La batalla entre Pérez de los Cobos i Ferran López s'estén a l'Audiència Nacional

El coordinador de l'operatiu policial de l'1-O i la mà dreta de Trapero, que ja van topar al Suprem, compareixen a partir de dilluns com a testimonis clau en el judici als Mossos

26 de gener del 2020
Actualitzat el 27 de gener a les 10:48h
Diego Pérez de los Cobos i Ferran López declaren aquesta setmana com a testimonis a l'Audiència Nacional
Diego Pérez de los Cobos i Ferran López declaren aquesta setmana com a testimonis a l'Audiència Nacional | Europa Press

"O vam encertar tots, o ens vam equivocar tots". Ras i curt. La frase la va dir el comissari Ferran López, mà dreta del major Josep Lluís Trapero, el 3 d'abril de 2019 quan va comparèixer com a testimoni al Tribunal Suprem. Ell i Diego Pérez de los Cobos, coronel de la Guàrdia Civil i coordinador del dispositiu policial de l'1-O, van protagonitzar dues de les declaracions més rellevants -i contradictòries- del judici del procés. El seu enfrontament per esclarir qui va trencar el pla per impedir el referèndum, que va començar al Suprem, s'estén ara a l'Audiència Nacional. El tribunal ha reservat quatre dies perquè les acusacions i les defenses puguin esplaiar-se en els seus interrogatoris.

Pérez de los Cobos serà el primer testimoni del judici als Mossos i a l'excúpula d'Interior. La declaració, que començarà aquest dilluns, es preveu clau i serà contundent contra l'actuació de Trapero els dies clau de la tardor de 2017. El coordinador no variarà substancialment la declaració que ja va fer al Suprem. Els testimonis estan obligats per llei a dir la veritat, tot i que el mateix Manuel Marchena admetia en privat que al judici del procés "mentia tothom". Així doncs, Pérez de los Cobos, de la mà de la Fiscalia, mirarà d'apuntalar l'acusació de rebel·lió contra Trapero, l'acusarà d'estar al costat d'una "activitat il·legal" per permetre l'1-O i de desatendre les ordres del ministeri fiscal i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

El coronel de la Guàrdia Civil va criticar al Suprem l'actitud dels comandaments dels Mossos a les reunions de coordinació prèvies al referèndum. Concretament, va qualificar de "kafkiana" la junta de seguretat del 28 de setembre de 2017 perquè es va plantejar un debat sobre si era convenient desconvocar el referèndum i complir l'ordre del TSJC. En aquella trobada, Trapero va posar sobre la taula la necessitat de preservar la convivència -així ho demanava, també, la magistrada Mercedes Armas- i Pérez de los Cobos li va respondre que això no podia ser "una excusa" per no usar la força i incomplir el mandat judicial. Aquell dard va ofendre el major dels Mossos. En aquell moment, el referèndum ja havia estat suspès pel Tribunal Constitucional (TC).

Pérez de los Cobos i López van oferir testimonis contradictoris al Suprem sobre el paper de Trapero i els Mossos la tardor de 2017; Xavier Melero va demanar un acarament entre els dos, finalment rebutjat

Trapero haurà d'entomar totes les acusacions del coordinador des del costat de la seva advocada, Olga Tubau. El major seu allà des que va acabar la seva declaració dimecres passat. En les deu hores d'interrogatori, el responsable dels Mossos va insistir que ni ell ni el cos donaven suport a les tesis del Govern a favor del referèndum i la independència, i que es va fer tot el possible per complir les instruccions judicials d'impedir la votació.
 

El jutge Pablo Llarena, conversant amb el cap dels Mossos, Ferran López Foto: Josep Maria Montaner


La mà dreta d'un rebel, premiat per l'Estat

L'altre testimoni clau de la setmana serà Ferran López, que començarà la declaració dimecres, segons el guió del judici. La figura del comissari és especialment rellevant perquè la tardor de 2017 era la mà dreta de Trapero, va assistir en algunes reunions prèvies a l'1-O i fins i tot va rebre l'encàrrec de dissenyar el pla per detenir Carles Puigdemont i la resta del Govern, tal com va explicar el major durant el seu interrogatori. López va ser un alt comandament dels Mossos durant el període on es va cometre la rebel·lió, segons la Fiscalia, però alhora va ser el comissari que va passar a encarregar-se del cos quan el govern espanyol va destituir Trapero amb el 155.

El coronel de la Guàrdia Civil, al Suprem, va acusar els Mossos d'inacció i el comissari López li va recriminar haver "trencat" el dispositiu de l'1-O

Com conjuga que la mà dreta d'un presumpte rebel sigui designat després per dirigir el cos? L'Estat va considerar que López, número 2 del major, era aliè a la presumpta rebel·lió que s'estava cometent? Si el comissari a qui es va confiar la gestió del cos sosté davant del jutge el mateix que Trapero, s'aguanta l'acusació de la Fiscalia? Les defeses podran aprofundir en aquestes i d'altres qüestions en l'interrogatori.

López va contradir Pérez de los Cobos al Tribunal Suprem. Fins al punt que Xavier Melero, advocat de Joaquim Forn, va demanar a la sala un acarament per mirar de dirimir qui deia la veritat. La petició va ser rebutjada pel tribunal, però a ulls de tothom va quedar clar que hi havia un xoc de versions pel que fa al paper dels Mossos en l'operatiu policial de l'1-O. Mentre Pérez de los Cobos acusava la policia catalana de no actuar, López assenyalava directament el coordinador i l'acusava de "trencar" el dispositiu pactat per al dia del referèndum. Els dies previs a l'1-O, el contacte amb el coronel de la Guàrdia Civil havia estat "permanent" i no s'havia produït cap discrepància sobre l'actuació dels Mossos, però el dia de la votació el comissari va assegurar que les forces de seguretat de l'Estat van actuar al marge del que s'havia pactat. 
 

Josep Lluís Trapero acompanyat dels comissaris Ferran López i Joan Carles Molinero Foto: Europa Press


Un dispositiu únic per l'1-O

Com s'ha encarregat de dir una vegada i una altra Trapero, el dia 1 d'octubre no hi havia un "dispositiu dels Mossos", sinó que es tractava d'un "dispositiu únic i conjunt" amb la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. López va refermar aquesta explicació al Suprem i ho tornarà a fer a l'Audiència. Durant la jornada de l'1-O, López va trucar a primera hora del matí Pérez de los Cobos per preguntar per què s'estaven produint càrregues policials si els Mossos, que eren els que havien de fer la primera actuació, encara no havien fet peticions de suport. Va admetre que no era "anòmal" que Policia Nacional i Guàrdia Civil actuessin al marge dels Mossos en virtut de l'ordre de la magistrada, però també que "no era el que s'havia pactat". En aquella trucada, Pérez de los Cobos, coordinador de l'operatiu, va respondre que "no sabia què estava passant". 

En la primera setmana de judici, Trapero va consumar el seu divorci amb el Govern -va revelar que s'havia ofert per detenir personalment Carles Puigdemont- i va deixar clar que els Mossos en tot moment van voler complir amb les ordres judicials per impedir el referèndum. El major dels Mossos va ser dur amb Pérez de los Cobos, amb qui mai va tenir bona relació. De la seva declaració se'n podia llegir el missatge que va verbalitzar López al Suprem: "O vam encertar tots, o ens vam equivocar tots". El dispositiu, a ulls de l'Estat, no va funcionar i la gent va votar l'1-O. Trapero, però, és l'únic comandament policial acusat de rebel·lió i que s'enfronta a onze anys de presó.