PROCÉS CATALÀ

El Govern de Puigdemont s'enfronta al Tribunal de Comptes per les despeses de l'1-O

Els líders del procés hauran de pagar la fiança que els imposi el tribunal si no volen que se'ls embarguin els béns

per Bernat Surroca , 28 de gener de 2020 a les 06:30 |
Puigdemont, Junqueras i Turull, en una imatge d'arxiu | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 28 de gener de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Ja va passar amb el 9-N i tot apunta que es repetirà ara amb l'1 d'octubre. Aquest dimarts el Tribunal de Comptes comunicarà a Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, els exconsellers i altres alts càrrecs de la Generalitat la quantitat que suposadament van desviar per pagar les despeses del referèndum del 2017. En la vista d'aquest dimarts no cal que hi assisteixin els implicats, que podran enviar-hi els seus advocats.

El tribunal els comunicarà la quantitat que els seus clients hauran d'afrontar com a responsables d'un suposat ús il·lícit de fons públics i fixarà una fiança conjunta i solidària perquè responguin davant d'una possible condemna. Si no s'aconsegueix aquesta quantitat en el termini establert, el Tribunal de Comptes procedirà a embargar els seus béns de forma preventiva.


D'aquesta manera, l'Estat esquiva la immunitat de Puigdemont i Toni Comín, que són eurodiputats, perquè aquesta prerrogativa no s'aplica en jurisdicció civil. A banda, també estan citats Junqueras, condemnat a tretze anys de presó pels delictes de sedició i malversació; els exconsellers Dolors Bassa, Joaquim Forn, Jorid Turull, Raül Romeva i Josep Rull, també condemnats per sedició; Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila, en llibertat però condemnats per desobediència; Clara Ponsatí, Lluís Puig i Meritxell Serrat, que són a l'exili. 

També estan citats l'exconsellera Neus Munté, els alts càrrecs Antoni Molons, Joaquim Nin, Amadeu Altafaj, Josep Maria Jové, Josep Ginesta, Natàlia Garriga, Ignasi Genovès, Jaume Mestre, Eva Pardo, Teresa Prohias, Albert Royo, Jordi Sierra, Francesc Sutrías, Josep Vidal, Rosa Vidal i Aleix Villatoro. Els citats podran presentar al·legacions, aportar documentació i presentar un recurs en un termini de cinc dies.


Després de la vista començarà el procediment en el Tribunal de Comptes, un òrgan comptable que és diferent del penal. Tot plegat acabarà quan la sala de justícia celebri la vista per jutjar Puigdemont, els exconsellers i els alts càrrecs de la Generalitat. En aquest cas, els interrogatoris es durien a terme si les acusacions ho demanen.

CTTI, campanyes i centres de votació


La causa s'emmarca en la investigació de l'1-O, però en aquest cas concret es tracta de definir la quantitat suposadament desviada i obligar els líders del procés a pagar-la. Per definir aquesta quantitat, la instructora ha analitzat les despeses vinculades a l'actuació del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) pel que fa a la creació de webs, aplicacions, plataformes i programes informàtics que suposadament van donar suport digital a la votació. També l'ús de prop de 2.300 centres de votació i la publicitat institucional, especialment la campanya "Civisme".  

També s'ha investigat si es van utilitzar recursos públics per pagar les paperetes, el cens electoral, els cartells de l'1-O o les cartes certificades que la Guàrdia Civil va confiscar a l'empresa Unipost pocs dies abans del referèndum. També l'acció exterior que va dur a terme la Generalitat a favor del procés. En qualsevol cas, la Generalitat i els líders del procés sempre s'han desmarcat d'aquestes despeses i han dit que, o bé no existien, o bé no estaven relacionades amb el referèndum, sinó amb d'altres projectes, campanyes o polítiques del Govern.

Més 2,3 milions d'euros, segons el Suprem

Quasi un any després que comencés el judici del procés, els mateixos implicats -alguns d'ells complint penes de presó des de fa més de dos anys- han de fer front al càstig per la via del Tribunal de Comptes. La magistrada instructora ha tingut en compte la sentència del Tribunal Suprem, que va xifrar en 2,35 milions d'euros els gastats en el referèndum i va condemnar per malversació Junqueras, Romeva, Turull i Bassa. 

Per la seva banda, la Fiscalia no fixa una xifra concreta, però sí que cita factures relacionades amb centres de votació per valor d'uns 900.000 euros i també despeses en paperetes i cartelleria per valor d'un milió d'euros aproximadament. El ministeri públic també assegura que es van destinar 2,3 milions d'euros en acció exterior i més de 100.000 euros en viatges  d'observadors internacionals. 

Societat Civil Catalana i Advocats Catalans per la Constitució, les dues entitats demandants, consideren que el govern de Puigdemont va destinar poc més d'1,9 milions d'euros al referèndum procedents de fons públics de la Generalitat.

L'Estat repeteix la via del 9-N

El procediment que afronta aquest dimarts el Govern de l'1-O és el mateix que ja va patir en el seu dia l'expresident Artur Mas per la consulta del 9-N. El Tribunal de Comptes el va considerar màxim responsable de les despeses d'aquella votació, que va xifrar en quasi cinc milions d'euros i que va haver de respondre de manera solidària amb les finances de la resta d'implicats. El tribunal va argumentar que Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs tenien responsabilitat comptable.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació