Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Judici als Mossos

Pérez de los Cobos nega que tingués cap autoritat sobre els Mossos per impedir l'1-O

"Si hagués tingut el comandament, la meva primera decisió hauria estat apartar Trapero, que no parava de posar pals a les rodes", assegura el coordinació de l'operatiu policial de l'1-O

per Bernat Surroca , 27 de gener de 2020 a les 11:15 |

El coordinador de l'operatiu policial de l'1-O, Diego Pérez de los Cobos, ha estat el primer testimoni en passar per l'Audiència Nacional en el judici contra Josep Lluís Trapero. El coronel de la Guàrdia Civil s'ha volgut desmarcar de qualsevol funció de "comandament" sobre els Mossos i la resta de forces i cossos de seguretat de l'Estat per impedir el referèndum. Ha emmarcat la seva funció en tasques de "coordinació" i ha assegurat que mai no va donar cap ordre sobre cap cos policial. "No tenia supervisió del cos de Mossos d'Esquadra", ha deixat clar el coronel, que ha dit que no va tenir cap "autoritat o comandament" respecte els cossos i forces de seguretat de l'Estat. 


El coronel, segons ha relatat a preguntes de la Fiscalia, no tenia cap potestat per exercir un comandament sobre els cossos i tampoc una "autoritat disciplinària". "En l'única ocasió en què vaig fer un comentari sobre l'activitat dels Mossos, que vaig dir que no em semblava adequat el pla d'actuació, va saltar el major Trapero", ha recordat, i ha lamentat que se li vulgui donar una funció de comandament que no tenia. "És incompatible que, passant el que va passar, jo pogués tenir alguna funció de comandament", ha insistit i ha remarcat que si hagués tingut alguna autoritat de comandament "la primera decisiu hauria estat apartar Trapero, que no parava de posar pals a les rodes a l'operatiu de l'1-O". "El pla d'actuació el van decidir els Mossos. Ells i només ells", ha reblat.

Pérez de los Cobos ha retret també una certa "equidistància" per part dels comandaments de les Mossos a l'hora de complir les ordres de la justícia. "Cridava l'atenció que, en la situació en què estàvem, que calia impedir una activitat il·legal, s'insisteixi en què l'important és la seguretat ciutadana", ha incidit. Segons el coronel, les referències constants a la seguretat i l'ordre públic no coincidien amb les referències a impedir la votació.


L'excusa de la convivència ciutadana

El coronel ha criticat que la junta de seguretat es va convocar "per sorpresa". Ell hi va assistir i es va sorprendre que a la junta s'hi incorporés també el major Trapero, perquè no era "membre de ple dret" per ser-hi. Pérez de los Cobos ha assegurat que la finalitat d'aquella reunió no era "contribuir a una bona tasca de coordinació per impedir el referèndum". "No sé quin objectiu tenia", ha admès el coordinador, que interpretava que era una forma de reivindicar les competències de la Generalitat. En la reunió, el president Carles Puigdemont va dir de manera "insistent" que calia "definir els criteris d'actuació" de la policia judicial, posant l'accent en "mantenir la convivència ciutadana". 


"Puigdemont va dir que no hi podia haver cap actuació que posés en risc això i jo li vaig respondre que l'important era complir amb l'ordre del TSJC d'impedir el referèndum", ha explicat Pérez de los Cobos. "Cap representant de la Generalitat ni tampoc Trapero va dir en cap moment que s'havia d'impedir el referèndum", ha remarcat. Després de diverses intervencions, va intervenir Trapero que ho va fer "pràcticament en els mateixos termes" en què ho havia fet Puigdemont, fent referència a actuar "sense afectar a la normal convivència ciutadana". "Aquesta frase no estava a la part dispositiva i no podia convertir-se en una excusa per donar la volta a l'ordre del TSJC. Es va fer una interpretació interessada d'aquesta expressió", ha assegurat Pérez de los Cobos. 

La intervenció de Trapero va fer referència a la convivència ciutadana i va assegurar que els Mossos actuarien respectarien els principis d'actuació, sense fer ús de la força. "En cap cas va fer referència a impedir el referèndum", ha dit Pérez de los Cobos. El coronel li va respondre que hi estava d'acord, però "no es podia permetre que la convivència ciutadana es convertissin en una excusa per la inacció policial i l'incompliment de l'ordre del TSJC", ha reblat. Pérez de los Cobos ha acusat també Puigdemont de ser "un piròman" que volia donar ordres als "bombers" per extingir "l'incendi". 

"Un dispositiu encaminat a facilitar el referèndum"

Pérez de los Cobos ha assegurat que els Mossos feien una "defensa a ultrança" de les seves competències i consideraven una "ofensa" que ell pogués tenir alguna autoritat sobre la policia catalana. En la junta de seguretat, el coordinador ha explicat que Forn va assegurar que els Mossos tenien "mitjans suficients" i no calia "suport" de cara a l'1-O. "Si hagués tingut funcions de comandament, no hauria permès que Trapero hagués estat discutint amb mi, hauria imposat els meus criteris que eren contraris als seus, no hauria permès que no assistís a les reunions que jo convocada. La meva funció era de coordinació", ha deixat clar.

El coordinador ha explicat que el pla d'actuació dels Mossos del 29 de setembre no era correcte. Sobre el binomi, Pérez de los Cobos ha explicat que va aparèixer el dia 21 i ja va ser criticat. "Es va criticar el pla pel nombre d'efectius però perquè principalment tenia un error de concepte. No apareixia en lloc la idea d'impedir el referèndum il·legal, es feia referència a una mobilització com la de l'11 de setembre o el 12 d'octubre que podia donar lloc a topades... Es feia un tractament com si es parlés d'unes eleccions o un partit de futbol, el plantejament no era impedir un acte il·legal com ordenava la justícia", ha detallat.

I els binomis? Pérez de los Cobos ha dit que eren element més d'un dispositiu incorrecte. "Tots els criteris d'actuació, amb elements perversos, eren encara més greus perquè es van filtrar als convocats i als que havien de participar de l'activitat il·legal", ha dit. Els binomis, ha dit el coordinador, s'enviaven sense cap possibilitat d'actuar i com a part d'un "dispositiu encaminat a facilitar la celebració del referèndum". En concret, els binomis donaven imatge de "normalitat, legalitat i legitimitat" al referèndum, que havia estat anul·lat pel Tribunal Constitucional, i suposava un "inconvenient" per a l'actuació de les forces i cossos de seguretat de l'Estat. 

Sobre les accions prèvies de la policia per impedir el referèndum, Pérez de los Cobos ha assegurat que l'ordre del TSJC també incloïa impedir l'obertura de centres de votació. "Els Mossos no van fer res i va haver de ser la Guàrdia Civil qui va haver d'investigar les instal·lacions que havien de permetre el referèndum", ha dit. Segons el coordinador, hauria estat més fàcil que ho haguessin fet els Mossos.

Els Mossos, entre la passivitat i l'obstruccionisme 

Pérez de los Cobos ha admès que hi havia "desconfiança" sobre el paper dels Mossos l'1-O. Creien que actuarien per impedir el referèndum, però pensaven que no farien "tot el possible". "Mai vam penar que s'arribés al nivell d'inacció que vam viure l'1-O", ha dit el coordinador de l'operatiu. El coronel ha explicat a preguntes del fiscal que es contemplaven tres hipòtesis: col·laboració, passivitat i obstrucció. "Sempre vam considerar que els Mossos es mourien entre la primera i la segona, però ens vam trobar que es van moure entre la segona i la tercera", ha denunciat.

Sobre Ferran López, Pérez de los Cobos ha dit que la seva actitud no tenia "res a veure" amb la de Trapero. Era una actitud de cordialitat i "afany de col·laboració", si bé era el representant dels Mossos i mà dreta del major. "En la primera reunió de coordinació ja va dir que no compartien el criteri que jo coordinés l'operatiu", ha dit. Sobre Cèsar Puig i Pere Soler, Pérez de los Cobos ha assegurat que seguien la "mateixa línia" que Trapero.

Durant els dies previs a l'1-O es van ocupar centres de votació. Segons Pérez de los Cobos, això té a veure amb les pautes d'actuació -"pistes" d'actuació, segons el coordinador-, perquè s'explicava què havien de fer els convocants del referèndum per evitar l'actuació dels Mossos. "Casualment els col·legis s'ocupen abans de les 6 i, quan arriben els binomis, es troben amb un gruix de persones suficient per no actuar i fent resistència pacifica, tal com deien les pautes d'actuació", ha criticat Pérez de los Cobos. El coordinador s'ha preguntat per què ningú va saber on intervindria la Guàrdia Civil i la Policia Nacional i, en canvi, tothom sabia on i quan actuarien els Mossos.

Què va passar l'1-O?

Pérez de los Cobos ha explicat que en un principi els Mossos havien de dur a terme la seva actuació als centres de votació i les forces de seguretat de l'Estat estarien distribuïdes per tot el territori, per si Mossos no podia complir l'ordre del TSJC, ho demanessin i obtinguessin suport. "El problema és que des de primera hora nosaltres anem recopilant informació sobre l'actuació de Mossos i veiem que els col·legis estan ocupats, que els binomis apareixen a les sis del matí i no estan fent res i el referèndum està tirant endavant", ha dit el coordinador.

Davant d'això, Pérez de los Cobos ha assegurat que va tenir "converses" amb els responsables de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional on s'arriba a la conclusió que es pot actuar com a "substitució" dels Mossos. "Es donen les circumstàncies que vam plantejar. El dispositiu dels Mossos era insuficient, ineficient i ineficaç", ha dit. Es va decidir aleshores passar al pla B i actuar "per pròpia iniciativa". "Els Mossos eren complaents amb la celebració de l'1-O", ha dit. 

El coordinador ha dit que les peticions d'auxili dels Mossos van ratificar "les sospites". "Decidim a partir de les 8 actuar per pròpia iniciativa, i a les 9 rebem la sol·licitud d'actuar en 233 col·legis. Durant tres hores no vam tenir constància de cap intervenció dels Mossos i els col·legis funcionàvem amb total normalitat, i no vam rebre cap petició de suport", ha dit. "Això ens va fer confirmar que acceptar la sol·licitud dels Mossos era perjudicial pel compliment de l'ordre del TSJC", ha dit. Per què? Perquè molts dels centres on van demanar ajuda els Mossos eren dels "més complicats".

Cap ordre d'aturar les actuacions

El coordinador ha detallat també una reunió que van mantenir amb Trapero i la magistrada Mercedes Armas del TSJC el dia 1 d'octubre. El major va alertar de la situació que s'estava vivint en molts punts de Catalunya i que se sentia responsable de posar en coneixement de la jutge els incidents perquè, en cas de no aturar-se, podria haver "greus incidents d'ordre públic". "La petició la vaig entendre com un intent d'aconseguir que la magistrada ordenés que s'aturessin les actuacions de la policia i la Guàrdia Civil", ha dit Pérez de los Cobos. El coordinador va dir a la magistrada que les actuacions entraven dins de les possibilitats que es contemplaven per a l'1-O. "Ella no va donar cap ordre i va reiterar que es complís amb l'ordre del TSJC", ha remarcat, i ha fet referència a retrets mutus entre ell i Trapero sobre les actuacions policials.

Pérez de los Cobos ha negat que hi hagués cap ordre d'aturar les actuacions policials l'1-O, però sí que ha admès que la intensitat i el nombre d'actuacions va anar disminuint durant la jornada. "La franja d'actuació preferent era entre les 7 i les 10h i les intervencions havien de ser ràpides i no hipotecar-hi massa temps", ha detallat. El coordinador també ha dit que arran de la crida de Puigdemont a "defensar les urnes" va augmentar la resistència als col·legis. "Això va fer que les intervencions fossin més prolongades i més costoses", ha admès. No obstant això, ha dit que també hi va haver actuacions que van començar a la tarda i al vespre.

Les actuacions de la policia espanyola i la Guàrdia Civil van aconseguir tancar més d'un centenar de centres i que no s'obrissin un altre centenar de punts de votació, segons el coordinador. Sobre els centres que van tancar els Mossos, Pérez de los Cobos ha dit que els 99 centres a què feia referència la policia catalana eren majoritàriament en municipis molt petits i on, segons els resultats de la votació, ja s'havia votat. "En la majoria dels locals tancats pels Mossos es va votar i hi va votar molta més gent de la que hi havia censada", ha remarcat. El dia del referèndum hi havia cens universal. 

El primer xoc amb Trapero

Pérez de los Cobos ha explicat que el 20 de setembre de 2017 el fiscal superior de Catalunya li va comunicar que se l'havia designat coordinador de l'operatiu policial de l'1-O. Aquell dia es va desplaçar a Barcelona i es va reunir amb el fiscal superior per detallar-li la decisió. "Em va dir que, tenint en compte els fets que s'estaven produint, estava preocupat i considerava que calia designar una persona per facilitar la coordinació dels dispositius per complir les instruccions que ell ordenava", ha explicat el coronel de la Guàrdia Civil. Aquell dia, el fiscal havia ordenat als tres cossos policials dissenyar plans d'actuació per impedir el referèndum.

Pérez de los Cobos va proposar el mateix dia 20 parlar amb el major Trapero per "posar-lo en antecedents". El 21, el coordinador es va presentar a la fiscalia superior de Catalunya i es reuneix amb Trapero en un despatx. "Li vaig explicar la situació i li vaig dir que calia abordar la situació entre tots", ha dit. "Trapero em va tallar i em va dir que no havia vingut per reunir-se amb mi", ha afegit. El major va emplaçar el coronel a concretar una reunió amb la seva secretària i va marxar a la reunió prevista amb el fiscal superior de Catalunya. En aquella trobada hi havia el fiscal superior, el tinent fiscal, els responsables de la policia espanyola i la Guàrdia Civil, i el major Trapero.

En aquella trobada del 21 es va designar Pérez de los Cobos com a coordinador i Trapero va mostrar la seva disconformitat, perquè suposava "una ingerència" en les competències dels Mossos. "La tensió va arribar fins al punt que Trapero va sol·licitar que se li comuniqués per escrit aquesta designació", ha detallat el coordinador. En aquella reunió, Trapero va entregar el pla de coordinació en compliment de la instrucció 3 de Fiscalia per impedir el referèndum. El dia 23 hi ha una nova reunió on es notifica la instrucció 4 on ja s'especifica la designació d'un gabinet de coordinació amb Pérez de los Cobos al capdavant. "La coordinació l'ostentava el fiscal superior però jo tenia una tasca de coordinació per convocar i realitzar reunions amb la resta de responsables dels cossos policials", ha reblat.

El primer pla d'actuació de l'1-O

Després de la reunió del 21, el fiscal va lliurar el pla d'actuació de Trapero a Pérez de los Cobos. Aquest pla d'actuació "no era idoni", ha explicat el coordinador. "Semblava un pla orientat a cobrir unes eleccions legals més que no pas a impedir una votació il·legal", ha dit. En la reunió del 23, torna a sorgir el debat sobre la coordinació, perquè Trapero es nega a acceptar que Pérez de los Cobos pugui exercir aquest rol. "La instrucció 4 mantenia la direcicó als Mossos però em traslladava la coordinació a mi. Vam dir que en cap moment volíem entrar en competències dels cossos policials", ha insistit. 

Segons el coronel, Trapero defensava que hi havia uns òrgans de coordinació establerts, com les juntes de seguretat, i les tasques de coordinació s'havien d'abordar allà, sense crear nous òrgans. "El fiscal va deixar clar quina era la seva decisió", ha dit Pérez de los Cobos, que ha insistit que Trapero va continuar reclamant la destitució del coorinador. 

Pérez de los Cobos ha detallat les crítiques que va rebre el pla d'actuació de Trapero. "El fiscal arriba a dir-li que el fiscal general de l'Estat pensa el mateix que ell sobre aquest pla d'actuació", ha explicat el coronel. En aquella reunió, Pérez de los Cobos va dir que amb aquell dispositiu "no es podia impedir el referèndum" i va demanar modificar-lo per donar compliment a la instrucció 3 de Fiscalia. "Amb l'explicació que vam donar, que semblava orientat a cobrir unes eleccions normals, quedava clar que s'estava criticant el concepte d'ús de la força", ha afirmat. Davant les crítiques, Trapero va recriminar al fiscal que Pérez de los Cobos estava donant ordres als Mossos, però el fiscal li va respondre que les ordres les donava ell i li va exigir que rectifiqués el pla d'actuació.

A preguntes de la Fiscalia, Pérez de los Cobos ha ressaltat que les instruccions de la Fiscalia tenien una clàusula segons la qual les ordres eren "secretes", pel que fa al plantejament dels dispositius i també la seva distribució, difusió i execució. Ho ha dit en referència a la declaració de Trapero, que va comunicar les ordres de Fiscalia als responsables polítics dels Mossos. "Era secret per a tothom", ha remarcat Pérez de los Cobos.

"L'actitud de Trapero no va canviar" 

La primera reunió que va convocar Pérez de los Cobos va ser la del 25 de setembre, on d'acord a la instrucció 4 de Fiscalia hi havien d'assistir els responsables de tots els cossos autonòmics. El coordinador va instar Trapero plantejar les necessitats de suport que tenien els Mossos. "Trapero em va dir que les tindria i va afegir que ja ens les havia dit el conseller", ha dit el Pérez de los Cobos, que ha admès que això li va sorprendre. "Forn va dir que no calien reforços i vaig entendre que les paraules de Trapero es referien a això", ha reblat.

L'actitud de Trapero va canviar? "No, l'actitud de Trapero no va ser d'ajudar de res", ha deixat clar Pérez de los Cobos. En una carta enviada el 27, el major aportava arguments per demanar el cessament del coordinador i contenia un paràgraf que deixava clar que "Catalunya no havia sol·licitat cap tipus de suport perquè els Mossos ja podien controlar la situació". En la reunió del 25 de setembre Trapero no va assistir. Hi van participar els responsables de la policia espanyola, la Guàrdia Civil i el comissari Ferran López. "No em van donar cap explicació sobre aquesta absència, i tampoc ho vaig preguntar, però sí que vaig comunicar al fiscal la sorpresa de l'absència de Trapero", ha explicat.

"No vaig donar cap ordre a ningú"

En la reunió del 27 el fiscal entrega la instrucció 6 de Fiscalia, que va dirigida exclusivament als Mossos. En aquella trobada sí que assisteix Trapero i Pérez de los Cobos anuncia una nova reunió pel dia 28. "El fiscal va preguntar al major si hi aniria i Trapero va dir que podia delegar. A la reunió del 28 tampoc va assistir-hi", ha explicat el testimoni. A preguntes de la Fiscalia, Pérez de los Cobos ha negat tenir una funció de direcció de l'operatiu de l'1-O, sinó que era el coordinació. "No vaig donar cap ordre a ningú, no tenia capacitat per donar ordres als cossos policials. La meva funció era la que definia la instrucció 4 de Fiscalia: coordinar, convocar reunions, saber la situació a què ens enfrontem i harmonitzar l'actuació", ha detallat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació