Judici als Mossos

A disposició de Millo i cessat per Rajoy: les hores decisives de Trapero el 27-O

El major dels Mossos, a través del president del TSJC, va fer saber que seguiria les ordres de l'executiu estatal amb la vista posada en l'aplicació del 155, que el va fulminar

per Oriol March , 21 de gener de 2020 a les 20:45 |

Eleccions catalanes o declaració d'independència? La pregunta sobrevolava el Palau de la Generalitat, el Parlament, els cenacles empresarials i la cúpula dels Mossos d'Esquadra, inquieta per què passaria si es proclamava la República. Va ser en aquest context, en paral·lel a les reunions del Govern i l'estat major per definir l'estratègia durant els dies 24 i 25 d'octubre, que Josep Lluís Trapero va reclamar al seu número dos, Ferran López, que es preparés per actuar en funció de cap a on es decantés la balança. L'ordre era clara: mantenir-se al costat de la legalitat -constitucional- i, si calia, tenir-ho tot a punt per detenir l'executiu de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, i recloure'l al complex Egara fins que no passés a disposició judicial.


El major dels Mossos, segons ha detallat aquest dimarts a l'Audiència Nacional, no acabava de creure's que la independència s'acabaria declarant. De fet, no ho tenien clar ni tan sols els responsables governamentals, que apostaven per unes eleccions que mai no es van convocar arran de la manca de garanties sobre la no-aplicació de l'article 155. Puigdemont -i també Junqueras- havien madurat -conjuntament i per separat- la celebració de nous comicis com a via per resoldre el xoc obert amb l'Estat l'1-O, però les circumstàncies i les mirades de reüll els van dur a portar la declaració d'independència al Parlament. Va ser la gota que va fer vessar el vas als Mossos, que es van activar.

El protagonisme el va assumir Trapero, que va fer dues trucades. Una va ser a la Fiscalia Superior de Catalunya, i l'altra al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). En aquest cas, es va posar en contacte amb Jesús María Barrientos, amb qui va parlar durant un màxim de tres minuts, segons ha remarcat a l'Audiència Nacional. S'hi va posar a disposició per complir amb el que dictés la justícia, i van penjar. Al cap de poc, però, Barrientos s'hi va tornar a posar en contacte, i una de les coses que li va demanar és si també es posava a disposició de la delegació del govern espanyol a Catalunya. Una institució que, en aquell moment, estava liderada per Enric Millo.



La resposta de Trapero, sense pensar-ho, va ser afirmativa. El que no sabia en aquell moment és que, tot i posar-se a disposició de la Moncloa -encara que fos per via interposada-, tenia les hores comptades en el càrrec de comissari en cap dels Mossos. L'epígraf de major no el podia perdre -ho segueix sent, malgrat la destitució ordenada de matinada per Mariano Rajoy i consignada d'urgència al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE)-, però sí la comandància d'un cos que havia liderat en etapes convulses. D'aquí que Trapero hagi estat insistent, durant l'intercanvi dur amb la Fiscalia, a l'hora de fer notar la seva "tristesa" per la imputació i per les crítiques als Mossos la tardor del 2017.


"Sempre vaig pensar que la declaració d'independència no hi seria", ha assenyalat el major, que no ha dubtat en qualificar com a "barbaritats" els avenços del procés. El 27-O va ser la culminació de la legislatura, apagada amb l'aplicació del 155. Els Mossos havien estat a l'ull de l'huracà durant tota la tardor, i Rajoy tenia Trapero enfilat al mateix nivell que els membres del Govern i les delegacions a l'exterior. El major ha intentat presentar-se com un policia atrapat entre un executiu en el qual no creia perquè s'allunyava de la legalitat espanyola i uns comandaments estatals que van culpar els Mossos del desenvolupament del referèndum arreu del territori.

Distància amb Puigdemont... I Junqueras

El primer dia, Trapero es va distanciar un cop més de Puigdemont. En la segona jornada li ha tocat el rebre a Junqueras i als responsables de la conselleria d'Economia. Per què? Per una reunió a la qual van assistir dos responsables dels Mossos -d'investigació criminal i de lluita contra el frau- destinada a saber si el cos cediria dades fiscals sensibles. En concret, dues: una relacionada amb hotels i apartaments, i una altra sobre investigacions de frau fiscal. Trapero va conèixer la trobada a través de Cèsar Puig, secretari general d'Interior, que li va anunciar que seria eminentment tècnica. Un cop celebrada, Puig li va demanar disculpes perquè en desconeixia el contingut.


Cap d'aquests detalls ha acabat de convèncer el fiscal, que en tot moment ha preguntat de manera que es pogués demostrar la connivència entre el major i l'executiu. La defensa encapçalada per Olga Tubau intentarà afermar la distància entre Trapero i Puigdemont, entre Trapero i Junqueras, per demostrar que el cap dels Mossos no era una baula decisiva en la presumpta rebel·lió. Una estratègia de defensa que revelarà encara més detalls de què va passar a Catalunya la tardor del 2017.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació