24
de gener
del
2020
Actualitzat
a les
12:51h
La ciutadania no creu que l'actual Govern sigui capaç de resoldre els problemes del país. Així ho assenyala l'enquesta "Percepció de les polítiques públiques i valoració del Govern 2019", feta pública aquest divendres pel Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), segons la qual un 61,6% dels catalans creu precisament que "aquest Govern no sap com resoldre els problemes del país", un 30,6% opina que sí que en sap "però necessita temps" i tan sols un 1,6% afirma que els està resolent.
Només els votants de JxCat i ERC creuen que l'executiu sap com resoldre els problemes, amb un 63,1% i un 52,4% d'adhesions, respectivament. En tot cas, el director del CEO, Jordi Argelaguet, assenyala que aquesta baixa confiança en el Govern se circumscriu al "context especial" del moment, ja que els problemes sobre insatisfacció amb els polítics s'enlairen com la principal preocupació dels catalans i, en canvi, l'enquesta es va fer entre el 18 de novembre i el 12 de desembre passats, en plena "incertesa de què passarà" a Catalunya i Madrid, amb possibles eleccions a l'horitzó, negociacions i marge desconegut d'acord i desavinences entre socis de la Generalitat.
Sigui com sigui, una majoria dels enquestats veu prioritari que l'executiu se centri en "resoldre el problema polític entre Catalunya i Espanya". Ho defensa un 54,8% de les respostes, per un 37,5% que creu que, en primer terme, "ha de gestionar els serveis públics que són competència seva".
Malgrat tot, les institucions catalanes segueixen comptant amb més confiança que les espanyoles, per bé que totes suspenen. El Parlament obté un 4,68, en una escala de 0 al 10, i el Govern rep un 4,51, per davant del Congrés, que es queda en un 3,65, o el govern espanyol, amb un 3,5.
Així mateix, un 59,5% dels enquestats aprova l'executiu català -incloent un 54,4% dels votants dels comuns-, per bé que un 20,4% ho fa amb un 5, fet que provoca que la mitjana quedi en suspens. Un 54,5% afirma també que té una imatge positiva o molt positiva de l'administració pública de la Generalitat, mentre que tan sols un 35,4% la té de l'administració de l'Estat.
Preguntats per quina és la valoració de les actuacions del Govern en àrees concretes, les que reben una millor puntuació -entre 0 i 10- són relatives al transport i, en concret, a les infraestructures de ports i aeroports (6,43) i al transport públic (6,35), seguides de la cultura catalana (6,33) i la política lingüística (6,01), malgrat les polèmiques amb la llengua des de determinats partits unionistes.
Les pitjors notes, en canvi, arriben en relació a les competències laborals, quant a la lluita contra la temporalitat (3,84) o contra l'atur (4,29), així com les polítiques d'habitatge (4,4) o l'estat de l'autogovern de Catalunya (4,44). L'ensenyament i la sanitat obtenen bones notes (5,98 i 5,8, respectivament), així com la defensa dels drets civils i llibertats democràtiques (5,61), la integració de la immigració (5,54) o la seguretat ciutadana (5,27), malgrat les polèmiques entorn els Mossos i determinades actuacions policials.
En relació a debats de l'actualitat, com el de la fiscalitat, un 40,9% de catalans creu que caldria mantenir els impostos i mantenir el nivell dels serveis, un 34,6% estaria disposat a pagar més impostos per millorar els serveis i tan sols un 16,8% els voldria abaixar. En tot cas, la pregunta està formulada requerint si l'enquestat mateix abonaria més tributs, no si s'haurien d'apujar a determinats col·lectius, com les rendes altes. L'augment de la pressió fiscal, en tot cas, és la primera opció entre els votants de JxCat, ERC, comuns i CUP.
On gastar més
En l'àmbit de la despesa, la sanitat i l'educació són els camps on els enquestats destinarien més o molts més recursos, ja que així ho reclamen un 90,9% i un 88,8% dels enquestats, respectivament. Els segueixen les polítiques d'ocupació (84%) i el medi ambient (79,1%), per bé que cal tenir en compte que l'enquesta es va fer durant la cimera del clima, fet que pot haver impactat en les respostes.
En canvi, només un 35% destinaria més o molts més recursos al foment del comerç i el turisme, un 38% ho vol per la seguretat viària i un 42,3% pel que fa a l'acollida de la immigració -nota especialment baixa pel 13% dels votants del Cs i el 9,3% dels del PP que hi volen més despesa-. Lleugerament per sobre de la meitat d'adhesions se situa l'àmbit de la cultura i les arts (50,1%).
Gestió pública o privada
Pel que fa a la qualitat dels serveis, un 37,7% creu que funcionen igual tant si estan gestionats per empreses privades o per l'administració pública, un 29,7% opina que la gestió privada és pitjor que la pública i només un 19,1% assegura que és millor si els serveis estan oferts per empreses.
Malgrat tot, un 35,6% dels enquestats admet que té contractada una assegurança mèdica amb el sector privat, un 29,5% -amb fills entre 4 i 18 anys- paga una escola concertada i un 14,6% més, una de privada, i un 24,8% -amb fills menors de 3 anys- fa ús de llar d'infants privada. Només un 16,6% té un pla de pensions i un 2% paga una residència de gent gran o de discapacitats o un centre de dia.
Només els votants de JxCat i ERC creuen que l'executiu sap com resoldre els problemes, amb un 63,1% i un 52,4% d'adhesions, respectivament. En tot cas, el director del CEO, Jordi Argelaguet, assenyala que aquesta baixa confiança en el Govern se circumscriu al "context especial" del moment, ja que els problemes sobre insatisfacció amb els polítics s'enlairen com la principal preocupació dels catalans i, en canvi, l'enquesta es va fer entre el 18 de novembre i el 12 de desembre passats, en plena "incertesa de què passarà" a Catalunya i Madrid, amb possibles eleccions a l'horitzó, negociacions i marge desconegut d'acord i desavinences entre socis de la Generalitat.
Sigui com sigui, una majoria dels enquestats veu prioritari que l'executiu se centri en "resoldre el problema polític entre Catalunya i Espanya". Ho defensa un 54,8% de les respostes, per un 37,5% que creu que, en primer terme, "ha de gestionar els serveis públics que són competència seva".
Malgrat tot, les institucions catalanes segueixen comptant amb més confiança que les espanyoles, per bé que totes suspenen. El Parlament obté un 4,68, en una escala de 0 al 10, i el Govern rep un 4,51, per davant del Congrés, que es queda en un 3,65, o el govern espanyol, amb un 3,5.
Així mateix, un 59,5% dels enquestats aprova l'executiu català -incloent un 54,4% dels votants dels comuns-, per bé que un 20,4% ho fa amb un 5, fet que provoca que la mitjana quedi en suspens. Un 54,5% afirma també que té una imatge positiva o molt positiva de l'administració pública de la Generalitat, mentre que tan sols un 35,4% la té de l'administració de l'Estat.
Preguntats per quina és la valoració de les actuacions del Govern en àrees concretes, les que reben una millor puntuació -entre 0 i 10- són relatives al transport i, en concret, a les infraestructures de ports i aeroports (6,43) i al transport públic (6,35), seguides de la cultura catalana (6,33) i la política lingüística (6,01), malgrat les polèmiques amb la llengua des de determinats partits unionistes.
Les pitjors notes, en canvi, arriben en relació a les competències laborals, quant a la lluita contra la temporalitat (3,84) o contra l'atur (4,29), així com les polítiques d'habitatge (4,4) o l'estat de l'autogovern de Catalunya (4,44). L'ensenyament i la sanitat obtenen bones notes (5,98 i 5,8, respectivament), així com la defensa dels drets civils i llibertats democràtiques (5,61), la integració de la immigració (5,54) o la seguretat ciutadana (5,27), malgrat les polèmiques entorn els Mossos i determinades actuacions policials.
En relació a debats de l'actualitat, com el de la fiscalitat, un 40,9% de catalans creu que caldria mantenir els impostos i mantenir el nivell dels serveis, un 34,6% estaria disposat a pagar més impostos per millorar els serveis i tan sols un 16,8% els voldria abaixar. En tot cas, la pregunta està formulada requerint si l'enquestat mateix abonaria més tributs, no si s'haurien d'apujar a determinats col·lectius, com les rendes altes. L'augment de la pressió fiscal, en tot cas, és la primera opció entre els votants de JxCat, ERC, comuns i CUP.
On gastar més
En l'àmbit de la despesa, la sanitat i l'educació són els camps on els enquestats destinarien més o molts més recursos, ja que així ho reclamen un 90,9% i un 88,8% dels enquestats, respectivament. Els segueixen les polítiques d'ocupació (84%) i el medi ambient (79,1%), per bé que cal tenir en compte que l'enquesta es va fer durant la cimera del clima, fet que pot haver impactat en les respostes.
En canvi, només un 35% destinaria més o molts més recursos al foment del comerç i el turisme, un 38% ho vol per la seguretat viària i un 42,3% pel que fa a l'acollida de la immigració -nota especialment baixa pel 13% dels votants del Cs i el 9,3% dels del PP que hi volen més despesa-. Lleugerament per sobre de la meitat d'adhesions se situa l'àmbit de la cultura i les arts (50,1%).
Gestió pública o privada
Pel que fa a la qualitat dels serveis, un 37,7% creu que funcionen igual tant si estan gestionats per empreses privades o per l'administració pública, un 29,7% opina que la gestió privada és pitjor que la pública i només un 19,1% assegura que és millor si els serveis estan oferts per empreses.
Malgrat tot, un 35,6% dels enquestats admet que té contractada una assegurança mèdica amb el sector privat, un 29,5% -amb fills entre 4 i 18 anys- paga una escola concertada i un 14,6% més, una de privada, i un 24,8% -amb fills menors de 3 anys- fa ús de llar d'infants privada. Només un 16,6% té un pla de pensions i un 2% paga una residència de gent gran o de discapacitats o un centre de dia.