29
de gener
del
2020
Actualitzat
a les
12:45h
Segon testimoni de la setmana al judici contra Josep Lluís Trapero. Després de Diego Pérez de los Cobos, coordinador de l'operatiu policial de l'1-O, ha estat el torn de Ferran López, número dos del major, que ha admès "desatenció formal" dels Mossos a les peticions de la Guàrdia Civil el 20 de setembre de 2017. "He vist totes les comunicacions formals que es fan el 20-S i la conclusió a què arribo és que hi va haver desatenció dels Mossos", ha detallat el comissari. Tot i així, ha deixat clar que això no era important perquè hi havia una altra via de comunicació, la via directa per telèfon a través d'ell, que va tenir una resposta "immediata". "Totes les peticions de la Guàrdia Civil s'anaven atenent", ha dit, i ha demanat no fer una interpretació sobre l'actuació dels Mossos basant-se només en les peticions formals.
Preguntat pels fets de 19 de setembre, amb escorcolls de la Guàrdia Civil, López ha explicat que hi va haver peticions de suport als Mossos que s'enviaven per la via formal (més lenta) o per la via ràpida (a través seu per telèfon). El 19-S hi va haver una primera petició de suport a les 9 del matí, quan encara no hi havia cap escorcoll a Unipost. Durant tot el dia hi havia protestes pels moviments de la Guàrdia Civil. A les 17.30h, la comitiva judicial tenia problemes per accedir a l'escorcoll. "L'ambient era complicat, van bloquejar la sortida de la comitiva judicial", ha detallat el comissari. "No sempre parlava directament amb el responsable d'ordre públic, depèn del nivell d'emergència", ha dit. El 19 de setembre van tenir dues trucades.
Arribats al 20 de setembre, López va tenir una primera notícia de les actuacions de la Guàrdia Civil a través dels mitjans a les 8.20h. Després el va trucar el coronel de la Guàrdia Civil, que li va demanar suport dels Mossos al registre d'Economia, al CTTI, a la Zona Franca i a la Gran Via. López va trucar als responsables del territori perquè enviïn efectius d'ordre públic en resposta a la petició i després ho comunica al major Trapero. "Sempre he tingut bona relació amb la Guàrdia Civil", ha apuntat López, que ha remarcat que no se'l va informar abans de les actuacions.
Les peticions de la Guàrdia Civil
El dia 20 hi va haver 41 escorcolls a tot Catalunya, però després la Guàrdia Civil va xifrar-los en 45. Sobre els fets d'Economia, López sabia que era "important" perquè era la seu de Vicepresidència, no perquè tingués l'encàrrec de preparar el referèndum. "No vaig estar sobre el terreny, però vaig estar al centre de coordinació tot el dia i fins a la matinada i per tant tenia la informació", ha dit. El centre de coordinació es va improvisar veient "la dimensió del dia" i des d'allà es va començar a rebre informació i imatges sobre què estava passant. "No estàvem pendents de què deia Teresa Laplana", ha dit, i ha admès desconèixer el nombre d'efectius que hi havia en cada moment.
Sobre el passadís que volia fer la Guàrdia Civil, ha López ha explicat que va rebre una primera petició per permetre l'entrada dels detinguts a Economia. Aquesta petició es va traslladar a Teresa Laplana i finalment el responsable d'ordre públic ho va descartar perquè era "impossible" permetre l'accés amb vehicles, i es va comprometre a fer un passadís perquè poguessin entrar a peu, però finalment també es va desestimar. "Es van veure obligats a fer l'entrada amb testimonis i no amb els detinguts", ha dit López.
La segona petició, a les 13.30h, es parla de "material sensible" als vehicles de la Guàrdia Civil. La petició es trasllada a l'operatiu, que diu que és impossible accedir als vehicles. Va ser en una altra trucada on es va parlar d'armes llargues i els Mossos van decidir fixar la imatge de l'helicòpter sobre els vehicles de la Guàrdia Civil per saber què passava. Una altra petició d'ajuda "puntual" alertava de gent que volia entrar al Departament, però els Mossos van constatar que això no era així. L'última petició va ser per la sortida de la comitiva judicial, que es va allargar fins a la matinada. "Mai vam tenir una petició concreta sobre això", ha dit, i ha fet referència a informacions "contradictòries".
El 20-S, Forn i Trapero van parlar i, en una de les trucades, es va demanar que els Mossos parlessin amb Jordi Sànchez per trobar una "solució pacífica" per facilitar la tasca de la Guàrdia Civil. El comissari ha insistit que és "normal i habitual" parlar amb els convocants en les manifestacions. "Sànchez era el convocant i l'obligació de la policia era identificar el responsable, amb ascendència sobre els manifestants, i aconseguir trobar una solució positiva", ha explicat el testimoni. I la solució passava per parlar amb Sànchez i permetre l'entrada dels detinguts i després facilitar la sortida de la comitiva judicial.
La sortida de la comitiva judicial
"La decisió final de com sortiria la comitiva es va prendre al Cecor", ha explicat, i ha detallat que es va començar a articular cap a les sis de la tarda. La secretària judicial del jutjat 13, Montserrat del Toro, va demanar personalment sortir a les 23h. López ha detallat problemes informàtics de la comitiva judicials que van allargar l'escorcoll. "Nosaltres vam tenir constància directa que la sortida era necessària a les onze de la nit", ha detallat. Es va posar sobre la taula l'opció de sortir per una "via alternativa" al passadís i els Mossos recomanen que sigui per allà: "La via alternativa és la que es va utilitzar finalment, no era la que volíem però era segura i ràpida". La secretaria judicial va sortir pel terrat d'Economia i pel teatre del costat del Departament.
Instruccions de Fiscalia
Sobre les instruccions de Fiscalia prèvies al referèndum, López ha detallat que se'n va assabentar a través del major Trapero. "Vaig comentar les instruccions amb Trapero i vam intentar complir-les i van donar les ordres pertinents en aquest sentit", ha dit. En concret, sobre la instrucció 2 ha dit que es van fer més d'un centenar d'atestats sobre els preparatius del referèndum, que van ser enviats al jutge corresponent i al fiscal. "Era la comissaria d'Informació qui feia un recull dels actes que podien tenir relació amb el que demanava la instrucció de Fiscalia", ha explicat.
Sobre la instrucció 3, que demanava a les policies un pla d'actuació, López ha dit que es va elaborar un primer pla d'actuació que s'aniria "modificant". "El pla d'actuació era una activació màxima d'efectius per a l'1-O (uns 7.100 en total). Es va fer una primera aproximació del nombre de centres que caldria cobrir. Encara era una mica incert", ha explicat el comissari. Ferran López ha explicat que era un dispositiu "sense precedents" , tot i admetre que tenien alguna referència com el 9-N o "altres moments de votació". "A efectes de fer una primera aproximació", ha justificat. Aquest pla d'actuació va ser entregat a la Fiscalia el dia 21 de setembre de 2017.
Aquesta instrucció indicava que s'havia de mantenir en secret i López ha admès que en aquell moment desconeixia que Trapero les comunicava als seus superiors polítics. "No cap altre sentit que informar com sempre feia", ha apuntat, i ha recordat que les instruccions eren públiques al cap de poca estona a través dels mitjans. Aquest pla d'actuació es va mantenir fins l'1-O, tot i que va patir alguns canvis i es va augmentar el nombre d'efectius.
Sobre la instrucció 4, que nomenava Diego Pérez de los Cobos com a coordinador, López ha assegurat que coneixia l'ordre i ha explicat que Trapero el va informar de les reunions i els va explicar un primer xoc per la figura de coordinador.
No cal donar explicacions
L'any 2017 Ferran López era el comissari superior de coordinació territorial dels Mossos. D'ell depenien les comissaries. Actualment és comissari adjunt al gabinet de la prefectura del comissari en cap dels Mossos. El president és el màxim responsable polític dels Mossos, després el conseller d'Interior, el director general dels Mossos i el major, del qual depenen dos comissaris superiors.
Tot i així, López ha deixat clar que al president o al conseller no calia donar-li "explicacions" de decisions operatives. "Les decisions són autònomes", ha explicat, i ha detallat que no hi ha "cap diferència" entre el major i un comissari en cap dels Mossos. A preguntes del fiscal, López ha explicat què és la prefectura dels Mossos, que no està definida en cap norma. El cap de la prefectura, ha dit el testimoni, és el comissari en cap o el major.
La policia, al marge
López ha explicat que va assistir a la reunió de comiat d'Albert Batlle com a director general dels Mossos i també a la de nomenament de Quim Forn com a conseller. El testimoni ha admès que Batlle va dir que marxava per "desacords" amb la nova direcció del Departament d'Interior. Sobre l'arribada de Forn, López ha dit que "en cap cas" va donar directrius als Mossos. "Va dir que volia deixar al marge la policia del debat polític", ha detallat el comissari. "Forn sempre ens deia que ell tenia un mandat polític que estava disposat a seguir però que la seva intenció era apartar la policia d'aquest debat", ha afegit. El testimoni ha explicat que els Mossos estaven "atents" a les decisions polítiques, però ha insistit que Forn volia apartar la policia del debat polític.
Preguntat pels fets de 19 de setembre, amb escorcolls de la Guàrdia Civil, López ha explicat que hi va haver peticions de suport als Mossos que s'enviaven per la via formal (més lenta) o per la via ràpida (a través seu per telèfon). El 19-S hi va haver una primera petició de suport a les 9 del matí, quan encara no hi havia cap escorcoll a Unipost. Durant tot el dia hi havia protestes pels moviments de la Guàrdia Civil. A les 17.30h, la comitiva judicial tenia problemes per accedir a l'escorcoll. "L'ambient era complicat, van bloquejar la sortida de la comitiva judicial", ha detallat el comissari. "No sempre parlava directament amb el responsable d'ordre públic, depèn del nivell d'emergència", ha dit. El 19 de setembre van tenir dues trucades.
Arribats al 20 de setembre, López va tenir una primera notícia de les actuacions de la Guàrdia Civil a través dels mitjans a les 8.20h. Després el va trucar el coronel de la Guàrdia Civil, que li va demanar suport dels Mossos al registre d'Economia, al CTTI, a la Zona Franca i a la Gran Via. López va trucar als responsables del territori perquè enviïn efectius d'ordre públic en resposta a la petició i després ho comunica al major Trapero. "Sempre he tingut bona relació amb la Guàrdia Civil", ha apuntat López, que ha remarcat que no se'l va informar abans de les actuacions.
Les peticions de la Guàrdia Civil
El dia 20 hi va haver 41 escorcolls a tot Catalunya, però després la Guàrdia Civil va xifrar-los en 45. Sobre els fets d'Economia, López sabia que era "important" perquè era la seu de Vicepresidència, no perquè tingués l'encàrrec de preparar el referèndum. "No vaig estar sobre el terreny, però vaig estar al centre de coordinació tot el dia i fins a la matinada i per tant tenia la informació", ha dit. El centre de coordinació es va improvisar veient "la dimensió del dia" i des d'allà es va començar a rebre informació i imatges sobre què estava passant. "No estàvem pendents de què deia Teresa Laplana", ha dit, i ha admès desconèixer el nombre d'efectius que hi havia en cada moment.
Sobre el passadís que volia fer la Guàrdia Civil, ha López ha explicat que va rebre una primera petició per permetre l'entrada dels detinguts a Economia. Aquesta petició es va traslladar a Teresa Laplana i finalment el responsable d'ordre públic ho va descartar perquè era "impossible" permetre l'accés amb vehicles, i es va comprometre a fer un passadís perquè poguessin entrar a peu, però finalment també es va desestimar. "Es van veure obligats a fer l'entrada amb testimonis i no amb els detinguts", ha dit López.
La segona petició, a les 13.30h, es parla de "material sensible" als vehicles de la Guàrdia Civil. La petició es trasllada a l'operatiu, que diu que és impossible accedir als vehicles. Va ser en una altra trucada on es va parlar d'armes llargues i els Mossos van decidir fixar la imatge de l'helicòpter sobre els vehicles de la Guàrdia Civil per saber què passava. Una altra petició d'ajuda "puntual" alertava de gent que volia entrar al Departament, però els Mossos van constatar que això no era així. L'última petició va ser per la sortida de la comitiva judicial, que es va allargar fins a la matinada. "Mai vam tenir una petició concreta sobre això", ha dit, i ha fet referència a informacions "contradictòries".
El 20-S, Forn i Trapero van parlar i, en una de les trucades, es va demanar que els Mossos parlessin amb Jordi Sànchez per trobar una "solució pacífica" per facilitar la tasca de la Guàrdia Civil. El comissari ha insistit que és "normal i habitual" parlar amb els convocants en les manifestacions. "Sànchez era el convocant i l'obligació de la policia era identificar el responsable, amb ascendència sobre els manifestants, i aconseguir trobar una solució positiva", ha explicat el testimoni. I la solució passava per parlar amb Sànchez i permetre l'entrada dels detinguts i després facilitar la sortida de la comitiva judicial.
La sortida de la comitiva judicial
"La decisió final de com sortiria la comitiva es va prendre al Cecor", ha explicat, i ha detallat que es va començar a articular cap a les sis de la tarda. La secretària judicial del jutjat 13, Montserrat del Toro, va demanar personalment sortir a les 23h. López ha detallat problemes informàtics de la comitiva judicials que van allargar l'escorcoll. "Nosaltres vam tenir constància directa que la sortida era necessària a les onze de la nit", ha detallat. Es va posar sobre la taula l'opció de sortir per una "via alternativa" al passadís i els Mossos recomanen que sigui per allà: "La via alternativa és la que es va utilitzar finalment, no era la que volíem però era segura i ràpida". La secretaria judicial va sortir pel terrat d'Economia i pel teatre del costat del Departament.
Instruccions de Fiscalia
Sobre les instruccions de Fiscalia prèvies al referèndum, López ha detallat que se'n va assabentar a través del major Trapero. "Vaig comentar les instruccions amb Trapero i vam intentar complir-les i van donar les ordres pertinents en aquest sentit", ha dit. En concret, sobre la instrucció 2 ha dit que es van fer més d'un centenar d'atestats sobre els preparatius del referèndum, que van ser enviats al jutge corresponent i al fiscal. "Era la comissaria d'Informació qui feia un recull dels actes que podien tenir relació amb el que demanava la instrucció de Fiscalia", ha explicat.
Sobre la instrucció 3, que demanava a les policies un pla d'actuació, López ha dit que es va elaborar un primer pla d'actuació que s'aniria "modificant". "El pla d'actuació era una activació màxima d'efectius per a l'1-O (uns 7.100 en total). Es va fer una primera aproximació del nombre de centres que caldria cobrir. Encara era una mica incert", ha explicat el comissari. Ferran López ha explicat que era un dispositiu "sense precedents" , tot i admetre que tenien alguna referència com el 9-N o "altres moments de votació". "A efectes de fer una primera aproximació", ha justificat. Aquest pla d'actuació va ser entregat a la Fiscalia el dia 21 de setembre de 2017.
Aquesta instrucció indicava que s'havia de mantenir en secret i López ha admès que en aquell moment desconeixia que Trapero les comunicava als seus superiors polítics. "No cap altre sentit que informar com sempre feia", ha apuntat, i ha recordat que les instruccions eren públiques al cap de poca estona a través dels mitjans. Aquest pla d'actuació es va mantenir fins l'1-O, tot i que va patir alguns canvis i es va augmentar el nombre d'efectius.
Sobre la instrucció 4, que nomenava Diego Pérez de los Cobos com a coordinador, López ha assegurat que coneixia l'ordre i ha explicat que Trapero el va informar de les reunions i els va explicar un primer xoc per la figura de coordinador.
No cal donar explicacions
L'any 2017 Ferran López era el comissari superior de coordinació territorial dels Mossos. D'ell depenien les comissaries. Actualment és comissari adjunt al gabinet de la prefectura del comissari en cap dels Mossos. El president és el màxim responsable polític dels Mossos, després el conseller d'Interior, el director general dels Mossos i el major, del qual depenen dos comissaris superiors.
Tot i així, López ha deixat clar que al president o al conseller no calia donar-li "explicacions" de decisions operatives. "Les decisions són autònomes", ha explicat, i ha detallat que no hi ha "cap diferència" entre el major i un comissari en cap dels Mossos. A preguntes del fiscal, López ha explicat què és la prefectura dels Mossos, que no està definida en cap norma. El cap de la prefectura, ha dit el testimoni, és el comissari en cap o el major.
La policia, al marge
López ha explicat que va assistir a la reunió de comiat d'Albert Batlle com a director general dels Mossos i també a la de nomenament de Quim Forn com a conseller. El testimoni ha admès que Batlle va dir que marxava per "desacords" amb la nova direcció del Departament d'Interior. Sobre l'arribada de Forn, López ha dit que "en cap cas" va donar directrius als Mossos. "Va dir que volia deixar al marge la policia del debat polític", ha detallat el comissari. "Forn sempre ens deia que ell tenia un mandat polític que estava disposat a seguir però que la seva intenció era apartar la policia d'aquest debat", ha afegit. El testimoni ha explicat que els Mossos estaven "atents" a les decisions polítiques, però ha insistit que Forn volia apartar la policia del debat polític.