sentència de l'1-O

El racisme de la repressió: més de tres mesos empresonats pels aldarulls de la sentència

L'Ibrahim, en Charaf, en Moushim, en Charles i en Mohammed continuen privats de llibertat a l'espera de judici i amb risc real de ser deportats als seus països d'origen

per Bernat Surroca / Andreu Merino , 26 de gener de 2020 a les 16:33 |
Manifestants darrere d'una barricada durant les protestes per la sentència | José M. Gutiérrez
Han passat tres mesos i mig des que el Tribunal Suprem emetés el 14 d'octubre la sentència del judici de l'1-O i des que els carrers de Catalunya s'omplissin de protestes contra la condemna. Les convocatòries del Tsunami Democràtic i els CDR van acabar amb aldarulls i dures actuacions policials que van provocar l'empresonament d'una quarantena de joves. La majoria ja han quedat en llibertat, però cinc continuen empresonats. Són l'Ibrahim, en Charaf, en Moushim, en Charles i en Mohammed. Tots són estrangers i la seva situació evidencia la doble repressió, el doble nivell de discriminació que pateixen per raó d'origen.

En Charles, de 26 anys i amb nacionalitat estatunidenca, és a Brians 1. L'argument del jutjat per mantenir-lo tancat és la falta d'arrelament, perquè no té domicili conegut i manté la nacionalitat nord-americana. El jove no té papers i està pendent d'un procés d'extradició obert contra ell. En la mateixa situació es troba en Mohammed, traslladat al Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca. El jove va ser empresonat i, quan l'Audiència de Lleida el va alliberar, la policia nacional espanyola l'estava esperant per endur-se'l al CIE.


L'Ibrahim i en Charaf van ser detinguts la matinada del 17 d'octubre a Girona i, des d'aleshores, estan en presó provisional a Puig de les Basses. Nascuts al Marroc, la jutgessa va al·legar risc de fuga i manca d'arrelament per justificar la privació de llibertat. En Moushim és un altre dels joves detinguts que continua empresonat a Puig de les Basses.

Els advocats de la Generalitat estan personats en tots els casos en què hi ha una suposada agressió a l'autoritat. És el cas d'en Charaf i l'Ibrahim. El seu procediment es troba a punt d'acabar la fase d'instrucció i Benet Salellas, l'advocat que els porta la defensa, sosté que el judici podria començar en qüestió de setmanes. Tots dos s'enfronten també a peticions d'extradició: la subdelegació del govern espanyol (que depèn del ministeri de l'Interior que dirigeix el PSOE) manté expedients administratius oberts per expulsar tots dos joves en el moment que puguin ser posats en llibertat. 


Ara com ara, tant la Fiscalia com la Generalitat han de formular les seves peticions, però la defensa del Charaf i l'Ibrahim avisa que caldrà estar "molt alerta" perquè es podria guanyar una primera "batalla penal" que acabés amb l'absolució dels dos nois, però que després el govern espanyol intentés materialitzar els expedients administratius i expulsar-los. Qui ja ha estat deportat al Marroc és l'Ayoub, un altre dels joves detinguts a Lleida.

"Tenim un doble nivell de discriminació: un primer nivell per haver participat en protestes independentistes i un segon pel fet de ser persones racialitzades", denuncia Salellas en declaracions a NacióDigital. L'advocat critica també que hi ha una perspectiva "claríssimament racista" en el sistema judicial i constata que el fet de dir-se "d'una determinada manera" i haver nascut en "un determinat país" és motiu per tenir una situació més dura i, en els casos en qüestió, mantenir la presó provisional. 


Alhora hi ha també el risc d'extradició. La llei d'estrangeria estableix que les persones estrangeres podran ser expulsades de territori espanyol per diversos motius, i en el cas de les protestes de la sentència, el criteri podria passar per la realització de "conductes greus" com ara "participar en activitats contràries a l'ordre públic". Això, però, no està clar, tal com explica Carlos Castilla, expert en dret d'estrangeria i membre del Consell de SOS Racisme Catalunya. 

Molta discrecionalitat

Com explica Castilla, la Policia Nacional espanyola és l'encarregada de fer els tràmits de la detenció i de l'expulsió, i juntament amb l'autoritat administrativa té un gran marge de discrecionalitat que deixa poques possibilitats a les seves defenses -sovint, advocats d'ofici- de poder actuar. A la discrecionalitat se li suma la nacionalitat d'alguns dels afectats. És molt més fàcil deportar les persones d'origen marroquí o algerià, com ara alguns dels joves empresonats per la sentència. 

"La baula feble d'aquests casos és la seva situació irregular", argumenta Xavier Pellicer, portaveu d'Alerta Solidària, que està vinculada a totes les defenses. "La llei d'estrangeria és difícilment encaixable en un règim democràtic", valora. 

El risc de fuga per justificar la presó

En el cas dels joves estrangers el jutge interpreta que el risc de fuga és alt per dos motius. En primer lloc, per una suposada falta d'arrelament al territori. En Mohammed va arribar a Catalunya l'any 2016 i no manté cap lligam amb el seu país d'origen, tal com diu l'ordre d'alliberament dictada per l'Audiència de Lleida. Segons Castilla, l'expulsió s'ha de qüestionar en persones que fa més de dos anys que viuen al país, perquè és un temps que ja permet crear cert entorn.

Per Pellicer, els jutjats justifiquen l'empresonament a partir de raons "alienes" als joves. "És el propi estat qui els genera una situació d'indefensió no concedint-los papers i alhora els castiga per no tenir-ne", resumeix. Els tribunals, a més, tampoc tenen en compte l'arrelament social dels joves empresonats, en alguns casos amb relacions de parella o amistats demostrables. 

Abusos per desconèixer l'idioma

L'advocada de la cooperativa Iacta, Larua Fernández, també apunta que en la majoria de casos els jutges no tenen en compte la participació de les persones en entitats del seu municipi. De nou, però, la discrecionalitat, la nacionalitat de l'acusat i els "abusos" que pateixen els afectats pel desconeixement de l'idioma o per no tenir advocat fan que puguin ser expulsats de manera senzilla. "Hi ha molts problemes, hi ha gent que és expulsada i no sap per què", lamenta Castilla.

Una situació que, a més, representa un obstacle a l'hora de teixir el suport a les persones empresonades. "Les barreres lingüístiques o la falta d'una xarxa familiar aquí ho posen difícil", conclou Pellicer. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació