27
de gener
del
2020
Actualitzat
el
31
de gener
a les
21:29h
"No és unànime. Ni molt menys". Així resumeix un alt dirigent de Junts per Catalunya (JxCat) la situació dins la formació política de Quim Torra i Carles Puigdemont el debat intern que hi ha sobre la convocatòria d'eleccions anticipades. Un altre responsable consultat per NacióDigital posa damunt la taula un detall rellevant: "Ni Waterloo ni Lledoners són partidaris de nous comicis en aquests moments".
Recorda, en aquest sentit, que Puigdemont -en silenci digital durant tota la jornada de crisi parlamentària- "va donar l'ordre fa setmanes" de fer el possible per aprovar els pressupostos de la Generalitat. JxCat no és una formació monolítica -la reordenació està en marxa, sense acord per ara- i l'escenari electoral impacta de ple en les sigles perquè no hi ha un candidat o candidata efectiu a la presidència de la Generalitat.
Fonts coneixedores de les converses dels últims dies assenyalen que existeix un "nucli dur" al voltant de Torra que considera "inadmissible" el desposseïment de l'acta de diputat i l'actitud del president del Parlament, Roger Torrent, i que hi ha motius "més que suficients" per no continuar governant de la mà d'ERC.
La propera reunió del consell executiu se celebrarà dimecres -dimarts, dia habitual de les trobades del Govern, estarà monopolitzat per la compareixença dels presos a la comissió del 155- en un clima enrarit. "Ningú vol ser el primer en donar per tancada la legislatura", ressaltava un dirigent parlamentari als passadissos de la cambra en una de les múltiples interrupcions. Fonts oficials del Palau de la Generalitat, a banda, han insistit durant tota la jornada que el president no té previst convocar eleccions en el curt termini.
És ell qui té la potestat de fer-ho, però la decisió no es prendrà de manera unilateral. La influència de Puigdemont és especialment rellevant -malgrat que l'expresident observi amb certa distància els moviments de Torra, alguns dels quals no comparteix-, així com també la dels empresonats a Lledoners. Una de les veus que més ha apostat per una via pragmàtica -sense renúncies en l'objectiu final- és Jordi Sànchez, líder de la Crida i un dels dirigents que "més escolta" Puigdemont, segons els dirigents consultats.
En trobades que s'han celebrat els últims mesos a la presó de Sant Joan de Vilatorrada, algunes de les quals amb presència de membres del Govern, s'hi han escoltat comentaris crítics amb Torra. En públic, això sí, ahir els consellers de JxCat van oferir suport incondicional al president. Els gestos són importants quan hi ha mala maror.
És al Govern on existeixen més veus favorables a postergar la data de les eleccions fins que hi hagi pressupostos, amb l'argument que fa tres anys que no s'aproven -els últims són del 2017- i que JxCat no es pot permetre ser vist com qui torpedina l'aprovació dels pressupostos. Torra, en canvi, ha girat l'argument assenyalant que el que posa en risc els comptes és, precisament, que no pugui votar com a diputat.
El president ha tingut trobades amb el seu nucli dur -Laura Borràs, Francesc de Dalmases, Josep Costa- i també amb els membres del Govern de JxCat -Miquel Buch, Damià Calvet, Àngels Chacón, Meritxell Budó-. En bona part de les trobades també hi ha estat Elsa Artadi, regidora a Barcelona i diputada, que ha tornat a guanyar pes després dels mals resultats a l'Ajuntament, on va passar de deu regidors a cinc.
Càlculs i llistes
Les discrepàncies internes són de cara a uns comicis immediats, però tothom dona per fet que hi haurà comicis durant el 2020. Des de la direcció del PDECat, per exemple, els situen "als voltants de l'estiu". El fet que JxCat no hagi enllestit encara el procés de refundació influeix. El principal actiu electoral és Puigdemont, únic nom que genera consens en totes les famílies, encara que sigui per encapçalar de forma simbòlica una llista.
En les últimes setmanes s'havia especulat amb la possibilitat que Torra fos el número dos, però fonts jurídiques indiquen que, després de la decisió del Suprem sobre la inhabilitació, ja no pot formar part de cap candidatura. La tria rellevant, en tot cas, és la de qui serà el candidat o candidata efectiu que pugui presentar-se a una investidura.
El nom de Laura Borràs no ha desaparegut mai del radar, com el d'Artadi -estreta col·laboradora de Puigdemont-, i hi ha consellers que ambicionen formar part dels llocs capdavanters, com és el cas de Calvet, de Territori i Sostenibilitat. Es dona per fet que en la candidatura de JxCat hi haurà presència d'independents, a l'estil del 21-D, i també que els membres del Govern -Meritxell Budó, Àngels Chacón- disposaran de plaça en espais preferents. L'argumentari desplegat els últims dies indica que ERC "ja té a punt" un nou tripartit, i també que els republicans han pactat amb el PSOE a Madrid "a canvi de res". Dos flancs que s'aprofitaran quan arrenqui oficialment la campanya electoral.
De dates, ja se'n parla a porta tancada -29 de març, per exemple-, però no hi ha res decidit perquè el consens no és absolut a JxCat. Avançar les eleccions en un escenari de desconcert independentista conté riscos i, tot i que hi ha dirigents que aposten per convocar-les perquè és una "oportunitat de desgastar ERC", també hi ha qui pensa el contrari.
El que sí que genera unanimitat dins la formació de Puigdemont és la mala opinió dels republicans en la gestió de la crisi. "Això no pot quedar impune", sostenen diversos dels consultats. Les conseqüències de qualsevol decisió, però, també es notarien de portes endins. Especialment, si són irreversibles.
Recorda, en aquest sentit, que Puigdemont -en silenci digital durant tota la jornada de crisi parlamentària- "va donar l'ordre fa setmanes" de fer el possible per aprovar els pressupostos de la Generalitat. JxCat no és una formació monolítica -la reordenació està en marxa, sense acord per ara- i l'escenari electoral impacta de ple en les sigles perquè no hi ha un candidat o candidata efectiu a la presidència de la Generalitat.
Fonts coneixedores de les converses dels últims dies assenyalen que existeix un "nucli dur" al voltant de Torra que considera "inadmissible" el desposseïment de l'acta de diputat i l'actitud del president del Parlament, Roger Torrent, i que hi ha motius "més que suficients" per no continuar governant de la mà d'ERC.
La propera reunió del consell executiu se celebrarà dimecres -dimarts, dia habitual de les trobades del Govern, estarà monopolitzat per la compareixença dels presos a la comissió del 155- en un clima enrarit. "Ningú vol ser el primer en donar per tancada la legislatura", ressaltava un dirigent parlamentari als passadissos de la cambra en una de les múltiples interrupcions. Fonts oficials del Palau de la Generalitat, a banda, han insistit durant tota la jornada que el president no té previst convocar eleccions en el curt termini.
És ell qui té la potestat de fer-ho, però la decisió no es prendrà de manera unilateral. La influència de Puigdemont és especialment rellevant -malgrat que l'expresident observi amb certa distància els moviments de Torra, alguns dels quals no comparteix-, així com també la dels empresonats a Lledoners. Una de les veus que més ha apostat per una via pragmàtica -sense renúncies en l'objectiu final- és Jordi Sànchez, líder de la Crida i un dels dirigents que "més escolta" Puigdemont, segons els dirigents consultats.
En trobades que s'han celebrat els últims mesos a la presó de Sant Joan de Vilatorrada, algunes de les quals amb presència de membres del Govern, s'hi han escoltat comentaris crítics amb Torra. En públic, això sí, ahir els consellers de JxCat van oferir suport incondicional al president. Els gestos són importants quan hi ha mala maror.
És al Govern on existeixen més veus favorables a postergar la data de les eleccions fins que hi hagi pressupostos, amb l'argument que fa tres anys que no s'aproven -els últims són del 2017- i que JxCat no es pot permetre ser vist com qui torpedina l'aprovació dels pressupostos. Torra, en canvi, ha girat l'argument assenyalant que el que posa en risc els comptes és, precisament, que no pugui votar com a diputat.
Puigdemont va donar l'ordre, fa setmanes, de prioritzar l'aprovació dels pressupostos; els presos són partidaris de la màxima estabilitat possible al Parlament
El president ha tingut trobades amb el seu nucli dur -Laura Borràs, Francesc de Dalmases, Josep Costa- i també amb els membres del Govern de JxCat -Miquel Buch, Damià Calvet, Àngels Chacón, Meritxell Budó-. En bona part de les trobades també hi ha estat Elsa Artadi, regidora a Barcelona i diputada, que ha tornat a guanyar pes després dels mals resultats a l'Ajuntament, on va passar de deu regidors a cinc.
Càlculs i llistes
Les discrepàncies internes són de cara a uns comicis immediats, però tothom dona per fet que hi haurà comicis durant el 2020. Des de la direcció del PDECat, per exemple, els situen "als voltants de l'estiu". El fet que JxCat no hagi enllestit encara el procés de refundació influeix. El principal actiu electoral és Puigdemont, únic nom que genera consens en totes les famílies, encara que sigui per encapçalar de forma simbòlica una llista.
En les últimes setmanes s'havia especulat amb la possibilitat que Torra fos el número dos, però fonts jurídiques indiquen que, després de la decisió del Suprem sobre la inhabilitació, ja no pot formar part de cap candidatura. La tria rellevant, en tot cas, és la de qui serà el candidat o candidata efectiu que pugui presentar-se a una investidura.
El nom de Laura Borràs no ha desaparegut mai del radar, com el d'Artadi -estreta col·laboradora de Puigdemont-, i hi ha consellers que ambicionen formar part dels llocs capdavanters, com és el cas de Calvet, de Territori i Sostenibilitat. Es dona per fet que en la candidatura de JxCat hi haurà presència d'independents, a l'estil del 21-D, i també que els membres del Govern -Meritxell Budó, Àngels Chacón- disposaran de plaça en espais preferents. L'argumentari desplegat els últims dies indica que ERC "ja té a punt" un nou tripartit, i també que els republicans han pactat amb el PSOE a Madrid "a canvi de res". Dos flancs que s'aprofitaran quan arrenqui oficialment la campanya electoral.
Si Puigdemont encapçala simbòlicament la llista, el debat serà sobre el candidat o candidata efectiu, amb noms com Laura Borràs, Elsa Artadi i Damià Calvet en les travesses
De dates, ja se'n parla a porta tancada -29 de març, per exemple-, però no hi ha res decidit perquè el consens no és absolut a JxCat. Avançar les eleccions en un escenari de desconcert independentista conté riscos i, tot i que hi ha dirigents que aposten per convocar-les perquè és una "oportunitat de desgastar ERC", també hi ha qui pensa el contrari.
El que sí que genera unanimitat dins la formació de Puigdemont és la mala opinió dels republicans en la gestió de la crisi. "Això no pot quedar impune", sostenen diversos dels consultats. Les conseqüències de qualsevol decisió, però, també es notarien de portes endins. Especialment, si són irreversibles.