Cada dia hi ha 32 víctimes d'accidents de trànsit a Barcelona

Els sinistres de patinets elèctrics es multipliquen per quatre el 2019, arribant als 490

Vehicles circulant per la Ronda de Dalt.
Vehicles circulant per la Ronda de Dalt. | Adrià Costa
28 de gener del 2020
Actualitzat a les 12:32h
Barcelona va registrar durant el 2019 un total de 9.251 sinistres de trànsit amb víctima, la qual cosa representa un lleuger augment del 0,77% respecte del 2018. Els ferits greus en aquests accidents van ser 202, un 15% menys que l'any anterior, mentre que va haver-hi 22 morts, un mes que el 2018. En conjunt, durant l'any passat cada dia 32 persones van ser víctimes d'un accident de trànsit, de mitjana, 

Els conductors de moto van ser novament el col·lectiu més afectat pels accidents i representen 14 dels 22 morts totals. També van morir cinc vianants, un ciclista, el conductor d'un turisme i una passatgera d'autobús. Del conjunt de víctimes mortals, 19 van ser homes i 3 dones. Una dada que l'Ajuntament no veu casual i que segons el tinent d'alcaldia de Seguretat, Albert Batlle, "interpel·la" el consistori a estudiar per determinar les causes. 

Es disparen els accidents de patinets

Els vehicles que continuen protagonitzant més accidents són els turismes (7.426), seguits de les motocicletes (6.062) i les furgonetes (1.228). 

Els sinistres que més han crescut són els protagonitzats pels vehicles de mobilitat personal, com els patinets elèctrics. El 2018 en van ser 129 i el 2019 490. La majoria dels accidents arriben quan aquest tipus de vehicles circulen per fora dels llocs autoritzats, segons ha aclarit l'intendent de la Guàrdia Urbana Pedro Velázquez. Les sancions a aquests vehicles el 2019 van ser 6.546, per només 1.898 el 2018. 

Pel que fa a la utilització de motos compartides, l'anomenat motosharing, durant el 2019 van protagonitzar 367 accidents. La Guàrdia Urbana va registrar 278 infraccions penals comeses per conductors de motos compartides, la majoria per superar el nivell d'alcohol permès.

Manca d'atenció, la principal causa

La principal causa d'accidentalitat entre els vianants és desobeir el semàfor i creuar per fora el pas de vianants, així com transitar a peu per la calçada.

Pel que fa als conductors, la causa principal és la manca d'atenció a la conducció, que ha provocat 1.497 accidents, seguida de la manca de respecte a les distàncies amb altres vehicles (1.245) o els girs indeguts (1.128).

L'alcoholèmia ha estat causa de 305 accidents durant el 2019. Durant l'any passat, cada dia la Guàrdia Urbana registrava 19 proves d'alcoholèmia i cinc drogotest positius. "No podem deixar de banda aquest tipus de controls", ha reclamat Velázquez.

En total l'any passat la policia local va registrar 7.117 alcoholèmies positives -1.284 tramitades per la via penal- i 1.923 drogotest positius. 

Zones 30 

Batlle i la regidora de Mobilitat, Rosa Alarcón, han insistit que l'objectiu de l'Ajuntament és aconseguri la sinistralitat zero i per aproximar-s'hi han defensat l'ampliació del límit de velocitat de 30 km/h a gairebé tota la ciutat, que el consistori va anunciar la setmana passada.

Actualment aquest topall afecta el 50% de vies de la ciutat, sobretot als barris, i la meta és arribar al 75%. El pla de treball del consistori és aplicar la mesura entre el febrer i el març. Colau ha defensat la mesura amb l'argument que reduir la velocitat permetrà també reduir el nombre d'accidents de trànsit mortals. El 2019 va acabar amb 22 persones mortes per sinistres de trànsit. 

L'objectiu del seu executiu és aconseguir sumar 100 kilòmetres més a la zona de 30 km/h aquest 2020 i 100 més el 2021, per arribar a mig mandat havent aplicat la mesura a un total de 200 kilòmetres de traçat de la ciutat. La mesura no només afectarà carrers petits sinó artèries principals.

La primera, durant aquest 2020, serà la formada pels carrers de Sants i Creu Coberta. El 2021 serà el torn de la via Laietana, Jordi Girona, Mandri, travessera de Gràcia, carretera del Carmel, avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, Pi i Molist, Torras i Bages, Almogàvers, Taulat, Diputació i Consell de Cent.
Arxivat a