21
de gener
del
2020
Actualitzat
a les
19:22h
Pocs dies abans de la declaració unilateral d'independència aprovada pel Parlament de Catalunya, els Mossos d'Esquadra tenien definit un pla per arrestar Carles Puigdemont i la resta de consellers, si així ho ordenaven les autoritats judicials competents, tal com es desprèn de documentació aportada a la causa que s'està jutjant a l'Audiència Nacional. Aquest dispositiu el va encarregar el major Josep Lluís Trapero als comissaris superiors del cos, Ferran López i Joan Carles Molinero. Arribat el moment, les detencions dels membres del Govern les havien de fer els membres de l'escala superior dels Mossos, és a dir, només comissaris o intendents.
El dispositiu definia que els equips de detenció estarien formats per binomis policials formats per un comissari i un intendent, i cada parella tindria assignat un dels membres del Govern. Es va elaborar un llistat amb els noms de cada integrant del binomi i el conseller que -si ho ordenava el jutge- haurien de detenir, així com la seva adreça personal i professional. Els Mossos tenien garantida la disponibilitat de l'helicòpter policial per si calia utilitzar-lo en l'àmbit del Palau de la Generalitat, del Parlament o del complex Egara, la seu central dels Mossos, en cas que fos necessari un "trasllat urgent i segur" dels detinguts.
Al complex, la policia catalana tenia previst habilitar una sèrie de despatxos on serien custodiats els consellers abans de passar a disposició judicial. De fet, en cada un d'aquests espais -els que habitualment utilitzen els comissaris dels Mossos- es van analitzar les mesures de seguretat que calia adoptar i, per exemple, es va constatar la necessitat d'haver de treure les manetes per evitar que es poguessin obrir les finestres.
La coordinació amb el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de cara a possibles ordres de detenció les havia d'assumir personalment Rafel Comes, el comissari en cap de la Comissaria General d'Informació. També es va ordenar a l'inspector Jordi García, cap de la unitat de coordinació amb l'administració de justícia dels Mossos, que es desplacés a la seu del TSJC per posar-se a disposició del seu president, Jesús María Barrientos. També estava planificat el trasllat dels Mossos fins a les dependències judicials: l'havien de fer els efectius del Grup Especial d'Intervenció (GEI) amb tots els recursos que fossin necessaris.
A disposició del TSJC i la Fiscalia
Tot just després de la declaració d'independència, Trapero va enviar un correu a Barrientos i al fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, per comunicar-los que els Mossos estaven a la seva disposició i complirien les ordres que se'ls ordenessin. El major també va posar el cos policial al servei del govern espanyol. Tot plegat, però, no va evitar que fos un dels noms cessats en aplicació de l'article 155 i que ara la Fiscalia el persegueixi per un delicte de rebel·lió, que se sosté en una suposada connivència entre els Mossos i el Govern per tirar endavant la independència.
El dispositiu definia que els equips de detenció estarien formats per binomis policials formats per un comissari i un intendent, i cada parella tindria assignat un dels membres del Govern. Es va elaborar un llistat amb els noms de cada integrant del binomi i el conseller que -si ho ordenava el jutge- haurien de detenir, així com la seva adreça personal i professional. Els Mossos tenien garantida la disponibilitat de l'helicòpter policial per si calia utilitzar-lo en l'àmbit del Palau de la Generalitat, del Parlament o del complex Egara, la seu central dels Mossos, en cas que fos necessari un "trasllat urgent i segur" dels detinguts.
Al complex, la policia catalana tenia previst habilitar una sèrie de despatxos on serien custodiats els consellers abans de passar a disposició judicial. De fet, en cada un d'aquests espais -els que habitualment utilitzen els comissaris dels Mossos- es van analitzar les mesures de seguretat que calia adoptar i, per exemple, es va constatar la necessitat d'haver de treure les manetes per evitar que es poguessin obrir les finestres.
La coordinació amb el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de cara a possibles ordres de detenció les havia d'assumir personalment Rafel Comes, el comissari en cap de la Comissaria General d'Informació. També es va ordenar a l'inspector Jordi García, cap de la unitat de coordinació amb l'administració de justícia dels Mossos, que es desplacés a la seu del TSJC per posar-se a disposició del seu president, Jesús María Barrientos. També estava planificat el trasllat dels Mossos fins a les dependències judicials: l'havien de fer els efectius del Grup Especial d'Intervenció (GEI) amb tots els recursos que fossin necessaris.
A disposició del TSJC i la Fiscalia
Tot just després de la declaració d'independència, Trapero va enviar un correu a Barrientos i al fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, per comunicar-los que els Mossos estaven a la seva disposició i complirien les ordres que se'ls ordenessin. El major també va posar el cos policial al servei del govern espanyol. Tot plegat, però, no va evitar que fos un dels noms cessats en aplicació de l'article 155 i que ara la Fiscalia el persegueixi per un delicte de rebel·lió, que se sosté en una suposada connivència entre els Mossos i el Govern per tirar endavant la independència.