Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Crònica

Trapero consuma el divorci dels Mossos amb el Govern

El major revela que es va oferir per detenir personalment Carles Puigdemont i assegura penedir-se de no haver fet públic el rebuig del cos al referèndum en els dies previs a la votació

per Bernat Surroca / Oriol March , Madrid / Barcelona, 22 de gener de 2020 a les 19:30 |
Josep Lluís Trapero, a la sortida del judici de l'Audiència Nacional | ACN
Previsible, però no per això menys rellevant. Josep Lluís Trapero, major dels Mossos d'Esquadra, ha consumat aquest dimecres el divorci amb el Govern. Principalment, amb el de Carles Puigdemont, però el cert és que les tensions van néixer ja el 2015 -amb Artur Mas a Palau- pels primers passos del full de ruta independentista, i també ho és que no s'acaben amb el judici que ha arrencat aquesta setmana a l'Audiència Nacional.

Trapero, bregat a l'hora de parlar en públic i sota pressió, ha deixat clar que ni ell ni els Mossos van participar de cap rebel·lió o sedició, que des del primer moment es van desmarcar de les tesis independentistes del Govern i que, arribat el cas, estaven preparats per detenir el president i els consellers. En el cas de Puigdemont, el mateix major es va oferir a la cúpula per fer-ho ell en persona. El silenci institucional d'aquests dies en relació al judici ha estat eloqüent. Aquest dimecres, David Bonvehí, president del PDECat, i Ferran Bel, diputat de JxCat al Congrés, han assistit a la sessió del judici i han marxat de l'Audiència esquivant la premsa. 


El pla per arrestar el Govern va ser anunciat al Tribunal Suprem. En aquella ocasió, Trapero ja va esvair els dubtes sobre la connivència entre l'executiu i els Mossos, i si algú s'ho va perdre els tres dies de declaració a l'Audiència Nacional han servit per deixar-ho clar del tot. Al major dels Mossos se li podrà qüestionar la competència al capdavant del cos o la interpretació que va fer d'uns esdeveniments que el transcendien, però si alguna cosa s'ha encarregat de remarcar qui va ser un heroi -efímer- per bona part de l'independentisme és que tirar endavant el referèndum podia posar en risc la seguretat de la ciutadania i que avançar en la desconnexió amb l'Estat era "una barbaritat". Amb Puigdemont, cap relació "estreta": Trapero era el cap dels Mossos i sempre va estar disposat a complir amb les ordres de la justícia espanyola.


És significativa, en aquest sentit, la frase amb què es va tancar la reunió que Trapero va mantenir el 28 de setembre de 2017, tres dies abans del referèndum, amb Puigdemont, Oriol Junqueras i Joaquim Forn al Palau de la Generalitat. El major els va transmetre el sentir del cos i els va insistir que desconvoquessin el referèndum. "Abans que la imatge del cos hi ha la imatge del Govern", se li va respondre aquell dia.

La resposta de Trapero, que aquest matí ha escoltat el tribunal, va ser amb to d'advertència: "Espero, president, que no hàgim de lamentar cap desgràcia". Els Mossos tenien preparat des del 25 de setembre un dispositiu conjunt amb la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, coordinat per Diego Pérez de los Cobos, i a la cúpula del Departament d'Interior ja s'havia advertit que hi hauria càrregues policials.


La roda de premsa que mai es va fer

De les preguntes del fiscal Miguel Ángel Carballo s'ha desprès aquests dies que l'Estat esperava més contundència per part dels Mossos. No només havien d'obeir les ordres judicials, com Trapero ha assegurat que es va fer, sinó que havia de quedar clar a ulls de tothom. És per això que els intents del major d'explicar el model de policia catalana, l'aposta per la mediació i la necessitat de valorar tots els riscos i conseqüències abans d'utilitzar la força no ha convençut el ministeri fiscal en cap moment. Podria haver estat diferent sí, com ha explicat Trapero, després de la reunió del 28 de setembre, hagués tirat endavant la roda de premsa que es va plantejar a la cúpula del cos. 


En resposta a la seva defensa, Trapero ha explicat que van plantejar-se convocar els mitjans per deixar clara la posició del cos respecte al referèndum i alertar dels riscos de tirar endavant la convocatòria. Fer públic, al capdavall, el que s'havia dit en privat a Puigdemont, Junqueras i Forn hores abans a palau i que els tres polítics havien desestimat. "Ho vam posar sobre la taula, vam sortit insatisfets de la reunió i hi havia risc per la seguretat si tirava endavant el referèndum. Vaig plantejar fer una roda de premsa i en un primer moment ens vam decantar per fer-la, però després vam pensar que no", ha explicat el major. Assegut al banc dels acusats, Trapero ha lamentat no haver dit davant de tothom -també de l'acusació que el vol enviar onze anys a la presó- que els Mossos no col·laborarien en cap votació "il·legal".

La proporcionalitat que justifica la rebel·lió

Amb la declaració del major s'han fet evidents dos models policials en un xoc que previsiblement sobrevolarà tot el judici. Els Mossos volien complir les ordres judicials, primer les instruccions de Fiscalia, malgrat els problemes tècnics per fer-ho, i després l'ordre Mercedes Armas, magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), del 27 de setembre de 2017. "Aquella interlocutòria establia que els els Mossos, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional havíem de complir l'ordre judicial d'impedir el referèndum", ha explicat el major. Fins aleshores els principals responsables eren els Mossos, però a partir d'aquell moment els cossos estatals també tenien aquesta responsabilitat sota la batuta de Pérez de los Cobos.

De les paraules de Trapero queda clar que els Mossos no van facilitar el referèndum i el van intentar evitar, però també que ho van voler fer seguint els principis d'actuació del cos, especialment el que demana actuar amb proporcionalitat. "En absolut es va intentar encobrir una inacció, ni se'ns va passar pel cap, però calia seguir el principi de proporcionalitat per evitar alguna desgràcia un dia que sortien 2,3 milions de persones al carrer", ha remarcat. En el context del dispositiu conjunt -Trapero ha volgut trencar el relat interessat del fiscal que parla d'un dispositiu dels Mossos diferent al de la resta de cossos de seguretat de l'Estat-, la policia catalana havia d'enviar un binomi a cada centre de votació, donar resposta a la situació amb recursos propis i després demanar ajuda a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.
 

Els representants de la Fiscalia, aquest dilluns en l'arrencada del judici a l'Audiència Nacional Foto: Pool EFE


És aquesta proporcionalitat esgrimida per Trapero durant les més de deu hores que ha durat el seu interrogatori la que permet, a ulls de la Fiscalia, justificar una mena de coordinació entre els Mossos i el Govern en els plans independentistes. El dispositiu de l'1-O va fallar, però l'únic responsable assegut al banc dels acusats és el màxim dirigent de la policia catalana, que aquests dies ha assegurat sentir-se "injustament tractat" i ha assenyalat també Pérez de los Cobos per recordar que l'operatiu estava dissenyat "sota la seva direcció i coordinació". Segons el guió del judici, el coronel de la Guàrdia Civil serà el primer testimoni que declararà. Les defenses l'examinaran amb lupa.

La Fiscalia, en canvi, ha estat menys incisiva en el cas de la intendent Teresa Laplana, que després de la declaració ja no tornarà a l'Audiència Nacional fins al torn d'últimes paraules. Laplana -que el 20 de setembre, data de les mobilitzacions a Economia, no havia de treballar per indisposició. ha volgut insistir que només obeïa ordres, que no formava part del comandament dels Mossos i que per tant no tenia competències en ordre públic. També, com Trapero, ha indicat que Jordi Sànchez, expresident de l'ANC, no era "ningú". "No tenia cap atribució per condicionar cap actuació", ha ressaltat.

Un divorci que ve de lluny

La fi del miratge d'uns Mossos al servei de la República es va començar a materialitzar el 14 de març de l'any passat, amb la declaració de Trapero al Suprem, i s'ha anat afermant amb el pas de comandaments del cos davant Manuel Marchena i amb l'actuació de la policia catana en les protestes contra la sentència de l'1-O. Interior ha estat la conselleria més afectada pel 155, i des de la seva aplicació han desfilat tres màxims comandaments dels Mossos -Ferran López, Miquel Esquius i Eduard Sallent- i dos directors de la policia -Joan Andreu Martínez i Pere Ferrer-. El pla del Govern, però, passava per restituir Trapero en el càrrec, com se li va oferir la primavera del 2018. 

Els encarregats de fer-li arribar la proposta van ser Quim Torra i Miquel Buch, però el major va declinar tornar-se a posar al capdavant del cos. La trobada es va celebrar al Palau de la Generalitat, l'escenari de tres reunions clau de l'anterior legislatura. La primera es va fer el 8 de setembre del 2016 a les nou del matí, a instàncies de Joan Vidal de Ciurana, secretari del Govern en l'etapa de Puigdemont i que li va demanar què farien els Mossos en cas de "doble legalitat". En aquell moment, l'executiu debatia si posar en marxa la maquinària del que en aquell moment es coneixia com a RUI, el referèndum unilateral d'independència. 

Les altres dues trobades van ser els dies 26 i 28 de setembre del 2017, a les portes de la votació, quan la maquinària d'urnes i paperetes ja no es podia aturar. Malgrat que les distàncies eren evidents, un emissari de Junts per Catalunya (JxCat) va dirigir-se a Tubau per oferir-li a Trapero un espai a la llista que estava confegint Puigdemont des de Brussel·les. L'oferta va rebre, com l'anterior, una negativa discreta: "No cal ni que em truquin". Lluny quedaven aquells temps en què el major i el líder independentista compartien taula -i sobretaula, guitarra inclosa- a la Costa Brava convidats per la periodista Pilar Rahola. Una escena que ja és irrepetible.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació