L'excúpula d'Interior es desmarca de l'1-O i referma les tesis de Trapero

Pere Soler i Cèsar Puig asseguren a l'Audiència Nacional que van obeir les ordres judicials i no van fer res per facilitar el referèndum

Josep Lluís Trapero, Teresa Laplana, Pere Soler i Cèsar Puig, a l'Audiència Nacional
Josep Lluís Trapero, Teresa Laplana, Pere Soler i Cèsar Puig, a l'Audiència Nacional | Pool EFE
23 de gener del 2020
Els quatre acusats en el judici contra els Mossos i l'excúpula del Departament d'Interior han declarat aquesta setmana a l'Audiència Nacional. Els últims han estat Pere Soler, exdirector dels Mossos d'Esquadra, i Cèsar Puig, exsecretari general d'Interior, que han tancat els interrogatoris aquest migdia desmarcant-se del referèndum de l'1-O i refermant la declaració de Josep Lluís Trapero segons la qual el major i el cos estaven en contra de tirar endavant la votació i volien obeir les ordres judicials.

Soler ha admès que sabia que els Mossos no estaven d'acord amb l'estratègia secessionista del Govern i ha negat haver donat cap ordre al cos per facilitar el referèndum, mentre que Puig ha apuntat que no tenia competències per incidir en els operatius policials. Totes les reunions amb el major van ser, precisament, per dotar de recursos materials i pressupostaris els dispositius que havien d'evitar la votació. 

L'exdirector dels Mossos ha assegurat a preguntes del fiscal Miguel Ángel Carballo que ni ell ni el conseller, Joaquim Forn, van donar cap ordre per facilitar el referèndum de l'1-O. Això coincideix amb el que va dir Trapero tant al Tribunal Suprem com a testimoni com aquesta setmana a l'Audiència Nacional com a acusats: el Departament d'Interior no va donar cap ordre als Mossos sobre el dispositiu de l'1-O.


Soler ha anat un pas més enllà i ha apuntalat en certa manera la tesi de Trapero: el Govern i els responsables polítics del cos sabien que els Mossos no desobeirien les lleis i no estaven ni pel referèndum ni encara menys per tirar endavant una República independent. "Tothom sabia on era la policia", ha assenyalat l'exdirector del cos, que com ja va fer Forn al Suprem, ha volgut deslligar les declaracions polítiques favorables a l'1-O dels "fets".

"Tots els recursos" per impedir l'1-O

I de fets, a Interior, més aviat pocs. Soler ha assegurat que des de la conselleria "no es va fer res per a la celebració del referèndum" i els responsables sabien que s'anava "a eleccions o al 155". Així ho va comunicar, per exemple, Forn als treballadors de la conselleria en les hores prèvies al 27 d'octubre. De fet, una altra de les idees que ha volgut remarcar l'exdirector d'Interior és que, sempre segons el que li permetien les seves competències, va posar "tots els recursos" de què disposaven per complir les resolucions judicials i impedir el referèndum.

En concret per al dispositiu policial de l'1-O, es va mobilitzar "tot el cos" dels Mossos, es van haver de llogar cotxes, un helicòpter i fer hores extra. Un esforç "ingent" i inèdit per part de la policia catalana. Com també va dir Trapero, tot plegat en el marc d'un dispositiu conjunt i únic, coordinat amb la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Soler també ha revelat que ell, un independentista reconegut i membre de la direcció del PDECat, no va anar a votar el dia del referèndum.


Puig-Trapero: reunions per obeir la justícia

Cèsar Puig ha mirat de refutar de base les acusacions de la Fiscalia: ell no entrava en qüestions operatives dels Mossos perquè, de fet, no hi tenia competències. És per això que, malgrat les reticències del fiscal Pedro Rubira, ha detallat l'organigrama del Departament d'Interior per fer veure que -a diferència del ministeri- a Catalunya el càrrec de secretari general no és responsable de la policia, sinó que només gestiona qüestions pressupostàries i de personal. "La jerarquia dels Mossos passa pel conseller d'Interior, el director general dels Mossos i la prefectura", ha detallat Puig.

En la seva declaració sí que ha admès reunions amb Trapero, però sempre limitades al seu àmbit de competència. En aquelles trobades es parlava de "recursos" i de "com complir les instruccions judicials". Hi havia "preocupació" per tenir els mitjans necessaris per complir les ordres de la justícia per impedir el referèndum, perquè el context no hi ajudava. "Veníem dels atemptats que ens havien costat molt i hi havia certa dificultat per aconseguir els recursos", ha detallat Puig. 

L'exsecretari general, partidari de la independència però no de la unilateralitat i amb bona relació amb alts responsables del Ministeri de l'Interior, va haver de fer una contractació d'urgència d'una setantena de vehicles i, el 29 de setembre a la nit, se li va encarregar aconseguir un helicòpter pel dia 1. "Es va fer tot el possible perquè poguessin disposar del material que sol·licitaven per complir amb el mandat judicial", ha remarcat. Ell sabia, perquè així li ho havien comunicat els encarregats de l'operatiu per aturar l'1-O, que hi hauria càrregues policials. 

Pérez de los Cobos i Ferran López, testimonis clau

Amb la declaració de Soler i Puig es tanca la primera setmana del judici i tot queda llest perquè comenci la prova testifical. Els primers que passaran per l'Audiència Nacional seran el coordinador del dispositiu policial de l'1-O, Diego Pérez de los Cobos, i el comissari Ferran López, mà dreta de Trapero i responsable dels Mossos durant l'aplicació de l'article 155.

Els acusats, especialment el major dels Mossos, va fer constants referències a tots dos durant el seu interrogatori, especialment al coronel de la Guàrdia Civil. Si el dispositiu policial del referèndum va fracassar i a Trapero se l'acusa de rebel·lió, el major assenyala el coordinador de l'operatiu que, potser, també hi tenia alguna cosa a veure. Les defenses l'examinaran amb lupa. 
Arxivat a