Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

judici als Mossos

Pere Soler, exdirector dels Mossos: «Si m'haguessin ordenat fer alguna cosa il·legal, hauria dimitit»

Soler explica que Trapero li va comentar que volia parlar amb Forn sobre els riscos de tirar endavant el referèndum i admet que ell no va demanar al president que s'impedís l'1-O

per Bernat Surroca , 23 de gener de 2020 a les 12:08 |
Josep Lluís Trapero, Teresa Laplana, Pere Soler i Cèsar Puig, a l'Audiència Nacional | ACN
L'exdirector dels Mossos d'Esquadra Pere Soler ha dit que hauria dimitit si li haguessin ordenat fer "alguna cosa il·legal". "Ningú em va demanar que fes res il·legal, si algú m'hagués ordenat fer que els Mossos desobeïssin les ordres judicials, hauria dimitit", ha remarcat Soler a preguntes del fiscal Miguel Ángel Carballo. L'exdirector dels Mossos ha assegurat que sabia que Trapero estava en contra del referèndum. "El major em va comentar que podia haver incidents d'ordre públic i que volia comunicar-ho al conseller Forn", ha explicat Soler, i ha admès que ell no va demanar a Carles Puigdemont que desconvoqués el referèndum. "Jo feia el que havia de fer d'acord a les meves competències", ha dit.

Soler ha explicat que el dia del referèndum hi va haver un dispositiu conjunt, però ell no va anar al centre de coordinació a petició de Trapero. L'exdirector dels Mossos ha explicat que sobre l'operatiu hi va haver un increment del nombre d'efectius. "Es van augmentar en 800 el nombre d'efectius. Es va mobilitzar tot el cos de Mossos, mai s'havia mobilitzat tanta gent, van llogar cotxes, un helicòpter, van haver-hi hores extra...", ha insistit. Ha xifrat en "quasi 8.000" agents el nombre d'efectius mobilitzats l'1-O. "Vam fer un sacrifici ingent l'1-O", ha deixat clar. El director dels Mossos ha remarcat que el dispositiu dels Mossos era "conjunt", i no depenia només de la policia catalana. Soler ha negat seguiments a la policia espanyola i la Guàrdia Civil.


Tots els recursos a disposició de la justícia

L'exdirector dels Mossos ha assegurat que es van posar tots els recursos del cos a disposició primer de la Fiscalia i després del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per impedir el referèndum. A preguntes de la Fiscalia, Soler ha insistit que el dispositiu de l'1-O era "conjunt" amb la resta de froces i cossos de seguretat de l'Estat i ha assegurat que des de Mossos es va posar "tot el cos a disposició" de les instruccions judicials. La policia catalana tenia prou efectius? "Vam posar a disposició tots els recursos de què disposàvem", ha reiterat.


Soler també ha afirmat que en cap moment va donar cap ordres al cos en relació al referèndum de l'1-O. Soler també ha assegurat que el conseller d'Interior Joaquim Forn li ordenés cap "ingerència" sobre els Mossos. "Mai em va donar instruccions perquè els Mossos estiguessin a favor del referèndum i jo no vaig donar cap instrucció", ha deixat clar. També ha negat que el seu nomenament al capdavant del cos tingués res a veure amb el fet d'estar a favor del referèndum i ha explicat que l'exconseller Jordi Jané ja li va proposar ocupar el càrrec l'any 2016 i ell ho va rebutjar. 

Soler ha explicat que va ser al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) el dia que es va presentar el referèndum. Aquell dia va fer una piulada assegurant que la societat "votaria i no ho podrien evitar". "Es volia pressionar el govern de l'Estat perquè es fes un referèndum acordat. En aquella època jo no tenia cap càrrec públic", ha insistit l'exdirector dels Mossos. "Quan el lloc queda vacant, em truca Forn i em planteja ocupar-lo però també em diu que està parlant amb més gent. Jo li vaig dir que, si no trobava ningú, jo ho podia fer", ha explicat.


Les piulades de Pere Soler han tingut un paper protagonista en algun moment de l'interrogatori del fiscal Miguel Ángel Carballo. Soler ha admès que va fer un tuit on va dir que els Mossos "complirien la llei" i la premsa "ho va malinterpretar". Quan va arribar al càrrec de director general de la policia, el major Josep Lluís Trapero li va recomanar que no fes piulades. 

El paper de Pérez de los Cobos

Soler ha assegurat que no va tenir cap paper en el disseny del pla Àgora, però sí que va haver de facilitar que es pogués dur a terme. "És un pla governatiu, no tenia res a veure amb el referèndum", ha insistit a preguntes del fiscal. "Havia de protegir persones i béns. Estàvem en alerta 4 d'antiterrorisme, hi havia moltes concentracions previstes... No es parla l'1-O perquè tampoc sabíem si es faria", ha explicat Soler. 

El nomenament de Diego Pérez de los Cobos com a coordinador de l'operatiu policial de l'1-O va ser discutit pel Departament d'Interior, però Pere Soler ha negat que ell tingués cap "posicionament" en aquest sentit. "Vam dir que la coordinació havia de ser dels operatius", ha explicat, i ha negat conèixer les cartes de Trapero que rebutjaven la coordinació del coronel de la Guàrdia Civil. 

"Interior no va fer res pel referèndum" 

L'exdirector dels Mossos ha explicat que el requeriment del Tribunal Constitucional li ordenava no fer res encaminat al referèndum i també impedir-lo "dins de les seves competències". "El mandat general deia que m'havia d'abstenir i, concretament, havia d'evitar que ningú fes res a favor del referèndum. Però a Interior ningú va fer res pel referèndum", ha insistit. Soler ha explicat que Trapero li traslladava les instruccions de Fiscalia per poder-les "dotar de recursos". 

Soler ha negat que els Mossos prestessin serveis de "contraviligància" a dirigents independentistes pel fet d'haver estat detinguts en la causa del jutjat 13. "No sabia que s'hagués fet aquesta actuació al despatx de Carme Forcadell", ha dit Soler en relació als serveis de contravigilància que hi van fer els Mossos. "No tenia per què saber les mesures que s'acordaven", ha insistit l'exdirector del cos. 

Pel que fa al pla Àgora, Soler ha assegurat que no va tenir cap paper en el seu disseny, però sí que va haver de facilitar que es pogués dur a terme. "És un pla governatiu, no tenia res a veure amb el referèndum", ha insistit a preguntes del fiscal. "Havia de protegir persones i béns. Estàvem en alerta 4 d'antiterrorisme, hi havia moltes concentracions previstes... No es parla l'1-O perquè tampoc sabíem si es faria", ha explicat Soler. 

Sànchez tenia un paper "d'intermediació"

Soler ha explicat que coneixia "poc" Jordi Sànchez i ha assegurat que no recorda haver-lo trucat el 30 de setembre. L'exdirector dels Mossos ha dit que va parlar amb ell l'1 d'octubre per una tarima que hi havia a la plaça de Catalunya. La Fiscalia ha insistit que consten dues trucades a Sànchez el dia 30, però Soler ha assegurat que no van parlar. L'exdirector dels Mossos ha assegurat que Sànchez tenia "un paper d'intermediació" el 20 de setembre. "En qualsevol manifestació s'utilitza el convocant de la manifestació per mediar. Després del 20-S vaig saber que a Sànchez se li va donar aquest paper", ha explicat a preguntes de Carballo.

Soler ha admès que seguia què passava el 20-S al Departament d'Economia, però ha negat conèixer les "dificultat" que tenia la comitiva judicial. Tampoc sabia que Forn s'havia posat en contacte amb Sànchez. "Vaig trucar Trapero a primera hora per saber què s'estava fent, i ell em va dir que en la mesura del possible s'estaven desplaçant tots els operatius", ha dit. "Estava preocupat perquè la gent s'estava concentrant, però en cap moment s'interromp la comitiva ni s'intenta accedir al Departament", ha afegit. L'exdirector dels Mossos també ha dit que no va saber que la comitiva havia tingut problemes per sortir fins el dia 21 de setembre.

També ha negat conèixer els atestats que es van fer el 20-S. "Puc deduir que s'ampliés l'atestat del 20-S per la investigació de Fiscalia, però ho vaig saber per les declaracions de Trapero", ha explicat.

Coneixement superficial

Preguntat per si coneixia el llibre blanc per a la transició nacional, Soler ha admès que ho coneixia pels mitjans però "no se'n preocupava" i ha negat saber què deia respecte als Mossos en cas de desconnexió. Ha assegurat que no coneixia el document EnfoCATs ni tampoc l'exsecretari d'Economia Josep Maria Jové. L'exdirector dels Mossos ha explicat que sabia del caràcter plebiscitari de les eleccions del 2015 "pels mitjans" i que la resolució del Parlament sobre la desconnexió aprovada aquell any va ser anul·lada pel Tribunal Constitucional (TC). "Sabia de manera molt superficial les coses que aprovava el Parlament", ha remarcat Soler. 

L'exdirector dels Mossos sabia que hi havia partits polítics que volien impulsar un referèndum acordat amb l'Estat, però ha negat saber els detalls de les conclusions de la  comissió d'estudi de la transició nacional. Pel que fa als treballs preparatoris del referèndum, Soler ha dit que ho coneixia pels mitjans i que era un "escenari obert": "No hi havia res tancat". El fiscal Carballo ha volgut evidenciar que el Parlament avançava cap a un referèndum unilateral. "Es volia fer un referèndum, però es volia que fos acordat. Aquest era l'objectiu", ha explicat Soler.

La Fiscalia ha preguntat també per la dimissió de l'exconseller Jordi Jané. "Em va dir que no tenia la confiança del president i per això va dimitir", ha explicat Soler, tot i remarcar que mantenen una "bona relació". El predecessor de Soler al capdavant dels Mossos, Albert Batlle, també va dimitir juntament amb Jané. "Batlle va decidir sortir quan va entrar Forn perquè creia que ell havia de fer el seu propi equip. No em consta que dimitís per declaracions de Puigdemont", ha insistit. 

Trapero consuma el divorci amb el Govern

Previsible, però no per això menys rellevant. Josep Lluís Trapero, major dels Mossos d'Esquadra, va consumar dimecres el divorci amb el Govern. Principalment, amb el de Carles Puigdemont, però el cert és que les tensions van néixer ja el 2015 -amb Artur Mas a Palau- pels primers passos del full de ruta independentista, i també ho és que no s'acaben amb el judici que ha arrencat aquesta setmana a l'Audiència Nacional.

Trapero, bregat a l'hora de parlar en públic i sota pressió, va deixar clar durant les més de deu hores de declaració que ni ell ni els Mossos van participar de cap rebel·lió o sedició, que des del primer moment es van desmarcar de les tesis independentistes del Govern i que, arribat el cas, estaven preparats per detenir el president i els consellers. En el cas de Puigdemont, el mateix major es va oferir a la cúpula per fer-ho ell en persona. El silenci institucional d'aquests dies en relació al judici ha estat eloqüent.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació