Torra no s'ho vol mirar

A l'agenda no hi apareix reiniciar la legislatura o afrontar units la negociació amb l'Estat i el president no s'estarà quiet. Avui són notícia els comptes que presenta Aragonès i preveu aprovar el Govern, Rahola entre el públic i amb els presos, la dimissió de Suárez i Marc Gasol

29 de gener del 2020
Actualitzat a les 6:32h

Rep El Despertador cada matí al teu correu

El Govern i els partits saben que la legislatura està morta perquè no hi ha una estratègia compartida sobre com avançar i afrontar el que ve. Un dels punts clau és la mesa de diàleg entre executius que tindrà un entremès preparatori el 6 de febrer amb la cimera Sánchez-Torra. La potestat d'acabar-ho i convocar eleccions és de Junts per Catalunya, i més concretament del president Torra, que després que se l'apartés de diputat volia cridar a les urnes.

Ahir al vespre Carles Puigdemont, els presos polítics de JxCat i el PDECat ho havien aturat, segons deien. Però per avui al migdia Torra ha convocat la premsa per fer una declaració institucional que es mantenia en l'hermetisme i que ahir a la nit va alimentar de nou especulacions. Torra no és un polític convencional i no sembla disposat a mirar-s'ho resignat sense fer res. L'espai postconvergent fa càlculs i vol temps per fer endreça interna, evitar la sensació de caos que implicaria la convocatòria immediata, i estalviar-se el càstig dels votants més pragmàtics per carregar-se uns pressupostos expansius pactats amb els comuns després de tres anys de pròrrogues.

Si se'n surten i Torra o els sotracs que vindran no ho precipiten tot, el temps guanyat calculen que correrà contra els seus socis d'ERC, més tenint en compte que la mesa entre governs no donarà en els mesos vinents cap resultat que els republicans puguin presentar com un èxit.

Avui al matí es presentaran uns pressupostos que no se sap quina sort correran, Torra dirà la seva al migdia i el Govern es reunirà a la tarda. Ahir, al Parlament, tots els implicats assumien que es parlaria de la crisi i hi havia qui no descartava un càstig de Torra a ERC en forma de cessament de Pere Aragonès com a vicepresident o fins i tot l'expulsió dels republicans de l'executiu. També apareixia la possibilitat de posar ja la data a les eleccions, que serien un cop aprovats els comptes. Seria el més lògic. En qualsevol cas de la brega de dilluns al Parlament se n'haurà de parlar i avui Torra resoldrà incògnites.

El que no és a l'agenda és mirar de reconduir la legislatura acordant alguna cosa similar a un full de ruta per l'any que li queda de vida i afrontar units la mesa de diàleg amb el govern de l'Estat. La compareixença dels presos polítics a la comissió del 155 va tenir efectes balsàmics i desfermar una certa malenconia en comparar els dirigents actuals amb l'alçada política dels anteriors. Els compareixents no van ser capaços de convertir Catalunya en una república i no van saber preveure com actuaria l'Estat, però l'assumpció de responsabilitats i la presó, sumats al nul penediment, n'han engrandit les figures. La reclusió els ha servit per guanyar perspectiva a l'hora de fer un discurs més generós i realista sense apartar-se de les seves conviccions i els ha concedit autoritat moral per dirigir-se a un moviment en hores baixes. No sempre tenen raó però ahir van ser convincents.   
 

Avui no et perdis

»En mans de Torra; per Oriol March.

»Els presos posen un parèntesi a la crisi del Govern; per Joan Serra Carné, Oriol March i Sara González.

»El Tribunal de Comptes reclama més de quatre milions d'euros al govern de Puigdemont per l'1‑O; per Bernat Surroca.

»Opinió: «Relats màgics i la banalització de la desobediència»; per Jordi Mir.

»Opinió: «Barcelona a 30km/h»; per Francesc Canosa.

»Federico Fellini, el centenari d'un geni que va revolucionar el cinema; per Víctor Rodrigo.
 

 El passadís

Màxima expectació mediàtica al Parlament per les compareixences dels presos polítics. I moltes limitacions als periodistes a l'hora de moure's pels espais comuns i la sala de comissions on compareixien. Els responsables del gabinet de premsa de la casa miraven que cap redactor s'assegués on no li tocava, ja que la sala on compareixien els diputats era plena de diputats i convidats, i que ningú circulés per les zones reservades a polítics. A Pilar Rahola li van preguntar si estava acreditada com a periodista, en tant que col·laboradora de TV3 i els mitjans del Grup Godó, perquè se situés darrere del cordó. Ahir, però, era a la cambra com a convidada de JxCat i va poder conversar amb els presos i seure al costat de Jéssica Albiach, la portaveu dels comuns.

Vist i llegit

Kobe Bryant va morir diumenge. Els obituaris i altres especials d'homenatge al brillant jugador de bàsquet van fer fortuna. Molt pocs, però, recordaven que als seus 24 anys Bryant va violar una noia de 19 anys. L'esportista ho va reconèixer, la va indemnitzar i això va fer que s'estalviés la presó. El nostre company Víctor Rodrigo, que a més de les sèries i el cine vibra amb l'NBA, ho va explicar en l'obituari que va escriure diumenge. Sobre el tractament mediàtic de la cara més fosca de Bryant i la culpablització de les víctimes escrivia al Fot-li Pouaquest oportú article la periodista Marta Roqueta. "Tampoc s'hi val pensar que ara no és el moment de parlar-ne perquè la seva família està patint. Ell no va tenir en compte l'impacte sobre el benestar familiar quan va agredir la treballadora", concloïa. 

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1981 dimitia "irrevocablement" Adolfo Suárez, el fins aleshores president del govern espanyol. L'home triat pel rei Joan Carles I per fer els canvis que demanaven una majoria d'espanyols i passar, sense traumes, de la dictadura a un sistema democràtic, deixava el càrrec, cremat per més de cinc anys a la Moncloa i per les divisions del seu partit, la UCD. Leopoldo Calvo Sotelo va ser l'escollit per prendre'n el relleu en una sessió d'investidura que estaria marcada per l'intent de cop d'estat del 23-F, del qual encara no s'han aclarit aspectes com la implicació del mateix rei. Aquí podeu recuperar el discurs de renúncia d'un ensorrat Suárez que va emetre TVE, qui després va provar de sobreviure políticament amb el CDS.

 L'aniversari

El 29 de gener de 1985, avui fa 35 anys, va néixer a Barcelona el jugador de bàsquet Marc Gasol, germà de Pau, que, com ell, juga a l'NBA. Marc Gasol va començar al Barça i va jugar al primer equip del club entre 2003 i 2006. El pivot va passar al Bàsquet Girona, on va estar-se fins que el 2008 va fer el pas a l'NBA. Va aterrar als Memphis Grizzlies, que també va ser on va triomfar el seu germà uns anys abans, des d'on ha estat escollit millor pivot i integrant de l'All-Star en diverses ocasions. Actualment juga als Toronto Raptors, on ha guanyat l'anell de l'NBA, que espera revalidar. Amb Espanya, Marc Gasol ha guanyat un Mundial i dos europeus. Per saber més de com el bàsquet professional americà va canviar la seva vida i la de la seva família veieu El Convidat que li va dedicar Albert Om.

 
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per rebre'l