Dades

Els catalans amb majors rendes, més favorables a pagar més impostos

Els ciutadans d'esquerres, votants de partits sobiranistes o amb estudis superiors són també els més oberts a una major pressió fiscal

per Roger Tugas Vilardell , 25 de gener de 2020 a les 20:53 |
A Catalunya no ha aparegut, a diferència dels EUA o França, cap moviment de rics reclamant pagar més impostos. Malgrat tot, les enquestes assenyalen que efectivament són les persones amb més ingressos les que estarien disposades a fer un major esforç fiscal. L'última evidència d'aquesta tendència es troba en l'enquesta "Percepció de les polítiques públiques i valoració del Govern 2019", feta pública aquest divendres pel Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) i en la qual la voluntat de pagar més impostos per millorar els serveis públics augmenta amb la renda.

 
De mitjana, un 34,6% dels catalans afirma que estaria disposat a pagar més impostos si això ha de servir per millorar serveis i prestacions, tot i que 40,9% creu que s'hauria de mantenir la pressió fiscal actual i tan sols un 16,8% opina que s'hauria de rebaixar. Unes dades que difereixen d'un sondeig recent del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) que assenyalava que un 50,4% de catalans pagaria més impostos.


La diferència -marge d'error a banda- rau en la formulació de la pregunta i les opcions de resposta, bàsicament. En l'enquesta del CIS, les respostes no eren dicotòmiques, sinó que instava a situar-se en una escala segons el nivell d'acord amb un o altre extrem. I, segurament més important, el sondeig del CEO no pregunta si cal apujar impostos, sinó si l'enquestat n'estaria disposat a pagar més, aparcant aquelles opcions favorables a una fiscalitat més progressiva, amb més pressió només a les rendes altes.

Sigui com sigui, precisament aquests catalans amb més ingressos són els que més oberts estan a pagar més impostos, evidenciant que aquesta predisposició també depèn de la capacitat per afrontar la despesa. Entre els enquestats amb rendes a la llar inferiors a 900 euros, sols un 19,7% abonaria més tributs, menys que el 28,4% que els retallaria. I això que les rendes baixes serien les que més es beneficiarien dels serveis públics.


A mesura que els ingressos creixen, però, la tendència es va invertint progressivament, especialment quan aquests superen els 1.800 euros, quan l'opció de pagar més impostos ja és la més citada, tot i que sense ser majoritària. En el cas dels que tenen rendes a la llar de més de 3.000 euros, l'augment de la pressió fiscal ja és una opció tan ben vista com el seu manteniment i la rebaixa -aquesta segona, amb només un 8,7% de suport-. Unes respostes que sorprenen si es té en compte la polèmica entorn la reforma fiscal pactada entre Govern i comuns, la qual afectarà a la franja més alta de les rendes.

Un altre element correlacionat amb la predisposició a pagar més impostos és el nivell educatiu, tot i que cal tenir en compte que està força vinculat al nivell d'ingressos i els efectes de totes dues variables es poden creuar. Així, menys del 25% de catalans amb estudis equivalents a l'ESO o inferiors voldrien pagar més impostos, un percentatge que creix a l'entorn del 40% entre els que han cursat el batxillerat o alguna carrera, i que escala fins quasi el 48% entre els que tenen estudis post-universitaris -una mica més que les altres dues opcions sumades.


 
De la mateixa manera, la ideologia és un element clau per entendre la voluntat d'assumir una major pressió fiscal. En el cas dels enquestats d'esquerres (entre el 0 i el 2, en una escala fins al 10, d'esquerra a dreta), un 53,6% pagaria més impostos, percentatge que cau fins al 40,2% entre els de centre esquerres i, progressivament, recula fins al 23,8% entre els més de dretes, un 34,8% dels quals rebaixaria tributs.

 
La identificació nacional també sembla que estigui correlació amb l'actitud tributària. Els enquestats que se senten només catalans o sobretot catalans tenen com a primera opció pagar més impostos, en un percentatge a l'entorn del 45%, el qual cau sobtadament per sota del 30% entre els que tenen una identitat dual o sobretot espanyola. Aquesta variable, en tot cas, també està vinculada amb d'altres anteriorment citades -la gent amb identitat sobretot catalana, per exemple, és més d'esquerres que la mitjana.

 
Vinculat amb les anteriors variables, els votants de la CUP i dels comuns acceptarien majoritàriament una major pressió fiscal, amb un 54,7% i un 50,1% de els respostes, respectivament. Els seguirien els d'ERC (45,3%) i JxCat (44,8%), on aquesta seria la primer opció, però sense ser majoritària, per davant dels del PSC (41,2%), un electorat on té més pes el manteniment dels actuals impostos. En els votants de Cs i PP, l'increment tributari té un suport molt minoritari, entorn del 20%.

 
Sorprenentment, en canvi, la valoració del funcionament de la Generalitat no és un element que expliqui que algú estigui més o menys obert a assumir una major pressió fiscal. En tota la gamma de percepcions sobre l'administració catalana, des de molt positiva fins a molt negativa, la predisposició a pagar més impostos és molt similar i, per tant, no sembla que el fet de percebre millor o pitjor el seu funcionament ni aporta ni treu ganes de contribuir-hi més.

 
Igualment, el fet de gastar diners en serveis privats no implica menys voluntat de confiar en l'administració pública. Un 40,2% dels catalans amb assegurança mèdica privada acceptaria pagar més impostos per millorar els serveis públics -entre els quals, la sanitat-, mentre que el percentatge cau fins al 31,6% entre els que no en tenen. Segurament també perquè els primers tenen més capacitat econòmica i, com hem vist, el factor renda és molt rellevant.

 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació