30
de gener
del
2020
Actualitzat
a les
20:30h
La crisi entre Junts per Catalunya (JxCat) i ERC per la resposta del Parlament a la inhabilitació de Quim Torra conclourà amb un avançament electoral, que no serà immediat. El president de la Generalitat ha decidit finalment contemporitzar i permetre la tramitació dels pressupostos -tot i el debat obert a la seva formació-, per bé que la relació entre els socis està trencada, com va exposar ahir mateix el president. I el principal exemple de com JxCat i ERC fa temps que actuen per separat es la distància exhibida en la negociació dels pressupostos. Tal com han confirmat diverses fonts a NacióDigital, els comuns van vetar la presència de Torra el 20 de gener en l'escenificació de l'acord per validar els pressupostos. I el Govern, davant el requeriment rebut dels comuns, va prioritzar lligar el pacte pels comptes.
L'acord per a la tramitació dels pressupostos de la Generalitat va ser possible perquè van convergir els interessos de dues parts: l'executiu -integrat per les dues principals forces independentistes- i el grup parlamentari de Catalunya en Comú Podem. En la fotografia que recollia l'entesa definitiva s'hi veia el vicepresident de l'executiu, Pere Aragonès, com a cap de taula, amb la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, a la seva esquerra i Jéssica Albiach, presidenta del grup parlamentari dels comuns, a la dreta. Al costat, representants dels equips negociadors. A la instantània no hi apareixia Torra. I l'absència tenia un missatge polític, acceptat a desgrat per JxCat i assumit per ERC.
La negociació per comunicar l'acord no va ser senzilla. Els comuns, que havien teixit el diàleg amb Aragonès i el seu equip de la conselleria d'Economia -responsable d'elaborar el projecte de pressupostos-, van posar condicions per accedir a tramitar els comptes. I, més enllà de la reforma fiscal i de les partides en polítiques socials, va quedar clar que una premissa era que Torra en quedés al marge. La distància de la formació d'Ada Colau amb el president s'ha evidenciat tant en els discursos al Parlament com en les relacions entre el mateix Torra i l'alcaldessa de Barcelona.
Els comuns han manifestat repetidament que JxCat ha acceptat a contracor la reforma fiscal que gravarà les rendes superiors a 90.000 euros i elimina beneficis fiscals en l'impost de successions. El grup parlamentari de l'esquerra alternativa també considerava que una fotografia amb Torra no ajudava a vendre l'acord al seu electorat. Conscient de la situació, ERC va prioritzar tancar amb èxit una negociació que ha liderat i JxCat -on també hi ha veus crítiques amb la figura de Torra-, va acabar cedint. Va ser Budó qui va haver d'aparèixer en nom de Palau.
L'absència del president en la fotografia final del pacte va tenir un precedent. Va ser la projecció de l'entesa sobre la reforma fiscal, que va a començar a encaminar el "sí" dels comuns als pressupostos. En aquella convocatòria del 16 de desembre a Economia, a la taula del pacte tampoc hi va ser present Torra. Budó va seure al costat d'Aragonès. Tanmateix, el president es va resistir a apartar-se de l'acord públic fins al darrer moment. De fet, la presentació de la reforma fiscal es va endarrerir per les tensions derivades del paper que havia de jugar el president. Finalment, van ser Aragonès, Budó i Albiach els que van comparèixer davant la premsa.
El veto a Torra explica fins a quin punt els comuns consideren incompatibles futurs acords amb JxCat: el president ha situat a l'horitzó les eleccions que demanaven després d'encaminar els pressupostos, i creuen que la pròxima legislatura s'ha de teixir un govern d'esquerres. A la vegada, la situació evidencia com de complexa ha estat fins ara la relació entre JxCat i ERC. Els partits que són socis a l'executiu s'han mirat de reüll tota la legislatura i han evidenciat que no hi ha rumb compartit. "S'ha deteriorat la confiança mútua", afirmava aquest dimecres el president de la Generalitat en la compareixença institucional.
Les discrepàncies entre els socis del Govern se sotmetran a examen en la pròxima convocatòria electoral, encara sense data. La fixarà el president quan s'hagin aprovat pressupostos.
L'acord per a la tramitació dels pressupostos de la Generalitat va ser possible perquè van convergir els interessos de dues parts: l'executiu -integrat per les dues principals forces independentistes- i el grup parlamentari de Catalunya en Comú Podem. En la fotografia que recollia l'entesa definitiva s'hi veia el vicepresident de l'executiu, Pere Aragonès, com a cap de taula, amb la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, a la seva esquerra i Jéssica Albiach, presidenta del grup parlamentari dels comuns, a la dreta. Al costat, representants dels equips negociadors. A la instantània no hi apareixia Torra. I l'absència tenia un missatge polític, acceptat a desgrat per JxCat i assumit per ERC.
La negociació per comunicar l'acord no va ser senzilla. Els comuns, que havien teixit el diàleg amb Aragonès i el seu equip de la conselleria d'Economia -responsable d'elaborar el projecte de pressupostos-, van posar condicions per accedir a tramitar els comptes. I, més enllà de la reforma fiscal i de les partides en polítiques socials, va quedar clar que una premissa era que Torra en quedés al marge. La distància de la formació d'Ada Colau amb el president s'ha evidenciat tant en els discursos al Parlament com en les relacions entre el mateix Torra i l'alcaldessa de Barcelona.
Els comuns han manifestat repetidament que JxCat ha acceptat a contracor la reforma fiscal que gravarà les rendes superiors a 90.000 euros i elimina beneficis fiscals en l'impost de successions. El grup parlamentari de l'esquerra alternativa també considerava que una fotografia amb Torra no ajudava a vendre l'acord al seu electorat. Conscient de la situació, ERC va prioritzar tancar amb èxit una negociació que ha liderat i JxCat -on també hi ha veus crítiques amb la figura de Torra-, va acabar cedint. Va ser Budó qui va haver d'aparèixer en nom de Palau.
L'absència del president en la fotografia final del pacte va tenir un precedent. Va ser la projecció de l'entesa sobre la reforma fiscal, que va a començar a encaminar el "sí" dels comuns als pressupostos. En aquella convocatòria del 16 de desembre a Economia, a la taula del pacte tampoc hi va ser present Torra. Budó va seure al costat d'Aragonès. Tanmateix, el president es va resistir a apartar-se de l'acord públic fins al darrer moment. De fet, la presentació de la reforma fiscal es va endarrerir per les tensions derivades del paper que havia de jugar el president. Finalment, van ser Aragonès, Budó i Albiach els que van comparèixer davant la premsa.
El veto a Torra explica fins a quin punt els comuns consideren incompatibles futurs acords amb JxCat: el president ha situat a l'horitzó les eleccions que demanaven després d'encaminar els pressupostos, i creuen que la pròxima legislatura s'ha de teixir un govern d'esquerres. A la vegada, la situació evidencia com de complexa ha estat fins ara la relació entre JxCat i ERC. Els partits que són socis a l'executiu s'han mirat de reüll tota la legislatura i han evidenciat que no hi ha rumb compartit. "S'ha deteriorat la confiança mútua", afirmava aquest dimecres el president de la Generalitat en la compareixença institucional.
Les discrepàncies entre els socis del Govern se sotmetran a examen en la pròxima convocatòria electoral, encara sense data. La fixarà el president quan s'hagin aprovat pressupostos.