judici als Mossos

Trapero es va oferir a la cúpula dels Mossos per detenir Puigdemont en persona

"Espero, president, que no haguem de lamentar cap desgràcia", li va traslladar el major al president en la reunió del 28 de setembre del 2017 a Palau

per Bernat Surroca , Audiència Nacional (Madrid), 22 de gener de 2020 a les 11:50 |

Tercer dia de judici que tancarà la declaració de Josep Lluís Trapero, major dels Mossos d'Esquadra. L'excap dels Mossos ha explicat que es va oferir a la cúpula del cos per detenir Carles Puigdemont si finalment es declarava la independència. En una reunió el dia 24 d'octubre, tres dies abans de la DUI, al despatx del major al complex Egara amb els comissaris Ferran López i Joan Carles Molinero. Aquell dia es va començar a definir el pla per detenir Puigdemont i els consellers, i Trapero va plantejar ser ell, com a màxim responsable del cos, fos l'encarregat d'arrestar el president. López i Molinero van recomanar que Trapero es quedés a Egara per coordinar l'operatiu i finalment es va optar perquè les detencions les fessin un comissari i un intendent. 


En resposta a les preguntes de la seva advocada, Olga Tubau, Trapero ha explicat que la cúpula del cos pensava que tot plegat acabaria en eleccions i no es proclamaria la independència, però van dissenyar el dispositiu per tenir en compte aquest escenari. Els Mossos van entendre que una DUI era "greu" i es va plantejar que es podria rebre alguna ordre que impliqués la detenció del Govern i els membre que lideraven l'acció. "Si ho fan, el més normal és que rebem aquesta ordre. I vam treballar en aquest pla", ha insistit. 

Malgrat haver-se posat a disposició del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), de la Fiscalia i del govern espanyol, Trapero va ser cessat amb l'article 155 i el seu lloc el va ocupar Ferran López, mà dreta del major. Després del seu cessament, se li ha ofert en alguna ocasió tornar a exercir les funcions de responsable del cos? "En una ocasió, per part del president i del conseller", ha respost Trapero, que va respondre negativament. I se li va oferir entrar en política? Així va ser, però també va negar-s'hi. Un emissari de Junts per Catalunya (JxCat) es va posar en contacte amb l'advocada del major, que ni tan sols va considerar l'oferta.



La roda de premsa que no es va produir


Trapero va donar unes indicacions sobre aquest dispositiu, que va definir Ferran López. Es va plantejar l'escenari que s'ocupés el parc de la Ciutadella i es va treballar amb aquesta idea a l'hora de dissenyar el pla. També es va optar per la discreció i per evitar que aquest pla transcendís i arribés als afectats. El dia 26 d'octubre, el pla estava preparat segons va explicar Ferran López a Trapero. 

El major ha admès que es penedeix de no haver reclamat públicament la desconvocatòria del referèndum de l'1-O. Després de la reunió del 28 de setembre al Palau de la Generalitat amb Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Joaquim Forn, en què el president va dir que tirava endavant el referèndum, Trapero va respondre: "Espero, president, que no haguem de lamentar cap desgràcia".

Després d'aquella trobada, els Mossos es van plantejar fer una roda de premsa i emetre un comunicat per alertar dels riscos de tirar endavant la votació. "Ho vam posar sobre la taula, vam sortit insatisfets de la reunió i hi havia risc per la seguretat si tirava endavant el referèndum. Vaig plantejar fer una roda de premsa i en un primer moment ens vam decantar per fer-la, però després vam pensar que no", ha explicat el major. 


L'accent en la proporcionalitat

Trapero també ha refermat que els Mossos no van facilitar el referèndum i, en concret, el van intentar evitar, però ha volgut posar l'accent en els principis d'actuació del cos i especialment en la proporcionalitat en un dia on 2,3 milions de persones sortirien al carrer a votar. "En absolut es va intentar encobrir una inacció, ni se'ns va passar pel cap", ha incidit Trapero, que ha remarcat que calia mantenir el principi de proporcionalitat perquè no fer-ho podia tenir "conseqüències i patir alguna desgràcia". "Així ho vaig dir en totes les reunions prèvies a què vaig assistir", ha remarcat el major. 

Trapero ha explicat que les pautes d'actuació del 29 de setembre les comencen a elaborar comandaments del cos i el tanquen els principals responsables dels Mossos. En les dues reunions de presentació d'aquestes pautes, els alts comandaments de la policia catalana van explicar a la resta de comandaments els acords de les reunions de coordinació i una exposició de les pautes d'actuació de cara al dia del referèndum.

Aquell dia, Ferran López va deixar clar que era un dispositu "conjunt" amb la resta de forces policials de l'Estat. "Ferran López va dir que s'havia pactat un binomi mínim per cada centre de votació, la resposta de Mossos amb recursos propis i a partir d'aleshores la petició de suport a les forces i cossos de l'Estat. Va dir que pesaria sobre ells la major part de l'ordre públic, perquè són els que tenien els recursos. López va dir que era un únic dispositiu policial", ha explicat Trapero.

Canvis a partir de l'ordre del TSJC

Pel que fa a l'ordre de la magistrada Mercedes Armas del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Trapero ha explicat que suposava "bastants canvis" respecte les ordres de Fiscalia. "La interlocutòria establia que els cossos que havien actuar d'acord a les ordres judicials érem els Mossos, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional", ha apuntat el major. "Els tres cossos han de complir amb l'ordre judicial. Això és un canvi perquè fins ara les ordres de Fiscalia es dirigien majoritàriament a Mossos i la resta de cossos havien de donar suport", ha afegit. Això, ha relatat el major, és coherent amb el que va dir Armas a la reunió: "Els tres cossos són ara policia judicial a efectes de l'ordre". 

L'ordre del TSJC va suposar més canvis. Les instruccions de Fiscalia ordenaven el tancament dels col·legis abans del 30 de setembre, però l'ordre del TSJC no deia això. "Deia que es tanquessin els col·legis el dia 1 d'octubre", ha assenyalat Trapero, recordant que "els dies previs" s'havien d'impedir les activitats preparatòries del referèndum. Altres canvis feien referència als centres privats, que van desaparèixer: "La jutge es va limitar a centres públics i concertats, van desaparèixer els centres privats.

Trapero ha dit que la magistrada va deixar clar que "els tres cossos" eren policia judicial a efectes de complir l'ordre del TSJC. La llei de forces i cossos de seguretat de l'Estat, ha explicat Trapero, estableix que qui té la direcció en casos com el de l'1-O és el cos de l'Estat, no els Mossos. El major ha dit també que en l'ordre del tribunal es deia que la Fiscalia havia de deixar de donar ordres en el sentit d'aturar el referèndum. "A partir que intervé un jutge, s'acaba el paper del ministeri fiscal", ha recordat l'excap dels Mossos, que va prendre moltes notes que han estat aportades a la causa. 

Dubtes amb les instruccions de Fiscalia

Trapero ha explicat que el dispositiu dels Mossos es va proposar en resposta a la instrucció 3 de Fiscalia, que va rebre "objeccions" del fiscal. Després de l'ordre del TSJC, el major ha negat que Diego Pérez de los Cobos no va demanar cap dispositiu nou per donar compliment a l'ordre de Mercedes Armas. Pérez de los Cobos no el va demanar en cap reunió posterior, segons va poder constatar Trapero amb Ferran López. 

En les reunions prèvies a l'1-O, els Mossos van plantejar dubtes i problemes per complir les instruccions de Fiscalia. Una d'elles era el fet d'encerclar centres de votació. "Eren col·legis que tenien activitat divendres i el cap de setmana abans de l'1-O", ha explicat Trapero a preguntes de Tubau, i ha afegit que també hi havia centres sanitaris i ajuntaments afectats. "Un cercle de 100 metres al voltant de cada centre, des del nostre punt de vista i amb l'objectiu de solucionar problemes, afecta el pas de la gent i van plantejar fins a on podíem arribar amb això", ha apuntat, i ha dit que el tinent fiscal va relativitzar els metres del cercle.

Trapero ha admès que es van fer gestions per comprar cadenes i candaus per precintar els centres de votació, perquè el cos no en tenia tantes com per complir l'ordre del fiscal. També van plantejar dubtes sobre com actuar en centres privats, també afectats per la votació de l'1-O. "Les nostres peticions no eren estranyes, el tinent fiscal feia gestos en aquest sentit", ha relatat el major. 

Ferran López i Pérez de los Cobos, en contacte el 20-S

Trapero ha explicat que el 20 de setembre es van activar unitats de l'ARRO que va permetre que les comitives judicials sortissin dels diversos escorcolls que es duien a terme. En el cas concret del Departament d'Economia, Trapero ha explicat que van anar-hi nou agents de mediació durant tota la jornada. "El senyor Jordi Sànchez no era més que qui representava part dels concentrats. De mediació hi van assistir els nou agents o comandaments que van estar allà", ha explicat el major a preguntes de Tubau.

Durant el 20-S, la primera trucada amb la Guàrdia Civil es va produir a les nou del matí, i n'hi va haver durant tot el dia. Trapero ha explicat que en les trucades es van abordar "tots els requeriments de la Guàrdia Civil durant la jornada en diversos llocs de Catalunya". "Totes les peticions de la Guàrdia Civil es van vehicular en les trucades entre el coronel de la Guàrdia Civil, Pérez de los Cobos, i Ferran López", ha reblat el major. 

Es va donar resposta a les sol·licituds de suport de la Guàrdia Civil el 20-S? Trapero ha explicat que les comunicacions que es van produir a través de la sala de coordinació "formal" entre els tres cossos policials. "Aquell dia i molts altres, que era extraordinari i complex, requeria d'una interlocució directa. El 20-S es va produir una interlocució directa amb la Guàrdia Civil", ha insistit. Es va establir un interlocutor del cos, Ferran López en el cas de Mossos, i era a traves d'ell per on es comunicaven les peticions. 

El major ha explicat que la Fiscalia no va manifestar cap crítica a l'operatiu policial del 20-S en reunions posteriors. "No vaig detectar cap desconfiança. El 21-S es comença a introduir Pérez de los Cobos i la Fiscalia va ratificar la confiança en els Mossos", ha insistit. Trapero ha explicat que les instruccions 5 i 6 anaven dirigides a ell i encaminades a evitar al referèndum. Pel que fa la instrucció 2, que demanava investigar els preparatius de l'1-O, el major ha assegurat que en els 172 atestats que se'n derivaven "s'identificaven persones" i "no es va produir cap ordre de detenció per part de Fiscalia cap a aquestes persones identificades". 

Laplana no podia donar ordres

El 20-S, Teresa Laplana eren "els ulls" al lloc dels fets, al Departament d'Economia, i mantenir informats els comandaments i atendre els requeriments de la Guàrdia Civil. "Laplana no podia donar ordres als agents d'ordre públic. Això ho feien els comandaments regionals, ha explicat Trapero. Aquell dia es van desplegar 397 agents dels Mossos, dels quals uns 270 eren d'ordre públic i 170, de la Brimo, i la resta de l'ARRO. 

Canvi de model: aposta per la mediació

Trapero ha parlat també del canvi de model policial a Catalunya l'any 2014, que es va traduir en una resolució del Parlament. Als Mossos, però, també hi va haver una "reflexió" després de mesos "convulsos" amb concentracions i manifestacions l'any 2010 i 2012, que va acabar amb la resolució del Parlament del 2013. "Algunes d'aquelles manifestacions derivaven en conflictes molt greus d'ordre públic, no perquè la majoria ho volgués, sinó perquè desenes de persones les rebentaven", ha explicat, i ha dit que aquelles manifestacions es dissolien però afectaven persones que no havien fet res. "Hi havia ferits, també agents, i hi havia incomprensió per la gent que es manifestava legítimament i molta impotència en els Mossos. D'aquí va néixer la reflexió", ha dit.

El major ha explicat que la resolució del Parlament introdueix una filosofia de mediació en la gestió de l'ordre públic, basat en l'exemple de diverses policies europees. A partir d'aleshores van produir canvis als Mossos, es van deixar d'utilitzar les pilotes de goma i es va apostar decididament per la mediació. "Qualsevol comissaria de policia ha d'assumir aquesta filosofia perquè qualsevol conflicte s'abordi des d'aquesta premissa", ha dit. 

Puig, amb competències en l'àmbit pressupostari

En l'interrogatori de Fermín Morales, advocat de Cèsar Puig, Trapero ha explicat que les competències de l'ex-secretari general del Departament han anat "variant". El major ha apuntat que el "pes màxim" en les seves competències era la qüestió pressupostària. "A partir dels atemptats de París de 2015, ens plantegem el problema que tenim en aquest àmbit, que és diferent al que s'havia viscut fins ara. No estàvem preparats per aquest tipus d'armament", ha explicat el major. "Totes les necessitats que vam exposar des del cos van ser satisfetes", ha dit el major. 

Trapero ha negat que Puig tingués competències per donar instruccions en l'àmbit operatiu. "Se'l podia escoltar i podia opinar, però no donava instruccions", ha deixat clar el major, que també ha dit que no tenia cap competència pel que fa a donar instruccions en l'àmbit judicial. "Quan informava d'alguna cosa, sempre he seguit el mateix criteri d'informar director, secretari i conseller", ha reblat el major.

Soler no va ordenar res el 20-S

Trapero ha explicat que "algunes decisions" es prenien des del centre de coordinació i d'altres des del lloc dels fets. En aquest CECOR hi havia els comandaments policials i, en el cas concret del 20 de setembre, no estava present el director dels Mossos, Pere Soler. "Vaig tenir alguna comunicació amb ell, poques, però en el lloc dels fets no hi era", ha explicat el major a preguntes de Cristóbal Martell. El contingut de l'única trucada que van mantenir Trapero i Soler? Valorar la situació. "El director pot intervenir, però no ho va fer. Hauria pogut donar l'ordre de dissoldre la concentració, seguint la recomanació dels comandaments policials", ha explicat el major. 

Sobre la reunió amb Joan Vidal de Ciurana, aleshores secretari del Govern, del 8 de setembre de 2016, Trapero ha reiterat que va dir la posició "comuna" del cos: no podien existir dues legalitats i els Mossos obeirien les ordres dels jutges. Seguint l'interrogatori de Martell, el major ha dit que Soler no va dir res quan els Mossos van reiterar que estarien al costat de la legalitat. També ha negat que l'exdirector dels Mossos tingués cap interferència en les comunicacions dels Mossos. "Només hi participaven els membres del cos de Mossos", ha insistit el major. 

Fent referència a la instrucció 2/2017 de Fiscalia, que ordenava investigar actes preparatoris del referèndum, Trapero ha assegurat que Soler no va limitar ni interferir en els atestats que van enviar els Mossos al ministeri fiscal, en compliment d'aquesta ordre. El director dels Mossos tampoc va assistir a les reunions del 29 de setembre. "No va assistir en aquestes reunions perquè no hi té res a fer", ha explicat. En aquelles reunions es van definir les pautes d'actuació dels Mossos i es van traslladar els acords de les reunions de coordinació amb la resta de cossos policials per aturar el referèndum. El major sí que ha dit que els recursos humans han de passar pel director dels Mossos i els materials, pel Departament. Trapero ha negat, en aquest sentit, que Soler denegués cap de les sol·licituds dels Mossos en matèria de recursos humans l'1-O. "No recordo si vaig parlar amb Soler l'1-O, crec que vam fer alguna trucada", ha dit. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació