REPORTATGE

Després del temporal... quines són les urgències del Delta?

El temporal Gloria ha ressituat la necessitat d'actuar per la pervivència del desembocament, aprimat per la falta de sediments, i deixar-ho de considerar un problema ambiental perifèric

per Sofía Cabanes / Sílvia Berbís , Delta de l'Ebre, 25 de gener de 2020 a les 11:45 |
El far del Fangar, al delta, després del temporal | Agustí Descarrega
De llevantades fortes, el Delta de l'Ebre, n'ha resistit cíclicament. És un ecosistema resilient, dinàmic, que readapta la seva morfologia als embats de la natura. I aquest no és un fenomen nou. Els temporals de llevant han esculpit i retallat la silueta deltaica cada cop que s'han produït. La diferència respecte fa unes dècades, però, és que abans hi havia aportació continuada de materials escopits pel riu a la desembocadura per anar moldejant una figura en creixement. Amb els embassaments, però, aquests materials queden retinguts a les comportes, i sense sediments, el delta s'ha anat aprimant, perdent musculatura, s'ha anat comprimint i debilitant.

L'advertiment d'entitats i plataformes conservacionistes que el delta s'enfonsava i que zones en creixement retrocedien en períodes de temps vertiginosament més curts, s'ha vist agreujat pel canvi climàtic i la pujada del nivell del mar. Durant massa temps, alguns han vist aquestes veus d'alerta com una dèria ambientalista, com a molt un problema a llarg termini que no mereixia la urgència d'altres de major abast o repercussió més immediata i sobre poblacions més nombroses o sectors econòmics més potents.



Amb la borrasca Gloria, però, tothom coincideix a dir que s'ha produït un punt d'inflexió. Ara el delta ha exhibit impúdicament la seva fragilitat amb una llevantada excepcional que els experts avisen que cada vegada en tindrà menys d'excepcional. Per una una banda, hi ha solucions? Quines? Per l'altra, n'hi haurà hagut prou per a què les administracions decideixin dedicar a la zona els recursos que durant molt temps s'han destinat a prioritzar altres espais i altres sectors? Continuarà sent el problema d’un territori perifèric, poc poblat i rural o passarà a ser un problema de país?.


La comunitat científica: solucions "a favor de la natura"

Hi ha un consens força generalitzat entre la comunitat científica sobre la necessitat d’aplicar mesures que vagin "a favor de la natura". És a dir, establir estratègies per reforçar les dinàmiques pròpies del Delta per evitar-ne la regressió i pal·liar els efectes de les llevantades que tornaran.


Nuno Caiola, investigador del programa d’Aigües Marines i Continentals de l’IRTA, apunta que "les platges han de ser resilients, amb prou amplada i en bones condicions ecològiques", i perquè així sigui "s’han de dissenyar actuacions per restaurar les platges més debilitades", ja sigui "aportant-hi sorra, recuperant aiguamolls i dunes o fent una combinació de totes dues actuacions". Tanmateix, segons l'investigador, no n'hi ha prou amb aquestes intervencions". En aquest sentit, la gestió dels sediments és la clau.

Nuno Caiola, investigador de l'IRTA: "S'han de dissenyar actuacions per restaurar les platges més debilitades, ja sigui aportant-hi sorra, recuperant aiguamolls i dunes o fent una combinació de totes dues actuacions"

Els sediments que podrien alimentar el Delta i, per tant, evitar la seva recessió -que és de més de deu metres anuals a l'illa de Buda-, no hi arriben perquè queden retinguts en pantans com el de Riba-Roja i Mequinensa. Abans que aquests es construïssin, al Delta hi arribaven vint milions de tones de sediments per l'any; ara, només n'hi arriben 90.000 tones. "Fenomens com el Gloria evidencien que cal implantar solucions que fa anys que demanem, com és la recuperació de sediments fluvials", subratlla Caiola.


La mobilització dels sediments del riu Ebre és una de les solucions que van proposar els investigadors de l'IRTA de Sant Carles de la Ràpita dins del projecte "Life Ebro Admiclim", i que es recullen en el document Accions per al clima al delta de l'Ebre. El projecte va concloure que caldrien almenys 1,2 milions de tones anuals de sediments perquè el Delta deixi de retrocedir. I no seria una solució costosa en termes econòmics, segons els números preliminars, "no seria car", sobretot si es contrasta amb els "costos no només ecològics sinó també econòmics de no fer-ho, i que són els associats a problemes com la mosca negra, el creixement d'algues per a la central nuclear, o els relacionats amb el turisme i la navegació", conclou Caiola.
 

Pla aeri d'una construcció derruïda pel temporal a la platja de la bassa de l'Arena, al delta de l'Ebre, el 23 de gener. Foto: ACN


Campanya dels Sediments i suport institucional

Al 2015 agents de la societat civil ebrenca -amb el suport de 30 organitzacions no governamentals de l'estat espanyol- van emprendre la coneguda com a Campanya pels Sediments. Una iniciativa social encaminada a conscienciar sobre la importància de fer arribar els sediments al Delta des dels embassaments i que ha dut les seves propostes al Parlament i al Congrés dels Diputats.

Al 2016 els ajuntaments ebrencs, al 2017 el Parlament de Catalunya i al 2018 (en dues ocasions) el Congrés dels Diputats espanyol van aprovar propostes com la redacció d'un Pla de gestió integral dels sediments de la Conca de l'Ebre o la realització d'una prova pilot de transferència controlada de sediments des de l'embassament de Riba-Roja fins al Delta de l'Ebre. També van revisar els protocols d'actuació de les preses tenint en compte l'emergència climàtica, és a dir, establint condicionants ambientals.

Des de la Campanya pels Sediments reclamen als pressupostos de l'Estat per al 2020 una partida per redactar un Pla de gestió dels sediments de l'embassament de Riba-Roja

També es va crear una comissió tècnica, política i amb representants dels moviments socials per debatre sobre la gestió dels sediments en el marc de l'executiu català. Però aquesta comissió, reunida a la seu del Departament de Territori i Sostenibilitat, només va ser convocada dos cops en dos anys al·legant que la CHE i el govern del PP estaven tancats en banda i no facilitaven ni tan sols els contractes amb les normes d'explotació de les preses de Mequinensa, Riba-Roja i Flix.

Des de la Campanya pels Sediments asseguren que en el context polític actual s'ha de fer valer tot el treball previ, i per això reclamen als pressupostos de l'Estat per al 2020 una partida per redactar un Pla de gestió dels sediments de l'embassament de Riba-Roja. Aquest embassament rep anualment de mitjana dos milions de tones de sediments: els mateixos que li farien falta al Delta per mantenir-se, segons diferents estudis.
 

Un grup de curiosos observant els desperfectes que ha provocat el temporal a la platja de la Marquesa, a Deltebre. Foto: ACN


Barreres al mar

A l'altra banda hi ha els que pensen que amb les mesures "toves" no n'hi haurà prou. Existeix un sector de la població, polític -vinculat històricament a la dreta- i de la pagesia que advoca per mesures "dures". Esculleres de contenció o un sistema de dics semblants als que hi ha a Holanda són algunes de les propostes que han sonat en els darrers anys.

Per a Guillem Borés, el propietari de l'Illa de Buda -un dels espais més castigats pel temporal-, "que ara baixin sediments pel riu o es facin dunes a les platges és interessant però no és suficient". "La natura ha parlat i ha dit que el mar se'ns vol apoderar, i si no l'aturem ho farà", ha advertit. Per a Borés, totes les mesures "toves" que es proposen han de ser complementàries. "Sense impediments físics al mar no ens en sortirem, és una situació d'urgència mediambiental perquè en vint dies podem patir un altre episodi", insisteix.

 "Sense impediments físics al mar no ens en sortirem, és una situació d'urgència mediambiental perquè en vint dies podem patir un altre episodi", assegura Guillem Borés, propietari de l'Illa de Buda

"La regressió des de fa mig segle és culpa de la manca de sediments, però des de fa tres anys hi ha hagut un abans i un després. El canvi climàtic apuja el nivell del mar, hi ha temporals amb més freqüència i el seu efecte és devastador. Per tant, les solucions han de canviar, hem de canviar les propostes de reparació i prevenció", afegeix.

En una línia intermèdia es podria situar la proposta de dics intel·ligents que va proposar en el seu dia Deltebre en el marc de la Mesa de Consens pel Delta, l'últim organisme constituït per ajuntaments i les comunitats de regants amb l'objectiu de consensuar un pla d'actuació per frenar la regressió del Delta. Es tracta de situar plataformes subaquàtiques inflables que per via informàtica controlin el desplaçament dels sediments per la línia de costa i, a la vegada, la protegeixin de l'embat del mar.


El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha apostat per un conjunt de mesures, altra cosa és a quina Administració li correspon pagar-les. "Al Delta de l'Ebre cal fer-hi actuacions puntuals per defensar-nos davant els temporals: camins de guarda, estacions de bombament, dics inflables... Però també actuacions estructurals per assegurar que arribin sediments, i això depèn del govern de l'Estat", ha piulat el conseller.

El debat social

El president de la Generalitat, Quim Torra, apuntava aquest dimecres des de Deltebre que cal un pla d'acció que aporti solucions per al Delta i assegurava que la Mesa de Consens és l'instrument per configurar aquest pla. Aquesta Mesa va ser creada el novembre de 2018 per les Comunitats de Regants de la Dreta i de l'Esquerra de l'Ebre i set ajuntaments de la zona deltaica (Amposta, Deltebre, Sant Carles de la Ràpita, Sant Jaume d'Enveja, Camarles, l'Aldea i l'Ampolla). És l'únic espai de trobada entre agents implicats per abordar solucions per al Delta que s'ha creat des que la Comissió de la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre aprovés al 2015 una proposta de cabals ambientals per al tram final de l'Ebre -en el marc del nou pla Hidrològic de Conca- que va ser tombada pel Tribunal Suprem.

Ara ja s'han alçat veus, com la de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, l'entitat que porta anys i panys reclamant sediments i més d'aigua per al riu. O més explícitament la de la CUP però per ampliar aquesta mesa, on no hi és representada la comunitat científica ni els moviments socials i ambientals del territori.

Des del territori es reclama que el futur del delta de l'Ebre es treballi com un repte de país

El gran repte és passar de les propostes a l'acció -n'hi ha hagut moltes en les darreres dècades que no s'han materialitzat-, i descartar actuacions lesives ja executades en altres ocasions que s'han acabat engolint el mar sense miraments. De moment, Gloria ha ressituat la necessitat d’actuar per la pervivència del Delta, cosa que com els temporals es dona també cíclicament. Però haurà estat suficient la seva força per enterrar la idea de problema ambiental perifèric? Serà el punt d'inflexió per passar a l'acció? I, per altra banda, és ja un problema de país o el sentiment de greuge amb què el "territori" tradueix la innacció governamental seguirà reforçant-se? Que hagin visitat la devastació el màxim representants polítics del país i de l'Estat –alguns a deshores i altres simplement sobrevolant-lo- implicarà recursos?

Caldrà veure si el temporal serveix com a últim avís per posar totes les propostes en comú i garantir-ne l'aplicació. La gran assignatura pendent és passar dels estudis i les idees als consensos i a la seva execució. Des del territori es reclama que el futur del delta de l'Ebre es treballi com un repte de país. El portaveu del grup parlamentari de Junts per Catalunya, Albert Batet, acompanyat de la resta de diputats del territori, han avançat la proposta que es farà a la resta de forces parlamentàries perquè se celebri de manera urgent un ple monogràfic. "Volem que sigui una proposta d'unitat perquè tot el país entengui la necessitat d'actuació i d'impuls del Delta. La Taula de Consens recollirà tota la feina per elevar-la al màxim nivell i que hi hagi consciència nacional i acció concreta del Govern per poder-hi treballar", ha explicat Batet. Si el resultat de tot allò que ara es verbalitza té o no traducció, es veurà en els pròxims mesos. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació