Holocaust

Barcelona recorda l'Holocaust i encén set espelmes per no oblidar

L'Ajuntament commemora el Dia Internacional de les Víctimes del nazisme i Colau apel·la a plantar cara als "nous feixismes"

per Pep Martí, 28 de gener de 2020 a les 20:36 |
Encesa de les set espelmes del record al Saló de Cent. | Pep Martí
Aquesta informació es va publicar originalment el 28 de gener de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Mentre caminaven cap a les cambres de gas, alguns jueus sefardites encara tenien ànims per cantar Arvoles yoran por luvyas (els arbres moren per la pluja), una peça sefardita que rememora l'expulsió de moltes famílies jueves pels Reis Catòlics el 1492. El poema conclou amb una frase de dolor: "Què serà de mi? En terres llunyanes moriré". Aquest cant s'ha tornat a escoltar avui al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, que ha commemorat el Dia Internacional de les Víctimes de l'Holocaust.

L'alcaldessa Ada Colau ha presidit la Cerimònia del Record, que s'ha fet amb la participació de les comunitats jueva, gitana i LGTBI, així com de familiars de persones assassinades i deportades. Colau ha explicitat el compromís de la ciutat en el combat per la democràcia i les llibertats: "No hi ha democràcia sense antifeixime", ha dit. L'alcaldessa ha subratllat la importància de la memòria com a estri contra la "barbàrie nazi". "L'Holocaust va ser un acte de violència extrema i mostra fins on pot arribar el fanatisme", ha afegit.


Colau ha citat Hannah Arendt, que va parlar de com, convertint les víctimes en anònimes, el nazisme les va desposseir fins i tot de la seva mort". L'alcaldessa ha dit que la societat té el deure d'enfrontar-se als missatges de l'odi que ressonen avui a Europa i ha avisat contra "les noves formes de feixisme que creixen arreu i no podem ignorar", apel·lant a l'exigència de no oblidar. 

Set espelmes 


Un moment emotiu de l'acte, conduït per Tomás Morgenstern, ha estat el de l'encesa de les set espelmes del record que homenatgen els diversos grups que van patir l'extermini. 
En record dels sis milions de jueus assassinats pels nazis, ha encès l'espelma Sophie Haziot Karsenti, responsable de comunicació  de la Comunitat Israelita de Barcelona (CIB). En homenatge a la resistència jueva als nazis, ho ha fet Uria Yehudai, de la Comunitat Jueva ATID de Catalunya. En record del milió i mig de nens víctimes, el rabí David Liebersohn, de Jabad Lubavitch.


En nom dels membres del poble gitano exterminat, ho ha fet Francisca Perona, de l'Associació Rromane Glasura. En record dels republicans deportats, ha encès la flama François Jené Cánovas, fill de Braulia Cánovas Mulero, deportada al camp de Ravensbrück. En record dels altres col·lectius que patiren persecució, Xose Bieito Eres, del col·lectiu LGTBI, i Pere Grau Valls, en representació de la Gran Lògia de Catalunya, recordant que la maçoneria va ser una alytra víctima del nazisme. 

Finalment, per homenatjar els "Justos entre les Nacions", tots aquells que van arriscar la seva vida per salvar jueus perseguits, ha encès l'espelma el cònsol general de l'Argentina, Alejandro  Alonso. Mentre s'encenien les espelmes, s'ha interpretat El malei rachamim, la pregària jueva pels difunts.

La joventut preserva el record 

S'ha fet un minut de silenci i la lectura de textos, a càrrec d'alumnes de l'IES Francisco de Goya de Barcelona, de membres de la Xarxa de memòria i prevenció del feixisme Mai Més de l'Amical de Mauthausen i altres camps, i de Maria Manzanares, de la comunitat jueva Bet Shalom. Han estat aplaudides les paraules de joves estudiants que han recordat el jurament de Buchenwald, fet pels supervivents d'aquest camp l'abril del 1945, de lluitar fins al final contra l'antisemitisme, el racisme i l'odi als altres.

El poble gitano, la víctima oblidada

Després de l'encesa s'ha fet un minut de silenci per les víctimes, s'han llegit diversos textos i s'ha interpretat "Gelem Gelem", l'himne del poble gitano, que parla de la persecució soferta per aquest poble i fa una referència explícita a la "Legió Negra", en al·lusió al color dels uniformes de les SS hitlerianes. 

Una mica abans, s'ha fet una commemoració al Palau de la Generalitat, on l'historiador i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona Javier Rodrigo Sánchez ha fet una conferència entorn el tema "Extermini: de la memòria a la història".

Durant molts anys, la commemoració del Dia Internacional de les Víctimes de l'Holocaust tenia un sentit purament de record i homenatge. Les celebracions eren actes igualment d'emotives i solemnes, però referides a uns fets que eren vistos com un passat horrible, però que no podia tornar. Els darrers anys, però, són diferents. 

La reaparició de grups d'extrema dreta i de moviments xenòfobs en diversos països d'Europa, l'arribada de partits ultres al govern d'alguns estats de la UE, com el fenomen Vox a Espanya, i l'èxit electoral de plataformes xenòfobes ha despertat l'alerta. Hi batega en totes les commemoracions el sentiment que la serp que va incubar el nazisme resta viva. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació