Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

ENTREVISTA

Jéssica Albiach: «Seria irresponsable que el PSC votés en contra dels pressupostos del Govern»

La líder del grup parlamentari de Catalunya en Comú Podem diu que la reforma del codi penal és "la via més ràpida per a la llibertat dels presos" i avisa que el referèndum "no arribarà ni demà ni demà passat"

per Joan Serra Carné / Sara González , 25 de gener de 2020 a les 20:24 |
Jéssica Albiach, durant l'entrevista amb NacióDigital | Adrià Costa
Amb el govern de coalició a l'Estat i tenint garantits els pressupostos a l'Ajuntament de Barcelona i la seva participació clau en els de la Generalitat, els comuns s'han situat a la centralitat de l'agenda política catalana i espanyola. La presidenta de Catalunya en Comú Podem al Parlament, Jéssica Albiach, analitza a NacióDigital l'actual context tenint present que les decisions judicials acosten cada vegada més la precipitació d'unes eleccions a Catalunya. Assegura que estan preparats per aquest moment i admet que està en la pole position per ser la candidata del seu espai polític. El repte dels comuns és aconseguir que el pròxim Govern sigui netament d'esquerres. 

- Han pactat els pressupostos de Barcelona i de la Generalitat amb Esquerra i Esquerra ha permès el govern de coalició del PSOE i Podem. S'ha de llegir com el principi d’un canvi d'aliances que pot tenir ressò en el pròxim Govern?


- Són dues coses. Per una banda, és evident que el sentit comú del país s'està movent i el que se'ns està reclamant són solucions. Jo diria que ara mateix fer política útil s'està convertint en revolucionari després de tant de temps de gesticulació i de simbolismes. Estava clar que no podíem seguir en un escenari de bloqueig sense un govern a l'Estat que, a més, teníem l'oportunitat que fos progressista. Està clar que els comptes de la Generalitat no podien seguir en pròrroga després de dos anys i mig i veient que tenim retard de pagament en, per exemple, el tercer sector i que s'estan sostenint els serveis públics gràcies a la professionalitat de la gent que està treballant i està absolutament al límit.

I, per un altra banda, feia molt de temps que a l'Ajuntament de Barcelona s'estaven utilitzant, per part d'algunes forces, els pressupostos com a eina partidista o electoralista. Des de la responsabilitat i pensant que el país necessitava avançar, hem vist com s'obria un escenari d'esperança a l'Estat i, per tant, aquest escenari d'obrir horitzons i futur s'havia de portar a la resta d'administracions. Aquests pressupostos de la Generalitat són, per a nosaltres, la primera pedra del govern progressista que Catalunya necessita.


"Estem veient que la fórmula entre ERC i Junts per Catalunya està esgotada, cada setmana assistim a una nova picabaralla dels socis de Govern"

Estem veient que la fórmula entre ERC i Junts per Catalunya està esgotada, cada setmana assistim a una nova picabaralla dels socis de Govern i el problema és que aquests malentesos a qui acaba perjudicant és a la ciutadania perquè no s'està gestionant els recursos que Catalunya necessita i s'estava bloquejant, principalment per part de Junts per Catalunya, l'opció del diàleg amb l'Estat.

 
- Per tant, el tripartit és més a prop?
 
- No m'agrada parlar de tripartit. Va ser la fórmula que va funcionar fa deu anys però, no necessàriament és la que s'ha de replicar ara mateix. El que està clar és que ERC ha decidir si mira a la seva dreta o a la seva esquerra i també el PSC ha de decidir si està més a prop de Ciutadans o de nosaltres. Nosaltres som la garantia que el proper Govern de la Generalitat farà polítiques progressistes i que ens encaminen a un escenari de diàleg. També tenim clar que el conflicte amb Catalunya no tindrà una solució ràpida ni fàcil i que, per tant, s'ha d'anar fent moltíssima pedagogia.

Per una banda, tenim la fórmula del Botànic del País Valencià, ara a Barcelona s'ha obert un nou escenari d'entesa amb ERC donant suport als pressupostos i tenim un govern de coalició progressista a l'Estat amb l'abstenció d'ERC. Més enllà de quina és la fórmula, que, insisteixo, quan siguin les eleccions i puguem llegir les urnes haurem de veure quina és la via a la catalana que es proposa, el que és evident és que el país i la ciutadania volen un govern que gestioni, que sigui eficaç i que estigui obrint escenaris de diàleg i de polítiques progressistes.

"No m'agrada parlar de tripartit. Va ser la fórmula que va funcionar fa deu anys però no necessàriament és la que s'ha de replicar ara mateix"
 
- S'hi veuen vostès dins del pròxim Govern de la Generalitat?
 
- Crec que la nostra participació o no en el Govern no és tan important, sinó les polítiques progressistes que es facin. Jo no vull avançar quina serà la fórmula, no crec que sigui el moment de parlar d'altres coses que no siguin de polítiques.
 

Jéssica Albiach, creu que Catalunya ha de tenir un Govern d'esquerres. Foto: Adrià Costa


- Per què ha estat ara possible acordar els pressupostos amb el vicepresident Pere Aragonès i fa un any no?
 
- Fa més d'un any que vam dir que a Catalunya necessitàvem uns pressupostos. Ho vam intentar, vam seure. De fet, fins que nosaltres no vam insistir en la necessitat de tenir-ne i vam presentar el document "Les 10 del Govern" ningú ens va trucar per seure en una taula de negociació. Per tant, semblava que els primers interessats en què aquests pressupostos tiressin endavant érem nosaltres. Després de veure que el Govern no estava disposat a moure's, vam escoltar el president Torra dir que ara que havien passat tantes conteses electorals –o això pensàvem, perquè en aquell moment no sabíem que aniríem a una repetició de les generals-, que ara sí que podríem seure a parlar amb honestedat.

Per això, bàsicament no va ser possible en aquell moment, perquè des del Govern no hi va haver una actitud honesta, sincera i receptiva per negociar uns pressupostos que, en canvi, ara sembla que hi ha hagut. Una bona mostra és com s'han mogut per fer una reforma fiscal que és la més progressista i redistributiva dels darrers 20 anys i, de fet, JxCat la va acceptar a contracor.
 
- Quin paper hi ha jugat Junts per Catalunya en la negociació?
 
- No m'agrada entrar en les diferències entre els socis de Govern perquè nosaltres hem negociat directament amb el Govern. Per tant, les baralles que hagin tingut ERC i JxCat no són tan interessants com el resultat que hem obtingut, que és la reforma fiscal i créixer en el finançament de matèries com les escoles bressol, reducció de taxes universitàries o duplicar els serveis d'atenció especialitzada per acompanyar les supervivents de les violències masclistes i els seus fills. El que és una evidència és que JxCat ha acceptat a contracor aquesta reforma fiscal sense la qual era impossible que nosaltres acabéssim permetent la tramitació. Ho va dir el portaveu Eduard Pujol i altres veus relacionades amb l'espai de JxCat com la mateixa Pilar Rahola.
 
"El que és una evidència és que JxCat ha acceptat a contracor aquesta reforma fiscal"

- Entendria que el PSC votés en contra d'aquests pressupostos? Els socialistes critiquen que els 3.070 milions de despesa no són una novetat i ja estan sent gastats.
 
- No ho entendria i em semblaria una irresponsabilitat. En tot cas, el vot del PSC no és decisiu i no caldria. Però si som responsables i no utilitzem els pressupostos com una eina partidista ni electoralista, no s'entendria que el PSC no permetés, com a mínim, la tramitació dels pressupostos pensant que la reforma fiscal que nosaltres hem acordat va exactament en la mateixa línia en la qual estava treballant el PSC en altres exercicis pressupostaris. A més, una de les principals reivindicacions de molts alcaldes ha estat inversió per a les escoles bressol i ara es veuran beneficiats per passar de zero a 70 milions. Fins i tot van interposar una demanda.
 

Albiach defensa que el PSC hauria de permetre almenys la tramitació dels comptes. Foto: Adrià Costa


- L'alcaldessa de l'Hospitalet i presidenta del PSC, Núria Marín, va ser molt insistent en aquest tema.
 
- Diversos ajuntaments, la majoria d'ells encapçalats pel PSC, van interposar una demanda perquè la Generalitat pagués el deute de les escoles bressol. Dels 70 milions que hem aconseguit que posi el Govern de la Generalitat, en la seva majoria sí que aniran a pagar la plaça, però també per començar el retorn del deute que tant ha reclamat el PSC. El mateix amb les taxes universitàries. Hem aprovat reiteradament en aquest Parlament la rebaixa del 30% de les taxes i, fins i tot, amb mocions nostres presentades conjuntament amb el PSC. Per tant, seria del tot incongruent i partidista que hi votessin en contra.

"Seria del tot incongruent i partidista que el PSC votés en contra dels pressupostos de la Generalitat"
 
- Fa un any, David Cid deia que comparar els pressupostos amb els del 2010 era "un error de primer d'Economia" perquè no es contemplava la inflació. Ara, però, els comparen. Han canviat de criteri?
 
- Perquè és una comparació no tant en brut sinó proporcional. Els pressupostos del 2010 van ser els darrers just abans de les retallades i el que estem veient, per exemple, en matèria educativa, no només mirant els números bruts sinó també proporcionalment, és que la inversió per alumne és superior a la del 2010.
 
- Entre 'Les 10 del Govern' que van presentar el 2019, i que eren les seves condicions 'sine qua non' per donar suport als pressupostos, hi havia revertir els concerts educatius i invertir 900 milions d’euros en polítiques habitatge. Els concerts es mantenen i l'actual acord preveu 380,6 milions en habitatge.
 
- Ha canviat l'escenari. I l'escenari és que tenim un govern progressista a l'Estat que ja ha anunciat que no es podran mantenir els concerts a les escoles que segreguen per sexe i que, a més, també destinaran fons no només per a habitatge sinó també per a dependència, que era una de les coses que nosaltres reclamàvem. El que hem fet, doncs, és estirar més en aquelles partides en les quals sabem que no arribarà finançament dels nous pressupostos generals de l'Estat que espero que, des de la responsabilitat, tots els actors polítics que es diuen progressistes permetin la seva tramitació.

"No entendria que forces que es diuen progressistes tombessin els pressupostos generals de l'Estat"
  
- Està donant per fet el vot afirmatiu d'ERC, doncs?
 
- Exactament. Ara mateix, en tema d'habitatge, no només és important que arribin més fons per a habitatge social, sinó que es permeti la limitació del preu del lloguer en aquelles zones més tensades i se cedeixi la competència als ajuntaments. Això ho hem aconseguit i és una de les coses per les quals estem més satisfetes d'aquest nou govern. Ara el que em consta és que el govern de l'Estat està treballant discretament en l'elaboració d'aquests pressupostos, que aniran en la mateixa línia dels de fa uns quants mesos, que ja eren els més socials de la democràcia, i jo no entendria que forces que es diuen progressistes els tombin. No només m'estic referint a ERC, que sembla que podria estar disposada a permetre la tramitació, però no entendria que JxCat i la CUP s'oposessin sistemàticament només perquè vingui del govern de coalició.
 

Jéssica Albiach és presidenta del grup parlamentari dels comuns. Foto: Adrià Costa


- En el cas dels concerts a les escoles, és la Generalitat qui té la competència transferida.
 
- És una competència transferida i tenim el compromís del Govern de la no renovació dels concerts. El que hem vist en altres territoris de l'Estat és que, quan s'ha tret el concert a aquestes escoles que segreguen, hi ha hagut un recurs del PP i el Suprem li ha acabat donant la raó. Amb aquesta modificació que es farà per part del govern de l'Estat el que aconseguirem és que no ens el puguin tombar.

"Tenim el compromís del Govern de la no renovació dels concerts de les escoles que segreguen per sexe"
   
- El govern espanyol hauria de flexibilitzar l'objectiu de dèficit?
 
- Creiem que Catalunya ha patit els greuges i un cert maltractament per part del govern espanyol que també ha afectat altres territoris. S'ha de flexibilitzar l'objectiu de dèficit. Només movent-nos una dècima, del 0% al 0,1%, ja estaríem parlant de 40 milions d'euros més. També cal una renovació del sistema de finançament, que està obsolet i que no contempla la població ni les competències que tenim ara mateix. I, òbviament, el pagament del deute en infraestructures, dependència o en Mossos que existeix de l'Estat cap a nosaltres per la disposició addicional tercera de l’Estatut.
 
- Creu que la ciutadania entén que vostès aprovin els pressupostos i, al mateix temps, reclamin eleccions?
 
- La ciutadania és molt conscient que estem en una situació d'excepcionalitat i que també nosaltres, per decidir-nos a asseure'ns a negociar aquests pressupostos, el primer que hem fet és seure a parlar amb els sindicats, les entitats i els moviments socials. La ciutadania ens ha reclamat aquesta necessitat de pressupostos i, alhora, crec que tothom sap que el Govern de JxCat i ERC és una fórmula esgotada que té els dies comptats. Des d'aquest punt de vista, el que nosaltres vam proposar a la taula del diàleg era de sentit comú: primer garantim que els pressupostos puguin veure la llum, perquè de res serviria aquest acord si en les properes setmanes no aconseguim que arribin al Parlament perquè es dissol la cambra; i per un altre costat, garantim que Catalunya té un Govern que, en lloc d'estar competint, està cooperant i està cohesionat, és capaç d'obrir escenaris de diàleg amb l'Estat i de gestionar adequadament aquests pressupostos. I, a més, que no estigui interferit pel calendari judicial, que ja sabem que està trepidant-li els talons a aquest Govern.
 
"Tenim un projecte que és antagònic al de JxCat. Per tant, nosaltres no contemplem ser en un govern on hi sigui JxCat"
   
- I entenen, des dels comuns, que això no és possible amb Junts per Catalunya?
 
- Tenim un projecte que és antagònic al de JxCat. Es va demostrar amb la reforma fiscal quan ells no volien aprovar-la. També es va veure que no volien que existís un govern de coalició progressista a l'Estat que crec que no només és beneficiós per al conjunt de l'Estat sinó que és beneficiós per a Catalunya. Per tant, nosaltres no contemplem estar en un govern on hi sigui JxCat.
 

Jéssica Albiach assegura que no donaran suport a la llei Aragonès. Foto: Adrià Costa


- En les darreres setmanes han negociat canvis en l'anomenada llei Aragonès. Per exemple, la rebaixa del 40% al 30% del pes que el preu d'un servei pot tenir en un concurs d'adjudicació. Hi donaran suport?
 
- El Govern s'ha equivocat i ha començat la casa per la teulada. Primer calia un debat com a país per veure quins serveis poden ser gestionats de manera directa, que hauria de ser la majoria de serveis públics que s'ofereixen. A partir d’aquí, un altre cercle on pogués participar el tercer sector. I, per últim, un tercer cercle reduït i marginal on es pogués externalitzar coses molt concretes i puntuals. El que veiem és que no s'ha fet el debat per blindar quines coses es poden gestionar de forma directa i veure quins serveis estan externalitzats i es poden internalitzar. Aquesta seria per a nosaltres la prioritat. A partir d’aquí, Catalunya necessita una llei de concertació que no existeix i que s'està treballant. I, per últim, arribar a la llei de contractes. La Generalitat s'ha equivocat, haurien d'haver fet el contrari i votarem que no a la llei.

"La Generalitat s'ha equivocat amb la 'llei Aragonès' i hi votarem en contra"
 
- I no és contradictori estar negociant canvis en la llei i, com a mínim, no abstenir-se?
 
- Vam intentar, des de la comissió, millorar aquesta llei. Però aquelles coses que creiem que podria revertir els aspectes més nocius de la llei, i havíem demanat aturar-la fins a tenir una llei de concertació, no s'han aconseguit. Per tant, votarem en contra.
 
- El Govern sosté que amb aquesta llei s'impedirà que certs serveis d'ajuntaments com el de Barcelona acabin en mans d'empreses de Florentino Pérez. No és veritat?
 
- Que cal una llei per regular i millorar les contractacions, està clar. Però ha de ser per determinats serveis residuals. El problema és que aquesta llei té un índex de 240 serveis que permet, per exemple, externalitzar des d'educació primària o fins i tot alguns serveis d'atenció primària del CAP. Aquesta llei, en funció de a quines mans vagi a parar, obriria la porta i seria un risc i un perill per blindar els serveis públics i la gestió directa. Insisteixo: només hauria de ser pels últims serveis que no poguessin ser per concertació ni, primordialment, per gestió directa. En aquesta llei en el seu moment caldrà, perquè hem de millorar les clàusules dels serveis externalitzats, com ara de condicions laborals, mediambientals o de codi ètic de l'empresa, però ha començat la casa per la teulada.
 
- Què ha de fer el Parlament ara que el Tribunal Suprem ha ratificat la inhabilitació de Quim Torra com a diputat?

- Més enllà del debat jurídic sobre si Torra continua sent diputat o no, on fins i tot la Fiscalia i el Suprem han tingut criteris diferenciats, fem nostre el criteri dels lletrats del Parlament, que ja van defensar que podia seguir de president fins i tot si no tingués escó. Ara la mesa del Parlament ha tornat a demandar un altre informe per confirmar aquest criteri.

"Al president Torra fins i tot alguns dels seus no li reconeixen l'autoritat"
  
- Pot prosperar el diàleg amb el govern espanyol amb l'actual Govern de la Generalitat?
 
- Les dues parts tenen l'obligació i la responsabilitat d'intentar-ho. També ens trobem amb el problema que al president Torra fins i tot alguns dels seus no li reconeixen l'autoritat. El mateix Jordi Sànchez des de la presó va dir que a Catalunya hi havia una manca evident de lideratge i d'autoritat política. Crec que aquesta taula ha de començar a caminar i s'està donant en uns termes que ja vam plantejar des del primer moment. Vam dir que s'havia de poder parlar de tot, reconèixer la bilateralitat i que l'acord que sortís hauria de ser votat pels catalans. En aquests moments, ens sentim orgulloses, no perquè sigui la nostra proposta, sinó perquè creiem que ajudarà a la solució per a Catalunya.

A més, pel que fa a la llibertat dels presos, hem posat sempre en el centre la reforma del codi penal. Per tant, la reforma penal de la qual està parlant ara Sánchez porta el segell dels comuns. Des de la campanya de les generals, Jaume Asens es va reunir amb juristes i experts en el tema creient que aquesta era la via més senzilla, directa i ràpida per a la llibertat dels presos. Tenim clar que mentre hi hagi presos polítics el diàleg es quedarà a la meitat. No hi haurà un diàleg real, honest i directe amb l'existència de presos.
 

Albiach reivindica que la reforma penal que ara abandera el PSOE la van impulsar els comuns. Foto: Adrià Costa


- Entendria que aquesta reforma inclogués la penalització del referèndum que va defensar Sánchez en campanya?
 
- Creiem que la reforma del codi penal l'ha de fer més garantista i acostar-nos als estàndards europeus. Per tant, no ho entendria.
 
- Esquerra assegura que seguirà defensant l’amnistia perquè no acceptarà cap culpabilitat. De fet, els comuns han defensat sempre que els condemnats "no han comès cap delicte". 
 
- La utilització que s'ha fet del codi penal fins ara per part d’una cúpula judicial reaccionària ha estat aplicar el dret de l'enemic i des de la irresponsabilitat dels representants polítics que el que havien de fer era canalitzar-ho per la via política i no judicial. Nosaltres diem que la llibertat és imprescindible, però no només des del punt de vista humanitari, sinó també polític. Només amb la llibertat dels líders independentistes podrem avançar en les solucions. Nosaltres des del primer moment vam defensar que el millor era la reforma del codi penal per una qüestió de pragmatisme i d'eficàcia.

"La reforma del codi penal és la via més senzilla, directa i ràpida per a la llibertat dels presos"
  
Tenim clar que les connotacions que tenen les diverses vies per arribar a la llibertat són diferents, però que l'objectiu el tenim més a prop amb una reforma del codi penal que. Com he dit abans, té el segell dels comuns perquè Jaume Asens es va deixar la pell per poder veure com podia ser aquest encaix, és la via que defensàvem i que podria tirar endavant amb el suport de la majoria de la moció de censura i que, a més a més, podria començar a tenir efectes a partir de la primavera. Veient que seria la via més ràpida i que les majories no donen per a una amnistia, creiem que hem d'anar avançant.
 
- Volen que tingui efectes, doncs, a la primavera.
 
- Es podria tirar per la via d'urgència al Congrés dels Diputats. Per tant, s'escurça a la meitat tot el termini d'esmenes i el tràmit legislatiu i a partir de la primavera podríem començar a veure els debats i, fins i tot, el resultat.  
 
- Per ara, cap proposta que no sigui la celebració d’un referèndum ha aplegat més suport. És lògic que el Govern porti la reivindicació a la mesa de negociació amb el govern espanyol?
 
- Nosaltres creiem que el referèndum és l'esglaó últim amb el qual se solucionarà el conflicte amb Catalunya, però després de tants anys i els retrocessos que hem patit, hem de començar a fer passes. Per això proposàvem en la campanya una solució a dues velocitats. Començar pel blindatge de l'autogovern, la reforma del sistema de finançament, el blindatge del català i la immersió lingüística, la flexibilització de l'objectiu de dèficit, el pagament del deute de l'Estat amb Catalunya... També la creació de la taula del diàleg on tothom pogués exposar les seves condicions i que, a partir d’aquí, es produís un acord validat pels catalans tenint clar que el referèndum d'autodeterminació no arribarà ni demà ni demà passat.

"Quina és l'alternativa? Quedar-nos de braços creuats fins que passi alguna cosa i puguem celebrar el referèndum?"
  
Per tant, quina és l'alternativa? Quedar-nos de braços creuats fins que passi alguna cosa i puguem celebrar el referèndum? Els retrocessos i les retallades han sigut tan grans durant tot aquest temps que el que hem de fer és anar avançant. Tenim clar que nosaltres defensem un referèndum i no té per què ser per escollir entre statu quo i independència. Nosaltres estem defensant una reforma en clau federal plurinacional on hi hagi una relació bilateral entre Catalunya i Espanya en un paradigma de sobiranies compartides.
 

La líder dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach. Foto: Adrià Costa


- Diu que el referèndum "no arribarà ni demà ni demà passat". S'ha explicat prou bé que el referèndum no arribarà en aquesta legislatura?
 
- Si algú creu que la solució serà curta o ràpida, està generant expectatives que només generarà més frustració. Nosaltres ho hem explicat. Alguns dirigents independentistes importants ja han dit que es van equivocar amb aquelles famoses frases del "tenim pressa" o "ho tenim a tocar" i amb la gestió del temps i l'existència d'una determinada correlació de forces.

"Crec que el problema no és el posicionament que tingui l'ANC, sinó que el president Torra es faci seu el sectarisme de l'ANC"
   
- Ho plantejava perquè en la mesa de negociació pactada amb el govern espanyol el que es diu és que es votarà un acord, però no s'ha explicat prou que és molt difícil que aquest acord sigui el referèndum.
 
- Hem d'esperar a veure quins són els fruits de la taula del diàleg perquè hi ha bona predisposició. Jo crec que el president Torra s'equivoca quan el que vol portar a la taula de negociació és el que surt de les seves reunions amb l'ANC, que és una entitat important per al país, però és una entitat més. Crec que el problema no és el posicionament que tingui l'ANC, sinó que el president es faci seu el sectarisme de l'ANC. Estic convençuda que una àmplia part de l'independentisme que no entén que el posicionament que porti el Govern de Catalunya a la negociació amb l'Estat sigui el que es parli amb les entitats independentistes. Bàsicament, perquè el que tenim és un conflicte del poble català amb l'Estat i el poble és molt divers i no només és independentista. El Govern té la responsabilitat de reconèixer aquesta pluralitat i diversitat en els seus posicionaments.
 
- S'ha completat el trànsit de la marca Catalunya en Comú a En Comú Podem? Serà la marca a les pròximes catalanes?
 
- Pel que fa a la marca del partit, jo sempre vaig defensar que la millor marca era En Comú Podem.
 
- També ho va defensar Xavier Domènech.
 
- Sí, érem uns quants. Però som una organització democràtica i assembleària i, per tant, va guanyar Catalunya en Comú. Dit això, també és cert que per una banda tenim Catalunya en Comú i, per l’altra, Podem Catalunya, i a les institucions tenim En Comú Podem a l'Estat i Catalunya en Comú aquí. La marca amb la qual anirem a les catalanes encara l'hem de decidir com a organització.
 
- Serà candidata a la presidència de la Generalitat?

- És una reflexió que ens hem de fer a nivell col·lectiu. Sempre que el partit m'ha demanat una responsabilitat, he estat aquí i estaré allà on sigui més útil. No sabem quan seran les eleccions, però volem que siguin quan abans millor. Això sí, després de l'aprovació dels pressupostos. Com a organització estarem preparats i el partit està en un moment que està demostrant maduresa, cohesió i estem treballant tot l'arrelament territorial. Quan arribi el moment, veurem.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació