Emergència climàtica: un repte global que exigeix respostes immediates

La llevantada que es va viure a Catalunya la setmana passada ens ha posat davant dels ulls la realitat més tangible del canvi climàtic i els riscos de no actuar de manera immediata conta l'emergència climàtica. Sobre la qüestió, NacióDigital ha organitzat aquest dijous amb l'Institut Ostrom un debat públic titulat "Emergència climàtica. Com actuem?", on participaran com a ponents Jordi Oliver, Alba Cabañas, Cristina Junyent i Jordi Navarro. Abans, però, hem parlat amb dos experts per plantejar alguns punts clau del repte global més important que té la societat. 

Anna Pérez Català, ambientòloga especialitzada en canvi climàtic, i Miquel Àngel Martínez Botí, doctor en Ciències Ambientals i actualment treballant a la Comissió Europea, coincideixen en assenyalar que un dels efectes de l'escalfament global és que els fenòmens extrems, com ara sequeres o pluges torrencials, variaran en la seva freqüència i intensitat. Això vol dir fenòmens climàtics que abans passaven un cop cada 100 anys, ara podríem patir-los cada 25 o 50 anys.

Això vol dir que hi haurà més llevantades? No ben bé. "A vegades es corre el risc de simplificar i dir que augmentaran, però potser alguns fenòmens augmenten i d'altres disminueixen, i això també té impacte", explica Martínez Botí. "No podem dir a hores d'ara que el Gloria sigui un efecte del canvi climàtic, perquè això demana un temps per analitzar-ho", sosté Pérez Català. Sigui com sigui, és clar que fenòmens com el que va patir Catalunya la setmana passada posen sobre la taula un problema i exigeixen respostes immediates.

Per què emergència climàtica? 

Precisament la necessitat d'aquesta resposta immediata explica el nom que es dona des de fa relativament poc temps a l'escalfament global. És ara que parlem d'emergència climàtica perquè "ja no podem esperar més". "Intenta transmetre els sentiment d'urgència", explica Martínez Botí. "Ja fa temps que sabem que no podem superar els 1,5 graus de mitjana global. Ho sabem i hem d'actuar ja", afegeix Pérez Català.

En un principi es parlava de canvi climàtic, però això no traslladava el sentiment de perill i urgència, i complicava la distribució de responsabilitats. Després es va passar a parlar d'efecte hivernacle o escalfament global, per dotar d'un significat negatiu al concepte i instar governs, empreses i ciutadans a fer-hi front.

"Estem començant a veure paraules i expressions com emergència climàtica que eren impensables fa uns anys", apunta Martínez Botí. "Cada acció importa perquè cada dècima de grau que augmenta la temperatura també importa", insisteix el doctor. Cal començar a treballar abans que la situació sigui irreversible.

La situació és irreversible? 

Els dos experts consultats per aquest diari deixen clar que la situació no és irreversible, però sí que és imprescindible fer-hi front des d'ara mateix. Informes d'autoritats científiques a nivell global van en aquest sentit i apunten que si es comencen a reduir les emissions, evitar traspassar la barrera dels 1,5 graus és possible.

"Queda clar que si rebaixes la temperatura, els efectes del canvi climàtic disminueixen", sosté Martínez Botí. De tota manera, Pérez Català alerta que cal "un canvi sense precedents" per impedir superar el grau i mig de temperatura mitjana global. "És extremadament difícil, però està a les nostres mans reduir l'increment de la temperatura, fer que s'aturi i fins i tot fer-lo baixar", diu Martínez Botí.

La solució és compatible amb el capitalisme? 

La pregunta és complicada i les conseqüències de la resposta, encara més. Martínez Botí i Pérez Català discrepen en aquest punt. D'una banda, el doctor en ciències ambientals sosté que el canvi climàtic és una "externalitat" del sistema econòmic. "No entrava dins les previsions", admet. Ara bé, no creu que el capitalisme sigui incompatible amb fer-hi front. "Dins del model capitalista també hi ha lloc per combatre l'emergència climàtica", destaca.

Què es pot fer? "Hi ha models de negoci baixos o neutres en carboni. Cotxes elèctrics, energies renovables, economia circular... Hi ha possibilitats de negoci i d'inversió en aspectes que poden millorar la nostra societat i fer front a l'emergència climàtica", remarca Martínez Botí, que proposa aplicar impostos sobre el carboni i el CO2 i posar incentius perquè els actors apostin per activitats neutres en carboni. "Una postura radical contra el capitalisme seria difícil d'aplicar i de trobar un consens amb tothom", afirma. 

I precisament Pérez Català va en aquesta línia. Segons ella, el capitalisme no és compatible amb la lluita contra el canvi climàtic. "El model de producció i d'explotació en què es basa aquest sistema ho fan incompatible", assegura, i aposta pel "decreixement" per avançar en aquest repte global. De tota manera, admet que caldria "un repartiment en l'àmbit global" perquè els països més pobres o en vies de desenvolupament puguin fer més emissions, com van fer en el seu moment els països que avui són capdavanters. Sigui com sigui, l'ambientòloga és clara: "Els països desenvolupats han de començar a decréixer ja".