El despertador: 27 de gener

Torra i Torrent: algú respon?

Si la desobediència és simbòlica i no té recorregut ni compromisos al darrere seria una irresponsabilitat. I la prova que no s'ha après res de la tardor del 2017. Avui també són notícia la sala de premsa per estrenar del PDECat, l'adeu de Kobe Bryant, el tancament d'Spanair i la Torre Eiffel

per Ferran Casas, 27 de gener de 2020 a les 06:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de gener de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Rep El Despertador cada matí al teu correu

La legislatura catalana està esgotada. Fa mesos que ho escrivim a través de diverses informacions i opinions a NacióDigital i el temps va posant les coses a lloc. El Parlament es debat avui entre donar-li el toc de gràcia si la petició -injusta i desproporcionada- del Suprem d'apartar Quim Torra de diputat acaba trencant el Govern de JxCat i ERC; o, bé sigui amb un acord in extremis o escudant-se en el secretari general de la cambra per acatar formalment, concedir-se una pròrroga. Això els permetria estirar uns mesos la legislatura a l'espera que el Suprem confirmi la inhabilitació del president.

Una agonia que hauria de permetre dues coses. En primer lloc que els partits tinguin més marge per preparar les eleccions resolent també algunes incògnites, com ara la bizantina reordenació de l'espai postconvergent o l'abast factual del pacte PSOE-ERC -ull a les reformes del codi penal perquè poc més veurem-. En segon lloc que tirin endavant uns pressupostos (els primers en tres anys després del pacte amb els comuns) que permetran gairebé acabar de revertir les retallades que els del 2011, pactats per CiU i PP, van accentuar.

Si no s'acorden subterfugis, la pressió és per al president de la cambra, Roger Torrent, que ha de decidir si desobeeix o retira a Torra la condició de diputat i es desentén, per tant, de la resolució aprovada pel bloc independentista el 4 de gener, l'endemà de la resolució de la JEC. Fa unes setmanes, a Palau l'escó importava poc perquè entenien, i segueixen entenent, que no està en risc la condició de president. Posaven fins i tot l'exemple de Jordi Pujol, que en l'ocàs del seu mandat va renunciar-hi en convocar les eleccions de 2003 quan encara li quedaven uns mesos com a president.

Ara, el nucli afí a Torra, amb Josep Costa al capdavant del front parlamentari, ha optat per dir prou i tibar la corda amb ERC. I seguir sent diputat (i votant) és una línia vermella. No tot JxCat ho veu igual -i aquí és on s'ha buscat un punt de trobada amb ERC i la CUP amb l'anomenada "via Venturós" per no retirar formalment la condició de diputat al president però evitar que voti per comprometre la mesa i els acords del ple- però fins ahir prevalia entre els postconvergents la posició partidària d'obviar l'aval del Suprem a la Junta Electoral i mantenir-se en la moció del 4 de gener.

A JxCat trencar ara li permetria aprofitar l'atzucac per donar una sortida digna a Torra -que convocaria eleccions- després d'una presidència que no ha complert objectius com restituir el Govern cessat, implementar el mandat de l'1-O o anar més lluny en el procés constituent; implicaria forçar eleccions assenyalant ERC i Torrent per no desobeir; deixaria als republicans sense el caramel d'uns pressupostos liderats pel candidat in pectore Pere Aragonès; i aprofitaria el moment dolç de Carles Puigdemont amb l'aterratge al Parlament Europeu i el bany de masses del 29 de febrer a Perpinyà amb la pàtina de transversalitat del Consell per la República, Òmnium i l'ANC per projectar-lo com a candidat. Les eleccions es podrien celebrar a l'abril amb el suplicatori de Puigdemont en marxa a l'eurocambra i el reclam de votar-lo com a missatge al continent. Difícilment tindran un context millor, però Puigdemont decantarà la balança i no s'ha pronunciat.

En aquest anar i venir de càlculs electorals disfressats de defensa de la dignitat del Parlament -o d'una "sobirania" que una cambra autonòmica no té quan l'Estat hi posa la grapa-, ERC paga no haver punxat determinats globus amb alternatives tangibles, haver estat part central d'un Govern sense full de ruta ni relat, i votat per sortir del pas resolucions com la del dia 4. Ara els compromet i regala avantatge tàctic als seus rivals.

Torrent és en la disjuntiva de desobeir (ser inhabilitat i veure com, pel vot de Torra, s'anul·len votacions importants com uns pressupostos que beneficiaran tota la ciutadania) però si ho fa no se sap de què servirà i què vindrà després. Hauríem de saber si s'anirà més enllà, d'entrada quan el Suprem ratifiqui la sentència del TSJC deixant fora de joc el president per no haver obeït d'entrada la Junta Electoral i despenjat la pancarta. I també com pensa Torra seguir ostentant la presidència, protegir la figura del president del Parlament i aplicar els nous pressupostos, que com a cap de l'executiu considera importants i necessaris.

Els fets no són, per ara, coherents amb les declaracions públiques de dirigents de JxCat: fa uns dies es va tornar a hissar la bandera espanyola al Palau de la Generalitat després que -segons sembla- l'ANC l'hi despengés; no s'ha cessat el conseller de l'Interior ni pres cap mesura malgrat que els Mossos s'han plegat a les directrius de la policia espanyola per reprimir l'independentisme; s'ha permès als Mossos executar, obeint lleis injustes, desnonaments amb violència per no perdre la condició de policia judicial (aquesta és pel que sembla una competència que justifica ser més flexible que totes les del Parlament); s'ha acceptat no restituir cap ni un dels consellers cessats pel 155 i que demà compareixeran, per cert, en un Parlament convertit en camp de batalla; no s'ha pres cap mesura com ara cessar la consellera de Justícia per situar-hi algú que ordenés als funcionaris obrir les presons o concedir tercers graus; no hi ha rastre de desobediència per aplicar les lleis suspeses pel TC a instàncies del govern espanyol; i els decrets per implementar la república dormen el son dels justos.

Si tot això està en camí (no ens consta) i el diagnòstic és que l'independentisme és prou fort i capaç, té tot el sentit que Torrent desobeeixi i que es prenguin les mesures que calgui per tirar endavant, d'acord amb les lleis de desconnexió del 6 i 7 de setembre de 2017 -que li han costat presó a la presidenta Forcadell-, les votacions que facin falta i s'articulin les mesures coercitives per fer obeir la nova legalitat als funcionaris que, com és el cas del major Josep Lluís Trapero, no hi estaven disposats fa dos anys.

Per contra, empènyer el carro de la desobediència sense fer-ho de forma col·lectiva, solidària (i això vol dir com a mínim amb la CUP a més del Govern), amb una estratègia clara per assumir-ne totes les conseqüències i arribant fins al final i quedar-se només en el simbolisme o l'interès partidista seria una irresponsabilitat. I la prova que no s'ha après res dels errors comesos la tardor del 17.
 

Avui no et perdis

» JxCat i ERC porten la negociació per Torra i el futur de la legislatura al límit; per Oriol March.

» La Veu de Nació: «Contra Torra, contra Sánchez»; per Germà Capdevila.

» El racisme de la repressió: més de tres mesos empresonats pels aldarulls de la sentència; per Bernat Surroca i Andreu Merino.

» Entrevista a Jéssica Albiach: «Seria irresponsable que el PSC votés en contra dels pressupostos del Govern»; per Sara González i Joan Serra Carné.

» JxCat i els pressupostos de Colau: relat d'un gir de guió a l'Ajuntament; per Oriol March i Andreu Merino.

» Entrevista a Toni Cruanyes: «A TV3 hem sortit amb el micròfon a la mà, no amb la bandera»; per Sergi Ambudio i Pep Martí.

» #els50noms: Els Godó i «La Vanguardia», una nissaga i un negoci irrepetibles; per Miquel Macià i Pep Martí.

» Després del temporal... quines són les urgències del Delta?; per Sofía Cabanes i Sílvia Berbís.

» Opinió: «Solucions als marges»; per Miquel Andreu.

» Sexe. postureig i reggaeton: de què ha decidit Vox que parlem avui?; per Gina Driéguez.

» Opinió: «522 morts en silenci»; per Laura Pinyol.

» Altres Barcelones: l'Argenteria va inspirar la façana del naixement de la Sagrada Família?; per Dani Cortijo.

» Obituari: Kobe Bryant, l'hereu de Jordan; per Víctor Rodrigo.
 

 El passadís

Avui tampoc podrà ser. El PDECat fa mesos que és a la seva nova seu del carrer Calàbria de Barcelona -just davant de la d'ERC- i, en l'intent de reivindicar-se mentre es resol la reordenació de l'espai de JxCat, ja ha posat als vidres vinils amb la seva marca. Però la gran estrena havia de ser una roda de premsa de David Bonvehí, el seu president, posterior a la reunió de la direcció executiva nacional. Estava programada per la setmana passada, però Bonvehí es va engripar i es va passar a avui. Tampoc serà perquè no està la cosa per sortir en roda de premsa sense saber què passa amb l'escó de Torra i la legislatura. La nova sala de premsa del PDECat espera tanda.

Vist i llegit

La gala dels premis Goya a Màlaga va ser, de nou, criticada. Els Gaudí tampoc escapen a les crítiques i posar-se al nivell dels Oscar o altres premis que es donen als Estats Units sembla impossible. Les dels premis Feroz o Ondas tampoc són especialment lluïdes. Sobre la gala de dissabte El País explicava, en aquest reportatge de Guillermo Alonso, que ja es temia el pitjor, perquè no acaben de funcionar les gales.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 2012 anunciava el seu tancament la companyia aèria Spanair. Va començar a operar el 1986 sota l'impuls de la sueca Scandinavian Airlines i sempre es va dedicar a l'aviació civil. L'agost de 2008 un dels seus avions, que feia el vol entre Madrid i Las Palmas, es va estavellar a la pista de Barajas i hi van morir 154 persones. El gener de 2009 la companyia, que ja passava una mala situació per la crisi i que tenia la seu a les Balears, va ser comprada per Iniciatives Empresarials Aeronàutiques, una empresa catalana participada per institucions i diversos empresaris del país.

La intenció del tripartit era que es convertís en la companyia que dinamitzés l'aeroport del Prat i assegurés vols intercontinentals sense passar per Barajas. No se'n van sortir i el govern de CiU va intentar, també sense èxit, que Qatar Airways entrés a l'accionariat per assegurar-ne la viabilitat. Poc després de la compra per la part catalana TV3 va emetre el documental El preu de volar sobre la companyia que presidia Ferran Soriano.

 L'aniversari

Avui fa 133 anys que es va començar a construir a París la Torre Eiffel, una gran estructura de ferro colat per commemorar una exposició universal i que s'ha convertit en la principal icona de la capital francesa. Aquí podeu llegir cinc anècdotes ben curioses de la seva història.

 
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per rebre'l

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
El despertador
Participació