judici als Mossos

L'exsecretari general d'Interior es desmarca de la coordinació dels Mossos i nega tenir relació amb l'1-O

Cèsar Puig assegura que no tenia "res a aportar en qüestions operatives" sobre el referèndum i retreu a la Fiscalia els errors sobre les seves funcions al Departament

per Bernat Surroca , 23 de gener de 2020 a les 13:10 |
Cèsar Puig, exsecretari general d'Interior | ACN
Cèsar Puig, exsecretari general del Departament d'Interior, s'ha desmarcat de la coordinació dels Mossos d'Esquadra i ha assegurat que no tenia cap competència relacionada amb el referèndum de l'1-O. Puig ha intentat detallar l'organigrama d'Interior perquè "a la causa hi ha una certa confusió" sobre el seu paper. "El Departament no és com el ministeri, i això em perjudica molt a mi", ha explicat l'exsecretari general.

La policia judicial, en els atestats, descriu els comandaments dels Mossos i situa Puig com a un dels responsables del cos. "Això és un error", ha apuntat. "Al Departament d'Interior l'estructura és diferent de la del Ministeri d'Interior. La jerarquia dels Mossos és conseller, director de la policia i prefectura", ha insistit. I el paper de Puig? "De mi en depèn la direcció de serveis: qüestions pressupostàries i de personal. Això passa per mi", ha detallat Puig.


L'exsecretari general ha negat tenir cap paper en la coordinació amb els Mossos d'Esquadra ni traçar cap "estratègia" amb Joaquim Forn. Puig ha admès que se li va preguntar pel paper de Diego Pérez de los Cobos en la coordinació del dispositiu de l'1-O, i ell va respondre que mentre fos coordinador s'havien d'obeir les seves ordres i, en cas de dubte, s'havia de preguntar a la Fiscalia o al TSJC. "S'havia de complir, no hi ha més", ha dit.

Competències pressupostàries per l'1-O


Puig també ha assegurat que no tenia "res a aportar en qüestions operatives o estratègiques" en relació al referèndum i que només s'encarregava de gestionar "els recursos" per complir amb les ordres judicials. A preguntes del fiscal Pedro Rubira, Puig ha dit que les úniques reunions que va mantenir amb el major Josep Lluís Trapero eren per parlar, precisament, de recursos i de com complir els mandats de la fiscalia i del TSJC. "Més vehicles, un helicòpter... Em peticionaven qüestions concretes per complir les necessitats de l'1-O", ha dit Puig. 

L'exsecretari general d'Interior ha insistit que ningú li va enviar l'ordre del TSJC, però que sí que el va llegir. Puig va assistir a la junta de seguretat del dia 28 de setembre de 2017. "El motiu de la reunió era la coordinació de la tasca policial de l'1-O per complir la interlocutòria del TSJC", ha explicat, i ha detallat que el major Trapero volia un Cecor conjunt amb les altres forces policials i sense ingerència política.


L'excàrrec del Departament també s'ha referit la reunió amb l'exsecretari d'Hisenda, Josep Lluís Salvadó, on –tal i com va declarar Trapero- la Conselleria d'Hisenda pretenia obtenir dades fiscals i d'empreses a través dels Mossos. Puig ha dit que no coneixia el contingut de la reunió abans que es produís i que, posteriorment, va demanar disculpes al major perquè "no tenia cap sentit plantejar competències futures, tot i que havia estat una vella reivindicació, amb les persones que hi havia allà".

Les informacions a Vicepresidència

Puig ha explicat que Oriol Junqueras va retreure a Jordi Jané que s'informés per la premsa de les actuacions policials dels Mossos. Van acordar que s'informaria Vicepresidència de les actuacions dels Mossos quan es produïssin, "mai abans". L'exsecretari general d'Interior ha retret a la Fiscalia que limiti les seves explicacions. Sobre un correu electrònic enviat a Josep Maria Jové sobre una actuació de la Guàrdia Civil, Puig ha explicat que també hi intervenien els Mossos i era coneguda des de les sis del matí. "Vaig informar perquè sempre ho havíem fet així i ja estava publicada a la web de la delegació del govern espanyol i també havia sortit a la premsa", ha explicat.

Nomenat l'any 2015

Cèsar Puig va ser nomenat secretari general d'Interior l'any 2015 i va ser destituït en aplicació de l'article 155. Va ser nomenat quan Jordi Jané era responsable del Departament. Preguntat pel seu nomenament, ha negat que fos per la seva ideologia. "Jané em coneixia i sabia que li podia aportar una ajuda tècnica", ha explicat. Tots dos es coneixien des de feia temps tot i no ser "amics íntims".

Pel que fa a la crisi de Govern de juliol de 2017, quan Jané va ser substituït per Joaquim Forn, el fiscal ha preguntat sobre els motius de la dimissió del conseller. "Pesaven força les circumstàncies familiars, però no em va comentar més motius. Pensava que havia complert una etapa amb la celebració d'una junta de seguretat", ha explicat Puig.

Després del nomenament de Forn, el nou conseller va comentar a Puig que continués com a secretari general. "No era la meva primera opció, però m'he intentat mantenir fidel a les estructures de la Generalitat", ha dit. "Les meves funcions amb el referèndum eren zero", ha remarcat. Sabia que es volia fer un referèndum? "El Govern volia fer un referèndum pactat, però jo no tenia cap competència al respecte", ha insistit l'exsecretari general. 

Tots els recursos per impedir el referèndum

Abans de Cèsar Puig ha declarat Pere Soler, exdirector dels Mossos d'Esquadra. Soler ha assegurat que ni ell ni Joaquim Forn van donar cap ordre al cos per facilitar el referèndum i que van posar tots els recursos "humans, materials i pressupostaris" de què disposaven per complir les instruccions de la justícia, primer de la Fiscalia i després del TSJC. En la mateixa línia, l'exdirector dels Mossos ha negat cap actuació en favor del referèndum i ha assegurat que, si se li hagués ordenat fer alguna cosa il·legal hauria dimitit. 

S'ha desmarcat dels fets del 20 de setembre de 2017 al Departament d'Economia i ha dit que ell no tenia competència per ordenar res a l'operatiu policial. Sobre l'1-O, ha reiterat que hi havia un dispositiu "conjunt" amb la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. Soler també ha admès que sabia que Josep Lluís Trapero i els Mossos estaven en contra del referèndum però ha admès que ell, com a director dels Mossos, no va demanar a Puigdemont que el desconvoqués.

Trapero consuma el divorci amb el Govern

Previsible, però no per això menys rellevant. Josep Lluís Trapero, major dels Mossos d'Esquadra, va consumar dimecres el divorci amb el Govern. Principalment, amb el de Carles Puigdemont, però el cert és que les tensions van néixer ja el 2015 -amb Artur Mas a Palau- pels primers passos del full de ruta independentista, i també ho és que no s'acaben amb el judici que ha arrencat aquesta setmana a l'Audiència Nacional.

Trapero, bregat a l'hora de parlar en públic i sota pressió, va deixar clar durant les més de deu hores de declaració que ni ell ni els Mossos van participar de cap rebel·lió o sedició, que des del primer moment es van desmarcar de les tesis independentistes del Govern i que, arribat el cas, estaven preparats per detenir el president i els consellers. En el cas de Puigdemont, el mateix major es va oferir a la cúpula per fer-ho ell en persona. El silenci institucional d'aquests dies en relació al judici ha estat eloqüent.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació