haver una primera petició de suport a les 9 del matí, quan encara no hi havia cap escorcoll a Unipost. Durant tot el dia hi havia protestes pels moviments de la Guàrdia Civil. A les 17.30h, la comitiva judicial tenia problemes per accedir a l'escorcoll. "L'ambient era complicat, van bloquejar la sortida de la comitiva judicial", ha detallat el comissari. "No sempre parlava directament amb el responsable d'ordre públic, depèn del nivell d'emergència", ha dit. El 19 de setembre van tenir dues trucades.
Arribats al 20 de setembre, López va tenir una primera notícia de les actuacions de la Guàrdia Civil a través dels mitjans a les 8.20h. Després el va trucar el coronel de la Guàrdia Civil, que li va demanar suport dels Mossos al registre d'Economia, al CTTI, a la Zona Franca i a la Gran Via. López va trucar als responsables del territori perquè enviïn efectius d'ordre públic en resposta a la petició i després ho comunica al major Trapero. "Sempre he tingut bona relació amb la Guàrdia Civil", ha apuntat López, que ha remarcat que no se'l va informar abans de les actuacions.
Les peticions de la Guàrdia Civil
El dia 20 hi va haver 41 escorcolls a tot Catalunya, però després la Guàrdia Civil va xifrar-los en 45. Sobre els fets d'Economia, López sabia que era "important" perquè era la seu de Vicepresidència, no perquè tingués l'encàrrec de preparar el referèndum. "No vaig estar sobre el terreny, però vaig estar al centre de coordinació tot el dia i fins a la matinada i per tant tenia la informació", ha dit. El centre de coordinació es va improvisar veient "la dimensió del dia" i des d'allà es va començar a rebre informació i imatges sobre què estava passant. "No estàvem pendents de què deia Teresa Laplana", ha dit, i ha admès desconèixer el nombre d'efectius que hi havia en cada moment.
Sobre el passadís que volia fer la Guàrdia Civil, ha López ha explicat que va rebre una primera petició per permetre l'entrada dels detinguts a Economia. Aquesta petició es va traslladar a Teresa Laplana i finalment el responsable d'ordre públic ho va descartar perquè era "impossible" permetre l'accés amb vehicles, i es va comprometre a fer un passadís perquè poguessin entrar a peu, però finalment també es va desestimar. "Es van veure obligats a fer l'entrada amb testimonis i no amb els detinguts", ha dit López.
La segona petició, a les 13.30h, es parla de "material sensible" als vehicles de la Guàrdia Civil. La petició es trasllada a l'operatiu, que diu que és impossible accedir als vehicles. Va ser en una altra trucada on es va parlar d'armes llargues i els Mossos van decidir fixar la imatge de l'helicòpter sobre els vehicles de la Guàrdia Civil per saber què passava. Una altra petició d'ajuda "puntual" alertava de gent que volia entrar al Departament, però els Mossos van constatar que això no era així. L'última petició va ser per la sortida de la comitiva judicial, que es va allargar fins a la matinada. "Mai vam tenir una petició concreta sobre això", ha dit, i ha fet referència a informacions "contradictòries".
El 20-S, Forn i Trapero van parlar i, en una de les trucades, es va demanar que els Mossos parlessin amb Jordi Sànchez per trobar una "solució pacífica" per facilitar la tasca de la Guàrdia Civil. El comissari ha insistit que és "normal i habitual" parlar amb els convocants en les manifestacions. "Sànchez era el convocant i l'obligació de la policia era identificar el responsable, amb ascendència sobre els manifestants, i aconseguir trobar una solució positiva", ha explicat el testimoni. I la solució passava per parlar amb Sànchez i permetre l'entrada dels detinguts i després facilitar la sortida de la comitiva judicial.
La sortida de la comitiva judicial
"La decisió final de com sortiria la comitiva es va prendre al Cecor", ha explicat, i ha detallat que es va començar a articular cap a les sis de la tarda. La secretària judicial del jutjat 13, Montserrat del Toro, va demanar personalment sortir a les 23h. López ha detallat problemes informàtics de la comitiva judicials que van allargar l'escorcoll. "Nosaltres vam tenir constància directa que la sortida era necessària a les onze de la nit", ha detallat. Es va posar sobre la taula l'opció de sortir per una "via alternativa" al passadís i els Mossos recomanen que sigui per allà: "La via alternativa és la que es va utilitzar finalment, no era la que volíem però era segura i ràpida". La secretaria judicial va sortir pel terrat d'Economia i pel teatre del costat del Departament.
Instruccions de Fiscalia
Sobre les instruccions de Fiscalia prèvies al referèndum, López ha detallat que se'n va assabentar a través del major Trapero. "Vaig comentar les instruccions amb Trapero i vam intentar complir-les i van donar les ordres pertinents en aquest sentit", ha dit. En concret, sobre la instrucció 2 ha dit que es van fer més d'un centenar d'atestats sobre els preparatius del referèndum, que van ser enviats al jutge corresponent i al fiscal. "Era la comissaria d'Informació qui feia un recull dels actes que podien tenir relació amb el que demanava la instrucció de Fiscalia", ha explicat.
Sobre la instrucció 3, que demanava a les policies un pla d'actuació, López ha dit que es va elaborar un primer pla d'actuació que s'aniria "modificant". "El pla d'actuació era una activació màxima d'efectius per a l'1-O (uns 7.100 en total). Es va fer una primera aproximació del nombre de centres que caldria cobrir. Encara era una mica incert", ha explicat el comissari. Ferran López ha explicat que era un dispositiu "sense precedents" , tot i admetre que tenien alguna referència com el 9-N o "altres moments de votació". "A efectes de fer una primera aproximació", ha justificat. Aquest pla d'actuació va ser entregat a la Fiscalia el dia 21 de setembre de 2017.
Aquesta instrucció indicava que s'havia de mantenir en secret i López ha admès que en aquell moment desconeixia que Trapero les comunicava als seus superiors polítics. "No cap altre sentit que informar com sempre feia", ha apuntat, i ha recordat que les instruccions eren públiques al cap de poca estona a través dels mitjans. Aquest pla d'actuació es va mantenir fins l'1-O, tot i que va patir alguns canvis i es va augmentar el nombre d'efectius.
Sobre la instrucció 4, que nomenava Diego Pérez de los Cobos com a coordinador, López ha assegurat que coneixia l'ordre i ha explicat que Trapero el va informar de les reunions i els va explicar un primer xoc per la figura de coordinador.