26
de gener
del
2020
Actualitzat
el
27
de gener
a les
10:16h
En certa manera, tot va arrencar el 30 de juliol de l'any passat. Quim Torra i Ada Colau es van citar al Palau de la Generalitat quinze dies després de la constitució dels ajuntaments. Colau havia estat investida gràcies als vots de Manuel Valls, una tria que a Palau es van prendre especialment malament. Malgrat les divergències evidents entre tots dos dirigents, van obrir la porta a negociar els pressupostos a banda i banda de la Plaça Sant Jaume. Els moviments en cadena, mig any després, han propiciat una fotografia impensable: Junts per Catalunya (JxCat), amb Elsa Artadi al capdavant, signant un acord pressupostari al costat de Colau, Jaume Collboni i Ernest Maragall.
Artadi, segons diverses fonts consultades per NacióDigital, ha estat qui ha liderat de forma "molt personal" l'aproximació als comptes. Hi ha influït, també el context global, marcat per la negociació dels comptes de la Generalitat entre el Govern i els comuns. El pacte es va rubricar dilluns, en paral·lel al del consistori, i ha de permetre a l'administració catalana augmentar la despesa en 3.070 milions d'euros. Torra ha estat informat de l'estat de les negociacions de Barcelona, tot i que no hi ha participat, i Carles Puigdemont, des de Waterloo, també n'estava al corrent. L'assumpte s'ha tractat en les reunions de coordinació de JxCat, que se celebren cada dilluns.
Així ho explica la mateixa Artadi en declaracions a NacióDigital, reconeixent que sempre s'ha tingut present l'objectiu de "coordinar" les negociacions a les dues bandes de Sant Jaume. "Hem fet un treball discret que no sabíem com acabaria", assegura. Després que JxCat s'abstingués en la votació de les ordenances municipals s'intuïa una possibilitat de pacte. "Vam voler escenificar que estàvem oberts a parlar", aclareix.
Enrere ha quedat, per ara, la dura oposició exercida per Xavier Trias el passat mandat i les crítiques ferotges de la campanya electoral. "Colau va pel món fent veure que no hi ha presos polítics", va assenyalar l'exconsellera de la Presidència i encara diputada al Parlament en una roda de premsa organitzada per Efe el 22 de maig. "Sou uns falsos demòcrates", va retreure als comuns dos dies més tard, en el míting final celebrat al teatre Barts, per la suspensió dels diputats empresonats -Josep Rull, Jordi Turull, Jordi Sànchez i Oriol Junqueras- ordenada per la mesa del Congrés, de la qual en forma part l'exregidor Gerardo Pisarello. Després de les municipals, en ple ball negociador, Colau va evitar en tot moment explorar aliances amb JxCat.
Amb els pressupostos, però, la situació ha variat. "No es volia sortir a la foto votant en contra dels comptes amb Manuel Valls i companyia", ressalta un alt dirigent de la formació nacionalista. JxCat ja havia quedat fotografiat en el bloc contrari a la investidura de Pedro Sánchez -restant-li capacitat d'interlocució amb el PSOE al Congrés, a diferència d'ERC- i en el cas de l'Ajuntament ha optat per situar-se en el paper d'una "oposició responsable". És la primera aliança entre independentistes, comuns i socialistes posterior a l'1-O.
Diàleg entre ERC i JxCat per seguir la negociació
Per Artadi es tracta d'intentar "incidir" en el full de ruta de l'Ajuntament i de "trobar escletxes" en un govern municipal que qualifica de "bicefàlic". La líder dels postconvergents al consistori insisteix que el que ha permès arribar a un acord són capítols concrets dels pressupostos, com la rehabilitació mediambientalment sostenible dels edificis, les partides destinades al foment de l'ocupació o inversions acordades als districtes.
El context general, però, ha influït i, per exemple, JxCat i ERC no han oblidat que comparteixen govern a la Generalitat. "Vam compartir informació de les respectives negociacions per estar-ne al cas", explica el regidor republicà Jordi Castellana, home fort del partit en les negociacions.
ERC ha rebut positivament la incorporació de JxCat i per als comuns l'acord encara ha estat més benvingut. Colau ha deixat enrere un inici de mandat turbulent -començant per la investidura amb el suport de Valls- per obrir una nova etapa que li permet presentar consensos i trencar blocs. Alguns dirigents dels comuns reconeixen sorpresa pel desenllaç i asseguren que els càlculs els feien pronosticar una abstenció de JxCat. "Tenim la sensació que els ha pesat la conjuntura política general i la rendibilitat de sortir a la foto", diuen. Les mateixes fonts detallen que les converses amb l'espai postconvergent no han estat "tan formals" com amb ERC.
Ara, celebren l'estabilitat que els dona l'acord, i que Colau es va afanyar a qualificar d'"històrica". JxCat, doncs, s'ha reservat un lloc en la història municipal apareixent a la foto al costat de Barcelona en Comú, ERC i PSC. Queda per veure si Artadi serà capaç d'obrir l'escletxa que desitja entre els comuns i els socialistes d'aquí al final del mandat.
Artadi, segons diverses fonts consultades per NacióDigital, ha estat qui ha liderat de forma "molt personal" l'aproximació als comptes. Hi ha influït, també el context global, marcat per la negociació dels comptes de la Generalitat entre el Govern i els comuns. El pacte es va rubricar dilluns, en paral·lel al del consistori, i ha de permetre a l'administració catalana augmentar la despesa en 3.070 milions d'euros. Torra ha estat informat de l'estat de les negociacions de Barcelona, tot i que no hi ha participat, i Carles Puigdemont, des de Waterloo, també n'estava al corrent. L'assumpte s'ha tractat en les reunions de coordinació de JxCat, que se celebren cada dilluns.
Així ho explica la mateixa Artadi en declaracions a NacióDigital, reconeixent que sempre s'ha tingut present l'objectiu de "coordinar" les negociacions a les dues bandes de Sant Jaume. "Hem fet un treball discret que no sabíem com acabaria", assegura. Després que JxCat s'abstingués en la votació de les ordenances municipals s'intuïa una possibilitat de pacte. "Vam voler escenificar que estàvem oberts a parlar", aclareix.
Enrere ha quedat, per ara, la dura oposició exercida per Xavier Trias el passat mandat i les crítiques ferotges de la campanya electoral. "Colau va pel món fent veure que no hi ha presos polítics", va assenyalar l'exconsellera de la Presidència i encara diputada al Parlament en una roda de premsa organitzada per Efe el 22 de maig. "Sou uns falsos demòcrates", va retreure als comuns dos dies més tard, en el míting final celebrat al teatre Barts, per la suspensió dels diputats empresonats -Josep Rull, Jordi Turull, Jordi Sànchez i Oriol Junqueras- ordenada per la mesa del Congrés, de la qual en forma part l'exregidor Gerardo Pisarello. Després de les municipals, en ple ball negociador, Colau va evitar en tot moment explorar aliances amb JxCat.
Amb els pressupostos, però, la situació ha variat. "No es volia sortir a la foto votant en contra dels comptes amb Manuel Valls i companyia", ressalta un alt dirigent de la formació nacionalista. JxCat ja havia quedat fotografiat en el bloc contrari a la investidura de Pedro Sánchez -restant-li capacitat d'interlocució amb el PSOE al Congrés, a diferència d'ERC- i en el cas de l'Ajuntament ha optat per situar-se en el paper d'una "oposició responsable". És la primera aliança entre independentistes, comuns i socialistes posterior a l'1-O.
Diàleg entre ERC i JxCat per seguir la negociació
Per Artadi es tracta d'intentar "incidir" en el full de ruta de l'Ajuntament i de "trobar escletxes" en un govern municipal que qualifica de "bicefàlic". La líder dels postconvergents al consistori insisteix que el que ha permès arribar a un acord són capítols concrets dels pressupostos, com la rehabilitació mediambientalment sostenible dels edificis, les partides destinades al foment de l'ocupació o inversions acordades als districtes.
El context general, però, ha influït i, per exemple, JxCat i ERC no han oblidat que comparteixen govern a la Generalitat. "Vam compartir informació de les respectives negociacions per estar-ne al cas", explica el regidor republicà Jordi Castellana, home fort del partit en les negociacions.
ERC ha rebut positivament la incorporació de JxCat i per als comuns l'acord encara ha estat més benvingut. Colau ha deixat enrere un inici de mandat turbulent -començant per la investidura amb el suport de Valls- per obrir una nova etapa que li permet presentar consensos i trencar blocs. Alguns dirigents dels comuns reconeixen sorpresa pel desenllaç i asseguren que els càlculs els feien pronosticar una abstenció de JxCat. "Tenim la sensació que els ha pesat la conjuntura política general i la rendibilitat de sortir a la foto", diuen. Les mateixes fonts detallen que les converses amb l'espai postconvergent no han estat "tan formals" com amb ERC.
Ara, celebren l'estabilitat que els dona l'acord, i que Colau es va afanyar a qualificar d'"històrica". JxCat, doncs, s'ha reservat un lloc en la història municipal apareixent a la foto al costat de Barcelona en Comú, ERC i PSC. Queda per veure si Artadi serà capaç d'obrir l'escletxa que desitja entre els comuns i els socialistes d'aquí al final del mandat.